Celebracions · Maternitat

Tres anys que tot ho remouen

Estem a una setmana i poc de què el peque faci tres anys i aquest cop en comptes d’estar pensant en regals, festa i logística vària, només faig que pensar en què estava fent jo i la meva panxa ara fa tres anys.

Serà que la celebració d’un aniversari ja no em resulta tan aclaparadora o que ja li he pillat el gust a això de “tu planeja que després les coses surten com els hi sembla”, però el cas és que aquest any ja fa setmanes que estic nostàlgica.

Cristina F. Victory – Barcelona Maig 2016

Em recordo a mi mateixa amb la panxa, caminant com un mini vaixell (dic “mini” perquè tenia molt poca panxa), anant a classes de ioga i de prepart, mirant què havia de posar a la bossa de l’hospital i gaudint del primer i únic dia de platja amb panxota. Algunes mares m’han explicat que també els hi passa, quan s’acosta l’aniversari recorden els dies previs i el moment del part i estan més sensibles. Altres anys també ho havia viscut però aquest cop és molt més exagerat.

Suposo que és perquè ara estic sola a casa, sense treballar i amb el nen a l’escola, tota la situació en recorda a quan estava de baixa i encara no havia arribat l’Ot. Però any tot s’intensifica perquè aquest estiu tanquem una etapa, la d’escola bressol. Així que ara juntament amb el seu aniversari estem atabalats amb la festa de final de curs, els regals a les mestres, la matrícula a la nova escola, les visites a aquesta escola i bla, bla, bla… Total que al setembre amb l’inici de P3 ja no quedarà rastre del bebè que teníem a casa. Passem oficialment a l’etapa de nen. No m’entengueu malament. M’encanta aquest etapa, amb les seves respostes de pura lògica i els seus t’estimo mamà. Però costa acceptar que aquell bebè mai més tornarà i que per molt que ho desitgem, no tornarem a viure-ho mai més.

Sigui com que sigui, el temps passa, així que és millor que aprengui a tancar etapes. Des de fa un temps intento viure els canvis en positiu, gaudint del que ens toca ara sense tenir el cap en el passat ni en el futur. Ara és el moment de posar-ho en pràctica i centrar-me en la festa de final de curs d’aquesta tarda i la revetlla de Sant Pere i Sant Pau d’aquesta nit. El peque s’ho mereix, encara que a mi em costa. Estem tan poc acostumats a gaudir del present.

Cristina F. Victory – Barcelona Juliol 2016 (2 dies abans del dia D)

Per sort ara que ja s’adona de tot, els moments de nostàlgia els passem junts. Li ensenyem fotos, li expliquem que estava dins la panxa de la mamà, com s’adormia els primers mesos sobre el papà i ell mateix també s’està acomiadant d’aquesta etapa. Val, no és un bon exemple de com centrar-se en el present, potser millor ho poso en pràctica quan hagi passat l’aniversari. Però no em digueu que tant en tant no va bé parar, mirar enrere i agrair per gaudir més el present. I sabeu què és el millor? Que ho estem fent junts. Així que… Quina sort tenir fotos!Quina sort ser pesada de tant en tant per després poder recordar!

Quina sort haver passat aquests tres anys al teu costat Ot!

PD: Feu moltes fotos o que algú us les faci!!!!

Si t’ha agradat aquest article, fes Like, deixa un comentari i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, Instagram, etc) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions · Maternitat

Preparant el 2n aniversari

Preparant o no! Hahaha A una setmana vista de l’aniversari de l’Ot encara no tenim res pensat, molt en la línia d’aquest any. Improvisacióooooooo! Bromes a part, trobo que ja comença a ser alarmant. Ni tan sols sabem què li regalarem ni on ho celebrarem, així que aquest post suposa l’inici dels preparatius exprés pel 2n aniversari de l’Ot!

balloon-991680_640

Ja sabeu que no busquem res molt pompós però si m’agradaria que fos molt nostre, res d’imitacions.

Anem per parts:

Regals: El tema és llarg i em donaria per un post que ja fa mesos que vull escriure. A veure si dintre d’unes setmanes m’hi puc posar. Però per ara ho simplificaré. Últimament el tema regals s’ha complicat i hem tingut escenes durilles on després de demanar certes coses a la família hem acabat amb un nen súper passat de voltes obrint 18 regals d’una tacada. Així que aquest cop hem provat una altra estratègia. Els hi hem dit als iaios, avis i tiets que comprin el que vulguin, segons les preferències de l’Ot, però amb moderació. Preferiblement un paquet, màxim dos. A veure què passa Hahaha!

