Celebracions

Demà a casa votarem!!!

He dubtat si calia dir-ho, perquè sent un blog de maternitat, el tema no toca. Però tal com estant anat les coses crec que cal dedicar-hi unes línies per si algú té dubtes. Així que… Demà a casa votarem!!! I us animo a tots a fer el mateix.

Hi anirem ben aviat tots tres. Calculo que sobre les 8h. Deixarem al Leto a casa, perquè amb els crits i les cassolades ho ha passat fatal. Pobret, no entén res, i jo molts dies tampoc quan miro les notícies. Ens vestirem de diumenge, com sempre que anem a votar, però una mica més cómodes per passar-hi el dia. I serens, feliços i amb el cap ben alt passarem davant dels turistes. Els hi direm Hello, We’ll vote today! amb un gran somriure. No sé què ens trobarem al nostre col·legi electoral. Espero que la gent hi hagi passat la nit i la policia no sàpiga que existeix. Però si no és que s’ha alçat el mur de Berlín davant la porta, el meu xicot i jo votarem! Podeu imaginar el nostre vot, però com és secret i personal em reservo el misteri 😉 A més estem acabant la jornada de reflexió!

Però hi ha una cosa que sí voldria comentar, perquè crec que és el més important de demà, perquè va més enllà de votar sí o no, i perquè té molt a veure amb la criança que intentem transmetre al nostre fill i amb el que parlem cada dia en aquest blog: Tothom té dret a expressar-se, a decidir per un mateix i a ser escoltat, sigui el teu fill o tot un poble.

Però lamentablement encara hi ha gent que té por al fet que el seu fill o tot un país s’expressi. Perquè el que pugui sentir no li agradi; perquè el que es digui el faci canviar els plans o li replantegi tot el seu estil de vida; i sobretot perquè escoltar implica diàleg i això sempre és més cansat que donar ordres des d’una posició d’autoritat. I creieu-me sé del que parlo i un munt de famílies que eduquen al seu fill/a amb respecte cada dia també. Tinc un fill de quasi 15 mesos que s’expressa a ple pulmó des de ben petit i son pare i jo ens hem acostumat a escoltar-lo i fer-li cas. I ara som més feliços tots plegats.

IMG-20170925-WA0005

Encara que sembli una banalitat criar un fill és com governar un país. Abans que res s’ha de respectar a la criatura, o al poble, perquè ell/a és qui dóna sentit al teu nou ofici. Després has d’intentar donar-li el que necessiti (braços, teta, dret a votar…), no el que la “norma”, el costum o la Constitució marqui. No tinguis por. No es mal acostumarà, sinó que serà més feliç. Pensa que no hi ha lleis ni Constitucions inalterables, pel que sé l’única llei immutable és la de Déu i l’home ja l’ha qüestionat moltes vegades. És convenient que vagis acceptant que les coses canvien, que la gent és diferent, que no els pots forçar a fer una cosa, sigui dormir, menjar o quedar-se a un país.

I amb tot això la disciplina, on queda? Doncs al seu lloc. Utilitzant-la quan realment fa falta. És a dir quan en fa una de grossa. No per sistema. No quan expressa que està descontent amb alguna cosa. No quan vols que faci allò que a tu et convé i sinó envies la policia als col·legis electorals. I si no em creieu, apliqueu un abús de disciplina al vostre fill i veureu què passa. Us perdrà el respecte, s’enfadarà i se’n riurà de vosaltres. I quan sigui prou gran per fer la seva, marxarà i no tornarà. És això el que volen des de Madrid?


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions

Estrenem domini .cat!!

Estrenem domini .cat, perquè som un blog de maternitat en català!! I n’estic molt orgullosa.

http://www.unamareilasevatribu.cat 

Quan em plantejava obrir aquest blog vaig pensar: Si les seves primeres paraules van ser en català, si amb la meva parella, els meus pares i els amics propers parlo en català, i sobretot, si al meu fill li parlo en català, el meu blog sobre maternitat ha de ser en català! No té sentit fer-ho d’una altra manera.

Ja sé que no tindré tants seguidors com si fos en castellà. Potser per això no podré viure del meu blog, com algunes mares bloggers que hi ha últimament. Però no es pot tenir tot i si havia d’escollir, sobretot volia ser coherent. Aquest blog és el meu espai per desfogar-me, per explicar una part molt íntima de la meva vida (la maternitat) i compartir amb la meva tribu reflexions, experiències, coneixement i anècdotes. I tot això ho he viscut en català.

