Fa dies que us volia parlar de la nostra habitació Montessori pel peque. La idea me la va donar una mare amiga quan els nostres fills tenien 2 i 3 mesos respectivament i li estic molt agraïda perquè crec que ha estat un gran encert. L’Ot es mou lliurement, juga, investiga, puja i baixa del llit i ara que ja te 17 mesos ja fa una bona temporada que comença a dormir allà cada cop més estona. Però això ja us ho explicaré en un altre post.

Com ens vàrem decidir per una habitació Montessori, quan no en teníem ni idea

Quan estava embarassada a casa vàrem fer un trasllat intern. Una bogeria!! Pis petit de l’eixample amb dos adults i un gos, l’habitació del peque en aquell moment era l’estudi de feina del pare, estàvem sense pressupost per canviar de casa, i sobretot sentíem l’inexorable pas del temps amb la crescuda de la panxa. Així que ens vàrem veure obligats a traslladar el despatx del pare al menjador i convertir l’antic estudi en l’habitació del nen.

En aquestes circumstàncies, quan penses en l’habitació del bebè et venen moltes idees al cap, algunes massa bucòliques i la majoria poc pràctiques que només veus quan tens al nen allà. Per això m’alegro de dir que tot i que com a pares novells hem comès molts errors, en el cas de l’habitació la cosa ens ha anat força bé. No perquè ho preparéssim molt, sinó perquè el temps no ens donava per més abans del dia D 😛 i així després vàrem poder prendre una decisió més pràctica.

Teníem clar que volíem fer collit amb el peque sense data final prevista, així que en teoria la seva habitació era un tema “menor”, no calia decidir bressol, color dels mobles i decoració definitiva perquè ell no s’hi estaria al principi. Simplement que fos un lloc pràctic per deixar les coses. Però l‘efecte niu em va atacar cap a la setmana 32. Vaig sentir que necessitava enllestir l’habitació per la seva arribada. Era més una preparació psicològica. D’acord carinyu, estem preparats perquè vinguis i ens canvïis la vida de dalt a baix. Però a la vegada no sabia com havia de ser, ni el meu xicot ni jo la visualitzàvem, i això ens frenava. Una habitació diu molt de tu, de com ets, i nosaltres encara no sabíem com seria Ot.

L’arribada de joguines, el munt de roba, el mini bressol de collit, l’hamaca pel futur i fins i tot un bressol històric de la família va desencadenar la meva taquicàrdia però amb una mica d’ordre i de distribució mental de l’espai em vaig anar calmant. Aquí anirà l’armari, aquest cup d’emmagatzematge serà el canviador i aquí ja li posarem el bressol. Bé, en realitat no vàrem arribar a tant perquè abans de col·locar els mobles, l’Ot va decidir avançar-se 17 dies. Anem una mica justos, oi? 🙂

Així que amb el nen a casa la cosa es feia difícil d’enllestir i durant un parell de mesos, el canviàvem al menjador o a la nostra habitació. Jo em sentia mala mare total, però el temps no ens donava per més. Així que un dia vaig reclamar al pare amb crits de desesperació post part acabar la “punyatera habitació” (literal) i ens vàrem posar a buscar opcions. Llavors jo ja m’havia interessat per les pedagogies alternatives, però no pensava que pogués ser una opció per l’habitació fins que una mare amiga que estava en una situació semblant em va dir que ells farien una habitació Montessori. Així que em va picar la curiositat.

Perquè una habitació Montessori?

La imatge clàssica d’habitació de bebè no ens agradava i havíem valorat fer una habitació de nen més gran. Però jo sentia que allò no quadrava encara. Per això em vaig quedar realment  sorpresa quan vaig buscar informació i em vaig adonar que aquella era el tipus d’habitació que el pare i jo buscàvem però no sabíem que existia. Sí, sí, els “pares hippies” no en teníem ni idea. 😛 Era una mescla entre habitació de bebè i de nen més gran, sense colors pastels ni temes nyonyons que ocupen tota la paret. Un espai diàfan que respira pau i tranquil·litat i a la vegada resulta molt estimulant. I és que quan veus una habitació Montessori penses que realment és una habitació pensada per ells, a la seva mida, la qual cosa és fantàstica per els peques però reconec que nosaltres a vegades ens deixem l’esquena 😉

Per altra banda hi havia certs motius conceptuals i estètics que ens agradaven:

• Llit arran de terra i tot al seu abast: Perquè així es facilita el moviment del nen i la seva lliure exploració. Això quadra molt bé amb el tema del moviment lliure. Si donem ales al nostre fill perquè es mogui lliurement mentre juga o investiga, com pot ser que la seva habitació no estigui pensada per això? No tenia sentit. En canvi amb aquest tipus d’habitació ho tenen tot a mà: les joguines, el llit i la roba. És ideal per ells.

A més a la que va començar a gatejar, de nit si es despertava, es posava a gatejar. Del nostre llit ha caigut alguna vegada, però del seu mai, perquè la distància és tan baixa que ell la pot salvar fàcilment, tot i la foscor.