Ara per ara els temes que tornen boig a l’Ot està molt clars i són ben fàcils:

  • Cotxets, trens, motos, camions i vehicles diversos motoritzats.
  • Animals: Les figures d’animals els tornen boig. A casa ja tenim un tigre (que oficialment és el lleó), una girafa, una família xulíssima d’elefants, un cavall….
  • Construccions: Jo hauria dit que la fal·lera se li havia passat perquè a casa ara fa dies que no es posa a construir “grues” com a boig. Però es veu que a l’escola no para.
  • Encaixos o el que tota la vida s’ha conegut com a puzles Hahaha! Bé en realitat hi ha moltes versions d’aquest mode de joc i es veu que al peque li agraden molt.

A part d’aquests genèrics l’Ot té personatges fetitxe que el seu pare i jo ens hem adjudicat 😛 , com per exemple el Timmy (dels dibuixos Timmy Time que a casa veiem en bucle en anglès i rus Hahaha! La veritat és que no parlen però l’entradeta en rus en divertida) o el Hulk que ara sembla que és el seu tema estrella.

Jo havia pensat a comprar-li una cuineta o alguna joguina de pedagogies alternatives com l’Arc de Sant Martí Waldorf, l’Arbre musical o la taula Wobbel. Però al parlant amb la mestra sembla que el seu interès ara va per una altra banda. 😦 Mi gozo en un pozo. Però m’ho guardo i ho trauré quan vegi que pot interessar-li. 🙂 🙂

El dia D: Aquest any el seu aniversari cau en dissabte. Just dintre d’una setmana. Així que segurament ho celebrarem a l’estil “boda gitana” 😛 Dissabte en petit comitè els tres. Encara hem de pensar bé què farem. El diumenge amb els iaios, els avis i els tiets. I el dilluns a l’escola bressol amb els seus companys. Quina emoció!!! Segur que li farà molta gràcia. La part bona que el seu aniversari sigui a l’estiu és que ha anat veient com els seus companys van fent anys i ara quan li toca a ell, ja sabrà de què va el tinglao que munten.  Em moro de ganes de veure’ls sortir de la classe amb aquella cara de felicitat absoluta i la seva corona. El pobre ja en té ganes, perquè quan era l’aniversari del pare al març o el meu al maig, ell anava dient “Pare nooooo!! Ot!” i li havíem de dir que aviat arribaria. Ha tingut molta paciència.

Lloc: Ja us he dit que no ho hem parlat massa a casa, però tenint en compte que tant el pare de la criatura com jo estem esgotats cada dia, segurament optarem per una proposta senzilla i que ens suposi poc merder. L’any passat vàrem anar a un parc i reconec que va ser bonic, però també esgotador. Vàrem escollir un parc a mitja hora de casa i a 5 minuts de tota la resta de la família. També és veritat que hi havia la cosineta d’una setmana, la iaia no es trobava massa bé i era el parc de la nostra infància. Així que semblava ideal, però amb aquesta opció els que vàrem acabar k.o bàsicament vàrem ser nosaltres. Així que aquest any està agafant força la idea de fer-ho a casa i que sea lo que Dios quiera amb el tema calor.  Ja us explicaré com ha acabat la cosa.

Pastís: L’any passat el tema del pastís era una de les coses que més em preocupava, perquè el peque encara no menjava sucre i no volia que l’aniversari fos l’excusa per obrir la veda al dolç. Però ara l’Ot ja menja de tot. En general menja poques coses dolces però si de tant en tant menja un tall de pastís no passa res. Així que aquest any estem valorant si dedicar-nos a fer un pastís tots junts o si comprar-ne un d’alguna cosa que li agradi molt. Inclús estic valorant l’opció de comprar-li un pastís d’aquells personalitzats amb la cara del Timmy 😛 però el fondant no ens entusiasma massa a casa i potser sí que seria too much. Segurament farem una mica de cada: un pa de pessic fet per nosaltres i un pastís més professional. Serà per celebracions!

