Si et sents esgotada i no pots més. Si cada dia sents que ho dónes tot, fins i tot les teves nits; que cuides de tothom; que penses en tota la logística, però en canvi que ningú et cuida a tu ni pensa en el que necessites; vull que sàpigues som moltes les que estem igual. Ets mares i encara que no ho reconeguis obertament ja no tindràs mai més temps per tu. O si???

Jo estava enfilant-me per les parets. Mossegava a tothom. Anava en metro i em ficava a les converses dels altres buscant brega. Ho feia inconscientment. Sembla que volgués discutir per treure la ràbia que tenia dins. Òbviament em barallava molt amb el meu xicot. Sentia que ell no m’entenia ni em cuidava. Bé, una part també era cosa seva. Hihihi! Però sobretot estava esgotada!! Quan ho dónes tot, necessites reomplir-te. Un fill/a t’omple moltíssim, no m’entengueu malament; però sobretot es caracteritzen per no tenir la capacitat de recarregar les teves piles, sinó més aviat de consumir-les a una velocitat inimaginable. Per això aquest diumenge he decidit dedicar-me el dia a mi.

Ho havia volgut fer altres vegades, però la sensació de culpabilitat, les ganes de fer coses els tres junts en pla família o simplement l’excusa que ara amb la feina no passo tant de temps amb el peque, em frenàvem. Però això era inaguantable i a més aquests dies hem patit la sortida dels ullals!!! 😦 😦 😦 I les meves cervicals han dit proooooouuuu!! (El tema dents es mereix un post a part, perquè a casa hem patit tots tres cada una de les dents que el nostre petit monstre llueix.)

Així que avui hem esmorzat els tres, ens hem barallat per casa passadís amunt i avall com cada cap de setmana quan la falta de presses fa que dilatem a tope “la puesta en marcha” i cap a les 11 h el pare s’ha emportat al peque al parc i a dinar amb els avis. Sabeu què vol dir això? 6-7 h de llibertat!!!! Que dolenta sóc Hahaha! Ni tan sols he vestit al peque, ni he pensat en què necessitava portar a la bossa. Atenció zero als altres, atenció 100% en mi. Com una reina!!!

Voleu que us expliqui el meu súper dia?

Missió: Cuidar de la Cristina (és a dir, de mi) en marxa!!! 🙂

Tal com han sortit per la porta m’he començat a cuidar. Bé, he de reconèixer que abans que res he dedicat 30 min a endreçar la bogeria que hi havia per casa. Però simplement per poder gaudir millor del temps i poder moure’m pel menjador sense trepitjar cap joguina punxeguda. Ballar ha quedat prohibit per les meves cervicals adolorides. Però després, sí que m’he cuidat de veritat!

M’he vestit, perquè encara anava en pijama obviously; m’he posat crema a tot el cos, sec i tallat pel fred i la poca atenció que li dono; he escrit a les mare-amigues avisant que avui tocava dia lliure i que desapareixia; he trucat a ma mare per confirmar que els virus que el meu fill li havia passat ja estaven sota control i…. He posat música a tota pastilla. Els veïns hauran notat que alguna cosa passava perquè del Mic a la Lady Gaga hi ha molta diferència 😛  No és que la Gaga sigui la meva preferida o m’agradés gaire abans, però un efecte col·lateral de la maternitat que he patit ha estat la desconnexió total amb el món musical adult. Ja no sé què sona i què m’agrada. Hauré de passar més dies sola per experimentar 😛

També he navegat per Internet sense rumb i sobretot sense presses. Ha estat meravellós. D’una cosa a l’altra. Mirant Facebook i el correu com fa mesos no feia. Simplement per passar l’estona. Sense necessitar buscar alguna cosa pel peque o per la casa, sense necessitat de seguir una llista de to do. Simplement navegant 🙂 Quina pau!!! Però el millor ha vingut després quan he posat en pràctica el savi consell d’una mare-amiga especialitzada en psicòloga positiva: Has de dedicar temps a allò que t’omple per poder estar serena per atendre al peque. Per mi escriure i llegir, no sé vosaltres. Segur que alguna cosa us ha vingut al cap mentre ho llegíeu. Si amb el nen i les obligacions no pots fer-ho tant com voldries, dedica’t mínim 5 minunts al dia. Doncs avui, no han estat 5 minunts, sinó 5 hores!!! Ole ole!! Per compensar tots els dies que no he trobat els 5 minunts.

He repassat post pendents, ja ho haureu vist. He acabat alguns que tenia moltes ganes de publicar. He començat d’altres, com aquest! A estones amb un cafè al costat, altres amb unes patates fregides guarres de bossa. Només m’ha faltat el gelat que fa tants dies que em ve al cap com a desig dolç. Però ho deixaré per un altre dia i els meus 5 minunts d’or 🙂

¿Sabeu què ha estat el millor de tot plegat? La tornada del peque i el pare. L’Ot feliç per veure’m i a la seva manera intentant explicar-me el súper dia que havia tingut jugant amb els avis. El pare fet caldo pel refredat que l’està atacant de nou i amb ganes de que li fes el relleu. Però sobretot la Cristina que s’han trobat. Una mare relaxada, pacient, amb les cervicals una mica millor (només una mica, perquè ara m’estan matant de nou) i amb ganes d’omplir al peque de petons, banyar-lo, donar-li el sopar a la falda i fins i tot rentar els plats perquè el pare pugui descansar al sofà. Potser això les cervicals no m’ho permetran, però faré el sopar.

Conclusió: Una mare que es cuida o a qui cuiden és una mare més zen, més amorosa, més mama. Per això encara que ens sembli que els peques ens necessiten en tot moment i que no podem defallir, sempre és bo concedir-se un temps per una mateixa, delegar al pare el marrón que a vegades suposa passar sol un dia sencer amb el peque i pensar en el que necessitem nosaltres com a persones, com a dones.

Efecte col·lateral del dia: El pare fa més fort el seu lligam amb el peque. No és que no el tinguin, però sempre hi sóc jo pel mig. Així que, avui tots hem sortit guanyant 🙂