Jocs de 1 any a 2 anys · Maternitat

5 propostes creatives per sobreviure un dia de pluja

Avui que la primavera es resisteix, fa fred i no para de ploure us volia explicar les nostres propostes per sobreviure un dia de pluja o fred.

Quan els peques són molt petits, els dies de pluja serveixen per fer sofà i manta. Gairebé els agraeixes perquè són l’excusa perfecta per no rebre visites, dormir llargues migdiades amb ells, llegir bons llibres o posar-se al dia de les sèries que segueixes. Però quan van creixent, hi ha un moment en el qual notes que la casa se’ls hi queda petita, que necessiten sortir a passejar, a relacionar-se amb altres criatures i per descomptat cremar piles. En aquests casos plantejar-te un dia sencer a casa fa una mica de por. I ja ni parlem si la temporada de pluja es fa llarga. Hi ha pares que han patit atacs de pànic quan han vist que encaraven el tercer dia d’aquells de “millor no sortir de casa”. Horror!! Hahaha!

Nosaltres ho hem començat a patir aquest hivern que el peque ja camina i la seva energia és molt més intensa. Després d’haver repassat totes les joguines tres o quatre vegades notes que és la casa que li cau a sobre. Així que vas inventant i provant coses noves. Tothom té els seus recursos, i alguns són un clàssic a totes les cases, però les opcions moltes vegades sembla que s’acabin. Per això avui us volia explicar les nostres propostes més creatives per sobreviure els dies de pluja. A casa sempre estem atents a noves idees i he de reconèixer que l’escola bressol és una font d’inspiració molt gran 😉

Regles bàsiques per sobreviure un dia de pluja 😛

Quan et planteges un dia sencer sense sortir de casa has de tenir clares dues coses:

  1. L’energia del teu fill no desapareixerà així que millor doná-li opcions per consumir-la.
  2. No esperis que una activitat li duri molta estona. Si no passa els altres dies, avui tampoc.

Així que millor penseu en vàries activitats. Nosaltres ens plantegem diverses alternatives i les anem “distribuït” al llarg del dia segons què li ve de gust o l’energia que té. Normalment barregem propostes més físiques o psicomotrius amb activitats més pausades i si alguna no funciona, provem d’altres. D’entrada a casa intentem escapar de la televisió i les pantalles en general, però reconec que moltes vegades aquests dies sempre se’n fa un ús una mica més alt. Però està clar que per dir-vos que li poseu la tele o la tablet no cal escriure un post. Així que aquestes són les nostres propostes.

5 Propostes per un dia de pluja:

1. Hi ha més vida fora de casa (Excursions segures):

Moltes vegades pensem que ens hem de quedar a casa perquè plou massa o perquè fa massa fred, però la realitat és que no és per tant. Segurament si tinguéssim una obligació, sortiríem i no ho viuríem com un gran drama. Però si és la tarda o el cap de setmana la cosa canvia i correm tots cap a casa. Quan en realitat el que passa és que potser el que no podem fer és anar al parc com un dia qualsevol. Per això vull reivindicar l’excursió urbana com a proposta pels dies plujosos o freds. No tot és el parc!

Abrigueu-vos bé, tingueu un objectiu clar encara que senzill i flexible i no us ho penseu massa. Moltes vegades són aquests dies els que deixen els millors records. Jo us recomanaria que aprofitéssiu per plantejar una experiència nova a la criatura. Crec que aquesta és la clau per a que ho gaudeixin. Nosaltres vàrem viure un dels millors dies familiars últimament amb una excursió per anar a comprar sabates. Que ja em diràs quina gràcia li ha de fer a una criatura anar a provar-e sabates… Però li vàrem dir Carinyu hem d’anar a comprar-te sabates i per anar-hi avui agafarem el metro . Quins ulls!!! Tren!!? Siiiiii! (òbviament no pila la diferència entre tren i metro) No us podeu imaginar com s’ho va passar!!! I això que no era la primera vegada. Però hi vàrem anar amb motxilla i caminant (una altra nova experiència), i li va encantar pujar a l’ascensor, entrar ell sol per la porta del vagó, agafar-se a la barana, pujar les escales automàtiques, saludar al tren/metro quan arribava i quan marxava. Des d’aquell dia si volem convence’l per anar a fer un encàrrec, només cal dir que anirem amb metro o tren. Se’n va directe a la porta 🙂

20180324_101252

Per cert, en aquesta categoria d’activitats no podem oblidar el clàssic: botes d’aigua, pantaló i xaqueta impermeable i al carrer. Crec que no calen explicacions. Tots hem trobat plaer saltant de basal en basal. Això sí que és un clàssic que no mor mai. Jo li vull comprar “l’equipació pluja” 😛 l’any vinent perquè ara que arriba el bon temps, si plou a l’estiu, ja t’assecaràs fill. 😉

2. Pintar o manualitats en general (Creativitat i activitats pedagògiques)

És un clàssic a totes les cases perquè funciona. Ells s’ho passen bé i és l’excusa perfecta per quedar-se a casa calentó. Però moltes vegades no tot és tan senzill com donar-los un paper i un llapis i que es quedin tranquils durant una hora. El nostre peque es cansa, vol provar coses noves. Així que al llarg dels mesos hem provat moltes maneres de jugar amb els colors: l’estàndard paper i llapis de colors of course, pintures de dits, pintures de cara que són un èxit total i pissarra i guixos. Aquí us explico algunes de les nostres experiències: Pintura de dits: Una activitat mooolt divertida (i pedagògica)  i Una pissarra gegant a casa – DIY i Low cost Però ja us dic que la més li agrada són les pintures de dits. Li fa molta gràcia pintar-se la cara i pintar-nos a nosaltres. 😉 Es tracta de trobar la que més motiva als vostres peques o que els hi aneu alternant.

