Família - Tribu · Temps per tu (mare)

10 coses bones d’aquest confinament (Coronavirus)

No sabeu com m’ha costat escriure aquest post. No acabava de veure clar si tenia sentit. A casa els estats d’ànim van canviant cada dos per tres i sobretot no volia semblar frívola dient que tot plegat m’agrada. Al contrari. Fa molts dies que em queixo i només veig la part negativa d’aquest confinament, però crec que hi ha hagut coses bones i valuoses que val la pena recordar o mantenir quan tot això s’acabi. Perquè tot plegat tard o hora s’acabarà i és fàcil que quan tornem a la rutina, ens oblidem d’alguna part.

Potser per això des del primer dia sento la necessitat de fer un Diari del confinament i Instagram ha estat l’escenari ideal per mi, i pel que he vist per molta gent també. Recordar la particularitat de cada dia en aquests dies infinits que semblen tots iguals s’ha convertit en una necessitat. Allà he descarregat tensions, pors, alegries… però aquí volia fer una reflexió més global. Aquella que només pots fer amb la perspectiva del temps.

Ara mateix fa 70 dies (vaig començar el post el dia 39) que estem aquí tancats, dos adults i un nen de gairebé 4 anys en un pis de 50 metres quadrats sense terrassa. Podia ser pitjor i podria ser millor. Però com us he dit ara em vull centrar en la part positiva i he trobat fins a 10 coses bones que m’ha aportat el confinament:

(Les endreço segons he anat descobrint-les, no per importància)

1. El silenci: Sé que és un clàssic però ha estat tal qual. Vivim davant la Sagrada Família i la veritat sempre em lamentava de soroll constant, de les aglomeracions de gent i la impersonalitat del barri. Per això, la primera setmana de confinament vàrem al·lucinar amb el silenci que sentíem. Res d’obres constants tot el dia, res de terrasses amb gent rient i xerrant, res de riuades de turistes pel carrer cridant. Simplement silenci. Molt silenci. O fins i tot arribar a sentir les converses del veí que crida molt fent una videotrucada. Jo firmo perquè segueixi així molt més temps, però em sembla que serà de les primeres coses que perdrem. 😦

2. Autonomia de l’Ot: Ja els primers dies vàrem notar un canvi brutal. Demanava fer les coses ell sol, sense ajuda i de mica en mica ha anat ampliant el repertori. Fins i tot ens pregunta com fer tal cosa o tal altre. Suposo que és la sensació de seguretat que ha tingut aquests dies. No sé ben bé perquè, i reconec que sona contradictori amb la situació actual, però podríem dir que aquest confinament ha estat el punt de partida per la seva autonomia infantil.

Ara dorm d’una tacada, sense despertar-se. Així que hem oblidat l’intercomunicador. Amb el despertar també ha tingut una evolució, ja des del primer dia. Primer s’alçava sol del llit i venia a buscar-nos, després ho va perfeccionar anant al lavabo i d’aquí a quatre dies ens el trobarem amb la tele en marxa. També ha començat a vestir-se sol completament. Parlo de mitjons i samarretes, cosa que sempre li ha costat molt més que els calçotets o els pantalons. Potser perquè ara sap el que costa vestir-se ha decidit passar els dies en pijama. Total, ja que no sortim!

Suposo que aquesta autonomia va amb l’edat i amb la tornada a la normalitat no ho perdrà. I més quan veig que el “jo sol”, “jo puc”, “no m’ajudis”, “Escolta mamà, jo sé com va”, etc , etc ho ha envaït tot.

3. Viure amb menys i ser més feliç: Quan va arrancar el confinament a casa vàrem reduir el consum d’un munt de coses, vàrem començar a aprofitar més els menjars o a fer durar el rebost, a descobrir en els objectes més inesperats mil opcions per jugar amb el nen, a crear coses, a entretenir-nos amb els jocs de sempre però de formes diferents, a recuperar vells costums com el vermut a casa, la lectura al sol… I he de reconèixer que tot plegat m’ha agradat molt. Ja li he dit al meu xicot que aquest esperit el vull mantenir quan tot torni a normalitat. Tenir menys per ser més!

4. “Podia ser pitjor i podria ser millor”: És una frase que em repeteixo constantment d’ençà que va començar tot plegat i m’està ajudant molt. I és que a cada casa el confinament ha suposat canvis molt diferents i el que per uns és un drama, com un ERTO, la baixada de la feina dels freelance o els petits empresaris o directament tenir l’activitat parada, en una altra és un bé molt preuat. Poder atendre a les criatures, sentir realment el slow life del que tant es parla i no viure en una marató constant des de fa setanta dies. Però qui no pateix per una cosa pateix per una altra. Ja passava abans a la vida “normal”, però aquests dies ho he vist molt clar. Ens queixem del que tenim, anhelem les altres vides i no acceptem les coses bones de la nostra. Jo la primera. Això ho he d’anar treballant. Hehehe

5. Acceptar que no tinc el control: Gran tema en mi. Jo que sempre ho vull tenir tot controlat, apamat o previst d’alguna manera. No m’entengueu malament, m’agrada improvisar i deixar-me emportar. Recordo grans èpoques de la meva vida on em deixava emportar per la sensació de la incertesa. Però era diferent. Tot ho veia de color de rosa i ara no estem en aquest punt. Acceptar que no tens el control de la teva vida, implica acceptar que no pots controlar les coses bones però tampoc les dolentes. És una sensació que a mi sempre m’ha costat molt de gestionar i aquests dies l’he tingut molt present, però he intentat acceptar-la en positiu. I notícia, començo a sentir-m’hi més còmode!!!

