Família - Tribu · Sóc dona i mare (Una mica de feminisme sempre va bé)

Un any més tard, seguim sent una tribu!

(Feia temps que volia actualitzar el text de presentació del blog. Ara aprofitant el post 50 m’he decidit a fer-ho. Espero que us agradi!!

Si no em coneixes, pots començar amb la presentació inicial Ara som una tribu! )

Hola, sóc la Cristina. Mare de l’Ot d’1 any, parella d’un artista des de fa 15 i mestressa d’un gos rebel de 12. Però sobretot sóc una dona apassionada per l’escriptura i la lectura. Així que quan no estic fent de mare, escric aquest blog i em dedico al món dels llibres.

Com a moltes dones abans, la maternitat m’ha sacsejat i m’ha acostat a la meva essència. No tenia ni idea que em passaria una cosa així, però es veu que és habitual. A part d’estries, tetes caigudes, discussions infinites amb la parella i molt mal d’esquena, la maternitat també porta moltes coses bones. Qui ho diria, oi? 😛  Per mi ha estat òbviament el peque, però també el ressorgir del meu esperit creatiu. És com si hagués parit dues coses, un fill i una nova versió de mi mateixa.  I és que la maternitat m’ha fet ser reflexionar sobre qui sóc, què faig, perquè ho faig… i deixar-me de punyetes. Un exercici molt sa que recomano per tenir una maternitat/paternitat més conscient. Però compte! Si no t’ho prens amb una mica d’humor, et pot deixar fet caldo. Això faig jo? Ostres tu!! Quina mala mare estic feta! 😉

Quan vaig començar aquest blog estàvem en plena període de teta a tota hora, començant el moviment i introduint de mica en mica el menjar. Ara, hem iniciat una nova etapa. Ni millor ni pitjor, simplement un nivell superior de dificultat. O us pensàveu que això cada vegada seria més fàcil? Hihihi Jo sí, la veritat!!! Sempre creia que si pots parlar amb ells, els nens són més fàcils. I en cert aspecte és així, però llavors els problemes canvien i es fan més difícils d’afrontar: rabietes, crisis de separació, el temut no… Els temes es multipliquen exponencialment i la diversió sempre va a més. 

Jo i Ot

Ara quasi 15 mesos més tard de l’arribada del peque, puc dir ben fort que ja no som la parella amb gos que érem! Les nostres rutines han canviat totalment i els nostres horaris “ni te digo!”. Ara parlem de l’escola bressol, la roba d’hivern i les noves pedagogies, en comptes de comentar la nova sèrie HBO o l’actualitat política. Ja no sortim al parc a passejar al gos. Ara anem a l’àrea infantil a veure si la nova fera es diverteix i es cansa. Hi ha dies bons, dies dolents i dies moooolt dolents. Perquè enganyar-nos! Però per sort no perdem el somriure.

En part és gràcies a la súper tribu que hem fet: Família que a poc a poc va entenent la nostra criança; amics i família que s’uneix al club dels pares; mare-amigues que es troben en la mateixa situació… I és que per educar un nen fa falta una tribu, però perquè una mare i pare novell sobrevisquin també.

Però sobretot és gràcies a aquest blog que m’ajuda a prendre consciència del que estem vivint, a desfogar-me quan les coses no surten bé, a entendre millor al nostre peque, i prendrem la maternitat amb humor i molt d’amor.

Si vols llegir aquest blog, estaria bé que sabessis que:

  • A casa fem criança respectuosa, lactància materna prolongada, porteig, collit i totes aquestes “coses hippies” que hem descobert amb la maternitat/paternitat.
  • Però no lluitaré perquè tothom faci el mateix, sinó perquè cada mare/pare faci el que li dicta el cor, no la societat o aquest blog 🙂
  • No publico fotos del meu fill ni d’altres nens perquè crec que la seva imatge i la privacitat és sagrada.
  • M’encanten les activitats DIY adaptades a l’edat del meu peque. Si en saps d’alguna divertida, sóc tot orelles.
  • Normalment no parlo de productes. No pretenc que el blog sigui un aparador de publicitat. Però si utilitzo alguna cosa que m’agrada o em funciona us ho diré.
  • M’agrada parlar sobre grans temes de la maternitat i donar-los un toc d’humor.:P Però sempre surt la meva part més amorosa. Serà culpa de les hormones encara?
  • Si una cosa no m’agrada, ho dic ben clar i ben fort. Tinc caràcter, geni i mala hòstia així que quan el peque, el pare, la família o la fruitera em treuen de polleguera us ho explico sense problemes. Crec que per sobreviure com a mare, també tenim dret a queixar-nos 😛

Si sabent tot això et ve de gust seguir-me, serà un plaer per mi tenir un/a lector/a nou 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Família - Tribu · Maternitat

Les nostres 10 claus per agafar el cotxe amb el peque

Abans de marxar de vacances vaig escriure un post parlant-vos d’un dels nostres malsons familiars:  Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! Ara passades les vacances m’agradaria explicar-vos la nostra experiència i com van funcionar el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe 

Podríem dir que va anar força bé!! Encara no m’ho crec i dubto si es tornarà a repetir la situació. Però la veritat és que el peque ens va deixar anar 2h d’anada, 2h de tornada, més diferents viatges “interns” pel Pirineu de 1h o més (entre anar i tornar), tot sense plors esgarrifadors. Al principi teníem molta por. Els últims viatges havien sigut un horror, així que només demanàvem que ens deixés arribar a casa els avis i allà ja aniríem caminant a tota arreu. Fins a França si feia falta! 😛 Però l’Ot ens va sorprendre.

