Hola, sóc la Cristina. Des de fa pocs mesos sóc mare d’un nen moníssim. Una personeta que m’ha ensenyat moltíssimes coses sobre mi i sobre el món.

Com tantes altres mares, la maternitat m’ha canviat. Encara em pregunto perquè no vaig iniciar aquest viatge abans. Però tot i que en tenia moltes ganes, mai imaginava que m’agradaria tant. Nits sense dormir, preocupació per la seva salut, dolor de tetes (molt dolor de tetes), mal d’esquena i una infinitat d’hores al sofà sense fer res més que teta i contemplació.

La seva arribada va ser una alegria i un dalt a baix a la nostra dinàmica de grup. Tot i que hi han hagut plors, crits i desesperació, a casa hem intentat prendre’ns-ho tot amb humor i bona companyia. Ara sis mesos més tard i amb una mica més d’autonomia, molt poca, m’agradaria compartir amb vosaltres la nostra experiència i reflexionar amb humor sobre el part, la maternitat i el que suposa la criança respectuosa.

I és que ja no serem mai més una parella amb gos, ara som una tribu!

Una tribu que sesten més enllà de les portes de casa. Naturalment els iaios, els avis i els tiets. Però també la nostra tribu són totes aquelles mares, doules, amigues, matrones, assessores de lactància i un llarg etcètera que m’heu acompanyat i em seguiu acompanyant. Perquè la vostra presència m’enriqueix com a mare, m’ajuda aprendre aquest ofici molt més ràpid i sobretot a sobreviure!!!

Si esteu llegint aquest blog, podeu formar part de la nostra tribu deixant els vostres comentaris o escrivint-me a unamareilasevatribu.blog@gmail.com Estaré encantada de llegir-vos i reflexionar amb vosaltres.