Criança respectuosa · Maternitat

Estic d’excedència i no vull donar més explicacions!

Si em coneixeu o m’esteu seguint segurament ja sabeu que estic d’excedència fins al setembre, quan el meu fill tingui 1 any i un parell de mesos. Llavors farem junts l’adaptació a l’escola bressol i jo tornaré al món dels adults. Serà dur pels dos i a la vegada bo. Ell tindrà molta més vida social amb nens i jo converses normals que no incloguin les paraules teta, migdiada, bolquers o plors. Però sobretot crec que serà el moment adequat.

Fins llavors, estic d’excedència i no vull donar més explicacions!!!

Quan el meu fill va néixer tothom venia i ens deia Gaudiu-lo molt que passa molt ràpid. Nosaltres estàvem en aquella bombolla de pares novells que porten 2-3 setmanes sense dormir més que 4-5 hores a les nits i despertant-nos cada 1,30h o 2h. Així que en aquell moment allò de gaudiu-lo molt sonava amb rintintín. No semblava un consell, si no una obligació paternal que no sentíem com se suposa que havíem de sentir.

Al cap d’un parell de mesos, quan ja ens havíem acostumat, just abans de que comencés la fatídica etapa dels plors per la son, varem començar a gaudir-ho tal com tothom ens deia. Però llavors la gent que venia a veure’ns ja no deia allò de gaudiu-lo, si no que preguntaven quan em reincorporava a la feina. Estàvem al setembre i vaig pensar que era producte de la típica tornada a la normalitat col·lectiva. Així que els hi deia que tornaria a principis de gener, tal com pensava, i tots contents. Ho veien normal i jo no hi donava més voltes. Algú reconeixia que era una sort poder estar tant de temps amb el meu fill (tant de temps són 5 mesos i 2 setmanes) i altres m’asseguraven Ja veuràs com tindràs moltes ganes de tornar. ¿?¿?

Però quan el nostre fill tenia 4-5 mesos ni jo ni el seu pare ens veiem deixant-lo a una escola bressol i separant-nos tant de temps d’ell. Cadascú fa el que creu convenient, només faltaria, però nosaltres no ho veiem clar. Llavors varem valorar opcions (iaios, mare de dia, etc) i naturalment també varem pensar en que jo allargués el període d’estar amb ell, encara que això suposes reduir dràsticament els ingressos.

Potser us penseu que va ser l’última opció, perquè la resta no era possible. O perquè fent càlculs no podíem pagar una escola bressol o ens sortia millor que jo no treballés. Socialment sembla que si et justifiques així, la gent ho entén millor. Però la veritat és que no va ser així. Tenim família a 20-30 minuts de casa i tots dos treballem en el que ens agrada.

Per Nadal la gent tornava a preguntar-me quin dia m’incorporava. Parlo de família, amics, veïns, la caixera del super… tothom! Jo acabava de comunicar la meva excedència a la feina (amb la incertesa laboral que això et provoca inconscientment) i que tothom em preguntés era una mica cansat. La pregunta anava acompanyada d’una cara de felicitat i quan sentien la meva resposta l’expressió els hi canviava. Somriure forçat, cara de sorpresa i frases glorioses com Bueno, això és que t’ho pots permetre, Ostres i a la feina t’han deixat? No t’han fet fora?, Ui! Pensava que això ja no es feia. Quedar-se a casa després de tenir un fill. Com que havies estudiat…, I creus que serà bo per la criatura? No sabrà relacionar-se després. Tindrà una mamitiiiis! i un llarg etcètera.

Llavors, sense ni pensar-hi vaig començar a donar explicacions. No, és que.., Saps que passa que…, Primer com a reforç a a la decisió que havíem pres, bé principalment jo, i involuntàriament com a reacció a la falta d’aprovació col·lectiva. No és que la necessitis, però una decisió així a vegades costa. Paralitzes la teva carrera professional, potser la poses en perill; et sents jutjada com si fossis una dona d’un altre temps, sense aspiracions personals o necessitats individuals; i comences a passar molt més temps sola perquè la resta de mares amb les que coincidies ja estan tornant a la feina. I llavors dubtes. Hauré fet bé?

Sempre he agraït moltíssim els 6-7 comentaris contats que vaig rebre sobre que havia pres una bona decisió.  M’han ajudat a portar molt millor les desenes de mirades, cares, comentaris… El meu fill també us ho agraeix molt! Per això ara ja no vull donar més explicacions.

Per sort passats els 10 mesos de maternitat, quan la gent em veu a hores poc habituals ja no pregunta, ni mira ni fa res. Deuen tenir les seves teories: sense feina, treballa en horaris estranys, serà la cangur, etc. Pocs deuen pensar que estic a casa cuidant del meu fill. Però ja m’és indiferent. No ho faig per ells. Suposo que no cal que us digui per a qui ho faig, oi?

elephant-175798_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

6 thoughts on “Estic d’excedència i no vull donar més explicacions!

  1. Vas prendre la millor decisió perquè vas fer el que tu senties que havies de fer. I si fas cas als sentiments, a les sensacions, mai t’equivoques! Però en això de la maternitat facis el que facis, a ulls dels altres sempre ho fas malament. Jo em vaig incorporar quan la meva filla només tenia 10 setmanes per necessitats de la feina i em vaig passar dies i dies donant explicacions (la deixava a casa amb el seu pare 4 hores, perquè a canvi em van concedir una reducció de jornada que encara mantinc i allargaré tant com pugui). Em miravem com si fos una mala mare per haver-me incorporat abans d’hora quan en realitat passo més hores amb ella de les que passen la majoria de pares. O sigui que no val la pena fer cas dels comentaris! Poder passar temps amb els nostres fills és un gran regal, per nosaltres i per ells!

    Liked by 1 person

    1. Tens tota la raó Maria! El millor és fer cas als sentiments!!! I m’agrada que coincidim encara que tu t’incorporessis tan aviat. Espero que gaudeixis de la teva filla tan com puguis. Jo ho intento cada dia. Sobretot els dies dolents. I quan torni a la feina intentaré seguir gaudint d’ell cada dia. 😉

      M'agrada

  2. Nena molt ben dit!! I quina rao que tens en tot! M’ENCANTA LLEGIR-TE i jo vull formar part de les que et diuen: Es la millor decisio que has pres i no t’en penadiras mai!
    Molts petons i a disfrutar! Pero a disfrutar com tu ho vulguis, no com manin els demes!!

    Liked by 1 person

  3. És trist, però se’ns jutja fem el que fem. És genial escollir amb el cor, i de fet és curiós perquè es dóna per fet que qui escull quedar-se a casa és per dues coses: primer el “tu rai, que t’ho pots permetre”, i el segon, el “ah, peró tu tens estudis?”. Al segon exemple, afegir cara d’incredulitat 😂
    La meva “excedència” va ser una mica bèstia: tretze anys, però va sortir del cor i no ho canviaria per res. Una abraçada!

    M'agrada

  4. Ostres Gemma tretze anys!! Ole ole! Si t’ho deia el cor és el que havies de fer. I taaaaaaant!!!
    Està clar que quan algú s’ho planteja ha de mirar la butxaca també. Però nosaltres hem ajustat el pressupost a tope i vinga. Uns mesos més apurats i “palante”. Tinc clar que és el millor què he fet. Però també he tingut molts dies de dubtes, sobretot per que 24/7 desgasta a qualsevol.
    Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s