Amb tu he après a ser mare

Avui és un dia molt especial, tres vegades especial. Tu fas 10 mesos i jo 35 anys! És el meu primer aniversari sent mare i alhora és el primer Dia de la mare que celebrem junts. Em fa molta il·lusió!

Avui ho celebrarem. Vindrà la família i farem un dinar, però el que de veritat em fa il·lusió és la celebració en privat, tots tres, de bon matí al llit rient i fent-nos abraçades. I quan tothom marxi t’abraçaré de nou, farem teta i ens dormirem plegats. Tu i jo amb tranquil·litat, com un dia qualsevol. Fins i tot he dubtat si convidar a la família aquest any i estar sols els tres. Amb vosaltres ja en tinc prou per ser feliç.

Avui potser hauria reflexionar i pensar qui sóc, en qui m’he convertit. Però jo, feliç de mi, m’he dedicat a pensar en tu i a comptar i he descobert que aquesta setmana fa més dies que ets fora la panxa que a dins. Felicitats! Et puc assegurar que quan hi eres ja ho vas començar a canviar tot. A canviar-me a mi.

Amb tu m’he fet forta i feble, d’una manera que mai havia experimentat, i costa acostumar-se.

Amb tu he après a escoltar el meu instint i a no fer cas dels comentaris del voltant, sempre s’equivoquen, però l’instint mai perquè el guies tu, fill meu.

Amb tu he après a perdonar-me, perquè encara que ho intenti no es pot ser perfecte i perquè tu em perdones sempre i molt ràpid.

Amb tu he après a respectar els ritmes dels altres, en especial els teus. No cal córrer tu sempre hi arribes.

Amb tu he après a valorar els silencis, els teus, els del teu pare, i a callar una mica i fer-ne de meus.

Amb tu he aprés a frenar, a viure la vida poc a poc, encara que sigui sense fer res. Bé, mirar com dorms potser sí què és fer alguna cosa.

Amb tu he après a gaudir del petits moments de felicitat absoluta que ens regala la vida cada dia, només cal saber-los veure: El teu somriure, la teva mirada d’amor mamant, el braç del teu pare agafant-me per la cintura, els ulls que poses quan em veus de bon matí al teu costat, un petó a la porta de casa que dura més de 3 segons…

Amb tu he après a respectar els plors i les queixes, siguin teves o d’algun altre, però més teves.

Amb tu he après a tenir clares les meves prioritats. A saber què és important i què no. A la panxa ja m’ho deies a la teva manera, encara que no t’entengués i ara si me n’oblido m’ho recordes a cop de plors.

Amb tu he après que no es pot tenir tot, que a la vida s’ha d’escollir. I jo t’he escollit a tu.

Amb tu he après a deixar de banda les meves necessitats per les d’una altra persona. Deixar de tenir temps per mi, deixar de menjar tranquil·la, deixar de dormir bé… i sorprenentment la major part dels dies no m’ha importat.

Amb tu he après a ser mare, gràcies!