Fa uns dies vaig assistir a un taller de psicologia positiva per a mares. He de reconèixer que si el taller no l’hagués organitzat una mare-amiga que és psicòloga segurament m’ho hauria pensat dos, tres o quatres vegades. I segurament al final m’hauria quedat a casa. Però la veritat és que quan ens ho va dir (a mi i al grup de mares de ioga postpart) no m’ho vaig pensar massa i ha estat una de les millors decisions que he pres en aquest 2018 😛

El taller va sorgir després d’un estudi que aquesta mare-amiga havia fet amb una col·lega sobre com la maternitat canvia a les dones. En el seu moment, jo vaig formar part de l’estudi explicant-los la meva experiència durant l’embaràs, el part i el postpart. Crec que el peque tenia uns 4 mesos  i recordo que estava en plena etapa fatídica de plors per adormir-se. Així que les conclusions que van treure de mi podrien ser perfectament: s’ha tornat boja. Però quan al cap d’uns mesos va fer una xerrada per explicar les conclusions, vaig quedar súper impactada i a la vegada em van motivar moltíssim a seguir amb el projecte d’aquest blog. A veure si en uns dies us puc parlar més de l’estudi. Per això el taller per cuidar-se em va cridar tant l’atenció.

També he de reconèixer que em va arribar en el moment just. Al desembre com us explicava a La nostra tràgica etapa dels despertars nocturns va ser un més molt dur, amb poc temps per mi i molta tensió acumulada. Així que per Cap d’Any el meu bon propòsit pel 2018 va ser cuidar-me i ser més positiva. Però no sabia ni per on començar i el taller em va donar les claus.

Taller: Tómate un respiro, conéctate y cuida(te) con gusto

Moltes vegades el dia a dia d’una mare està ple de presses, crits, plors, renúncies personals i molt cansament físic i mental. Costa trobar moments per una mateixa. Res de posar rentadores, rentar els plats o preparar bosses de l’escola aprofitant que el peque està dormint la migdiada.  Sinó moments per fer allò que ens agrada a nosaltres, o no fer res, moments per nosaltres i punt. Encara que no ens agradi sentir-ho, moltes vegades els pares sabem trobar millor aquests moments que les mares. Així que a vegades cal recordar-nos que també ens mereixem moments només per nosaltres i que tenir-los és clau per poder seguir cuidant a la família. Parar 5 minuts i fer alguna cosa que ens faci gaudir ens donarà piles per seguir cuidant de tothom 24 hores més.

Tot i que res d’això és nou, el taller em va donar les eines per trobar aquests moments. Com ara que estic escrivint per plaer amb un cafè i un dolç 🙂 I em va ajudar a ser més conscient de certs pensaments negatius que m’ataquen al llarg del dia. Si abans m’haguessin preguntat que tal ha anat la setmana per exemple, crec que només hauria recordat els moments dolents. Perquè van ser molt intensos i perquè segons sembla ens és més fàcil mantenir-los al record. ¡Pues vaya putada! Es veu que es tracta de supervivència, però paradoxalment per sobreviure a la criança moderna el millor és ser conscient d’aquest pes desigual i compensar-lo prenent més consciència dels moments bons. Però, què és un moment bo?

No tot és alegria extrema, o riures de bon matí. En realitat això passa poques vegades. Els moments instagram a la vida real es poden comptar amb els dits d’una mà. Que a les xarxes socials només veiem els moments idíl·lics fa molt mal. Tot sabem que no és real però el nostre inconscient li costa tenir-ho present si no ha dormit bé. Per això cal recordar que la vida està plena de moments normals que omplen la major part de les nostres hores. I perquè no hauríem de comptar-los com a positius?

Per això si ara després de fer el taller em pregunteu que tal ha anat la setmana us diria que força bé. El peque ha passat una otitis, però només ha tingut febre un dia. Hem jugat a disfressar-nos els tres junts i hem celebrat el nostre aniversari de parella amb un sopar romàntic. No cal recrear-se en el moment de crits i plors del nen en els que he perdut els nervis i l’he escridassat. O en les estones que volia que pare i fill desapareguessin. Em servia d’alguna cosa? No, llavors per a què recrear-m’hi. A més és normal si et criden a l’orella durant hores quan no has dormit, s’esgota la paciència molt ràpidament. Una mica de compassió cap a mi, que demà serà un altre dia. 

Què he notat després del taller?

He de reconèixer que abans aquesta actitud en mi era molt difícil. El caràcter em portava per on volia i em podia passar hores cabrejada amb alguna cosa. Però després del taller vaig anar aplicant a poc a poc el que m’havien explicat  A més a més, durant la primera setmana cada dia rebíem un mail recordant-nos punts clau que havien tractat i plantejant-nos petits propòsits per aquell dia. Coses assumibles que anaven fent canvis dins nostre.

Sense adonar-me vaig anar prenent-me les coses de diferent manera. Em veia amb més paciència. Quan alguna cosa anava “malament”, discutia amb el meu xicot o m’enfadava amb el peque ja no era tan greu. Inconscientment pensava: Això passarà i avui tindrem també algun moment bonic. I aquest pensament feia que “la mala estona” no ho fos tant. Sembla molt bàsic, però he vist que petits canvis com aquests són els que m’han fet tenir una actitud més positiva, o si més no menys crítica amb la nostra realitat imperfecta.

A més després del taller em vaig animar a proposar-li al meu xicot una cosa que volia fer des de feina temps. 😛 No penseu malament!!  Hihihi. Com que el cansament i el mal humor no passa de llarg de la relació de parella, feia temps que sentia que seria bo que en comptes de recordar-nos sempre allò que no ens ha agradat del que ha fet o no l’altre, seria interessant dir-nos cada dia què ens havia agradat de l’altre aquell dia. Tipus: M’ha agradat que m’hagis preparat el cafè mentre em dutxava. Merci!, M’agrada quan t’has assegut sense presses a llegir contes amb el peque, T’agraeixo que avui hagis “carregat” amb el nen a la nit mentre jo dormia, etc  I per a que cadascú pogués dir més lliurement el que volgués vaig proposar escriure-ho en un paper. Una mena de pot de la felicitat per la parella. He de reconèixer que mentre ho fèiem amb regularitat (la rutina ja ens ha tornat a fer perdre l’hàbit) em sentia molt més unida a ell. 😉

Però tot això que us he explicat és, com sempre, molt personal. Altres mare-amigues que varen fer el taller amb mi han viscut altres canvis i em consta que tots molt positius.  Perquè el que a mi em serveix a un altre no li servirà. I és important saber identificar allò que et fa feliç per poder parar, respirar, connectar amb tu mateixa i sobretot cuidar-te.

Així que si no sabeu ben bé per on començar us recomano que us apunteu al pròxim taller que tenen previst fer 😉 Aquí us deixo la informació: https://www.facebook.com/events/1265270206907496/

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!