• Afavoreix la independència del nen i l’ordre: El fet que tot estigui al seu abast ens permet deixar-li escollir amb què vol jugar segons el moment o el dia. De mica en mica sense massa consciència ell sol comença a prendre decisions, sense importància pel món dels adults però importants per ell. O no és important per nosaltres escollir com passarem el nostre temps lliure?  A més, aquesta accessibilitat et permet fomentar que reculli o endreci amb més facilitat, ja que ell mateix ho pot guardar tot. Però el que més em va sorprendre és llegir que molts bebès de manera espontània aprenen a col·locar cada joguina al seu lloc. Quan l’animés i l’ajudes a endreçar no cal que li diguis on van les coses, ells saben que els llibres van a aquell prestatge i els ninos a l’altre.

Pot semblar impossible però ara que és més gran, veiem els resultats. Només cal dir-li, Vinga endrecem els llibres o Fes un petó de bona nit als ninos i ell sap on anar a buscar-los i deixar-los. Una altra cosa és que en vulgui fer-ho perquè ha trobat una cosa més interessant en aquell moment 😛

• Els fa sentir segurs a la seva habitació i tenen més ganes de passar-hi estones: Tot això que hem dit (llit i joguines al seu abast, podem moure’s i decidir amb què jugar lliurement, podem començar a vestir-se o agafar la roba, etc) fa que els nens es sentin més segurs a la seva habitació. I per tant que a poc a poc comencin a tenir més ganes de passar-hi més estones. Segurament sempre voldran estar amb nosaltres (ja sigui jugant al menjador o dormint al nostre llit), però de mica en mica es fan fent el seu espai dins la casa.

Avis: Una habitació Montessori no et salvar de tenir joguines per tot el pis o tenir el menjador ocupat amb un ampli racó infantil 😉 Però tard o d’hora les coses tornen a la seva habitació i ells ho saben 😛

• Decoració senzilla però estimulant: Res de colors llampants o parets amb colors estressants. Es tendeix al color blanc com a fons o colors que relaxin i  la decoració i l’estimulació ve donada per làmines d’animals, fotografies de la família, etc. Variant segons la necessitat cognitiva del moment. No és el mateix un bebè que només mira el sostre que una criatura d’un any i mig que gaudeix identificant objectes i persones. Per això es recomanen mòbils de bebè amb formes senzilles i colors bàsics.
• Mirall: Un clàssic de tota habitació Montessori que lamentablement nosaltres encara no hem incorporat. Es recomana posar-los a partir dels 6-8m quan comencen amb el moviment. Però aquí logísticament no vàrem trobar el moment 😦 😦   Si busqueu propostes per la xarxa, veureu que li donen moltíssima importància. És un element clau a l’habitació sobretot en les primeres edats perquè en mirar-se desenvolupen la psicomotricitat. Es veu que els ajuda a aprendre consciència del seu cos i de com moure’l. Nosaltres per compensar-ho el posàvem estones  al costat d’un moble amb vidre on es reflectia o quan era més gran davant del mirall del rebedor i el del bany. Li encantava!

Aquest Nadal farem una altra visita a Ikea i agafarem el mirall petitó irrompible que tenen per posar-li al costat dels abrics. A veure si l’estimulem a començar a vestir-se més sol. De moment només intenta treure’s coses Hahaha.

Montessori per qualsevol butxaca

Potser us penseu que Montessori és sinònim de car; però no té per què ser així. Si busqueu per Pinterest i internet, veureu que la xarxa està plena de propostes, algunes amb molt de disseny i preus desorbitats, però si us fixeu, també trobareu d’altres molt DIY, perquè això és com tot. Si estàs disposat a invertir-hi temps i posar-hi el teu toc, el resultat pot ser molt més econòmic. La nostra habitació, bé l’habitació de l’Ot, és producte de reutilitzar mobiliari que ja teníem, mobles de Ikea adaptats per nosaltres, decoració H&M Home i un avi molt manetes. Jo diria que no hem arribat als 1.000 € ni de conya. I us estic parlant de:

• Armari
• Llit de nen de Ikea (Estructura, somier i matalàs) + Roba de llit i Nòrdic
• Canviador
• Armari de fusta baixet (DIY per l’avi amb fustes de Leroy Merlin i molt d’amor)
• Decoració vària (de H&M Home, Ikea i de petits artesans): Catifa de jocs, mirall, banderoles, marcs, etc…
• Mirall: Ja sabeu que no l’hem posat encara. Miralls n’hi ha molts, però és important que no es trenqui, pensat per nens, i això ens va frenar. Fa poc faig descobrir que a Ikea en tenen un de mides petites, però sempre es poden posar al costat més d’una.

Molta gent es gasta molt més o el mateix en habitacions prefabricades. Així que si us animeu, penseu que no necessiteu grans pressupostos, sinó moltes ganes i imaginació. Busqueu molts exemples per donar-vos idees i seguiu les normes bàsiques:

1. Habitació dividida en 4 àrees: Descans: Lli; Activitat: L’estora i el moble de les joguines, llibres, etc; Cura personal: Canviador, armaris al seu abast i penjadors per les jaquetes; Lactància/Alimentació: Nosaltres no li hem dedicat gaire espai a la lactància dins l’habitació per una qüestió d’espai i de preferències personals. El sofà del menjador de dia o el nostre o el seu llit en plena nit són més còmodes 😉
2. Intenteu que tingui el màxim de coses al seu abast: Llit baix, joguines, etc
3. Adapteu l’habitació perquè tot sigui segur per ells i es puguin moure lliurement i de forma segura
4. Mirall: Un clàssic que els ajudarà en molts sentits 😉

---

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!