Un post ràpid per parlar d’una activitat/joc que ens hem “inventat” a casa i que és totalment DIY, gratuita i 100% reciclada 😛 Nosaltres li deiem Box Time i era ideal quan el peque tenia poca mobilitat però molt interès pel món. Nosaltres varem començar als 6 mesos i es va allargar dins els 9 mesos aproximadament tot i que ja no mostrava el mateix interès, però això depen com sempre de cada nen.

Avui no diré res que la saviesa popular no sàpiga ja, però a vegades va bé recordar-ho. Per molts diners que et gastis amb la joguina, el nen es distraurà més estona amb l’embolcall. Tot depen del temps que tardin els adults en treure-li i tirar-ho. El cas és que jo no el vaig tirar, per així aprofitar l’estona que es distreia per fer alguna d’aquelles coses que les mares tenim la mania de fer: anar al lavabo, escalfar ràpid el dinar, entrar l’única roba neta del estenedor abans que caigui el super xàfec…  i a més vaig començar a buscar-li embolcalls, o millor dit caixes, més atractives i de formes diferents. Li encantava.

Així poc a poc varem anar incorporant una estona al dia de joc lliure amb caixes. Pot semblar una tonteria, però li agradava moltíssim, perquè quan s’hi posava primer reia, després es concentrava una barbaritat i no li podies treure la caixa fins que ell deia prou; i a més a més estic convençuda que li ha anat super bé per incorporar molt ràpid habilitats psicomotrius a les mans (pinça gran, pinça fina), força als braços i agilitat als peus. 

El procés

Primer li donava caixes grans, buides òbviament. Les agafava amb les dues mans, panxa enlaire i si ho necessitava s’ajudava amb els peus i les cames. Ai el nostre mico!! 🙂

Després caixes més petites amb solapes i pestanyes i ell jugava a obrir-les. El primer dia que ho va fer vaig al·lucinar!

Vaig provar de reduir el tamany de les caixes. I quan veia una caixa amb una forma nova s’hi llençava a investigar.

Quan tot això ja ho tenia controlat vaig provar de donar-li color molt variats o amb dibuixets. Com ja donava la volta, el deixava bocaterrosa i posar algunes caixes juntes a terra per veure que li cridava l’atenció i va resultar que les feia servir per començar a donar cops o per incorporar-se.

Naturalment l’eufòria inicial va anar reduint-se encara que li buscava caixes noves, provava de posar-hi coses dins, etc. Així que l’estona Box Time va anar desapareixent progressivament fins que un dia va trobar la mega caixa de la seva trona. Jo l’anava a llençar i la tenia al menjador. Com ja es movia arrossegant-se, va arribar fins a ella, la va fer caure a terra i es va passar el dia sencer intentant escalar-la.  Un mes més tard encara la tenim al menjador i es passa l’estona pujant-s’hi i baixant. Ja no és Box Time, ara és “No hi ha qui em pari” 😛

Recomanacions

• La idea no és comprar res especial per aquesta activitat, si no aprofitar les caixes que es tenen per casa. Com veieu, jo he tret profit a les caixes de mocadors de Kleenex Collection 😛 Són boniques i ideals per posar-hi pinces, botons grossos, etc i que facin més soroll. Però podeu aprofitar les caixes del té, de les cremes del nen o vostres, de gasses de farmaciola, etc
• No es llença cap caixa en bon estat! Sempre es pot llençar després, un cop destrossada, trencada o mossegada. O quan veieu que no li fa cas.
• Que no us faci por oferir-li caixes diferents. Segurament els/les peques trobaran una manera de jugar-hi que no havíeu pensat.
• Tot i que és joc lliure, vigileu-los! El cartró pot tallar, pot estar ja molt trencat o destrossat i se’l poden intentar menjar, sobretot cantonades i pestanyes.
• Reviseu sempre les caixes abans de donar-lis o al recollir-les.

Consell final: Compte si li doneu caixes que després pugi veure veu fora del context Box Time, perquè les pot reclamar i molt insistentment. A nosaltres ens va passar amb la caixa de galetes i amb el Tetra Brik de llet que també li havia donat un dia per jugar. Ara fem malabars per a que no les vegi o estem perduts ;P

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!