Aquest és un post de comiat, però només fins setembre 😉 Necessito parar per vacances. I agafar forces pels nous reptes del curs vinent. Està clar que a la nostra tribu s’està acabant un cicle per començar-ne un de nou. I el millor és començar-lo amb les piles carregades, que ara no tinc.

Fa dies que em sento a mig gas, que us dic que no m’acaben de sortir les paraules ni les ganes d’escriure i crec que és perquè estic esgotada. Com us he explicat les nits es fan molt llargues amb despertars molt habituals i els dies són molt intensos amb un nen que va gatejant a tota arreu i ja comença a posar-se dret, fer les primeres passes (laterals i cap endavant agafat als mobles) i dir les primeres paraules. Les altres mares ja m’han advertit que aquesta època és una de les més cansades. Ara si que t’aprimaràs seguint-lo a tot arreu quan comenci a caminar. No sé… el tema és que els pocs moments que el meu fill dorm a mi no em surten les forces per asseure’m a escriure. Necessito estirar-me al sofà i vegetà!!!

Així que després de molt pensar-hi (tot i que estava clar), he entès que tot això és un senyal claríssim que necessito vacances. Ja sé que no puc agafar-me unes vacances de mare, però si puc reduir la llista de coses a fer i prioritzar. Hahaha, com sempre! Entre jugar i sortir amb el nen, tenir la casa mínimament neta per sobreviure (penseu que tenim un gos i això embruta cosa fina!!) i anar a comprar quatre coses per menjar, se m’acaben les forces.

A més veig passar els dies i cada cop sóc més conscient que només ens queda un mes i mig abans que comenci l’escola bressol i jo torni a la feina. Per això la poca energia que em queda la vull dedicar a gaudir del meu peque. Ara cada dia anem al parc matí i tarda o ho combinem amb platja o piscina. Ell encantat i jo eufòrica de poder passar aquests dies amb ell.

Per cert, a vosaltres l’escola bressol també us ha posat una llista immensa de coses a portar? Imagino que és molt normal però com no ho tenim, aquests dies també hem de treure temps per comprar pitets i una bata fàcils de posar i treure, fer etiquetes amb el nom per la roba, comprar esponges, llençols… I el més complicat, preparar un àlbum de fotos familiars per l’escola bressol!! Mare meva, si encara tinc les fotos d’embarassada sense ni endreçar! I les del peque menys encara!!!

Per això aquest pròxim mes desapareixeré una estona i em dedicaré a gaudir al 100% del meu fill i de tant en tant aprofitar les migdiades per posar ordre a les fotos. Ojo, tinc 6.000 i pico fotos a revisar entre embaràs i primer any de l’Ot. No sé si acabaré al setembre o se’m farà gener mirant records, però almenys l’escola bressol em servirà per posar ordre a un tema que ja porta cua a casa.

Sé que no cal donar-vos masses explicacions. Moltes tampoc em llegiríeu gaire aquests dies perquè està tothom fora, però us volia avisar que no desaparec per sempre*. Tinc molts posts al borrador amb temes que vull tractar sí o sí. Aquest any ha estat molt intens i em vindrà bé fer repàs mental de tot el que hem viscut com a pares en el primer any i de tot el que he après com a dona en aquest any d’excedència.

Així que, fins setembre tribu!!! Descanseu i agafeu forces. A la tornada comencem el següent nivell en aquest joc de la maternitat (el nen caminant, l’escola bressol, jo treballant, noves crisis de lactància, de la son…, les primeres paraules, les relacions socials…) Serà un festival de temes!

*Els que em coneixeu ja sabeu que MAI puc assegurar un silenci sepulcral, tampoc al blog 😛

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!