Els vostres peques també ploren com uns bojos quan s’asseuen a la cadireta del cotxe? No parlo de queixar-se una mica o d’aquelles llàgrimes de cocodril que de seguida es passen. Parlo de plorar fins a quedar-se sense aire per uns segons, de no parar en 20-30 min (o vés a saber quant de temps més) fins que el treus d’allà, de començar a suar com un boig tot just toca el seient i de retorçar-se tant com pot mentre li posem el cinturó. L’espectacle és grotesc i no acaba fins que el traiem d’allà. Llavors es passa més de 45 min sanglotant i mirant-s’ho tot desconfiat. Encara que estiguis a casa o a un parc amb nens. Ell ja no ho veu clar. Amb un panorama així, com ens podem animar a sortir de vacances?

Fins ara sempre hem pensat en plans a la mateixa ciutat o llocs per anar amb tren. I segurament seguirem donant prioritat a aquest tipus de viatges, però aquest estiu hem pensat anar a la muntanya a 2h en cotxe de casa. No les tenim totes amb nosaltres i no ho acabem de veure clar però ho hem d’intentar o ens quedarem aquí tancats i embogint.

Per això hem començat a plantejar-nos què podem fer per facilitar-li el viatge en cotxe i per facilitar-nos-el a nosaltres també. Com jo condueixo i donar teta en marxa és súper perillós, aquesta opció quedada descartada. Però que alci la mà la mare que no hagi fet algun cop. No parlo de treure al nen de la cadira per donar-li teta còmodament en braços (tot i que reconec haver-ho fet també una vegada i sentir-me súper mala mare 😦 ), si no d’allargar el cinturó i fer acrobàcies per donar teta amb el peque a la seva cadira. Et pots quedar sense mugró, però els crits dels peques foradant-nos el cervell ens fan fer bogeries.

Personalment quan el veig plorar d’aquella manera, només puc pensar: Per què? Què li passa? Què és el que el molesta tant? I sobretot què podem fer per a què millori?

Per què plora tant?

Està clar que mai ho sabrem del cert, però nosaltres sospitem que no li agrada anar tan estret i sense poder-se moure. Fill meu, perdona’ns, però una cadireta on estàs ample no és una cadireta segura!! Allà tot anxovat, li agafa calor molt ràpidament i com no es pot moure s’enfada molt. A més, m’he unit al club de cadiretes A Contramarxa per tenir major seguretat (una altra d’aquestes coses hippies meves) i tant al seu pare com a mi ens agradaria allargar-ho tant com puguem. Però quan el nen ens fa una sessió de plors esgarrifadors els comentaris assenyalant la AC de la cadireta com la culpable són molt habituals. Massa!

El que em quadra més és que em diguin que com no l’hem posat gaire al cotxe, el pobre no està acostumat. Perquè en 14 mesos només ha fet tres viatges d’anada i tornada de 2h i un parell de sessions de 10-15 min. D’aquesta manera, costa acostumar-se. Ho reconec. I està clar que el bus de Barcelona, en canvi, sí que és el seu hàbitat. Però a casa no perdem l’esperança perquè durant algun d’aquests viatges ha tingut moments més tranquils. L’objectiu ara és centrar-se en allò per recrear de nou aquests moments. Sé que quedarà una mica forçat però veient com reacciona el peque, crec que aquest és un d’aquells moments a la vida en què  la planificació té moooolt sentit.  Ànims!!!

Què podem fer per a què el viatge en cotxe del peque vagi millor?

La veritat és que quan et trobes en una situació així pateixes molt. No saps com solucionar-ho, el teu fill/filla ho passa realment malament, i si a més a més busques informació a internet, no pares de llegir que tots els nens s’adormen al cotxe. Els hi encanta. Fins i tot hi ha gent que l’utilitza per adormir-los alguna nit de còlics o quan estan inquiets. Xorrades!!! Són quatre gats que alcen molt la veu.

Però si et pares i preguntes directament a mares i pares (les mama llum m’han ajudat molt) et trobes molts casos de peques que no porten gens bé el cotxe. Cadascú en diferent grau, però en cap cas és una experiència idíl·lica. Cada família té el seu sistema per sobreviure a la situació, però bàsicament tots es centren en tres punts bàsics, que canvien segons el nen i la família: Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen, fer-lo anar còmode i alimentat, i distreure’ls tant com puguis. Així que amb tota la informació que he trobat hem elaborat el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe!!

Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Sabem que el nostre fill no s’adormirà simplement pel fet de posar-lo al cotxe (més bé li pot costar perquè no té la teta) però si ja li toca la migdiada i està cansat perquè abans hem anat al parc, a la piscina o hem jugat com bojos per casa; potser podem enganxar una d’aquestes migdiades que ara fa de 1.30h o 2h d’una tongada. Creuem els dits!!

Fer-lo anar còmode: Per nosaltres còmode vol dir fresquet, perquè com us deia passa molta calor. Així que la idea és posar l’aire condicionat a tope uns 10-15min abans (segons l’època de l’any); i deixar-lo amb bolquers o només amb una samarreta, per evitar que passi molta calor. Penseu que les proteccions de les cadiretes són de porexpan i escalfen molt. Nosaltres tampoc estaríem còmodes suant com porquets.

Alimentat: Per aconseguir una d’aquestes migdiades llargues, segurament ens anirà molt bé que mengi abans d’entrar al cotxe. Tampoc massa, però sí el just per sentir la son habitual de després de menjar 😉

Distreure’l: Com si fos tan fàcil!!!  Hahaha! Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit però costa molt. A la nostra època era la música però ara s’utilitzen els dibuixos en tauleta o mòbil. La idea no ens feia gaire gràcia però ara ja som fan del Mic de Tv3. Un dia li vàrem posar i ens va mig salvar un viatge. Tots cantant al cotxe el Sol solet i ni un sol plor.  Ole!!!

Alguna mare també m’ha dit que li compra una joguina petita nova (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque). La idea és donar-li alguna cosa nova perquè l’examini i investigui una estona i així es distregui. Tampoc em fa gaire gràcia comprar-li joguines per cada viatge, però recordo el dia que li vaig comprar un cuc de fusta de colors vermells. Va estar desaparegut tot el dia mirant-se’l. Seria fantàstic trobar alguna cosa semblant pel viatge. Petita, barata i que li cridi mooolt l’atenció. Que difícil!!

També he vist que hi ha gent que els distreu amb bastonets de pa, fruita o aigua. Menjar i beguda en general. Ho tindrem a mà per si de cas. He de reconèixer que això no ho hem provat mai. Però tal com es posa el nostre fill, no té pinta que li interessi massa.

Agafem el cotxe d’aquí a uns dies, així que llavors ho provarem. Ja us explicaré que tal ha anat. Tot podria ser que acabéssim plorant els quatre al cotxe (el peque, el pare, jo i el gos per mimetisme). Si mentrestant em voleu explicar la vostra experiència, estaré encantada de sentir els vostres mètodes. Potser arriben a temps perquè us copiï. 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!