Decoració: Res especial: globus, banderoles i corona  Hehehe 🙂 El peque segur que ho demana a crits, perquè li agraden molt i quan en els contes veu que fan una festa sempre busca els globus i les banderoles. El tema de la corona ho ha associat als aniversaris així que només ens queda ser creatius i fer alguna cosa bonica. A veure si el pare de la criatura que és més manetes que jo es posa amb el tema 🙂

Record per la posteritat: Hehehe No sé ni perquè m’ho plantejo. Amb la de mòbils i càmeres que hi ha a casa i a la resta de la família segur que algú immoratlitzarà el moment. A veure si surt alguna foto bonica i apta pel blog (ja sabeu, sense la cara del peque) que us pugui compartir. 🙂

Bé, tot això són previsions, bons propòsits i idees, però la realitat és que farem el que podem. Amb el poc temps que tenim aquest any, em dono per satisfeta si tenim els regals i la corona a temps. El pastís el podem fer tots junts el mateix dissabte i els globus s’inflen en un moment el divendres a la nit Hihihi!

Prometo explicar-vos què tal ha sortit tot finalment. Desitgeu-nos molta sort!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Celebracions · Maternitat

1er Any (i pico) del blog

Ja fa dies que volia escriure quatre ratlles per celebrar de forma simbòlica que fa un any que vaig obrir aquest blog i que va començar a créixer amb post i seguidors. Però la realitat és la que és i no sempre podem fer tot el que voldríem quan voldríem.

happy-birthday-1250520_640

La maternitat/paternitat ens ho ha fet molt evident a casa. Abans potser fèiem un sobre esforç i dormíem menys per poder arribar a tot. Ara directament és impossible. Hi ha gent que li diu renúncies, altres canvis de prioritats. Jo prefereixo pensar que la vida s’ha de viure tal com ve, al moment i centrant-se el que importat aquí i ara.  Així de simple. I si això implica que hi ha coses que han de passar davant d’altres, doncs cap problema. El més important ara és gaudir i cuidar al peque, i aquestes últimes setmanes també al Leto. Un perquè és petit i aquests preciosos moments no tornaran, i l’altre perquè és gran i està malalt i encara volem gaudir d’ell al màxim. Davant això, intento no pensar ni en renúncies ni en prioritats. Encara que reconec que molts dies costa. I molt! Llavors em recordo a mi mateixa que la vida mereix ser viscuda en primera persona. No explicada, ni fotografiada, ni molt menys a través dels altres. Potser una mica contradictori per una mama bloger que celebra el seu primer any, però més coherent per una mare real (també mamaperruna) que vol viure una maternitat conscient.

Per això quan passen els mesos i veig que del primer aniversari del blog ha quedat molt enrere i que quasi podria celebrar l’aniversari i mig intento mirar el cantó positiu. Que si deixo passar uns mesos més podria estalviar-me aquest post i celebrar directament els dos anys? També, però tampoc ens passem 😛

En aquest temps la meva tribu simbòlica ha anat creixent. Primer només al blog, després a Facebook i ara també a Instagram. On per cert, amb la tonteria ja som més de 100 seguidors. Hehehe! Quin ridícul comparat amb altres blogs de maternitat, però quin gran mèrit tenint en compte el poc temps que li puc dedicar a tot. 

Les idees per nous posts no em falten i quan us dic que en tinc 10-12 a l’esborrany, no us enganyo. Es tracta de trobar el moment i l’energia per posar-me a escriure i acabar-los. Tota una proesa últimament. Però així i tot, aquí segueixo. Convençuda que el blog em dóna aire, perquè m’ajuda a trobar una estona per fer el que més m’agrada, escriure, i sobretot perquè m’ajuda a imaginar com seria la meva vida si em dediqués 100% a escriure, de maternitat, d’actualitat o de totes aquelles històries que em ronden pel cap. No sé si mai serà possible, per una qüestió de temps, de logística (d’alguna cosa s’ha de viure si això no t’ho dóna) o simplement d’oportunitats reals. Però mentre estant aquí seguiré. Rascant temps de sota les pedres i per explicar la nostra experiència amb la maternitat/paternitat més conscient i respectuosa que l’energia i la paciència ens permet.