El viatge d’anada va anar molt bé i gairebé no va plorar (només els 10 últims minuts). Així que passats uns dies ens vàrem animar a fer excursions més lluny en les que necessitem el cotxe, i en totes elles ho va portar súper bé. He de reconèixer que va plorar una mica. Però amb un nen petit tenir el 100% del temps sense plors, encara que vulguem, és impossible. Els plors són la seva manera d’expressar el que li passa: té son i allà li costa, té calor, té gana, vol alçar-se, etc Però si el pare el distreia, es calmava. Jo m’ho mirava tot des de darrere el volant . He de reconèixer que segurament sembla més plàcid si no ets tu qui l’ha de calmar. Però si hem de ser justos amb el peque: es va portar com un campió!!

Què vàrem fer perquè tot anés bé?

Crec que la clau de l’èxit ha estat la combinació dels diferents factors nous. Sense tots ells no ens hauria anat tan bé. Per això m’alegro tant d’haver fet una planificació prèvia i no haver anat la babalà com altres vegades.

Us explico com hem adaptat nosaltres els clàssics “cansat, menjat i jugant” a la nostra realitat. No sempre és fàcil aplicar-los, perquè sorprenentment no tots els nens ni totes les famílies són iguals!!!! (Ho dic ben fort per si algú encara no s’ha adonat i juga a donar-vos sentències 😉 )

Les nostres 10 claus per agafar el cotxe!!

1. Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Vàrem intentar aplicar aquesta tècnica en els dos viatges llargs. A l’anar cap allà va funcionar molt bé, perquè ho teníem tot súper preparat. El vàrem poder dur al parc mentre l’altre deixava el dinar llest i carregava el cotxe. Així que després de jugar i menjar, quan el peque estava llest per dormir… vinga a fer kilòmetres.

En canvi per tornar tot va ser més caòtic i al peque se li va passar l’estona de dormir. Així que el vàrem tenir tot el trajecte despert. Per sort gairebé no va plorar. El que demostra que les altres peces d’aquest puzle tenien la seva raó de ser 😉

2. Viatjar just acabat de despertar: Per desgràcia l’estratègia de dormir no ens funcionava pels viatges “interns” més curts i subjectes a altres horaris. Per això volíem evitar-los. Però després de 4 dies anant pels mateixos camins matí i tarda, tot es fa avorrit.  Així que vàrem provar de posar-lo just acabat d’alçar. Com està de bon humor i poc actiu potser també ho acceptava. I efectivament. Alçar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar (ja menjarem quan arribem) i marxar. Poca estona. Li posàvem uns dibuixos i donàvem una joguina i ell anava fent mentre arribàvem on volíem. I a la tornada, una mica el mateix perquè el peque aprofitava que el portejàvem mentre fèiem l’excursió per dormir una mica. Així que quan tornava a entrar al cotxe estava també de bon humor.

3. Fer-lo anar còmode = Cadireta adequada: Pot semblar una ximpleria però creieu-me no ho és. Si esperem que una criatura que es passa el dia grapejant, caminant o corrents amunt i avall s’estigui quieta en un mateix lloc 30 minuts, un parell d’hores o més si cal, la comoditat és importantíssima. Nosaltres feia temps que parlàvem de comprar una cadireta i deixar d’utilitzar el maxicosi que ens havia deixat una mare-amiga de súper confiança. D’entrada perquè encara que agafem poc el cotxe, millor ser nosaltres els responsables d’un element tan important en la seguretat del nen. I a més perquè el maxicosi li quedava estrany. No era ben bé petit (seria una mica agosarat dir això amb el nostre fill de percentil 3); és que anava encaixonat com una sardina. Així que després de molt informar-nos i de visitar Noari Kids dues vegades, aquest estiu li hem comprat una súper cadireta: Klippan Kiss 2 Una de les millors ACM dels 0 als 18 kg. Ja sabeu que no m’agrada fer publicitat tonta de productes, però realment amb aquesta cadireta va mooolt millor. Està més alt i veu per la finestra. Ample no pot anar perquè si no no aniria segur, però se’l nota molt més còmode. Res el molesta als peus. I les dues posicions en les quals pot anar ara ens facilitaven que estigués més incorporat quan estava despert. Tot un encert! 🙂

4. Fer-lo anar còmode = fresquet: Hem descobert que li funciona molt bé baixar la finestra. L’aire condicionat de tota la vida! Hihihi Ara que la cadireta el deixa més alt, el vent li tocava la cara directament i li agradava. Tot i així, abans d’entrar al cotxe li  seguíem traient capes. Penseu que a la muntanya feia fred així que anàvem traient i posant.

5. Alimentat = Teta abans de pujar al cotxe: El tema del menjar en el nostre fill no ha estat gaire determinant. Sí per la migdiada llarga, però en la resta de viatges, tampoc ho hem aplicat massa. El que sí que feia era donar-li el pit poca estona abans. Fins i tot davant del cotxe amb la porta oberta i el Mic a la tablet. Ell i la meva teta, fent tot un esforç de contorsionisme, miraven el Mic una estona abans d’entrar al cotxe i asseure’s a la cadira i marxar. Però clar, era l’última cosa que fèiem. Bosses al cotxe, gos al cotxe, pare al cotxe i jo amb el nen fora donant teta al costat de la cadireta. Un cop ell es desenganxava perquè alguna cosa el feia riure o el distreia, cap a dins amb el pare i jo corrent cap al volant. Quina imatge! Hehehe

6. Distreure’l amb audiovisual: Després de molt provar definitivament el millor per distreure al nostre fill al cotxe és el Mic. Li agrada, el posa de bon humor i si te son, l’adorm plàcidament. També ens vàrem equipar amb vídeos musicals del seu grup preferit, però li posàvem si estava molt despert i sabíem que no dormiria. Ja ens veus a tots cantant La Massovera a ple pulmó. Un espectacle molt familiar!! 🙂

7. Distreure’l amb joguines noves (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque): M’ho havia proposat una mare-amiga i tenia sentit: joguines petites  que no hagués vist abans amb la idea d’oferir-li per primera vegada al cotxe. I la veritat és que van ser èxit. Potser ens vàrem excedir a l’equipar-nos d’aquest tipus de joguines, però ja us avanço que van ser un gran descobriment. Com no sabíem què seria més adequat vam buscar dos o tres cotxes petits, un parell de figures d’animals i una figureta de plàstic humanitzada (Sr. Frankenstein). Les portàvem en una bossa opaca i quan el pare ho creia necessari treia un i començava a jugar amb ell. El peque s’hi va avenir bastant rapidament. Tant que només sortir de casa es va adormir amb la girafa a la mà mirant el Mic. Ara les figures ens acompanyen a la bossa amb que anem al carrer i quan volen prendre un cafè o estem fent cua per alguna cosa i ell s’avorreix, li oferim una d’aquestes joguines per distreure’s. 100% recomanables!!

