Ahir, innocents de nosaltres, vàrem sortir a la caça d’unes sabates pel peque, sense saber l’espectacle que estàvem a punt de viure.

Teníem clar que no ens podíem distreure amb cap altre dels encàrrecs que se’ns acumulen i, que gràcies als horaris nòrdics del nostre fill, només podem fer els dissabtes. Les Attipes que porta ja li comencen a deixar una marca sospitosa al dit gros, fa una setmana la mestra ja ens va recomanar que anéssim pensant en unes noves sabates i si no ho enllestíem ahir, havíem d’esperar a la setmana vinent. Així que  disciplinadament, perquè ara el nostre dia a dia o és disciplinat o no acabem res, vàrem passar corrents per davant de totes les botigues, com si al món només existissin les sabates de nen.

Volíem anar a dues botigues per a poder decidir-nos millor i veure com caminava amb diferents models i marques de sabates, però mare meva! Quin show vàrem muntar!!!  A escala de “rabieta”, que dirien les iaies. Plors d’advertència, crits de “no, no, no” cada cop més forts i fins i tot escena de plors a terra. Sincerament no m’ho esperava. Jo pensava que el peque s’ho passaria bé, que li agradaria posar-se sabates com fa constantment a casa amb les del seu pare i les meves. Fins i tot havia imaginat una escena idíl·lica/alegre on l’Ot assegut a terra o a una cadireta de nen alçava content el peu per a que li emproves la sabata. Hahaha!! És que no aprenc!!! Això em passa per confiar-me i sortir de casa amb les estratègies de vacances. Apa noies, ja podeu tornar cap aquí tan bon punt acabeu amb l’spa perquè el tema està complicat i us necessito. 😛

Tot va començar perquè l’Ot no volia que li traguéssim les seves sabates per provar-se les noves. En sortir de la primera botiga pensàvem que ho havíem fet massa a la brava i no li havíem donat temps per assimilar el que anàvem a fer, així que a la segona botiga ens ho vàrem prendre amb més calma i intel·ligència, a vegades em sorprèn com tot i el cansament tenim respostes prou creatives i encertades; però un cop més es va repetir l’escena. 😦

M’ho hauria d’haver imaginat. Sempre que juga a posar-se les nostres sabates, ell segueix amb les seves. No hi havia pensat!!! Però la veritat és que adoooora les seves sabates. Tan bo punt s’alça, les reclama, fins i tot a l’escola bressol quan es desperta de la migdiada crida SABATA, SABATA, SABATAAAAAA!! La mestra un dia ens va dir que des de fa uns dies s’adormia abraçat a la sabata. Li han ofert nines i peluixos, però ell vol la seva sabata.

Abans de parlar d’aquest tema amb la mestra pensava que era un període de reafirmació de la nova paraula que havia après, però després d’això d’ahir i de saber que dorm abraçat a la sabata, entenc que és alguna cosa més. És la seva ploma de confiança a l’estil Dumbo. Les porta d’ença que va començar l’escola bressol al setembre i amb elles ha superat el període d’adaptació, ha après a caminar sense agafar-se i s’ha llençat a descobrir també el carrer. Ara que sóc conscient de tot el que ha viscut amb elles, em sap molt greu haver-li de canviar. I comprenc millor la seva reacció d’ahir.

No sé si algú més li ha passat amb el seu peque. Us agrairia molt saber d’experiències similars. Perquè ara a casa haurem de fer una petita campanya pro canvi de sabates. A les dues botigues ens deien que li passava a alguns nens, que era habitual, sobretot si han anat descalços. No em quadra, el meu fill vol les sabates noves i a sobre de les seves. Té una saturació de sabates. Que jo sàpiga no tinc cap mare-amiga a prop a qui li hagi passat. Avui hem començat amb humor i amor a ensenyar-li que podem tenir més d’una sabata. A veure com ens en sortim! De moment no hem tingut gaire èxit! Potser acaba anat a l’escola bressol dilluns amb tres sabates, les dues noves als peus i La Seva Sabata a la mà. 😛

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!