Sé que no tothom que em llegeix té el català com a llengua materna. I què! Jo també llegeixo blogs en castellà o webs en anglès (i para de comptar, tampoc tinc tant domini de llengües, lamentablement). I espero que si algú decideix seguir-me (o no) ho faci perquè quan explico alguna experiència ho faig amb alegria, humor, cabreig, indignació, esperança… en resum amb sinceritat. No per la llengua que utilitzo.

Però lamentablement no tothom pensa el mateix. He buscat blogs en català sobre maternitat i gairebé no n’he trobat. Un parell i llestos. També és veritat que tampoc he trobat el meu, així que potser no és que no existim sinó que no tenim gaires lectors i per tant no existim pel Sr. Google. Intentaré millorar el meu posicionament, però seria una gran ajuda tenir un projecte com Madre Esfera en català. (Idea emprenedora per a qui vulgui posar-s’hi amb mi! 😉 )

Segur que hi ha moltes mares actives a la xarxa, només es tracta de descobrir-les. També podem donar bons consells, explicar experiències interessants i aconseguir arribar a tenir molts seguidors i que per tant existim pel Sr. Google, les marques i el món en general. Però sí, encara queda molta feina per fer.

Potser si aconseguim normalitzar el català a les xarxes, aconseguirem normalitzar-lo realment en el dia a dia. Trenquem els tabús! Per escriure amb serietat sobre maternitat, o sobre qualsevol altre tema, no cal fer-ho sempre en castellà. Un bon exemple són els blogs associats a diaris o magazins en català, com l’Ara o el Catotze. Però si aquests són bons o de referència, què ens fa pensar quan ens plantegem obrir un blog que per a tenir lectors o per a que se’ns prenguin seriosament s’ha d’escriure en castellà?

Si la Sra. Rodoreda, perdoneu l’exemple agosarat, s’hagués plantejat el mateix, que per tenir lectors havia d’escriure en castellà; potser mai l’hauríem descobert. Potser no hauria estat tan sincera, punyent, amorosa… No serà que ella no escrivia per tenir lectors, sinó perquè necessitava expressar-se?

Mares (i pares) del món, ajudeu-nos a donar visibilitat als blocs de maternitat en català! Feu-vos seguidores dels que connectin amb vosaltres, compartiu els posts que us agradin, doneu al like i deixeu ben clar al Sr. Google que sí que existim 😉

sparkler-2533043_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions · Maternitat

El 1r aniversari de l’Ot (i el nostre com a pares)

La setmana passada vàrem celebrar el primer aniversari de l’Ot!!!! Va sortir genial!! Molt casolà, en petit comitè i gaudint del peque en tot moment. Un cap de setmana a tope! Però fins avui no m’he pogut asseure a explicar-vos com va anar.

Seguint el planning del que us comentava a Preparant el 1r aniversari aquestes últimes setmanes he invertit el poc temps que el nen em deixava lliure en preparar les quatre coses que necessitàvem: fer proves de pastís sense lactosa ni sucre, escollir el regal, comprar-lo, anar a buscar decoració, etc. Tampoc és que fes falta tanta planificació, però em feia especial il·lusió. És que també era el meu primer any com a mare!! 😛

Celebrant el gran dia!!!

El seu aniversari queia en divendres, així que el vàrem passar tots tres junts i sols. Ho vàrem comentar a les famílies i cap problema. El diumenge ja ho celebraríem amb ells. Heu de pensar que el meu xicot i jo estàvem una mica nostàlgics, recordant aquell dijous de feia un any i com de ràpid va anar tot. Suposo que en el segon aniversari ja no et passa. Tot se centra molt més en el peque, perquè ell mateix reclama més protagonisme i potser és més conscient que aquell és el seu dia. Però aquest any ens vàrem permetre el luxe de recordar aquell moment màgic en què ens vàrem convertir en pares. I la vida va fer Pum!! Ara les regles del joc són unes altres. Vinga, acostumat i gaudeix!! Hahaha Potser per això aquests dies molta gent m’ha dit que a certes zones (La Índia, Països Nòrdics, etc) es felicita a la mare i no al nen en el primer aniversari. Fins i tot hi ha llocs que porten un regal a la mare. Com?? A mi no m’han dut res!! La família podria animar-se i regalar-nos unes hores de cangur al migdia perquè els pares fem un dinar romàntic. No estaria malament. Ja no demano una nit, per no abusar 😛

Així que els tres a casa, vàrem bufar espelmes, menjar pastís casolà i obrir el regal d’aniversari. Així en singular. Quins pares més aborrits que estem fets!! Ja vindrà la resta de la família a empatxar-lo amb regalets. (Deixo el tema dels regals per un altre post) A més l’Ot ens va regalar unes dues hores de riures, muuas (és la paraula que identifica amb petó) i les seves primeres ballaruques. Tot al ritme de blues i ska. Molt nostre!!