6. Expressar emocions i gestionar-les assertivament: El gran tema d’aquest confinament, especialment si vius amb criatures. O no ho dic només per les seves emocions, sinó perquè ells fan que tots els de la família les tinguem molt presents. Podríem dir que hem fet un curset accelerat de gestió emocional, les nostres i la dels nens, per no acabar tots enfadats o plorant en cada racó.

I això em porta directament el següent punt:

7. Escoltar-me i reconèixer el que necessito: Sembla obvi, però no ho posava en pràctica. No fer cas als senyals, seguir endavant, forçar la màquina, deixar-me per a després i que el després no arribi mai… Total que aquests dies li he donat moltes voltes. He vist que no sempre reclamo el que necessito, sobretot si això implica renuncies per la resta de la família, però també m’he adonat que només jo sóc la responsable de donar-me el que necessito. I en aquest cas, amb tot el confinament i carregant gairebé el 100% de les cures de la família (nen, casa, logística varia…), sobretot el que necessito és temps per mi, encara que això impliqui moments durs pels altres membres de la família.

7b. Temps per mi: Està clar que és un d’aquests objectes super preuats en ple confinament, juntament amb el llevat, la farina, els guants i el paper de vàter. Però la necessitat de tots d’alimentar la nostra part individual ha sortit més forta que mai aquests dies. I jo només puc que donar-li les gràcies al confinament per posar-me davant dels nassos la realitat en la qual vivia. Et dediques poc temps per tu Cristina i només t’ho permets quan la resta de coses estan al lloc. Però ara no tot està al lloc sempre que jo necessito temps per mi, així que acceptar que em puc permetre moments per mi encara que no tot sigui de color de rosa, ha estat un gran aprenentatge aquests dies. Espero que amb el temps no marxi!!!

8. Detectar quines persones són importants per mi: Quan et falta alguna cosa és quan comences a valorar el que no tens. Temps, família, amics, feina… No sé vosaltres però ara mateix podria dir-vos quines persones aprecio més mirant el nombre de whatsapps, àudios, videotrucades i comentaris que he intercanviat. Aquesta relació digital amb la resta del món m’ha salvat dels moments més durs i m’ha donat vida. I puc dir que d’aquest confinament m’emporto un parell d’amistats que no esperava que fossin tan intenses, de la mateixa manera que la maternitat em va unir a certa gent per estar vivint un moment vital semblant.

Però a la vegada m’adono de tots aquells que he deixat enrere. Sona lleig però en cert aspecte és normal. En moments difícils el teu cap pensa en les persones que t’estimes de tot cor i en tot allò que t’aporta coses positives. La resta queda a un segon pla. M’agrada molt aquesta sensació de prioritzar en l’àmbit relacional. Crec que és molt sa i molt necessari de mantenir

9. Baixar el ritme, sincronitzar-me amb el sol i la lluna (dia/nit): Curiós perquè mentre escric això són ja les 3 a.m del matí. Tothom dorm i jo aquí trobant el temps per mi… Però en general he de reconèixer que el silenci de primeres hores del matí i del vespre i el ritme pausat de tot plegat m’ha connectat amb el pas de temps i la vida. Potser és la meva necessitat de connectar-me amb la natura que s’ha projectat a la llum del sol, el ritme vital, la lluna… però el seu efecte és molt semblant. Pau, tranquil·litat, saber que si avui no potser podrà ser demà, no ajustar les coses en un sol dia com si no hi hagués demà. Al contrari “hi ha més dies que llonganisses”. Com m’agrada aquesta sensació!

10. Posar ordre, físic i mental: Suposo que per la falta de feina, el meu cap havia de trobar alguna ocupació més enllà de jugar a tota hora a pares i mares, a cotxes, a dinosaures… Total que sense voler he començat a posar ordre. Els primers dies tots a casa endreçàvem, llençàvem trastos, canviàvem l’ordre de les coses perquè tot funcionés millor. Després jo em vaig focalitzar en entendre i gestionar millor les emocions de tots plegats, en especial les meves (Compte: això no vol dir que ara tot vagi perfecte!).

Aquestes últimes setmanes m’estic centrant a acabar projectes a mitges i arrancar temes que tenia pendent en les meves meravelloses llistes de To do. Si això segueix així m’agradaria anar avançant “cual hormiguita” fent tot allò que trobo important per mi, però que l’urgent sempre ha relegat: Les fotos de l’Ot des que va néixer, posar-me al dia de post al blog que vull escriure i no faig mai, solucionar definitivament el problema de la pols a la roba de l’armari, etc. No sé si me’n sortiré amb tot plegat, però em queden dies per anar provant.

Com veieu, no hi ha cursos, ni taules d’exercicis (tot i que he començat fa dues setmanes a fer-ne per salut mental), però totes 10 tenen molt valor per mi. Potser alguna us ha ressonat i també la sentiu vostre. Crec que el més bonic de tot plegat serà que cadascú haurà fet el seu viatge.

M’expliqueu les vostres #10cosesbonesdaquestconfinament ?

Si t’ha agradat aquest article, si us plau fes Like i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter o Instagram) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s