Sí, ja ho sé, els nens menors de 3 anys no haurien de veure la tele, ni la tablet, ni pantalles en general. Però la realitat és que qui més qui menys li ha posat alguna pantalla al seu fill/filla.

Nosaltres vàrem començar quan el peque tenia més o menys 10 mesos i volíem agafar el cotxe sense tenir una escena de crits extrems. Com us explicava al post Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! vàrem començar posant el Mic a la tablet just a l’agafar el cotxe i vàrem veure que allò era màgia. De cop es callava o no plorava com si el matéssim. Així que li vàrem anar pillant gust al recurs Mic. Vàrem aconseguir mantenir el Mic només al cotxe fins als 12-13 mesos més o menys, però llavors les pantalles varen anar ocupant més terreny: que si al matí per poder-me vestir, que si al despertar-se d’una migdiada amb plors extrems no sé ben bé perquè, que si una tarda que no es troba bé o els mocs no li deixen ànims per jugar, que si un despertar nocturn, etc, etc, etc…

Reconec que escric aquest post amb el convenciment que hem de reduir els moments de tele del nostre peque. Si no teniu clar si us heu passat de mare, com nosaltres, jo us diria que escarxofar-se al sofà qual Homer Simpson amb una cervesa i assenyalar la tele com fa el meu fill ara és un crit d’alarma claríssim. Per sort fa temps que tinc present, i intento que tothom que passa temps amb ell també ho entengui, que si ha de veure dibuixos com a mínim s’escollin amb continguts i tempos adequats. No tot és vàlid!!! La feina de reduir els temps de pantalles és un altre tema.

Per això avui vull compartir amb vosaltres el nostre Top 3 en dibuixos:

1. Mic: No podria ser cap altre!! 😛 És un clàssic a casa, per la música i pels dibuixos. Suposo que no cal que us expliqui gaire qui és el Mic i de què va. Però sí us diré que al principi el Cinc segons no tenia gaire èxit. Plorava quan sortia. Pobre! Però ja fa temps que el té assimilat i per sort sempre li han encantat el caragol i la mosca.

Ja sabeu que el fan a TV3, i encara no entenc com no l’han comprat altres cadenes per la seva programació infantil. Potser és que segueix massa els costums populars catalanes, que si la castanyera, que si el Nadal amb el tió i el caganer… Però per mi això és un dels punts a favor. Veient el Mic els nens interioritzen rutines. A casa hem aconseguit que el peque s’animi a tastar fruites que no li feien gràcia d’entrada, que accepti disfressar-se quan no entenia per què ho fèiem, etc. A més practiquem un munt de vocabulari amb tot el que diuen, que si les sabates, que si els mitjons, que si la poma…

Tot i tenir cançons el ritme general és prou lent per als més petits de la casa. Els poseu posar al vespre mentre sopen perquè no exciten gaire. A més, són políticament correctes i no fomenten rols sexistes: el Mic es disfressa amb objectes de “nena” i de “nen”, el Cinc segons i el Mic cuinen, netegen i renten la roba… I a més sempre tracten tot això amb total normalitat. Ah! I indirectament també fomenten el reciclatge. 😉 Així que un 10 pel Mic!!

2. L’hora del Timmy: Últimament està causant furor a casa. La nostra teoria és que el peque és una mica Timmy, trapella, amb bon cor i amb facilitat per liar-la; així que en veure’l se sent identificat Hahaha! Fins fa poc el feien a TV3, suposo que ho tornaran a fer més endavant, però ara el mirem d’internet. El nostre fill estava enganxat a la música de l’entrada. Ja des del principi quan la sentia movia el cap a banda i banda i cridava d’emoció. Ara el reclama dient El Mimi, el mimi, el mimi…

Els dibuixos són en plastilina (de la productora Aardman) i no parlen, tot ho diuen amb sons o onomatopeies. Però el que expliquen és molt bàsic i fàcilment identificable pels més peques, igual que ho són els personatges. El Timmy és un xai negre que va a l’escola amb els seus amics: l’ànec, la gateta, el porc, el gos, l’eriçó, la mofeta, el mussol, etc. Allà mengen, juguen i fan activitats amb els mestres. Jo crec que en cert aspecte el nostre peque entenc que fan una rutina d’escola com ell. El ritme és mitjà, potser no serien els dibuixos ideals per abans d’anar a dormir. Això sí, van fantàstic per dedicar-li uns minuts al matí i que tingui tot el dia per desconnectar i jugar.

3. La Caleta de la Lily: La vàrem descobrir fa molt poc un dia que ja havia acabat el Mic i no vaig tancar la tele a temps. La veritat és que he de reconèixer que si està a la llista és clarament perquè l’Ot l’ha reclamat. El primer cop que la vaig veure no em va cridar gens l’atenció, però un dia me’n vaig adonar que l’Ot tenia més interès en ella que en el Mic!! Comorrr??!?! Llavors vaig començar a mirar-me els dibuixos d’una altra manera.

Són capítols curts (d’uns 7 minuts) i sempre repeteixen el mateix patró: La Lily està amb el seu pare i demana a anar a jugar a la platja, allà es troba un objecte que la fa viure/imaginar una història amb els seus amics, fins que el pare la torna a cridar per anar a sopar, dinar, etc. Els amics de la Lily són imaginaris, fets amb pedres, pals o objectes de la platja. Els colors i el tons de veu són molt suaus, ideals a la tarda o l’hora de sopar. Jo un dia pensava que l’Ot cauria adormit sobre el plat de sopa veient la Lily. El calma! Així que a poc a poc els hi ha pillat carinyo.

Si teniu alguna proposta, no dubteu en comentar-me-la. Ja sabem com són els nens, el que avui li agrada, demà potser li fa mandra.

La veritat és que volia escollir-ne cinc però realment els altres dibuixos que ha vist, Teletubbies, Pocoyó, Peppa Pig, Lulú Brum-brum, L’Olivia o Raa Raa, el lleó escandalós, el deixen indiferent. Al cap de 5 minuts o menys comença a dir altre altre per a que li canviem o directament baixa del sofà i es posa a jugar. Encara resultarà que no el tenim tan addicte com em pensava 😛

Nota final: Com sabeu no escric els post en un sol dia i aquest va sorgir la setmana passada. Per això volia puntualitzar que just demà farà una setmana que el peque no veu tele!!! Tot un record. El nostre secret? Simplement distreure’l i jugar amb ell encara que no tinguem temps per fer altres coses. En especial distreure’l durant el sopar. El resultat: Estic esgotada, però feliç de veure que ja no ens demana la tele com l’Homer Simpson. A veure quant dura. Esperem que tardi a posar-se malalt. Els refredats no ajuden gaire per mantenir el ritme de vida free TV.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!