8. Distreure’l amb menjar: En el nostre cas el menjar a la cadireta no va tenir gaire èxit. Tampoc teníem gaire confiança, la veritat. Li vàrem oferir aigua i algun bastonet però no va fer massa cas. Potser si els vostres es tornen bojos amb el menjar, us pot funcionar. Però aquí ens quedem amb el Mic i les joguines 😛

9. Explicar-li que vol dir anar en cotxe i el que implica: Després d’escriure el post pensant com ho faríem i demanant més idees, una mare em va escriure dient-me que ella li explicava a la seva filla que al cotxe tots anem asseguts i lligats, que hem d’estar tranquils perquè és per la nostra seguretat i que podríem aprofitar l’estona per jugar amb XXX. Quan m’ho va dir vaig flipar una mica, ho he de reconèixer. Però si no m’entendrà?, vaig pensar. La seva filla és més gran. Potser per això li funciona. Però la realitat és que els peques ens entenen més del que pensem. Hem de canviar el xip de bebé a nen petit. Com a nen petit ens pot entendre i en el dia a dia ens ho demostra vàries vegades: donant-nos el cotxe quan li demanem, oferint-nos la mà per rentar-la, etc. Així que després de l’impacte inicial ho vaig voler provar. No perdia res.

L’Ot porta en una època molt boig pels cotxes de joguina. Així que amb calma uns dies abans de marxar vaig començar a ensenyar-li cotxes i a preparar-lo. Quan estava de bon humor li anava dient: Mira, és un cotxe com el teu però en gran. Veus? A que és xulo? I si el tenia en braços, l’acostava al cotxe i li deia: Mira aquí s’asseu la gent. Demà agafarem el cotxe, posarem la cadireta nova on vas tan còmode i anirem a fer una volta. Et sembla? I en algun altre moment li deia: Voldràs anar amb cotxe demà? El viatge serà una mica llarg, però quan acabi veuràs als avis i anirem a la muntanya. Què et sembla?  Si vols, podràs veure el Mic.  El mateix dia que marxàvem li vaig ensenyar a obrir i tancar el cotxe amb les claus; pitjant un botó, el cotxe feia llums i ell reia. La idea era que es familiaritzes amb el cotxe i el relacionés amb coses positives.

Més d’un dia en el moment d’entrar el cotxe vàrem provar això d’explicar-li que tots anem amb el cinturó. Jo el tenia en braços fora del cotxe i li anava explicant: Al cotxe per anar segurs, ens hem de posar el cinturó. Mira el pare com ho fa –llavors el pare se’l cordava- i també se’l posa el Leto –i llavors el pare cordava el del gos-. La mama ara quan entri també se’l posarà. Oi, que també te’l posaràs tu? Ens mirava escèptic, dubtant que allò fos necessari. Hehehehe Però almenys ho intentàvem! Mai sabrem si tantes explicacions van funcionar realment. Però jo tinc la sensació que tot allò va ajudar-lo a veure el cotxe com un lloc més proper.

10. Tranquil·litat i repetint rutines al ritme del nen: Rutines? També per agafar el cotxe? Doncs sí!! Nosaltres no tenim cotxe propi i sempre hem anat amb el cotxe dels avis o els iaios i ja us dic que quan anem amb més gent i no es repecten les rutines i tempos del nen les coses no surten bé. Ja no parlo simplement de quadrar-li la migdiada, parlo del ritual d’entrada al cotxe. Penseu-hi. Tots seguim rutines encara que no te n’adonis. Però els nens sí que ho pillen, i ràpid. Agafes les claus del cotxe, vas a buscar-lo a la mateixa plaça de pàrquing, obres i deixes primer les bosses, després al nen i finalment pugés tu. Nosaltres com que no tenim cotxe no teníem una rutina. Anàvem improvisant segons el moment i moltes vegades amb presses perquè el cotxe estava mal aparcat… Així que aquest estiu vàrem intentar seguir sempre el mateix patró i fer-lo amb molta tranquil·litat i bon rotllo. Si a l’escola bressol els hi funciona, a nosaltres també ens podria funcionar, no? El fet és que després de dos o tres dies repetint el ritual el nen ja sabia el que passaria. No diuen que això els hi dóna confiança i els relaxa? En algun moment es queixava, però al final de les vacances, ja no deia res sempre que respectéssim el seu tempo. Potser la sortida “s’allargava” cinc minuts més, però valia la pena. Busqueu la vostra que segur que us funcionarà. 🙂

car-1850670_640

El factor més important, que no es pot menystenir

Però per mi el que estat més decisiu perquè tot anés millor és que l’Ot es fa gran. Això implica que dorm més profundament; encaixa millor els cicles de son i per tant són migdiades més llargues; es distreu amb més facilitat amb joguines i dibuixos perquè hi pot interactuar millor; i a més ens entén molt més i pot col·laborar a fer que la situació vagi millor. Fill, ho estàs fent molt bé! Valorem molt l’esforç per adaptar-te al cotxe! Ole campió!

Així que si el vostre peque encara és dels que plora i crida com si el matessin quan s’asseu a la cadireta del cotxe penseu que, com sempre, la clau és:

  1. Recordar que els mals moments passen
  2. Adaptar-se com es pugui a la situació. Potser podeu viatjar a llocs on arribi el tren, si ho porta millor.
  3. Donar temps al peque perquè creixi i s’adapti al cotxe
  4. I sobretot molta paciència, calma i comprensió per tornar-ho a intentar més endavant.

