Maternitat · Temps per tu (mare)

Coses que he après amb la maternitat: El temps

Com us vaig dir a casa varem passar per un super refredat que va suposar un dalt a baix a la dinàmica familiar. Aquestes setmanes no he pogut escriure, encara que aquest espai em dona molt aire, perquè he hagut de recuperar una mica el temps perdut amb altres qüestions familiars. El problema és que el temps no es pot recuperar i si ho intentes en surts més cansada i desanimada. I això és el que m’ha passat 😦

Després de la tempesta arriba la calma, …i un be negre!! No arriba mai!

Tenia un post a mitges i he decidit deixar-lo per la següent setmana. Volia explicar-vos com varem celebrar el carnestoltes una setmana tard, com he fet una sessió intensiva de cadiretes de passeig i trones que per fi ha acabat, i com hem visitat les primeres escoles bressol. Aaah! Quin stress! Però em sembla que no ho faré. Només dir-vos que tot ha estat a corre-cuita i a mitges, res a veure amb el que m’agradaria, tot i que podria ser molt pitjor. Podríem no haver-ho fet i que encara estigués pendent!!! Horror!

Després d’aquest sprint, ara em noto descentrada, esgotada i desganada. Han estat masses coses en poc temps i sé que n’hi ha altres pendents. A més aquest inici de primavera m’està consumint l’energia. Com us ho feu vosaltres?

Aquí tant el pare com jo anem bojos per trobar temps. I això que jo estic d’excedència! Temps per les coses de la casa, temps pels nostres interessos personals (aquest blog per exemple), temps per buscar informació sobre nous utensilis que necessitem per l’Ot… No se, temps per respirar, descansar i estimar-nos, a nosaltres mateixos i a l’altre. Ja us podeu imaginar el què acaba passant. Sempre fem el mínim per sobreviure: cuinar, comprar, netejar, rentar roba (ni tan sols arribo a plegar-la) i un petó de bona nit. I la resta? Hahaha,no hi ha resta. Tot es deixa per després i simplement desapareix en l’oblid.

L’altre dia vaig fer-me una llista. M’encanten les llistes i sobretot taxar allò que he fet. Llàstima que ara no serveixin de res; les vaig acumulant. Aquesta vegada la vaig titular “I wish to do” (Desitjo fer). Tota una declaració d’intencions. Gairebé incloc “Dutxar-me” o “Fer l’amor amb el meu xicot”, però volia que fossin fites assumibles realment 😛 Així que mireu el que vagi incloure:

  • Demanar hora a la pelu
  • Demanar hora a la depilació laser
  • Demanar hora al dentista
  • Endreçar fotos de l’Ot i de l’embaràs
  • Posar al dia llibreta evolució Ot
  • Buscar info cadiretes cotxe

Què m’està passant? He acceptat la realitat o simplement he tirat la tovallola? Abans hagués escrit:

  • Anar a la pelu
  • Anar a depilar-me
  • Anar al dentista
  • Fer àlbum dels primers mesos de l’Ot (el de l’embaràs ja el tindria de fa mesos)
  • Llibreta evolució Ot: Incloure “xxx” que ha fet aquest matí
  • Comprar cadireta cotxe

En fi, que amb la maternitat/paternitat no tenim temps per res. Un mateix sempre queda al final de tot. I aprés a prioritzar a base de hòsties. Quan et penses que el nen farà una migdiada d’una hora i podràs rentar els plats, estendre la rentadora i fer-te una dutxa ràpida, aquell dia dorm només 10 minuts. Així que a les llistes és important l’ordre. Vull que quedi clar que amb això no estic dient que si prioritzes ho podràs fer tot. Això és materialment impossible!! Però el que si fas és valorar el que és important per tu.

Quan el meu fill tenia uns dos mesos vaig incorporar un pensament que mai havia tingut fins ara “Si només tinc temps per una cosa, què és el que necessito més?” I la veritat és que ho aplico constantment. Quan m’alço sempre penso “Necessito més una dutxa o un bon esmorzar?” “Necessito més vestir-me o un cafè?” “Necessito més una migdiada o anar al super?” I així vaig organitzant el meu dia a dia. Per exemple, ara mateix per poder escriure aquest post estic deixant de sopar aprofitant que el nen dorm. Encara en quedaré sense menjar!

Bueno, ho deixo aquí. Perquè en aquest moment què és el que més necessito? Anar a dormir

PD: Us deixo un record del nostre carnestoltes casolà. Dues disfresses per un mateix nen. Per cert el meu fill es diu Ot, potser pilleu la referència 😉

Carnestoltes 2017
(Fotos: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

1)Tintin, com son pare de petit! 2) Ot el bruixot! (Amb la roba sense plegar al fons Hahaha!)


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s