Sóc dona i mare (Una mica de feminisme sempre va bé)

Sóc dona i mare

Avui #8Març Dia de la Dona voldria reivindicar l’essència de la dona-mare, perquè masses vegades, de forma conscient o inconscientment, les mateixes dones hem renegat d’aquesta faceta en la nostra vida pública. Com si això fos un requisit imprescindible per ser reconegudes, respectades i valorades en altres àmbits de la vida. I ja n’hi ha prou!! La societat ha d’entendre que els canvis vinculats a la maternitat no tenen per què ser dolents i un dia com avui toca dir-ho ben alt.

Com us deia a Temps per cuidar-me una amiga psicòloga i la seva col·lega van fer un estudi entre mares, just quan jo feia 4 mesos que m’havia iniciat en aquest ofici. Sí, perquè això també és un ofici. Un d’aquells que aprens a base de molta pràctica. Durant l’estudi van detectar canvis i pors comuns en totes les dones. La major part d’aquests canvis arrancaven durant l’embaràs, on aparentment tot segueix igual. MENTIDA!!! Ens creix la panxa. Hehehe! No! Em refereixo al fet que ja comencen a produir-se canvis vitals importants encara que ningú ho noti: en l’ordre de prioritats, a escala hormonal, en l’àmbit emocional, etc.

A l’estudi també veien que per moltes mares el part havia estat un punt culminant per aquest canvi. S’havien empoderat com a dones. No només perquè la capacitat de parir les havia impactat, sinó perquè el postpart i tot el que ve després les havien encoratjat a tenir més clar els seus objectius a la vida. Sembla que la maternitat en gairebé totes les dones ens provoca l’anhel de canviar la nostra vida per acostar-nos cada cop més a la nostra essència. Això pot manifestar-se de maneres molt diferents com per exemple canvis de feina o d’orientació professional, inici de negocis propis, començar a escriure un blog 😛 , canvis de residència radicals, canvis de parella, etc… A més a més al parlar amb mares de més d’un fill, veien que la cosa anava més enllà. Cada fill les havia acostat un pas més al seu objectiu. Encara que semblés que ja ho tenien, l’arribada d’un nou fill/a accentuava la recerca de la seva essència. Sorprenent! Mira que tenim poc temps i l’aprofitem tan bé 😛

I és que alguns trets comuns en la major part de les dones quan tornen a la feina, o quan desenvolupen activitats no vinculades a la criança, són l’eficiència, la creativitat i la cooperació. Això de què siguem eficients no crec que us sorprengui perquè si has sobreviscut amb una criatura reclamant la teva atenció vint-i-quatre hores cada dia de la setmana és molt probable que les tasques de la feina no siguin tan dures. O simplement perquè durant el temps que has estat de baixa de maternitat, excedència, o el que sigui, has desenvolupat la capacitat de fer mil coses en cinc minuts Hehehehe!

El tema de la creativitat és realment curiós perquè d’una banda en la major part dels casos les dones busquen opcions creatives als problemes amb els quals es troben, i d’altra les activitats creatives com escriure, dibuixar, fer fotografies, tocar música, cuinar, fer manualitats, etc comencen a formar part del seu dia a dia i solen tenir una relació directa amb la recerca de la pròpia essència que us deia abans. Serà que l’art canalitza frustracions, anhels, experiències vitals, etc i com tot això de la maternitat i la criança és tan intens necessitem tenir el nostre punt de fuga Hihihi!

Bromes a part, sempre us he dit que vaig arrancar aquest blog amb la intenció de plasmar totes les emocions, bones i dolentes, que la maternitat m’havia despertat, i la veritat és que està complint el seu objectiu i m’està ajudant a posar en pràctica una maternitat molt conscient. Però el que no us havia dit mai és que interiorment pensava: Sempre he volgut escriure, per mi i no per feina, però mai he tingut l’oportunitat. Almenys amb aquest blog podré calmar el gusanillo de l’escriptura ara que tindré menys temps i menys energia per fer-ho. Reconec que en cert aspecte hi havia molta resignació, cristiana, social, patriarcal… o el que vulgueu, en la meva reflexió. Però el que no esperava que passes i realment m’està passant és que el meu cap seguís imaginant nous projectes!! Cada cop tinc més ganes d’escriure, tot i dormir poc, el desgast del peque, la casa, la feina i els compromisos familiars cada cop més intensos. No sé com explicar-ho em sento plena ebullició creativa.

IMG_3183

Tornant a les “sorprenents” capacitats de les dones que són mares, no us ha cridat l’atenció el tema de la cooperació? A mi em va semblar molt interessant pensar que l’esperit competitiu desapareix i que es generen més moments de solidaritat entre dones o mares. Sempre m’havia sentit molt incòmode amb la competència que tantes vegades hi ha entre les dones, així que escoltar això em va animar a mirar la realitat d’una altra manera i vaig veure que realment l’esperit cooperatiu sorgeix més fàcilment quan estàs en ple moment dur de la criança o n’has viscut una de forma molt conscient: Oferir-se a pujar al cotxet per les escales del metro mentre l’altra mare desconeguda porta en braços al peque, anar a la farmàcia o treure el gos per alguna família de la tribu on tots han caigut pels mocs i la febre, donar bosses immenses de roba per nadó valorades en centenars d’euros perquè el teu fill/filla ja no hi entra, i fe- ho tot i pensar que en un parell d’anys voldràs anar a per el segon, etc.

IMG_3178 (1)Realment la societat seria molt diferent si tots tinguéssim aquest esperit més cooperatiu. Vés a saber què podríem arribar a fer! Amb solidaritat, unint forces i sense fer-nos la traveta els uns als altres. Però clar això no és massa pro lliure mercat. No sigui que ens passi pel cap pensar que abans del benefici individual, hi ha el benestar dels nostres. Heretgia!!! Això és comunisme, és el dimoni. Doncs no senyors, és sentit comú!!

Justament per això jo avui paro i m’uneixo a la vaga. Perquè penso en mi com a dona però també en les altres, en aquelles que també s’uniran a la vaga i les que no ho podran fer; perquè vull viure en una societat que respecti la meva essència i entengui que el que jo puc aportar també és important; però sobretot perquè lluito per una societat on les nostres filles no hagin de fer mai més vaga.

Si les dones parem, el món s’atura! Ens aturem per canviar-ho tot! Juntes som més fortes!

*Il·lustracions Laia Sauret


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s