Espero que aquests consells us ajudin en el delicat procés d’adaptar-se al cotxe. Nosaltres no trobàvem la millor manera d’afrontar-ho i hem hagut d’anar preguntant, fent provés i errors i sobretot prenent molta paciència. Ànims a tots!!! Si algú ha provat algun altre mètode respectuós per adaptar-se a la cadireta del cotxe, m’encantaria conèixe’l potser el podem aplicar un dia que la resta no funcioni.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Escola Bressol · Família - Tribu

Al setembre, comencem l’escola bressol!

Aquest setembre inaugurarem una nova etapa a les nostres vides: el nen començarà l’escola bressol i jo tornaré a treballar. Dos canvis que seran tot un nou món per la nostra petita tribu i als que ens haurem d’adaptar tan bé com pugem. O ens en sortim o morim en l’intent. De moment no es coneix cap cas de mort per inici d’escola o tornada a la feina, però amb la mala pega que tenim, encara podríem ser nosaltres els primers. 😛

D’entrada, per poder afrontar l’any amb més força, hem endarrerit les vacances de tal manera que quan tornem l’endemà al matí ja tenim amb una reunió amb la mestra i un “control” per veure si portem tot el material de la llarga llista que ens varen donar. No cal que feu càlculs estranys, ja us ho dic jo mateixa, això vol dir que encara estem de vacances 🙂 Però com la llista de l’escola bressol era molt llarga ja fa dies que anem enllestint tot el material. Ara només ens queda contestar un súper qüestionari sobre el comportament del nostre fill (Mare meva, potser millor fer-ho un dia que ens hagi deixat dormir molt) i acabar de seleccionar les fotos familiars que portarà.

No sé què us han demanat a vosaltres, però la nostra llista era immensa. Recordo que una mare-amiga em va dir que a la seva escola bressol li havien demanat una llanterna. Com?? Perquè la necessiten? Potser faran una taula de llum casolana? M’interessa!! En fi, tornant al tema, no sé si us ho vaig dir, però finalment vàrem tenir sort i ens va tocar plaça a l’Escola Bressol Pública de Barcelona. Així que per nosaltres, res de màrfegues o carteres amb el logo de l’escola. Tot ho portem de casa i tot és personalitzat. D’entrada ens entusiasma la idea, però ja us dic que buscar llençols, bata, tovallola i bosses pel berenar amb encantat es fa molt més complicat si també has de seleccionar fotos, preparar un petit àlbum familiar i fer una DINA4 plastificat per la presentació familiar.  (Ja l’adaptaré i us el penjaré 😉 ) Però bé, amb l’ajuda de l’àvia i amb molta paciència ho hem aconseguit!!!

Em fa especial il·lusió preparar bé aquesta nova etapa. Crec que perquè tot funcioni (la temuda adaptació) és important que ho tinguem tot llest. Estarem més tranquils i centrats a viure el dia a dia amb més calma. Però ara, em sento com quan era petita i començava l’escola. Anar a mirar motxilles, forrar els llibres, preparar les llibretes i els bolis… Sempre m’havia emocionat molt en aquesta etapa. Començo a entendre perquè la meva mare sempre posava cara de mandra quan tocava fer tot això. Hehehe. Però aquest és el seu primer any i he de reconèixer que em vaig emocionar planxant-li el nom a la bata. El nen se’ns fa gran, carinyu!, li vaig dir al meu xicot.

-Ell, igual que jo, també està molt emocionat. Hem anat junts a seleccionar els pitets, la bata, les bosses del berenar… I això que va molt cansat i amb una falta de temps brutal. Però no s’ho ha volgut perdre i a mi m’ha encantat. Us preguntareu què tenen d’especial perquè hi aneu tots dos? Doncs està clar!!! Són els primers pitets, la primera bata, la primera bossa del berenar, la primera motxilla de l’Ot… Ell no ho recordarà, però nosaltres sí!! 

Us deixo alguns records per la posteritat del material que li hem preparat i que esperem que passi la prova de foc amb la mestra Hahaha!

IMG_20170822_143650
Bosses de berenar de la botiga Mina Mina (Plaça de la Virreina)

Llençols Ot (1)

Llençols Ot (2)
2 jocs de llençols (part de dalt) de 55cm x 110cm del Zara Home

Quan costa l’inici de l’Escola Bressol Pública?

Abans de tenir al nen sempre havia sentit que la tornada a l’escola és un gran daltabaix a l’economia familiar. I ara que ens ha tocat viure-ho per primera vegada volia fer càlculs.

Així a grosso modo només en material ens hem deixat una mica més de 100€, a part se li ha de sumar les quotes mensuals, que depenen de la vostra renda familiar (per sort no hi ha matrícula), i la roba. Roba que preferiblement s’ha de comprar gran perquè duri però uns pares novells com nosaltres no tenim molt clar què vol dir. Recordeu que el nostre petit juju és talla mini i això també vol dir que no creix ràpidament. Així que anirà amb samarretes ben arremangades i pantalons doblegats vàries vegades i naturalment amb arranjaments a la cintura perquè no li caiguin. Pobret! No serà gens glamurós, ni un nen hippster. Hahaha!!

Material que hem hagut de comprar:

  • 10 Pitets + Bata + Etiquetes amb el nom per la roba + bossa per la muda = 40€ aprox
  • 2 Bosses de berenar súper maques de la botiga Mina Mina a la Plaça de la Virreina = 16€ aprox
  • 2 jocs de llençols (dalt i baix) de 55cm x 110cm del Zara Home = 28€ aprox
  • Esponges ensabonades, tovalloles humides, crema pel culet i paquet de bosses de plàstic = 21€ aprox
  • Tovallola gran de La Mallorquina Outlet = 8€ aprox
  • Got de plàstic per l’aigua + Jaqueta de forro polar pel pati = Deixat per una mare-amiga 🙂
  • Roba varia per passar el curs: Una mare-amiga, la mateixa d’abans, ens han passat un carro de la compra ple que hem d’endreçar bé per talles. Poca cosa més caldrà comprar. Ja només seran els nostres capricis.

