Família - Tribu · Maternitat

Quin Sant Jordi més bonic!! (Lectures recomanades endarrerides)

Diumenge varem viure els nostre primer Sant Jordi en tribu. I quin Sant Jordi més bonic! Recordo que l’any passat ja el vaig viure de manera molt especial, però ahir va ser més maco perquè el peque ja estava amb nosaltres.

De bon matí, el meu xicot, el peque i el gos varen sortir a passejar i em van portar dues roses. Una el pare i l’altre el nen 🙂 La meva primera rosa de mare!!! Quina il·lusió! Després varem sortir a passejar i dinar fora, la primera vegada des de que el nen menja alguna cosa més que teta, i tot va anar fantàstic. Fins i tot varem tenir l’oportunitat de conèixer en persona al Sr. Picanyol i que ens firmés un llibre pel nostre Ot particular.

Amb aquest panorama, no és estrany que hagi viscut un dels millors Sant Jordi de la meva vida i un dels dies més bonics dels últims mesos. Sempre m’ha agradat molt Sant Jordi. Crec que és la meva festa preferida. La ciutat s’omple de color i alegria amb les roses, tothom busca un moment per celebrar-ho encara que sigui laborable i els llibres surten al carrer. És la festa que marca l’inici del bon temps i exhibeix la cultura amb majúscules. Així que sempre l’he volgut celebrar engalanant-me per l’ocasió i aquest any el peque també anava preparat (Bé, porta el drac a la motxilla des de fa mesos 😉 )

drac

A més des de fa 10 anys estic vinculada al món del llibre i cada Sant Jordi vol dir molta feina, moltíssima. Però tot i així m’encanta! Aquest any ha estat el primer que l’he viscut des de casa totalment i he de reconèixer que em fa una mica de pena. Això de la excedència és el que té, gaudeixes molts certes coses i en notes a faltar d’altres. No es pot tenir tot!

Per això aquest any estava totalment descol·locada que ni tan sols sabia quins llibres eren els més esperats. Quan mirava les parades reconeixia els autors però ni sabia de què anava cada llibre. Quin desastre! Estic tant especialitzada amb el nen i amb tot això de la maternitat que ni tan sols trobo temps per llegir ressenyes i seleccionar bé els llibres que començo. M’agradaria seguir amb la meva mitjana de 20-25 llibres l’any però ara vaig curta de temps. No es pot llegir tot!

Tenia previst fer un post sobre Sant Jordi, recomanant-vos llibres, però m’ha estat impossible preparar-lo a temps i trobar llibres nous que pogués llegir, valorar i comentar. Així que ja fa dies que vaig desistir. Últimament només faig que repetir-me “No es pot tenir tot! No es pot tenir tot!”. O gaudeixo del meu fill o busco un cangur i surto a mirar llibres, llegir-los i ressenyar-los. O gaudeixo en família del Sant Jordi o m’assec a escriure aquest post o els dos o tres que tinc a mitges. O em dutxo en calma mentre el nen dorm o esmorzo soleta i sense presses hahaha. No es pot tenir tot i és perfecte! Podria córrer, intentar empènyer el temps i fer encabir mil coses en 24h, però realment no gaudiria del dia a dia.

Però com sóc tossuda, no desisteixo i intento gaudir-ho tot encara que sigui a deshores. Busco alternatives, solucions creatives pels problemes de cada dia. Així que si no puc fer ressenyes de llibres nous, també us aconsellar llibres que ja he llegit i gaudit i que no passen de moda. Per què el Sant Jordi no és només un dia, es repeteix cada dia que entres en una llibreria i surts amb un gran somriure i el teu nou llibre sota el braç.