I per descomptat, us vull donar les gràcies a tots vosaltres que em llegiu. Sense la tribu això perdria sentit. Saber que esteu allà, que després d’escriure un post fins a les tantes de la nit vosaltres busqueu temps per llegir-lo (sé que a vegades són molt llargs) o per deixar-me un comentari, és molt motivador. Dóna ànims per seguir un any més. Ja us dic que quan vaig començar no sabia si realment algú llegiria el blog i reconec que això cada vegada que veig nous lectors o seguidors m’emociono. No sé on serem l’any vinent, si la tribu haurà crescut o si seguirem sent els mateixos. Però sigui on sigui serà gràcies a vosaltres, perquè compartiu els posts que us agraden i perquè sou la meva cafeïna nocturna per seguir escrivint. Gràcies, de veritat!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

 

Celebracions · Maternitat

Feliç Dia imperfecte de la Mare!

Demà és el Dia de la Mare i aquest any no tinc preparat res especial pel blog, ni per mi, ni per nosaltres dos. Aquest any, el Dia de la Mare serà com un dia més de caos i descontrol a les nostres vides no perfectes. 😛

Segurament ens alçarem massa aviat, perquè tens un despertador intern que només sap que són les 7 del matí, però que no té incorporada la millora tècnica que desconnecta l’alarma els caps de setmana per a que dormin fins tard. Em despertaràs amb puntades de peu, semi plors o semi crits aguts, perquè em sembla que només t’has llevat tranquil cinc vegades en aquests 22 mesos. Demanaràs teta com qui demana un cafè abans que li diguin bon dia i tot i que jo em faré la dormida em passaràs la mà per la cara fins que et digui bon dia.

Amb una mica de sort esmorzaràs sense crits, enrabiades ni súpliques de tele. No sé si el temps ens acompanyarà per sortir al parc. Però a certa hora, quan ja hagis tret totes les joguines del seu lloc i t’hagis intentat enfilar a l’armari de la tele, a la taula, a la pica del bany… estaràs insuportable i tots estarem desitjant sortir al carrer.

Segurament abans que arribi l’hora de la migdiada hauré respirat profundament per no cridar unes quantes vegades i ens haurem enfadat almenys un cop o dos, i la cosa seguirà a la tarda, perquè tu estàs en aquella etapa de buscar límits i jo en aquella de posar-te’ls cada cop més a prop perquè sinó la cosa se’n va de mare.

Durant la teva migdiada, no recolliré ni fregaré ni posaré rentadores, simplement m’asseuré a descansar i a recuperar-me de la feina més dura que he fet mai. M’és igual que la casa sigui un camp de batalla, m’és igual que la roba s’acumuli al costat de la rentadora i la neta a sobre el nostre armari. És més important estar tranquil·la per poder seguir-te el ritme a la tarda amb bon humor. No és fàcil, i ho saps! Hehehe

La tarda serà un Second Round a l’estil Dia de la Marmota. I a mesura que s’acosti la nit i estiguis més cansat tot serà més complicat: sopar, bany, dents… fins i tot el conte d’abans d’anar a dormir.

Però quan arribi la nit sé que ens haurem petonejat mil cops, que m’hauràs abraçat unes altres tantes, que m’hauràs mirat amb cara d’amor etern durant hores, que entre crits haurem rigut, ens haurem fet pessigolles  i haurem tingut un parell o tres de moments teta plens d’amor. I és que la vida amb tu no és perfecte, però és meravellosa. 

IMG_2436

M’ha costat molt de temps entendre-ho. Gràcies a tu ho he aconseguit. Segurament supervivència. Com tot en això de la maternitat. Per a estar bé no tot ha de ser perfecte. Zero crits, zero enrabiades, tot rialles. No!! Fals! Per estar bé, s’ha de saber gaudir d’aquests moments màgics que et dóna la vida entre merder i merder o punyalada trapera i pena màxima. Perquè si tot fos sempre perfecte, no seria especial, seria normal. Per això, gràcies a les teves enrabiats, les rialles tenen millor gust. Clar que preferiria que hi haguessin més riures i abraçades, però ara almenys quan hi són les gaudeixo al màxim. Gràcies fill!!! Cada dia m’ensenyés coses noves, de mi, de la vida. 

 


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Celebracions

Demà a casa votarem!!!

He dubtat si calia dir-ho, perquè sent un blog de maternitat, el tema no toca. Però tal com estant anat les coses crec que cal dedicar-hi unes línies per si algú té dubtes. Així que… Demà a casa votarem!!! I us animo a tots a fer el mateix.