El diumenge va ser tot molt més familiar. Finalment va guanyar l’opció parc. Érem masses per estar a gust a casa. Ho recomano moltíssim. Sobretot si us coincideix amb bon temps i a casa aneu curts d’espai i aire a condicionat. Als parcs de Barcelona si vols fer una festa has de demanar un permís (14 dies abans i juliol i agost 21 abans, flipa!!!). Això et permet posar una taula i alguna andròmina més i a canvi ells et tenen fitxat per si en marxar deixes algun desperfecte o la zona bruta. Però si us col·loqueu a la zona de pícnic, tot és lliure. Així ho vàrem fer.

L’Ot i un cosí van jugar amb les joguines al peu de la taula. He estat traient sorra d’un trenet durant dies, però ells so varen passar molt i molt bé.

Pastís i decoració handmade:

El temps no és infinit i amb un nen més encara. Així que un cop s’acostava el gran dia ja veren veure que el millor era comprar globus i alguna banderola per decorar la zona de pícnic i deixar-nos de fer manualitats extra. Les úniques peces que no volíem comprar fetes eren: el pastís i la corona.

Així que la nit abans quan el peque va caure adormit (visca!!) vaig preparar el super patís vegà sense làctics ni sucres. Va agradar força!!! Tant al nen com a nosaltres. Em vaig quedar molt sorpresa, però la clau són els dàtils. Més a baix us deixo la recepta per si us interessa. És ideal per nens petits amb pocs aliments introduïts i per persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

I mentre el pastís estava al forn el pare va preparar la super corona d’aniversari i jo vaig omplir el menjador de globus de colors (amb 4 hi va haver prou per tenir-ho tot a tope). Ja veieu que no va ser gran cosa, però al matí, quan l’Ot es va despertar, només volia jugar a perseguir globus passadís amunt i avall. I encara ara reclama la corona quan la veu

Hehehe, si és que al final es va quedar tot molt xulo!

Un record per la posteritat:

Vam fer moooltes fotos!!! I tot i que he buscat durant molta estona en totes surt el peque de cara. No sempre enfocat, però en primer pla. Així que em perdonareu que no comparteixi les nostres fotos amb vosaltres. Ja heu vist que no ens agrada posar la imatge del nostre fill a la xarxa. Sorry! Us deixo amb els globus que van acompanyar-nos a casa i al parc 😉

ball-1869816_640

Recepta pel pastís (Pa de pessic) vegà: En general, no sóc gens cuinetes, però sempre m’han atret els postres, així que aquest no podia fallar. La recepta base me la va passar una mare que consulta aquestes aplicacions tan útils per fer plats de BLW. Jo l’he adaptat una mica, segons el que l’Ot tenia introduït i el nostre gust.

Ingredients:

  1. 2 plàtans
  2. 8 dàtils grans
  3. 1 got de beguda de civada (llet de civada) / Hi ha gent que hi posa llet de coco o coco ratllat.
  4. 1 got d’oli d’oliva
  5. 3 gots de farina de reposteria
  6. 1 sobre de llevat Royal
  7. Canyella en pols

Preparació:

  • Poseu el forn a escalfar 30 min abans a 180º
  • En un bol s’ha de tamisar la farina i el llevat i afegiu 1 cullerada sopera de canyella.
  • Amb la trituradora, tritureu els 2 plàtans i els 8 dàtils (traieu els pinyols abans). Afegiu el got de beguda de civada i el got d’oli d’oliva i torneu a triturar/mesclar fins que quedi una massa líquida però una mica espessa i homogènia
  • Incorporeu la massa dels plàtans, dàtils, beguda de civada i oli al bol amb la farina, el llevat i la canyella. Remeneu amb una espàtula amb molt de compte fins que la farina i la massa estiguin totalment mesclades. Us quedarà una massa que no s’enganxa al bol i no deixa rastre.
  • Unteu d’oli d’oliva el motlle i aboqueu la massa. Repartiu-la una mica si queda molt compacte al mig.
  • Poseu-ho al forn durant 30-35 min a 180º. Confirmeu que està cuita clavant un ganibet i palet i que surti net.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Celebracions · Maternitat

