Animals de companyia · Família - Tribu

Gossos i nadons: 10 Beneficis que valen or! (2ª part – Beneficis)

Com us deia al post Gossos i nadons. Una combinació explosiva, però meravellosa (1ª part – Inconvenients) , hi ha molts beneficis per una criatura que conviu amb una mascota, encara que a vegades el dia a dia només ens deixi veure els inconvenients. Potser no en som conscients de tots però qualsevol mare/pare que tingui un animal a la família els haurà percebut. Això és el que ens passava a casa. Veiem que la convivència entre el nen i el gos era molt enriquidora, però quan m’he posat ha escriure aquest post i he buscat informació a webs de comportament caní per fer-ho tot una mica més seriós, m’he sorprès moltíssim de la quantitat de beneficis que hi ha i lo potents que són. Ja veureu que un nadó no pot gaudir-ne de tots, però a mesura que va creixent va assimilant-ne més. És genial!

10 Beneficis que valen or:

Els endreço més o menys per l’edat en que afectaran a la criatura:

  1. Sistema immune més fort. Menys al·lèrgies i menys problemes respiratoris: Encara que nosaltres com a pares novells patíssim per la neteja o els pèls que ronden per casa, sembla ser que justament la presència de pèls o una mica de brutícia a casa fa que els nadons creixin amb un sistema immune més fort. No es tracta de tenir-ho tot brut, enteneu-me. Si no que la simple presència d’un animal net i sa ja aporta beneficis als sistema immunològic. Es basa justament en la hipòtesis que les llars excessivament netes fan nadons amb un sistema immunològic hipersensible i per tant amb més probabilitats de patir asma. Hi ha estudis que arriben a dir que els nens que conviuen des de petits amb gossos o gats tenen un 50% menys de possibilitats de desenvolupar al·lèrgies que els nens sense mascota (investigació del Journal of the American Medical Association, 2002). No se, a mi em sembla molt.
  2. Afavoreix el desenvolupament cognitiu i físic: Com us he dit el peque va ser conscient de la presència del nostre gos molt aviat. He llegit en algun lloc que fins als 4 anys la mascota els interessa igual que el seu peluix, però aquí no estem d’acord!!! Des de molt el principi (4 mesos) l’Ot es mirava al Leto, el seguia amb la mirada des del bressol; quan encara no feia la volta es retorçava per seguir-lo amunt i avall pel pis; i ara que no para quiet fent la croqueta i el rellotge si pot agafar-li les potes o la cua no ho deixa passar. Estic esperant que vagi de quatre grapes per a que facin curses pel passadís. Així segur que es desenvolupa físicament. Hahaha
  3. Afavoreix el desenvolupament emocional i social: Totalment d’acord!! Ara que l’Ot ja reconeix cares i reacciona a les que coneix, sempre somriu quan el veu. És un somriure d’alegria i de tranquil·litat, i després d’uns crits de l’Ot per cridar l’atenció, el Leto li respon sempre amb unes llepades a mode de petons. Tenen la seva pròpia comunicació interespècie.Diuen que els nens que tenen animals de companyia creixen més tranquils i més segurs de ells mateixos. No sé si serà cert, ja ho veurem. Però ja us dic que les migdiades més llargues que ha fet l’Ot ell sol al llit sense estar enganxat a mi, han estat al costat del Leto. Tots dos al llit gran, compassant les seves respiracions i mig abraçant-se, i jo des de l’altre banda del pis sentint-los per l’intercomunicador i escrivint tranquil·lament (Per cert, un aparell molt útil si tens un pis petit però allargat i un gos que es passeja amunt i avall) . Espero que aquesta connexió es mantingui, així quan l’Ot sigui més gran seran gran amics (cap als 4 anys diuen).
  4. Aprèn a estimar als animals i a conviure amb ells: Ja us he dit que fem cada dia el moment “Mimos al Leto” i sembla que li agrada. No se si això li farà tenir amor pels animals realment, però alguna alguna llavor estic sembrant. Jo de moment li ensenyo a acariciar-lo amb compte, sense estirar el pèl. El Leto te molta paciència i de moment l’Ot el respecta. Ja flipa prou acariciant-li el pèl i les orelles que es mouen. No sembla que vulgui estirar-li res. La veritat és que em sorprèn veient com esclafa el menjar amb força o com dóna cops a terra amb les joguines. És com si sabés que al Leto se l’ha de tractar amb compte. Imagino que ja passarà per alguna etapa més destructora i llavors el Leto fugirà. Ja us explicaré. Ah! Les ungles també el tenen molt pillat. Textures noves ;)Sembla que tota aquesta relació tàctil amb els animals (carícies, rascar-los, etc) pot donar als nens seguretat en ells mateixos i en les relacions amb els demés. Això és un non stop de beneficis!!