Hi anirem ben aviat tots tres. Calculo que sobre les 8h. Deixarem al Leto a casa, perquè amb els crits i les cassolades ho ha passat fatal. Pobret, no entén res, i jo molts dies tampoc quan miro les notícies. Ens vestirem de diumenge, com sempre que anem a votar, però una mica més cómodes per passar-hi el dia. I serens, feliços i amb el cap ben alt passarem davant dels turistes. Els hi direm Hello, We’ll vote today! amb un gran somriure. No sé què ens trobarem al nostre col·legi electoral. Espero que la gent hi hagi passat la nit i la policia no sàpiga que existeix. Però si no és que s’ha alçat el mur de Berlín davant la porta, el meu xicot i jo votarem! Podeu imaginar el nostre vot, però com és secret i personal em reservo el misteri 😉 A més estem acabant la jornada de reflexió!

Però hi ha una cosa que sí voldria comentar, perquè crec que és el més important de demà, perquè va més enllà de votar sí o no, i perquè té molt a veure amb la criança que intentem transmetre al nostre fill i amb el que parlem cada dia en aquest blog: Tothom té dret a expressar-se, a decidir per un mateix i a ser escoltat, sigui el teu fill o tot un poble.

Però lamentablement encara hi ha gent que té por al fet que el seu fill o tot un país s’expressi. Perquè el que pugui sentir no li agradi; perquè el que es digui el faci canviar els plans o li replantegi tot el seu estil de vida; i sobretot perquè escoltar implica diàleg i això sempre és més cansat que donar ordres des d’una posició d’autoritat. I creieu-me sé del que parlo i un munt de famílies que eduquen al seu fill/a amb respecte cada dia també. Tinc un fill de quasi 15 mesos que s’expressa a ple pulmó des de ben petit i son pare i jo ens hem acostumat a escoltar-lo i fer-li cas. I ara som més feliços tots plegats.

IMG-20170925-WA0005

Encara que sembli una banalitat criar un fill és com governar un país. Abans que res s’ha de respectar a la criatura, o al poble, perquè ell/a és qui dóna sentit al teu nou ofici. Després has d’intentar donar-li el que necessiti (braços, teta, dret a votar…), no el que la “norma”, el costum o la Constitució marqui. No tinguis por. No es mal acostumarà, sinó que serà més feliç. Pensa que no hi ha lleis ni Constitucions inalterables, pel que sé l’única llei immutable és la de Déu i l’home ja l’ha qüestionat moltes vegades. És convenient que vagis acceptant que les coses canvien, que la gent és diferent, que no els pots forçar a fer una cosa, sigui dormir, menjar o quedar-se a un país.

I amb tot això la disciplina, on queda? Doncs al seu lloc. Utilitzant-la quan realment fa falta. És a dir quan en fa una de grossa. No per sistema. No quan expressa que està descontent amb alguna cosa. No quan vols que faci allò que a tu et convé i sinó envies la policia als col·legis electorals. I si no em creieu, apliqueu un abús de disciplina al vostre fill i veureu què passa. Us perdrà el respecte, s’enfadarà i se’n riurà de vosaltres. I quan sigui prou gran per fer la seva, marxarà i no tornarà. És això el que volen des de Madrid?


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions

Estrenem domini .cat!!

Estrenem domini .cat, perquè som un blog de maternitat en català!! I n’estic molt orgullosa.

http://www.unamareilasevatribu.cat 

Quan em plantejava obrir aquest blog vaig pensar: Si les seves primeres paraules van ser en català, si amb la meva parella, els meus pares i els amics propers parlo en català, i sobretot, si al meu fill li parlo en català, el meu blog sobre maternitat ha de ser en català! No té sentit fer-ho d’una altra manera.

Ja sé que no tindré tants seguidors com si fos en castellà. Potser per això no podré viure del meu blog, com algunes mares bloggers que hi ha últimament. Però no es pot tenir tot i si havia d’escollir, sobretot volia ser coherent. Aquest blog és el meu espai per desfogar-me, per explicar una part molt íntima de la meva vida (la maternitat) i compartir amb la meva tribu reflexions, experiències, coneixement i anècdotes. I tot això ho he viscut en català.

Sé que no tothom que em llegeix té el català com a llengua materna. I què! Jo també llegeixo blogs en castellà o webs en anglès (i para de comptar, tampoc tinc tant domini de llengües, lamentablement). I espero que si algú decideix seguir-me (o no) ho faci perquè quan explico alguna experiència ho faig amb alegria, humor, cabreig, indignació, esperança… en resum amb sinceritat. No per la llengua que utilitzo.

