La setmana passada vàrem celebrar el primer aniversari de l’Ot!!!! Va sortir genial!! Molt casolà, en petit comitè i gaudint del peque en tot moment. Un cap de setmana a tope! Però fins avui no m’he pogut asseure a explicar-vos com va anar.

Seguint el planning del que us comentava a Preparant el 1r aniversari aquestes últimes setmanes he invertit el poc temps que el nen em deixava lliure en preparar les quatre coses que necessitàvem: fer proves de pastís sense lactosa ni sucre, escollir el regal, comprar-lo, anar a buscar decoració, etc. Tampoc és que fes falta tanta planificació, però em feia especial il·lusió. És que també era el meu primer any com a mare!! 😛

Celebrant el gran dia!!!

El seu aniversari queia en divendres, així que el vàrem passar tots tres junts i sols. Ho vàrem comentar a les famílies i cap problema. El diumenge ja ho celebraríem amb ells. Heu de pensar que el meu xicot i jo estàvem una mica nostàlgics, recordant aquell dijous de feia un any i com de ràpid va anar tot. Suposo que en el segon aniversari ja no et passa. Tot se centra molt més en el peque, perquè ell mateix reclama més protagonisme i potser és més conscient que aquell és el seu dia. Però aquest any ens vàrem permetre el luxe de recordar aquell moment màgic en què ens vàrem convertir en pares. I la vida va fer Pum!! Ara les regles del joc són unes altres. Vinga, acostumat i gaudeix!! Hahaha Potser per això aquests dies molta gent m’ha dit que a certes zones (La Índia, Països Nòrdics, etc) es felicita a la mare i no al nen en el primer aniversari. Fins i tot hi ha llocs que porten un regal a la mare. Com?? A mi no m’han dut res!! La família podria animar-se i regalar-nos unes hores de cangur al migdia perquè els pares fem un dinar romàntic. No estaria malament. Ja no demano una nit, per no abusar 😛

Així que els tres a casa, vàrem bufar espelmes, menjar pastís casolà i obrir el regal d’aniversari. Així en singular. Quins pares més aborrits que estem fets!! Ja vindrà la resta de la família a empatxar-lo amb regalets. (Deixo el tema dels regals per un altre post) A més l’Ot ens va regalar unes dues hores de riures, muuas (és la paraula que identifica amb petó) i les seves primeres ballaruques. Tot al ritme de blues i ska. Molt nostre!!

El diumenge va ser tot molt més familiar. Finalment va guanyar l’opció parc. Érem masses per estar a gust a casa. Ho recomano moltíssim. Sobretot si us coincideix amb bon temps i a casa aneu curts d’espai i aire a condicionat. Als parcs de Barcelona si vols fer una festa has de demanar un permís (14 dies abans i juliol i agost 21 abans, flipa!!!). Això et permet posar una taula i alguna andròmina més i a canvi ells et tenen fitxat per si en marxar deixes algun desperfecte o la zona bruta. Però si us col·loqueu a la zona de pícnic, tot és lliure. Així ho vàrem fer.

L’Ot i un cosí van jugar amb les joguines al peu de la taula. He estat traient sorra d’un trenet durant dies, però ells so varen passar molt i molt bé.

Pastís i decoració handmade:

El temps no és infinit i amb un nen més encara. Així que un cop s’acostava el gran dia ja veren veure que el millor era comprar globus i alguna banderola per decorar la zona de pícnic i deixar-nos de fer manualitats extra. Les úniques peces que no volíem comprar fetes eren: el pastís i la corona.

Així que la nit abans quan el peque va caure adormit (visca!!) vaig preparar el super patís vegà sense làctics ni sucres. Va agradar força!!! Tant al nen com a nosaltres. Em vaig quedar molt sorpresa, però la clau són els dàtils. Més a baix us deixo la recepta per si us interessa. És ideal per nens petits amb pocs aliments introduïts i per persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

I mentre el pastís estava al forn el pare va preparar la super corona d’aniversari i jo vaig omplir el menjador de globus de colors (amb 4 hi va haver prou per tenir-ho tot a tope). Ja veieu que no va ser gran cosa, però al matí, quan l’Ot es va despertar, només volia jugar a perseguir globus passadís amunt i avall. I encara ara reclama la corona quan la veu

Hehehe, si és que al final es va quedar tot molt xulo!

Un record per la posteritat:

Vam fer moooltes fotos!!! I tot i que he buscat durant molta estona en totes surt el peque de cara. No sempre enfocat, però en primer pla. Així que em perdonareu que no comparteixi les nostres fotos amb vosaltres. Ja heu vist que no ens agrada posar la imatge del nostre fill a la xarxa. Sorry! Us deixo amb els globus que van acompanyar-nos a casa i al parc 😉

Recepta pel pastís (Pa de pessic) vegà: En general, no sóc gens cuinetes, però sempre m’han atret els postres, així que aquest no podia fallar. La recepta base me la va passar una mare que consulta aquestes aplicacions tan útils per fer plats de BLW. Jo l’he adaptat una mica, segons el que l’Ot tenia introduït i el nostre gust.

Ingredients:

1. 2 plàtans
2. 8 dàtils grans
3. 1 got de beguda de civada (llet de civada) / Hi ha gent que hi posa llet de coco o coco ratllat.
4. 1 got d’oli d’oliva
5. 3 gots de farina de reposteria
6. 1 sobre de llevat Royal
7. Canyella en pols

Preparació:

• Poseu el forn a escalfar 30 min abans a 180º
• En un bol s’ha de tamisar la farina i el llevat i afegiu 1 cullerada sopera de canyella.
• Amb la trituradora, tritureu els 2 plàtans i els 8 dàtils (traieu els pinyols abans). Afegiu el got de beguda de civada i el got d’oli d’oliva i torneu a triturar/mesclar fins que quedi una massa líquida però una mica espessa i homogènia
• Incorporeu la massa dels plàtans, dàtils, beguda de civada i oli al bol amb la farina, el llevat i la canyella. Remeneu amb una espàtula amb molt de compte fins que la farina i la massa estiguin totalment mesclades. Us quedarà una massa que no s’enganxa al bol i no deixa rastre.
• Unteu d’oli d’oliva el motlle i aboqueu la massa. Repartiu-la una mica si queda molt compacte al mig.
• Poseu-ho al forn durant 30-35 min a 180º. Confirmeu que està cuita clavant un ganibet i palet i que surti net.

---

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!