    Leto i Ot
    (Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)
  5. Aprèn a compartir (les joguines, el menjar): Això ja ho veurem Hahaha De moment comparteixen el menjar i tots dos tan amics. A casa fem BLW i quan l’Ot diu que ja en te prou, l’altre es posa les botes. Normalment tenim al Leto fora de la sala d’estar mentre el peque menja, perquè el pobre Leto no sap esperar-se i es puja a la trona i li pren el menjar de les mans, mentre l’altre riu i s’ho mira. Però si volem que el peque mengi alguna cosa el millor es deixar passar al gos quan ja només juga amb el menjar. Llavors comparteixen la teca i encara es fan més amics.Les joguines també les comparteixen. Som més nosaltres els que intentem evitar l’intercanvi de fluids. De moment l’Ot no es queixa si el Leto li pren un peluix o un pal de fusta. Tot i que quan ho ha fet un nen que no coneix si que agafa una bona enrabiada. Just aquest matí els he vist jugant amb el pal de fusta de la panera dels tresors. Sembla la típica escena del pipican però super delicada: el nen amb el pal i el gos estirant per l’altra banda. A mi em destrossa el braç i amb el nen va amb molt de compte.
  6. Més activitat física, menys estres i més feliços. Els adults i els nens que fan més activitat física pateixen menys estres i són més feliços. Un gos pot ser un estímul perfecte per moure’s més. Nosaltres el traiem 3 cops mínim i una d’aquestes passejades la fem ven llarga de 30-45 min. mínim. Però hi ha dies que estem més temps fora i el nen aprofita per fer una migdiada. La veritat és que entre el Leto, els encàrrecs setmanals i les cites d’oci no parem gaire per casa. Els iaios que són menys actius sempre diuen “Aquest nen no li caurà la casa a sobre” i jo sempre ric perquè realment és frase de iaios i fins que no ho han estat no ho han dit mai.
  7. Desenvolupa la seva capacitat d’intuïció i aprèn les regles de comunicació no verbal. El nen aprèn poc a poc a relacionar-se amb l’animal de companyia. Cada animal és un món, però els nen ho aprenen fàcilment. Està clar que nosaltres li donen guies, tipus “No li estiris la cua”, “Aquest és el seu menjar, no el toquis”. Però l’aprenentatge més gran el fan observant, igual que aprenen tota la resta de coses; i com els animals no parlen el que acaben desenvolupant al relacionar-se amb ells són les regles bàsiques de comunicació no verbal i molta intuïció. És a dir, l’Ot està totalment tranquil mentre el Leto jeu, juga, el llepa o es relaciona amb ell amb bon humor. Però quan el Leto sent un d’aquells sorolls que li arrissen el pèl i comença a bordar com si fos tres vegades més gran l’Ot para, l’observa quiet i si segueix molt nerviós plora fins que l’agafem en braços. Sempre he pensat que primer l’observa i espera a veure si li canvia l’humor i al veure que no plora per demanar ajuda no sigui que estigui amb ell. Però mai ha estat així. Ara que hi penso, podria dir que els crits del Leto als repartidors del butano, ja no provoquen cap reacció en el nen. Ha après que això no té importància i no va amb ell.