Preparant el 1r aniversari

Queden tres setmanes perquè el nostre peque faci 1 any i m’agradaria celebrar-ho amb tota la família. Serà una celebració molt especial, però a la nostra manera. Res de vestits elegants ni grans formalismes. Tot de forma molt casolana, com si fos un dia qualsevol, però a la vegada fent-lo molt especial.

Hi ha moltes coses a tenir en compte. I els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada planificar-ho tot una mica. Res, només una miqueta 😛 Així que avui comencem els preparatius oficials pel 1r aniversari de l’Ot! 

birthday-party-1438901_640

Anem per parts:

El pastís: Com sempre hi ha mil opcions. Encarregar-lo, fer-lo nosaltres mateixos, demanar-lo a l’avi cuiner, etc, però també cal pensar quins ingredients portarà; i això condiciona bastant. Potser us sembla que és donar-hi masses voltes, però a casa hem optat per no introduir encara ni làctics ni sucres, galetes, xocolata… així que l’essència d’un pastís estàndard es complica. Per això ja fa temps que tenim clar que farem un pastís handmade amb ingredients que el nen té introduïts. Potser quedarà poc cridaner però així ell en podrà menjar una mica si vol (i la iaia també).

Tinc algunes receptes veganes que hauré d’adaptar als nostres gustos. Ara només em queda fer proves durant les pròximes setmanes. Mare meva, com em posaré!!!

Un record per la posteritat: Naturalment res de fotògraf professional. Per alguna cosa quan estàvem embarassats (Hahaha Que malament sona això!) ens vàrem comprar la càmera que feia anys que tots dos volíem. A més els iaios i els avis perdran el cul per fer amb el mòbil el seu propi reportatge fotogràfic, cadascú des d’angles diferents. Així que don’t worries segur que tot queda fitxat. El problema vindrà després per seleccionar 😦

El dia D: Ningú diu que s’hagi de celebrar el dia real del seu aniversari. I aquest any que ell no serà conscient podem fer de més i de menys. A nosaltres ens cau en divendres. I com la gent treballa i l’Ot encara té horaris de bebè, tampoc ho podem allargar fins molt tard. Així que estem valorant la possibilitat de passar el divendres nosaltres tres sols (perdó, quatre amb el gos) i deixar la festa grossa pel dissabte o diumenge. Així podem aprofitar el matí i la tarda quan ell està molt més actiu i despert. 🙂 🙂

Lloc: Hahahahaha! Gran dilema. A casa? A un parc? A la platja? A una ludoteca? Vinga opcions, vinga!! Això encara ho hem de decidir. Si ens quedem a casa, l’Ot podrà arrossegar-se sense problema, però a la que entrin els quatre avis el nostre mini piset es col·lapsa. I sense aire condicionat, podem deshidratar-nos tots aquí anxovats.

Així que estic valorant alternatives. Jo sóc més de parc. Preferiblement amb gespa on l’Ot pugui jugar amunt i avall. Algun banc, alguna tauleta per les begudes i el pica pica i vinga. Però no acabo de convèncer al pare. Ludoteca i platja queden descartats totalment. Massa car, massa calor i massa gent. Segurament ho acabarem decidint a l’últim moment, com tot aquest últim any 😛

Decoració handmade, gens pinterest: Ja sabeu que això de tenir un nen s’ha tornat super trending a les xarxes i de decoracions boniques n’hi ha per parar un carro. Però com no ens sentim gaire còmodes imitant, segurament les quatre coses que farem seran collita pròpia. Tenia pensat:

  • Barret de celebració: Típic, sí! Però un clàssic que no pot faltar Hahaha
  • Banderoles anunciant festa a crits: A les botigues de decoració dels barris (Véase als xinos) segur que n’hi ha però un dia m’escaparé i comprarem dos o tres làmines de color, cordill i segur que queda molt bonic!!!
  • Globus, cintes de roba de colors, etc… Ho he d’acabar de veure i valorar amb el pare de la tribu. O se’ns va el cap i fem la festa temàtica, o ens quedem amb el barret i les banderoles. En aquesta tribu/casa som així, d’extrems. 😉

Regals!!! Oooh! Aquest tema és complicat. Ja per Nadal ens vàrem plantejar com volien afrontar el tema. Era bàsicament amb la família, perquè el peque no demanava. Bueno, ara sí que demana, perquè ha après a senyalar i ja es desperta com un boig amb el dit carregat. Pam! Una finestra. Pam! Un llibre. Pam! Una ampolla d’aigua. Ui! Ara sí que l’hem liada.

