Coses que he après amb la maternitat: El temps

Com us vaig dir a casa varem passar per un super refredat que va suposar un dalt a baix a la dinàmica familiar. Aquestes setmanes no he pogut escriure, encara que aquest espai em dona molt aire, perquè he hagut de recuperar una mica el temps perdut amb altres qüestions familiars. El problema és que el temps no es pot recuperar i si ho intentes en surts més cansada i desanimada. I això és el que m’ha passat 😦

Després de la tempesta arriba la calma, …i un be negre!! No arriba mai!

Tenia un post a mitges i he decidit deixar-lo per la següent setmana. Volia explicar-vos com varem celebrar el carnestoltes una setmana tard, com he fet una sessió intensiva de cadiretes de passeig i trones que per fi ha acabat, i com hem visitat les primeres escoles bressol. Aaah! Quin stress! Però em sembla que no ho faré. Només dir-vos que tot ha estat a corre-cuita i a mitges, res a veure amb el que m’agradaria, tot i que podria ser molt pitjor. Podríem no haver-ho fet i que encara estigués pendent!!! Horror!

Després d’aquest sprint, ara em noto descentrada, esgotada i desganada. Han estat masses coses en poc temps i sé que n’hi ha altres pendents. A més aquest inici de primavera m’està consumint l’energia. Com us ho feu vosaltres?

Aquí tant el pare com jo anem bojos per trobar temps. I això que jo estic d’excedència! Temps per les coses de la casa, temps pels nostres interessos personals (aquest blog per exemple), temps per buscar informació sobre nous utensilis que necessitem per l’Ot… No se, temps per respirar, descansar i estimar-nos, a nosaltres mateixos i a l’altre. Ja us podeu imaginar el què acaba passant. Sempre fem el mínim per sobreviure: cuinar, comprar, netejar, rentar roba (ni tan sols arribo a plegar-la) i un petó de bona nit. I la resta? Hahaha,no hi ha resta. Tot es deixa per després i simplement desapareix en l’oblid.

L’altre dia vaig fer-me una llista. M’encanten les llistes i sobretot taxar allò que he fet. Llàstima que ara no serveixin de res; les vaig acumulant. Aquesta vegada la vaig titular “I wish to do” (Desitjo fer). Tota una declaració d’intencions. Gairebé incloc “Dutxar-me” o “Fer l’amor amb el meu xicot”, però volia que fossin fites assumibles realment 😛 Així que mireu el que vagi incloure:

Demanar hora a la pelu
Demanar hora a la depilació laser
Demanar hora al dentista
Endreçar fotos de l’Ot i de l’embaràs
Posar al dia llibreta evolució Ot
Buscar info cadiretes cotxe

Què m’està passant? He acceptat la realitat o simplement he tirat la tovallola? Abans hagués escrit:

Anar a la pelu
Anar a depilar-me
Anar al dentista
Fer àlbum dels primers mesos de l’Ot (el de l’embaràs ja el tindria de fa mesos)
Llibreta evolució Ot: Incloure “xxx” que ha fet aquest matí
Comprar cadireta cotxe

En fi, que amb la maternitat/paternitat no tenim temps per res. Un mateix sempre queda al final de tot. I aprés a prioritzar a base de hòsties. Quan et penses que el nen farà una migdiada d’una hora i podràs rentar els plats, estendre la rentadora i fer-te una dutxa ràpida, aquell dia dorm només 10 minuts. Així que a les llistes és important l’ordre. Vull que quedi clar que amb això no estic dient que si prioritzes ho podràs fer tot. Això és materialment impossible!! Però el que si fas és valorar el que és important per tu.

Quan el meu fill tenia uns dos mesos vaig incorporar un pensament que mai havia tingut fins ara “Si només tinc temps per una cosa, què és el que necessito més?” I la veritat és que ho aplico constantment. Quan m’alço sempre penso “Necessito més una dutxa o un bon esmorzar?” “Necessito més vestir-me o un cafè?” “Necessito més una migdiada o anar al super?” I així vaig organitzant el meu dia a dia. Per exemple, ara mateix per poder escriure aquest post estic deixant de sopar aprofitant que el nen dorm. Encara en quedaré sense menjar!

Bueno, ho deixo aquí. Perquè en aquest moment què és el que més necessito? Anar a dormir

PD: Us deixo un record del nostre carnestoltes casolà. Dues disfresses per un mateix nen. Per cert el meu fill es diu Ot, potser pilleu la referència 😉