Vist així no sembla massa. Hem comprat coses boniques perquè ens feia il·lusió, però també hem buscat solucions barates, com les botigues Outlet o la roba que ens ha donat. Ara bé, si tens més d’un fill, això es multiplica per cada nen. Horror!!! Moltes coses s’aprofiten d’un a l’altre, però no gran part del material que hem de portar, ja que es consumeix ràpidament (tovalloletes, crema pel cul…) o es fa malbé molt aviat (pitets).

També s’ha de recordar que de moment no hem que comprar llibres o material escolar. L’agenda amb la qual “ens comunicarem” amb la mestra està inclosa a les quotes. Potser ja podríem anar estalviant per dintre de tres o quatre anys!! Així que… Sí, la tornada a l’escola és un gran trasbals a les economies familiars!!! L’única opció per sobreviure és ser creatiu, mirar ofertes i buscar alternatives. Però això es paga amb temps. Un bé molt preuat i escàs en el món dels pares. Ànims a tots els que us hi poseu ara!!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Família - Tribu · Maternitat

Viatjar en cotxe amb un bebé, quina por!!

Els vostres peques també ploren com uns bojos quan s’asseuen a la cadireta del cotxe? No parlo de queixar-se una mica o d’aquelles llàgrimes de cocodril que de seguida es passen. Parlo de plorar fins a quedar-se sense aire per uns segons, de no parar en 20-30 min (o vés a saber quant de temps més) fins que el treus d’allà, de començar a suar com un boig tot just toca el seient i de retorçar-se tant com pot mentre li posem el cinturó. L’espectacle és grotesc i no acaba fins que el traiem d’allà. Llavors es passa més de 45 min sanglotant i mirant-s’ho tot desconfiat. Encara que estiguis a casa o a un parc amb nens. Ell ja no ho veu clar. Amb un panorama així, com ens podem animar a sortir de vacances?

Fins ara sempre hem pensat en plans a la mateixa ciutat o llocs per anar amb tren. I segurament seguirem donant prioritat a aquest tipus de viatges, però aquest estiu hem pensat anar a la muntanya a 2h en cotxe de casa. No les tenim totes amb nosaltres i no ho acabem de veure clar però ho hem d’intentar o ens quedarem aquí tancats i embogint.

Per això hem començat a plantejar-nos què podem fer per facilitar-li el viatge en cotxe i per facilitar-nos-el a nosaltres també. Com jo condueixo i donar teta en marxa és súper perillós, aquesta opció quedada descartada. Però que alci la mà la mare que no hagi fet algun cop. No parlo de treure al nen de la cadira per donar-li teta còmodament en braços (tot i que reconec haver-ho fet també una vegada i sentir-me súper mala mare 😦 ), si no d’allargar el cinturó i fer acrobàcies per donar teta amb el peque a la seva cadira. Et pots quedar sense mugró, però els crits dels peques foradant-nos el cervell ens fan fer bogeries.

Personalment quan el veig plorar d’aquella manera, només puc pensar: Per què? Què li passa? Què és el que el molesta tant? I sobretot què podem fer per a què millori?

Per què plora tant?

Està clar que mai ho sabrem del cert, però nosaltres sospitem que no li agrada anar tan estret i sense poder-se moure. Fill meu, perdona’ns, però una cadireta on estàs ample no és una cadireta segura!! Allà tot anxovat, li agafa calor molt ràpidament i com no es pot moure s’enfada molt. A més, m’he unit al club de cadiretes A Contramarxa per tenir major seguretat (una altra d’aquestes coses hippies meves) i tant al seu pare com a mi ens agradaria allargar-ho tant com puguem. Però quan el nen ens fa una sessió de plors esgarrifadors els comentaris assenyalant la AC de la cadireta com la culpable són molt habituals. Massa!

El que em quadra més és que em diguin que com no l’hem posat gaire al cotxe, el pobre no està acostumat. Perquè en 14 mesos només ha fet tres viatges d’anada i tornada de 2h i un parell de sessions de 10-15 min. D’aquesta manera, costa acostumar-se. Ho reconec. I està clar que el bus de Barcelona, en canvi, sí que és el seu hàbitat. Però a casa no perdem l’esperança perquè durant algun d’aquests viatges ha tingut moments més tranquils. L’objectiu ara és centrar-se en allò per recrear de nou aquests moments. Sé que quedarà una mica forçat però veient com reacciona el peque, crec que aquest és un d’aquells moments a la vida en què  la planificació té moooolt sentit.  Ànims!!!

Què podem fer per a què el viatge en cotxe del peque vagi millor?

La veritat és que quan et trobes en una situació així pateixes molt. No saps com solucionar-ho, el teu fill/filla ho passa realment malament, i si a més a més busques informació a internet, no pares de llegir que tots els nens s’adormen al cotxe. Els hi encanta. Fins i tot hi ha gent que l’utilitza per adormir-los alguna nit de còlics o quan estan inquiets. Xorrades!!! Són quatre gats que alcen molt la veu.

Però si et pares i preguntes directament a mares i pares (les mama llum m’han ajudat molt) et trobes molts casos de peques que no porten gens bé el cotxe. Cadascú en diferent grau, però en cap cas és una experiència idíl·lica. Cada família té el seu sistema per sobreviure a la situació, però bàsicament tots es centren en tres punts bàsics, que canvien segons el nen i la família: Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen, fer-lo anar còmode i alimentat, i distreure’ls tant com puguis. Així que amb tota la informació que he trobat hem elaborat el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe!!

Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Sabem que el nostre fill no s’adormirà simplement pel fet de posar-lo al cotxe (més bé li pot costar perquè no té la teta) però si ja li toca la migdiada i està cansat perquè abans hem anat al parc, a la piscina o hem jugat com bojos per casa; potser podem enganxar una d’aquestes migdiades que ara fa de 1.30h o 2h d’una tongada. Creuem els dits!!

Fer-lo anar còmode: Per nosaltres còmode vol dir fresquet, perquè com us deia passa molta calor. Així que la idea és posar l’aire condicionat a tope uns 10-15min abans (segons l’època de l’any); i deixar-lo amb bolquers o només amb una samarreta, per evitar que passi molta calor. Penseu que les proteccions de les cadiretes són de porexpan i escalfen molt. Nosaltres tampoc estaríem còmodes suant com porquets.

Alimentat: Per aconseguir una d’aquestes migdiades llargues, segurament ens anirà molt bé que mengi abans d’entrar al cotxe. Tampoc massa, però sí el just per sentir la son habitual de després de menjar 😉

Distreure’l: Com si fos tan fàcil!!!  Hahaha! Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit però costa molt. A la nostra època era la música però ara s’utilitzen els dibuixos en tauleta o mòbil. La idea no ens feia gaire gràcia però ara ja som fan del Mic de Tv3. Un dia li vàrem posar i ens va mig salvar un viatge. Tots cantant al cotxe el Sol solet i ni un sol plor.  Ole!!!

Alguna mare també m’ha dit que li compra una joguina petita nova (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque). La idea és donar-li alguna cosa nova perquè l’examini i investigui una estona i així es distregui. Tampoc em fa gaire gràcia comprar-li joguines per cada viatge, però recordo el dia que li vaig comprar un cuc de fusta de colors vermells. Va estar desaparegut tot el dia mirant-se’l. Seria fantàstic trobar alguna cosa semblant pel viatge. Petita, barata i que li cridi mooolt l’atenció. Que difícil!!

També he vist que hi ha gent que els distreu amb bastonets de pa, fruita o aigua. Menjar i beguda en general. Ho tindrem a mà per si de cas. He de reconèixer que això no ho hem provat mai. Però tal com es posa el nostre fill, no té pinta que li interessi massa.

auto-2583230_640

Agafem el cotxe d’aquí a uns dies, així que llavors ho provarem. Ja us explicaré que tal ha anat. Tot podria ser que acabéssim plorant els quatre al cotxe (el peque, el pare, jo i el gos per mimetisme). Si mentrestant em voleu explicar la vostra experiència, estaré encantada de sentir els vostres mètodes. Potser arriben a temps perquè us copiï. 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Família - Tribu · Maternitat · Temps per tu (mare)

Tanquem per vacances

Aquest és un post de comiat, però només fins setembre 😉 Necessito parar per vacances. I agafar forces pels nous reptes del curs vinent. Està clar que a la nostra tribu s’està acabant un cicle per començar-ne un de nou. I el millor és començar-lo amb les piles carregades, que ara no tinc.

Fa dies que em sento a mig gas, que us dic que no m’acaben de sortir les paraules ni les ganes d’escriure i crec que és perquè estic esgotada. Com us he explicat les nits es fan molt llargues amb despertars molt habituals i els dies són molt intensos amb un nen que va gatejant a tota arreu i ja comença a posar-se dret, fer les primeres passes (laterals i cap endavant agafat als mobles) i dir les primeres paraules. Les altres mares ja m’han advertit que aquesta època és una de les més cansades. Ara si que t’aprimaràs seguint-lo a tot arreu quan comenci a caminar. No sé… el tema és que els pocs moments que el meu fill dorm a mi no em surten les forces per asseure’m a escriure. Necessito estirar-me al sofà i vegetà!!!

Així que després de molt pensar-hi (tot i que estava clar), he entès que tot això és un senyal claríssim que necessito vacances. Ja sé que no puc agafar-me unes vacances de mare, però si puc reduir la llista de coses a fer i prioritzar. Hahaha, com sempre! Entre jugar i sortir amb el nen, tenir la casa mínimament neta per sobreviure (penseu que tenim un gos i això embruta cosa fina!!) i anar a comprar quatre coses per menjar, se m’acaben les forces.

A més veig passar els dies i cada cop sóc més conscient que només ens queda un mes i mig abans que comenci l’escola bressol i jo torni a la feina. Per això la poca energia que em queda la vull dedicar a gaudir del meu peque. Ara cada dia anem al parc matí i tarda o ho combinem amb platja o piscina. Ell encantat i jo eufòrica de poder passar aquests dies amb ell.

Per cert, a vosaltres l’escola bressol també us ha posat una llista immensa de coses a portar? Imagino que és molt normal però com no ho tenim, aquests dies també hem de treure temps per comprar pitets i una bata fàcils de posar i treure, fer etiquetes amb el nom per la roba, comprar esponges, llençols… I el més complicat, preparar un àlbum de fotos familiars per l’escola bressol!! Mare meva, si encara tinc les fotos d’embarassada sense ni endreçar! I les del peque menys encara!!!

Per això aquest pròxim mes desapareixeré una estona i em dedicaré a gaudir al 100% del meu fill i de tant en tant aprofitar les migdiades per posar ordre a les fotos. Ojo, tinc 6.000 i pico fotos a revisar entre embaràs i primer any de l’Ot. No sé si acabaré al setembre o se’m farà gener mirant records, però almenys l’escola bressol em servirà per posar ordre a un tema que ja porta cua a casa.

Sé que no cal donar-vos masses explicacions. Moltes tampoc em llegiríeu gaire aquests dies perquè està tothom fora, però us volia avisar que no desaparec per sempre*. Tinc molts posts al borrador amb temes que vull tractar sí o sí. Aquest any ha estat molt intens i em vindrà bé fer repàs mental de tot el que hem viscut com a pares en el primer any i de tot el que he après com a dona en aquest any d’excedència.