  8. Incorpora responsabilitats: donar el menjar al gos, treure’l cada dia varies vegades, recollir les caques… Està clar que això només ho poden experimentar quan són molt més grans. Però nosaltres ja el fem participar d’aquestes “feines”. No ho fem intencionadament per a que ja ho aprengui, sinó perquè formen part del nostre dia a dia i el nen també.Cada dia traiem al Leto a passejar varies vegades i al menys les del matí, el migdia o la tarda l’Ot ens acompanya. En cert aspecte els passejos del gos li van donant rutines i aprèn a anticipar-les, perquè després de menjar sempre hi ha un passeig i el nen ho viu amb molta il·lusió.Així que sense voler-ho li estem ajudant a desenvolupar el sentit de la responsabilitat. Hi ha moments de plaer i moments d’obligacions. Com quan està jugant tant content i el Leto necessita sortir urgentment, perquè ja hem endarrerit dues hores del seu passeig habitual.Alguns experts diuen que tot això de cuidar la mascota satisfà el desig d’independència dels nens ja que aprenen a oferir ajuda i protecció al seu animal/amic. Vaja “un completo”.
  9. No se senten sols: Es veu que vora els 4 anys el gos, i altres mascotes també, es converteix en el seu millor amic i confident. Es per això que la presència del gos els pot ajudar a superar moments complicats, ja que amb els adults es senten més jutjats i amb l’animal només troben complicitat i companyia. Un exemple molt típic és l’arribada d’u germà/germana. El nen es sent desplaçat pels pares i avis, però el gos segueix tractant-lo igual, o fins i tot amb atenció. D’aquesta manera els nens reben més estabilitat emocional.Pot semblar un exageració, i fins que el nostre peque no creixi no ho podrem veure en pràctica, però ja us dic que per experiència pròpia el Leto pot donar molt d’amor i comprensió quan les persones no saben fer-ho. Jo fa anys vaig patir crisis d’ansietat i ell va ser l’únic que em seguia tractant igual. Les persones em parlaven com si m’anés a trencar i això no m’ajudava gens. Però estar amb el Leto a casa o anat pel carrer i veure que em tractava igual em donava confiança en mi mateixa. Així que compro la teoria al 100%.
  10. Tenen més facilitat en les relacions socials: Justament perquè la mascota els hi aporta estabilitat emocional durant la infància, els permet que tant a la infància com al llarg de la seva vida els hi sigui més fàcil establir relacions positives amb altres persones. Es senten més segurs, més alegres i amb menys sensacions d’amenaça, així que es poden relacionar de manera sana amb altres nens i adults. Una cosa més que el temps ens dirà si és real. Està clar que depèn de la criatura i el seu caràcter. No crec que les mascotes eliminin els caràcters introvertits. Però ja m’agrada la idea que l’Ot tingui facilitat per les relacions socials. 😛

Per últim voldria recordar el poder de la imitació i la importància que té amb les mascotes ja de ben petits. Això no ho aprenen de l’animal, (Bé, alguns nens imiten a la mascota i corretegen per casa de quatre grapes amb les joguines a la boca com em va explicar una mare de la tribu) Això ho aprenen dels pares i els adults del voltant. Imiten com mengem, imiten com ens movem i per tant imiten com ens comportem amb els altres éssers vius. Si a casa no ens estiméssim al Leto, l’Ot mai estimaria als gossos. I se que se’ls estima perquè quan veu un gos a casa dels iaios, d’uns amics o pels carrer crida d’alegria. I sé que si relaciona perquè a cadascun el tracte diferent. I sé que aquesta relació amb el món animal ha de ser bona, perquè els seus ulls brillen.

Si us plau, ensenyeu als vostres fills a estimar als animals!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

3 thoughts on “Gossos i nadons: 10 Beneficis que valen or! (2ª part – Beneficis)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s