El divendres vaig publicar l’última entrega de les Crónicas de Mamapulpo, Mamapulpo y su momento e intimidad (10 meses), però reconec que l’havia escrit ara fa dues setmanes. En ella us explicava que el meu peque no tolera bé la música. Sempre que la sent es posa a plorar. Però escrivint-la vaig pensar que feia moltes setmanes, i fins i tot un parell de mesos, que ja no posava música. I com els nens canvien tan ràpid potser la situació havia millorat.

Així que pocs dies més tard vaig provar amb Bob Marley. Te fama de calmar les bèsties, oi? Doncs li va agradar, o si més no ho va tolerar força bé. Ole!! Uns dies més tard vaig provar amb la banda sonora de Begin Again. Buscava d’on venia la música tot encuriosit i un cop ho va veure que era de l’ordinador va seguir tan content jugant i jo rentant els plats amb un gran somriure de victòria. Va anar tan bé que aquell migdia vaig seguir amb Manel ;P En total em va deixar escoltar música durant 1.30h. Ole, ole!

Així que a casa ens hem crescut i hem començat a incorporar de nou la música a la vida del peque. Dic de nou, perquè quan era molt petit, vaig seguir aquell consell tan suat de Durant el dia posa la ràdio, música, la tele… per a que distingeixi el dia de la nit. No intentis fer silenci absolut durant les seves migdiades. Però la veritat és que això funcionava fins el 3 mesos i mig o 4 mesos, quan vam començar la fatídica etapa dels plors. Llavors, necessitàvem silenci per acompanyar el peque a dormir i no se ben bé com o perquè vam arribar a la situació de que quan estava despert tampoc volia música. Personalment crec que eren masses inputs per processar. Amb la realitat i els sorolls que ens envolten ja en tenia prou per estar estimulat i trobar l’equilibri per relaxar-se.

Ara, molt més gran, sembla que realment ja mostra més interès per la música. Potser al març (8 mesos aprox) quan em vaig inventar una cançó pel seu mico ho hauria d’haver vist, perquè reia només sentir-la. La identificava i esperava veure el mico i la cançoneta. Però “una flor no hace verano” i amb el meu fill les coses millor a poc a poc, al seu ritme. Així que aquest últims dies hem anat provant coses noves.

Els avis, còmplices amb els tiets, li han regalat un elefant de Done by Deer que al estirar-li la cua toca una cançó de bressol. Bé, sona Somewhere over the rainbow i jo només penso amb El Màgic d’Oz i les rajoles grogues, però a tots ens encanta perquè al peque se li il·lumina la cara al sentir la cançó i a més el relaxa. Li posem molt al vespre, després del bany i abans de sopar. Sedant total! He de reconèixer que alguna nit he substituït el Bona nit de Els Pets , que li he cantat sempre per dormir-se, per aquesta. I jo que pensava que no hi havia música a la seva vida.

Així que aquest cap de setmana ens hem tirat a la piscina i hem portat al peque al seu primer espectacle musical. Vam anar a veure Nyam nyam! a la Sala Fènix. No sabíem com aniria, però va estar força bé! Estem molt contents. La pena és que s’acabava d’alçar d’una migdiada i ell necessita més estona per estar actiu. Així que en certs moments de més activitat s’espantava perquè encara estava una mica adormit. Error nostre. No sempre podem encaixar bé les migdiades amb l’organització del dia.

Però en conjunt l’experiència li va agradar molt. No deixava de mirar l’escenari i tot el que hi passava. A vegades es girava i em mirava com dient “Veus què fan mamà? Quin ocell més maco” i jo “Si carinyu, si.” Hi havia moments en que feia petits saltirons com quan està super content. Ara només li faltaria seguir els acords picant de mans. A poc a poc…

Personalment em va agradar molt la manera que tenen els actors de connectar amb les criatures. Al ser un espectacle de 0-3 anys, aconseguir que el públic et segueixi i s’interessi a vegades ha de ser complicat. Però just sortir parlen en “llenguatge bebé” (tata tatata) i tots queden enganxats. A més com fan servir com a leitmotiv una olla, culleres de fusta gegants i els colors bàsics, fins i tot els més petits poden seguir la història. Van sortint titelles i van cantant cançons, sempre fent que el públic interaccioni. És molt bonic veure com les criatures no perden de vista les titelles, com els nens més grans canten les cançons i com tota la sala es va omplint de color. És màgic! Els ulls de flipat del nostre fill ho deien tot 🙂

L’espectacle ens el va recomanar una mare de ioga i vam anar juntes les dues famílies. També va venir una altre família amics d’ells. Així que al sortir varem fer dinar d’adults i una mica de tribu extra que sempre va molt bé.  Va ser un dia complet i a la nit tan el peque com nosaltres vam caure rodons. Moltes emocions i experiències noves en família. Un dia diumenge ideal! Per això jo ara us ho recomano a nosaltres. Aprofiteu que el pròxim diumenge és l’últim dia d’aquesta temporada i aneu-hi! Segur que els vostres fills/filles s’ho passaran molt be. Nosaltres segur que repetirem. Ja estic mirant més programació de teatre infantil :p

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!