Així que, fins setembre tribu!!! Descanseu i agafeu forces. A la tornada comencem el següent nivell en aquest joc de la maternitat (el nen caminant, l’escola bressol, jo treballant, noves crisis de lactància, de la son…, les primeres paraules, les relacions socials…) Serà un festival de temes!

*Els que em coneixeu ja sabeu que MAI puc assegurar un silenci sepulcral, tampoc al blog 😛

10401120_30497400052_850_n
(Foto: © Cristina F. Victory / Menorca 2008)

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

Família - Tribu · Maternitat · Post-part · Temps per tu (mare)

Les mare-amigues

Des de fa més d’un any formo part d’un grup de whatsapp de mares que m’ha canviat la vida. M’acompanyen, em fan riure, em fan plorar, em donen consell, m’assessoren, però sobre tot ens cuidem les unes a les altres com si fóssim amigues de tota la vida.

Tot va començar un dia d’aquells horrorosos de l’embaràs amb vòmits, molt de cansament i marejos. Mentre anava cap a la feina em va sonar el telèfon. M’acaben d’incloure a un maxigrup de whatsapp de la classe de ioga per embarassades. Quin horror!!, vaig pensar. Només havia anat a una classe de prova feia un mes i mig, buscant alguna activitat que m’ajudés a relaxar-me, i un cop allà el ritme no era el que esperava. Tot era mooooolt paaauuusaaaat i jo anava com una moto. Totes tenien molta panxa i a mi quasi no se’m veia. Així que vaig pensar que no era el meu lloc i no vaig tornar-hi més.

Per això quan em van incloure pensava que era un error i que no pintava res allà. Però les circumstàncies havien canviat. Bé, l’embaràs havia anat fent el seu curs 😛 I alguna veu interior em va dir Deixa. Quedat a tafanejar uns dies i després marxes del grup. Tots ho hem fet, oi? Sempre hi ha algun grup de whatsapp en el qual estem de voayers i no participem. Ho prometo, aquesta era la intenció!! Qui ho diria ara, eh noies? Hahaha Només va durar quinze dies, però la intenció hi era. Hahaha Les meves ànsies de comunicar-se/socialitzar-me van ser més fortes i un dia no vaig poder evitar participar en un dels temes estrella: quan agafar la baixa o decidir que val la pena frenar el ritme i centrar-te en tu i el bebè que ha de venir. Ja veieu el to de les converses. Tres setmanes després vaig decidir que em quedava indefinidament.

En aquest xat les futures mares plantejaven els seus dubtes de l’embaràs, es donaven ànims quan les proves anaven malament o simplement els metges deixaven a l’embarassada inquieta, s’explicaven els parts que havien tingut, les sensacions, els tempos, etc i de tant en tant es comentava qui anava i qui no a la classe corresponent. Com jo seguia sense anar a classe, només coneixia a les futures mares pels noms i els comentaris habituals que poguessin fer. Em queia força bé una noia que era professora de dibuix o alguna cosa així i reconeixia que l’embaràs no li deixava ser parcial amb els exàmens dels seus alumnes. Ara ja sé perquè em queia tan bé. Un petó maca! 😉

Van passar les setmanes. Jo vaig agafar la baixa, vaig viure el meu efecte niu (“arreglem la casa abans del dia D”) i una nit després d’una visita trista i angoixant al ginecòleg per culpa del puto percentil vaig decidir que aniria a ioga. El xat em va acollir molt bé, les futures mares a classe també (El Eterno Sol ho va remoure tot) i des d’aquell dia el meu embaràs i la meva maternitat van fer un canvi.

Amb aquestes dones que no tenia res en comú, he après a ser mare, i elles també n’han après. He plorat llegint parts no respectats, he “mort de felicitat” veient com anaven bé molts d’altres, m’he sentit orgullosa veient com dones normals es convertien en lleones poderoses, he  sentit enveja veient els bebès com s’agafaven a la teta ràpidament i he descobert molt sobre parts, lactància, criança respectuosa i maternitat conscient.

Ara un any i 2-3 mesos més tard el grup segueix sent molt actiu. Ja no som un xat d’embarassades, a poc a poc hem passat a ser totes mares. I els temes no s’acaben mai. Si un dia no puc estar pel mòbil un parell d’hores, tranquil·lament tinc 60 o 100 missatges. O 200!! Hahaha Els bebès ja no són tant bebès. Alguna mare ja va pel segon. És bonic veure com el temps passa en bona companyia. 

Seguim quedant per fer ioga. Abans amb bebès, ara amb gatejadors. Algun dia anem al parc o a fer un cafè de mames. Però el que trobo més curiós és que ja no és un simple maxigrup de whatsapp. Ara és el meu grup de mares-amigues. Si tinc un mal dia, ja no escric a les amigues d’abans. Estan per altres coses. Ara els hi explico a elles i alguna m’anima o em fa riure. Si em preocupa alguna cosa del nen o de la lactància ho plantejo i entre totes trobem vàries maneres d’afrontar-ho. Ens acceptem com som. Diferents, amb criances similars, però cadascuna amb la seva particularitat. Tenim la nostra tribu! I això m’ha salvat la vida.

Existeixen molts grups així. De mares que es coneixen a classes pre-part o post-part, a classe de natació amb nadons, etc. Facebook n’està ple i perquè no dir-ho també formo part d’algun grup a la xarxa a veure si m’aporta Llum a la vida 😉 No són grups que et preparen per als temuts xats de pares de l’escola. Si no que són grups de suport virtual. Aquella xarxa que abans es teixia físicament i que ara neix i creix a la xarxa.

Des de fora es pot fer broma o pensar que tenim algun problema per estar tan enganxades al grup o que no fan falta perquè durant anys hi ha hagut dones sense xarxa física ni virtual. Inclús algú pot dir que això s’assembla més al safareig de les iaies que a una comunitat virtual seriosa. Però si una nit no he dormit i el meu fill està molt inquiet, no és millor trobar suport en les mare-amigues abans de pagar-ho amb ell? Si un dinar familiar posa a prova la nostra paciència i la sogra, la teva mare o qui sigui t’omplen el cap amb “Aquest nen tindria que…”, no és millor desfogar-se amb les mare-amigues abans de barallar-te amb la teva parella? I si no saps com afrontar una nova situació, no és millor demanar opinió al consell de mamis abans d’atabalar-se i no saber per on tirar?