Però lamentablement no tothom pensa el mateix. He buscat blogs en català sobre maternitat i gairebé no n’he trobat. Un parell i llestos. També és veritat que tampoc he trobat el meu, així que potser no és que no existim sinó que no tenim gaires lectors i per tant no existim pel Sr. Google. Intentaré millorar el meu posicionament, però seria una gran ajuda tenir un projecte com Madre Esfera en català. (Idea emprenedora per a qui vulgui posar-s’hi amb mi! 😉 )

Segur que hi ha moltes mares actives a la xarxa, només es tracta de descobrir-les. També podem donar bons consells, explicar experiències interessants i aconseguir arribar a tenir molts seguidors i que per tant existim pel Sr. Google, les marques i el món en general. Però sí, encara queda molta feina per fer.

Potser si aconseguim normalitzar el català a les xarxes, aconseguirem normalitzar-lo realment en el dia a dia. Trenquem els tabús! Per escriure amb serietat sobre maternitat, o sobre qualsevol altre tema, no cal fer-ho sempre en castellà. Un bon exemple són els blogs associats a diaris o magazins en català, com l’Ara o el Catotze. Però si aquests són bons o de referència, què ens fa pensar quan ens plantegem obrir un blog que per a tenir lectors o per a que se’ns prenguin seriosament s’ha d’escriure en castellà?

Si la Sra. Rodoreda, perdoneu l’exemple agosarat, s’hagués plantejat el mateix, que per tenir lectors havia d’escriure en castellà; potser mai l’hauríem descobert. Potser no hauria estat tan sincera, punyent, amorosa… No serà que ella no escrivia per tenir lectors, sinó perquè necessitava expressar-se?

Mares (i pares) del món, ajudeu-nos a donar visibilitat als blocs de maternitat en català! Feu-vos seguidores dels que connectin amb vosaltres, compartiu els posts que us agradin, doneu al like i deixeu ben clar al Sr. Google que sí que existim 😉

sparkler-2533043_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions · Maternitat

El 1r aniversari de l’Ot (i el nostre com a pares)

La setmana passada vàrem celebrar el primer aniversari de l’Ot!!!! Va sortir genial!! Molt casolà, en petit comitè i gaudint del peque en tot moment. Un cap de setmana a tope! Però fins avui no m’he pogut asseure a explicar-vos com va anar.

Seguint el planning del que us comentava a Preparant el 1r aniversari aquestes últimes setmanes he invertit el poc temps que el nen em deixava lliure en preparar les quatre coses que necessitàvem: fer proves de pastís sense lactosa ni sucre, escollir el regal, comprar-lo, anar a buscar decoració, etc. Tampoc és que fes falta tanta planificació, però em feia especial il·lusió. És que també era el meu primer any com a mare!! 😛

Celebrant el gran dia!!!

El seu aniversari queia en divendres, així que el vàrem passar tots tres junts i sols. Ho vàrem comentar a les famílies i cap problema. El diumenge ja ho celebraríem amb ells. Heu de pensar que el meu xicot i jo estàvem una mica nostàlgics, recordant aquell dijous de feia un any i com de ràpid va anar tot. Suposo que en el segon aniversari ja no et passa. Tot se centra molt més en el peque, perquè ell mateix reclama més protagonisme i potser és més conscient que aquell és el seu dia. Però aquest any ens vàrem permetre el luxe de recordar aquell moment màgic en què ens vàrem convertir en pares. I la vida va fer Pum!! Ara les regles del joc són unes altres. Vinga, acostumat i gaudeix!! Hahaha Potser per això aquests dies molta gent m’ha dit que a certes zones (La Índia, Països Nòrdics, etc) es felicita a la mare i no al nen en el primer aniversari. Fins i tot hi ha llocs que porten un regal a la mare. Com?? A mi no m’han dut res!! La família podria animar-se i regalar-nos unes hores de cangur al migdia perquè els pares fem un dinar romàntic. No estaria malament. Ja no demano una nit, per no abusar 😛

Així que els tres a casa, vàrem bufar espelmes, menjar pastís casolà i obrir el regal d’aniversari. Així en singular. Quins pares més aborrits que estem fets!! Ja vindrà la resta de la família a empatxar-lo amb regalets. (Deixo el tema dels regals per un altre post) A més l’Ot ens va regalar unes dues hores de riures, muuas (és la paraula que identifica amb petó) i les seves primeres ballaruques. Tot al ritme de blues i ska. Molt nostre!!

