Ja fa temps que volia escriure aquest post perquè a l’estiu vàrem inaugurar una nova etapa de jocs amb el peque i no havia escrit res al respecte. Tampoc es tracte de res excepcional, però reconec que el seu pare i jo ho vàrem viure amb especial il·lusió.

Fins als 13 mesos no ens havíem ni plantejat que el peque pogués gaudir amb el dibuix o la pintura. És a dir, el veiem interessat en altres àrees (descobrir el seu cos, investigar formes, moure’s) i ni pensàvem que li pogués fer gràcia. Algunes mare-amigues m’havien explicat que els seus fills, una mica més grans que el meu, s’ho passaven molt bé dibuixant o amb les pintures. Així que les ganes de provar-ho amb l’Ot van anar creixent fins que aquest estiu ens vàrem animar a provar-ho por todo lo alto.

Com a casa som una mica extremistes i sembla que no tenim mesura, o tot o res, el primer contacte del peque amb el dibuix va ser amb pintures de dit! Res de llapis de colors o un boli qualsevol i un full de paper. Nosaltres ens vàrem llençar als pots grans de pintura, paper gegant a terra i vinga! No sé si ho heu provat, però us ho recomano molt. Riureu, traureu records per Instagram o per tota la vida – el que preferiu 😉 -, però sobretot us embrutareu!!

Perquè recomano aquesta activitat?

Com us deia els peques s’ho passaran teta 😛 perquè és una activitat que els desperta els sentits a saco, però vosaltres us heu de mentalitzar que a aquesta edat és una activitat més per experimentar i embrutar-se que per treure l’esperit artístic. Això ja arribarà més tard.

1. Estimulació sensorial: El contacte amb la pintura els aportarà textures noves al tacte. Potser que els hi faci molta gràcia o gens ni mica, hi ha nens per tot; però els hi hem de donar temps per acostumar-se i sentir-se còmodes. El millor és començar amb poca pintura i segons reaccioni augmenteu el nivell de “brutícia” 😛 A més a més, la pintura sol estar freda. Si ho feu a l’estiu es nota molt. Al nostre li va agradar el contrast de temperatures i quan es va acostumar es divertia posant la mà sencera al pot gran.
2. Causa-efecte: Encara recordo la cara de flipat el nostre fill quan va veure com allò que tenia a la mà provocava que el paper canvies de color. Hehehe! Ens pot semblar una ximpleria, però per ell això va ser com aquells memes on el cap d’algú explota. Wuuuauuu!! Què és això mama? Papa? Ens mirava al·lucinat i amb un gran somriure. Amb el temps i a mesura que es fa gran va entenent que pot fer formes o “dibuixos”.
3. Ajuda a assentar les bases de l’escriptura: Molts estudis demostren que l’estimulació artística (bé el fet de jugar amb clors, llapis de colors, guixos, etc ) desenvolupa la part del cervell on després s’establirà l’escriptura. Òbviament no ho fem per això, però saber que també li aporta beneficis cognitius són punts a favor quan veus el merder que es genera 😛
4. Records de per vida: Durant les sessions artístiques nosaltres hem viscut algunes de les escenes més divertides d’aquests 19 mesos. Ell rient, nosaltres també. Tots bruts i feliços i l’Ot provant cares noves que no li havíem vist mai. Hehehe! Us he dit records, perquè normalment no pots fer fotos. Estàs pendent del peque i passant-ho bé. Sobretot deixéssiu la càmera i gaudiu!!! Nosaltres el primer dia vàrem comptar amb la presència dels avis, i per tant el reportatge fotogràfic va ser a càrrec d’ells. Us ho recomano 😉

Algunes recomanacions:

Per a començar a pintar-jugar no necessiteu res més que pintures de dit, que trobareu a qualsevol botiga de manualitats tipus Abacus, i paper. Però després de la nostra experiència us volia fer quatre recomanacions:

• Pintures de dit: Podeu comprar-les en pots petits, com veieu a les fotos, o pots grans. En els pots petits segurament posaran només els dits i no la mà sencera, com el pot gran. Això pot ser bo perquè no s’embrutarà tant. Però segurament els colors es mesclaran molt. La veritat és que el nostre peque no semblava gaire interessat a canviar de color. Sinó més en l’experiència. Així que jo us recomanaria un pot gran d’un sol color i tenir a mà algun altre color per veure com reacciona.
• Paper: Si els nens/nenes són petits us costarà que pintin en un sol lloc o que respectin els marges del paper. Així que, com més gran sigui el paper millor i poseu-lo a terra. Nosaltres vàrem optar per paper d’embalar d’un metre d’ample. Així ell es podria moure per sobre el paper i anar pintant. També hem provat amb rotllos d’estovalles de paper i també van fantàstic.

  

• Roba: Mentalitzar-vos que s’embrutarà! No sé si veieu la foto d’alt. Per molt que ho intenteu evitar la gràcia en part és aquesta, així que cal tenir-ho en compte abans de començar. Totes aquestes pintures es treuen de la pell i de la roba amb certa facilitat. Però no us enganyeu si fan el guarro de veritat, us podeu trobar com jo amb un parell de bodies blancs que tenen taques grises permanents. Així que us recomano que escolliu roba vella o que clarament no us importi que quedi tacada de per vida, per ell i per vosaltres!!! En algun moment voldrà mostrar-vos la seva obra d’art, abraçar-vos o simplement l’haureu de pillar per banda per anar a la dutxa.
• L’espai: Nosaltres ho hem provat en diferents ocasions i reconec que el més còmode va ser a la terrassa a l’aire lliure. El paper cobria molt tros i el peque es movia bàsicament per allà. Però sobretot el pare i jo estàvem relaxats perquè si la pintura sortia del paper l’acabar només havíem de passar la manega. Però també ho hem provat a casa i tot i que la logística es complica, us confirmo que es pot fer. Ja ens veieu a la foto de sota. Simplement busqueu un espai ampli, doneu espai al paper, traieu els mobles o objectes valuosos (si és que us queden), si fa falta cobriu el que quedi amb llençols vells i intenteu passar-vos-ho el millor possible encara que l’activitat duri molt menys del que pensàveu.

• Tovalloletes de bebè: A casa no ens agraden gaire. Jo no suporto l’olor de la major part d’elles. I sempre peso si ho treuen tot, la de merda química que portaran. Però he de reconèixer que en certs moments són útils, i aquest és un d’aquests moments. 😉 No ho traureu tot amb tovalloletes, però us permetrà reduir el merder. Són ideals per fer una primera neteja de mans, treure alguna taca dels mobles propers, etc.
• Dutxa: Tingueu a mà la dutxa, la banyera, etc i com més enllestida millor, perquè quan el merder de colors sigui màxim i el peque estigui cansat, l’ideal és anar directe a l’aigua. Allà la pintura marxarà com si res però si heu de preparar el bany un cop acabada l’activitat, amb el nen/a fet un cristo i vosaltres potser també, la vostra casa pagarà les conseqüències. Esteu avisats!

Així vàrem acabar nosaltres el segon dia 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!