Temps? Qui ha dit temps? Fa unes setmanes iniciava aquest blog amb l’esperança de poder trobar uns minuts al dia per escriure tot allò que em bullia al nou cap de mare. Però la realitat és que el temps s’escola. És una llei de Muphy materna que quan verbalitzes alguna cosa aparentment positiva, aquesta s’evapora. Què bé, el peque ja s’adorm cada dia a les 20h amb mitja horeta. Segur que podré escriure una estona. Cagada!! Aquell dia és l’últim i no torna fins 2 mesos mes tard, quan has tirat la tovallola.

Ara provarem al revés. Vale, el peque no em deixa temps per res més que ell. Ja us explicaré! 😛

De moment Tempus fugit, així que aprofitaré el temps amb ell a tope, que no torna.