El diumenge va ser tot molt més familiar. Finalment va guanyar l’opció parc. Érem masses per estar a gust a casa. Ho recomano moltíssim. Sobretot si us coincideix amb bon temps i a casa aneu curts d’espai i aire a condicionat. Als parcs de Barcelona si vols fer una festa has de demanar un permís (14 dies abans i juliol i agost 21 abans, flipa!!!). Això et permet posar una taula i alguna andròmina més i a canvi ells et tenen fitxat per si en marxar deixes algun desperfecte o la zona bruta. Però si us col·loqueu a la zona de pícnic, tot és lliure. Així ho vàrem fer.

L’Ot i un cosí van jugar amb les joguines al peu de la taula. He estat traient sorra d’un trenet durant dies, però ells so varen passar molt i molt bé.

Pastís i decoració handmade:

El temps no és infinit i amb un nen més encara. Així que un cop s’acostava el gran dia ja veren veure que el millor era comprar globus i alguna banderola per decorar la zona de pícnic i deixar-nos de fer manualitats extra. Les úniques peces que no volíem comprar fetes eren: el pastís i la corona.

Així que la nit abans quan el peque va caure adormit (visca!!) vaig preparar el super patís vegà sense làctics ni sucres. Va agradar força!!! Tant al nen com a nosaltres. Em vaig quedar molt sorpresa, però la clau són els dàtils. Més a baix us deixo la recepta per si us interessa. És ideal per nens petits amb pocs aliments introduïts i per persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

I mentre el pastís estava al forn el pare va preparar la super corona d’aniversari i jo vaig omplir el menjador de globus de colors (amb 4 hi va haver prou per tenir-ho tot a tope). Ja veieu que no va ser gran cosa, però al matí, quan l’Ot es va despertar, només volia jugar a perseguir globus passadís amunt i avall. I encara ara reclama la corona quan la veu

Hehehe, si és que al final es va quedar tot molt xulo!

Un record per la posteritat:

Vam fer moooltes fotos!!! I tot i que he buscat durant molta estona en totes surt el peque de cara. No sempre enfocat, però en primer pla. Així que em perdonareu que no comparteixi les nostres fotos amb vosaltres. Ja heu vist que no ens agrada posar la imatge del nostre fill a la xarxa. Sorry! Us deixo amb els globus que van acompanyar-nos a casa i al parc 😉

ball-1869816_640

Recepta pel pastís (Pa de pessic) vegà: En general, no sóc gens cuinetes, però sempre m’han atret els postres, així que aquest no podia fallar. La recepta base me la va passar una mare que consulta aquestes aplicacions tan útils per fer plats de BLW. Jo l’he adaptat una mica, segons el que l’Ot tenia introduït i el nostre gust.

Ingredients:

  1. 2 plàtans
  2. 8 dàtils grans
  3. 1 got de beguda de civada (llet de civada) / Hi ha gent que hi posa llet de coco o coco ratllat.
  4. 1 got d’oli d’oliva
  5. 3 gots de farina de reposteria
  6. 1 sobre de llevat Royal
  7. Canyella en pols

Preparació:

  • Poseu el forn a escalfar 30 min abans a 180º
  • En un bol s’ha de tamisar la farina i el llevat i afegiu 1 cullerada sopera de canyella.
  • Amb la trituradora, tritureu els 2 plàtans i els 8 dàtils (traieu els pinyols abans). Afegiu el got de beguda de civada i el got d’oli d’oliva i torneu a triturar/mesclar fins que quedi una massa líquida però una mica espessa i homogènia
  • Incorporeu la massa dels plàtans, dàtils, beguda de civada i oli al bol amb la farina, el llevat i la canyella. Remeneu amb una espàtula amb molt de compte fins que la farina i la massa estiguin totalment mesclades. Us quedarà una massa que no s’enganxa al bol i no deixa rastre.
  • Unteu d’oli d’oliva el motlle i aboqueu la massa. Repartiu-la una mica si queda molt compacte al mig.
  • Poseu-ho al forn durant 30-35 min a 180º. Confirmeu que està cuita clavant un ganibet i palet i que surti net.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!