Si em veieu enganxada al mòbil o al facebook  els cinc minuts que el meu fill em deixa lliures, rieu tot el que vulgueu. No m’importa. Estic fent teràpia. M’estic cuidant. Les estic cuidant. I de pas estic aprenent molt de totes elles!!

Gràcies noies!!

old-photo-1581300_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Família - Tribu

Benvinguda música, et notava a faltar (I el primer espectacle musical del peque)

El divendres vaig publicar l’última entrega de les Crónicas de Mamapulpo, Mamapulpo y su momento e intimidad (10 meses), però reconec que l’havia escrit ara fa dues setmanes. En ella us explicava que el meu peque no tolera bé la música. Sempre que la sent es posa a plorar. Però escrivint-la vaig pensar que feia moltes setmanes, i fins i tot un parell de mesos, que ja no posava música. I com els nens canvien tan ràpid potser la situació havia millorat.

Així que pocs dies més tard vaig provar amb Bob Marley. Te fama de calmar les bèsties, oi? Doncs li va agradar, o si més no ho va tolerar força bé. Ole!! Uns dies més tard vaig provar amb la banda sonora de Begin Again. Buscava d’on venia la música tot encuriosit i un cop ho va veure que era de l’ordinador va seguir tan content jugant i jo rentant els plats amb un gran somriure de victòria. Va anar tan bé que aquell migdia vaig seguir amb Manel ;P En total em va deixar escoltar música durant 1.30h. Ole, ole!

Així que a casa ens hem crescut i hem començat a incorporar de nou la música a la vida del peque. Dic de nou, perquè quan era molt petit, vaig seguir aquell consell tan suat de Durant el dia posa la ràdio, música, la tele… per a que distingeixi el dia de la nit. No intentis fer silenci absolut durant les seves migdiades. Però la veritat és que això funcionava fins el 3 mesos i mig o 4 mesos, quan vam començar la fatídica etapa dels plors. Llavors, necessitàvem silenci per acompanyar el peque a dormir i no se ben bé com o perquè vam arribar a la situació de que quan estava despert tampoc volia música. Personalment crec que eren masses inputs per processar. Amb la realitat i els sorolls que ens envolten ja en tenia prou per estar estimulat i trobar l’equilibri per relaxar-se.

Ara, molt més gran, sembla que realment ja mostra més interès per la música. Potser al març (8 mesos aprox) quan em vaig inventar una cançó pel seu mico ho hauria d’haver vist, perquè reia només sentir-la. La identificava i esperava veure el mico i la cançoneta. Però “una flor no hace verano” i amb el meu fill les coses millor a poc a poc, al seu ritme. Així que aquest últims dies hem anat provant coses noves.

Els avis, còmplices amb els tiets, li han regalat un elefant de Done by Deer que al estirar-li la cua toca una cançó de bressol. Bé, sona Somewhere over the rainbow i jo només penso amb El Màgic d’Oz i les rajoles grogues, però a tots ens encanta perquè al peque se li il·lumina la cara al sentir la cançó i a més el relaxa. Li posem molt al vespre, després del bany i abans de sopar. Sedant total! He de reconèixer que alguna nit he substituït el Bona nit de Els Pets , que li he cantat sempre per dormir-se, per aquesta. I jo que pensava que no hi havia música a la seva vida.

Així que aquest cap de setmana ens hem tirat a la piscina i hem portat al peque al seu primer espectacle musical. Vam anar a veure Nyam nyam! a la Sala Fènix. No sabíem com aniria, però va estar força bé! Estem molt contents. La pena és que s’acabava d’alçar d’una migdiada i ell necessita més estona per estar actiu. Així que en certs moments de més activitat s’espantava perquè encara estava una mica adormit. Error nostre. No sempre podem encaixar bé les migdiades amb l’organització del dia.

Però en conjunt l’experiència li va agradar molt. No deixava de mirar l’escenari i tot el que hi passava. A vegades es girava i em mirava com dient “Veus què fan mamà? Quin ocell més maco” i jo “Si carinyu, si.” Hi havia moments en que feia petits saltirons com quan està super content. Ara només li faltaria seguir els acords picant de mans. A poc a poc…

IMG_20170521_125756605
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Personalment em va agradar molt la manera que tenen els actors de connectar amb les criatures. Al ser un espectacle de 0-3 anys, aconseguir que el públic et segueixi i s’interessi a vegades ha de ser complicat. Però just sortir parlen en “llenguatge bebé” (tata tatata) i tots queden enganxats. A més com fan servir com a leitmotiv una olla, culleres de fusta gegants i els colors bàsics, fins i tot els més petits poden seguir la història. Van sortint titelles i van cantant cançons, sempre fent que el públic interaccioni. És molt bonic veure com les criatures no perden de vista les titelles, com els nens més grans canten les cançons i com tota la sala es va omplint de color. És màgic! Els ulls de flipat del nostre fill ho deien tot 🙂

IMG_20170521_130858557
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

L’espectacle ens el va recomanar una mare de ioga i vam anar juntes les dues famílies. També va venir una altre família amics d’ells. Així que al sortir varem fer dinar d’adults i una mica de tribu extra que sempre va molt bé.  Va ser un dia complet i a la nit tan el peque com nosaltres vam caure rodons. Moltes emocions i experiències noves en família. Un dia diumenge ideal! Per això jo ara us ho recomano a nosaltres. Aprofiteu que el pròxim diumenge és l’últim dia d’aquesta temporada i aneu-hi! Segur que els vostres fills/filles s’ho passaran molt be. Nosaltres segur que repetirem. Ja estic mirant més programació de teatre infantil :p

IMG-20170427-WA0001


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!