Si fos per ell només tindria ampolles d’aigua, plenes o buides. Que barato em surt el nen. Però pel seu aniversari em faria gràcia regalar-li alguna cosa bonica. I com els avis, iaios i tiets també es plantejaran comprar-li alguna cosa crec que és bo que ho pensem una mica.

No volem omplir de regals al nostre fill i que entri en aquella dinàmica d’obrir paquets convulsivament en la que ja no valoren el regal en si, si no la quantitat. Per això solen demanar un regal per família (avis, iaios i tiets) i nosaltres també ens controlem. Ja puc començar a fer una llista de joguines interessants per l’any o una mica més i pensar si necessita res pràctic, com un banyador per anar a la platja (Ole!!) o unes sabates (Mandra!!!)

De moment la llista és:

  • Alguna joguina Waldorf: Bols i boles grans de colors, Arc de Sant Martí, Arbre musical… (Em fa especial il·lusió)
  • Alguna joguina per fer música: Xilòfon, Tambor,Trompeta… No sé en que pensem!
  • Una piscineta inflable per remullar-se aquest estiu. 🙂
  • Llibres: Un clàssic que no pot faltar MAI!!!
  • Joguines de fusta per arrossegar o per empenyer quan comenci a caminar.
  • Blocs de fusta per construccions
  • Puzzles

Ui! Em sembla que no anem bé. Ja hem de començar a retallar!!!! Família, no us assigneu regal sense comentar-ho. A veure si al final només tindrem trompetes i tambors. Quina por!!!

A mode de curiositat

Quan he buscat idees, he vist que hi ha gent que uneix reportatge fotogràfic i pastís i fa un Smash cake. Es tracta de fer un book de fotos al nen/a just en el moment de donar-li un pastís i deixar-lo fer. Naturalment el destrossarà i potser també se’l menjarà. Ho podeu fer a casa o podeu anar a un estudi. Fins i tot podeu portar vosaltres el pastís, però naturalment ells també ofereixen aquest servei i així tot (decoració i pastís) queda molt de Pinterest. Si es us interessa trobareu molta informació. Nosaltres ho hem descartat perquè volem que sigui tot més natural. I menys decorat de selfie. Si ho proveu ja m’explicareu com ha dormit el peque després d’aquella injecció de sucre i emocions.

Una altra cosa molt habitual, i que he de reconèixer que a mi m’hagués encantat, consisteix en fer un recull de fotografies del nen/a en la mateixa posició mes a mes durant el primer any i després fas un muntatge tot junt. Per fer-ho necessites planificar-ho amb temps, cosa que ja havia previst, i ser una mica constant, cosa que m’ha estat impossible. Quan no era per plors de l’Ot queixant-se de la posició, era per discussions amb el seu pare en el moment de fer la foto, així que els últims mesos ja ni hi pensava. Una pena! Però intentaré fer un repàs i trobar 12 fotografies que representin els seus 12 mesos. N’hi ha segur, però cadascuna a la seva manera. Res tan bucòlic com les que ronden per internéssss.

A l’altra banda de tota aquesta preparació, he trobat les famílies que aprofiten l’ocasió i marxen de viatge. S’escapen.  Ja sigui per recordar moments especials, per fugir de celebracions familiars i els mal de caps que moltes vegades comporten o per aprofitar i visitar amics o família que veuen poc. Realment és una opció molt habitual! Al principi m’ha semblat intel·ligent, després m’ha sorprès que n’hi hagués tantes i ara m’adono que en les celebracions d’aniversaris, al igual que en la resta de coses de la maternitat sempre hi ha mil opcions.

Agraïments

Tots aquests preparatius no haguessin estat possible si no fos per les mares de la tribu que ja han anat celebrant el 1r aniversari dels seus fills i filles o estan en ello. Gràcies noies per donar-me idees i receptes 😉 Ja us explicaré com ha anat.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!