Mare i filla de Jenn Díaz (Ed. Amsterdam, 2015) – Novel·la

Fa anys va caure a les meves mans un dels primers llibres de la Jenn Díaz. Una autora molt jove que escriu com els àngels. Amb una prosa molt intuïtiva, delicada i fluida. Sembla que les paraules caiguin una rara altra com per casualitat. Però després d’un parell de pàgines ja veus que tot esta molt ben pensat. Escriu com la vida, tot i que sembli mentida el caos te un sentit i tot encaixa. L’amor, la pena, l’odi, les pors… A Mare i filla, retrata els sentiments contradictoris de les dones d’una família davant la maternitat. El que implica ser mare i el que implica no ser-ho. I deixa ben clar que parir no et fa mare encara que t’hi sentis legitimada a fer-te respectar com a tal. Una lectura preciosa tan si ets mare, com si esperes ser-ho algun dia.

Mareifilla

Parir amb humor de Carles Capdevila (Ed. La Campana, 2016) – Novel·la d’humor

L’any passat embarassada de pocs mesos va caure a les meves mans l’edició antiga d’aquest llibre que aquest any s’ha reeditat (Criatures i companyia,1999). Recordo que anava en metro i em feia un fart de riure tocant-me la panxa que encara no es veia gaire. I és que amb l’humor que caracteritza a en Carles Capdevila parlar de la realitat que viu una parella que vol tenir fills potser divertidíssim. Tots sabem que la bogeria comença quan decideixes anar a buscar la criatura i després només fa que créixer i créixer, però sempre és agradable veure que no estàs sol. A nosaltres ens ha acompanyat durant l’embaràs i els primers mesos. Quan arribem al final del llibre ja us ho explicaré, però ara no us vull fer un spoiler 😉

parirhumor

L’erugueta goluda de Eric Carle (Ed. Kókinos, 2012) – Infantil

Un clàssic que mai passa de moda. El llibre ens el van regalar els avis, perquè a l’avia li agrada moltíssim. I m’entenc! Fa uns anys quan treballava per aquesta editorial el vaig descobrir i ja em va semblar preciós. Uns dibuixos i uns colors bellíssims que ara tenen al meu fill encisat. Imagino que a l’avia li agrada molt perquè l’eruga es converteix en papallona i això una biòloga sempre ho valora molt (potser li hauria de preguntar per confirmar). Però a mi ara m’ha agradat especialment perquè l’erugueta goluda sembla el meu fill. Neix remenuda (percentil més baix de 0) i com menja i menja molt creix tant que es converteix en una papallona preciosa. Una mena d’aneguet lleig però sense el prejudicis del voltant. Només donant veu al curs de la natura i la seva saviesa.

A més el llibre està troquelat imitant les mossegades de l’eruga i el peque es torna boig intentant posar el pit al forat. Una preciositat!

eruga1eruga2eruga3

Ot el bruixot i les dites dels mesos, de Picanyol (Edicions del Pirata, 2017) – Infantil 5-6 anys

Com ja sabeu a casa nostra tenim especial predilecció per l’Ot el bruixot. Així que quan el diumenge passejavem per les parades i ens varem trobar amb Edicions del Pirata  (editorial infantil i juvenil en català que no coneixia , però molt recomanable!!!) anunciant que el Sr. Picanyol firmava exemplars, no ho varem poder evitar i ens varem equipar d’un nou llibre de l’Ot el bruixot. De moment li queda molt gran al nostre peque, ja que es tracta de encertar les dites populars pròpies de cada mes segons unes pistes. Però quan sigui més gran jugarem a resoldre les super endevinalles, que ja us avanço algunes són complicades. Així no es perd l’emoció. Per sort hi ha les solucions darrera i així les mares despistades com jo podem participar.

Una nova joia de Picanyol, dedicada al nostre Ot particular. Una meravella!

otbruixot2otbruixototbruixot3

I a vosaltre què tal us ha anat el Sant Jordi? Heu descobert nous llibres? Si em voleu recomanar els que heu descobert passejant o si sou una editorial i creieu que ens agradarà el vostre llibre, i així després el comentem al blog, no dubteu en escriurem a unamareilasevatribu@gmail.com


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s