Pel que fa a les manualitats en general, he de reconèixer que quan són petits costa trobar aquelles amb les que se senten còmodes, però això no impedeix que ho intenteu. Potser descobriu alguna que li agradi més que la pintura. Nosaltres de moment hem provat de jugar amb farina i aigua, com una massa de pizza o plastilina casolana, i la textura no li ha molat. També hem provat el fang per fer el motlle d’un projecte que té el pare (una lluna de paper maixé per penjar a l’habitació del peque), però ell ràpidament perd l’interès, així que ho anem posposant. L’altre dia vaig donar-li cigrons crus i farina per fer una taula d’experimentació casolana, però tampoc li va triomfar. Pot ser que no fos el moment perquè a l’escola s’ho passa molt bé. No se… ho haurem de tornar a intentar. Però el que sí li ha agradat són els gomets!! Hehehe Qui diu gomets, diu adhesius. L’altre dia s’hi va posar i ara anem traient gomets grocs dels llocs menys impensables. Ara ell estava tant concentrat decidint on posar-los que feia impressió i tot. Almenys reia com quan se’ls posava al nas o a la galta. 🙂

3. Cuinar o feines de la casa en general (Col·laborar, treball en equip i “jugar a fer de grans”):

Preparar unes galetes, un brioix o simplement potinejar a la cuina amb els pares els hi encanta. Normalment no poden fer res a allà així que el dia que tenen l’oportunitat de participar ho gaudeixen molt. Nosaltres hem provat de fer un pastís amb el peque i embrutar-se amb la farina i trencar ous era prou motivador per a cridar i saltar d’alegria. Va ser molt divertit!! Si us animeu a provar-ho, prengueu paciència, respireu profundament, assimileu que la cuina i tots vosaltres acabareu ben bruts i tingueu present que l’objectiu és divertir-se i no tant que el pastís surti boníssim. Bé, si surt bo, menjant-vos-el tindreu una altra estona més de diversió. 😛

4. Joguines amagades (Efecte sorpresa):

Un dels motius pels quals la casa se’ls hi cau a sobre els dies de pluja o fred és perquè tots els im puts que troben allà ja els tenen molt vistos. Les mateixes joguines de sempre, sigui quatre o quaranta. Els hi falta el factor sorpresa, per això tenen èxit les joguines noves quan arriben. Però no es tracta que els dies de pluja sortiu a comprar joguines noves, sinó que desenterreu totes aquelles per a o per b les tenen oblidades. Nosaltres tenim algunes caixes amb joguines “menors” que de tant en tant obrim i aconseguim entretenir-lo tranquil·lament tota una tarda. L’altra opció i això ja depén més de la creativitat de cadascú, és “crear” una joguina bona amb quatre coses que trobem per casa. Però nosaltres arribats a aquest punt ja ho tenim molt vist. L’any passat que el peque no anava a l’escola bressol, vàrem fer servir molt aquest recurs 😛 que si les pinces, que si els cullerots, que si un bloc de paperets. Jolín! Ara amb què l’entretenim? 😛

5. Per casa també es pot córrer (Activitats psicomotrius dins de casa):

I saltar, grimpar, enfilar-se, anar amb tricicle… Casa nostra és un camp de batalla. S’accepta tot. Simplement limitem per una qüestió horària i de seguretat, és clar. I crec que això ens ha ajudat a passar millor l’hivern. Potser per algú és una mica massa, però crec que si es fa amb seny, tots hi sortireu guanyant. Els peques tenen molta energia i l’activitat física els ajuda.  Quan vàrem escollir el tricicle del peque, vàrem mirar que tingués unes rodes que no fessin molt de soroll per a que pogués utilitzar-lo per casa sense que fos un merder. No vàrem calcular que li agradaria tant i ho controlaria tant que utilitzaria els marcs de les portes per derrapar.

Però no cal arribar a aquest punt la idea és que el moviment formi part de l’activitat perquè ells ho necessiten. Podeu jugar a enfilar-se al sofà, perseguir-se per casa, crear algun circuit psicomotricitat amb coixins, anelles, un túnel de jocs (com el d’Ikea de la foto), etc. La idea es fer-li gastar les piles i que us ho passeu bé. Nosaltres hem provat moltes activitats improvisades al veure el que fan a l’escola. A veure si en els pròxims dies us puc explicar algunes amb més detall 😉

20180225_140121

Penseu que el post arranca per un dia de pluja però que moltes vegades els motius per quedar-se a casa poden ser molt variats: fred, malalties diverses, etc. Així que potser ho podeu adaptar o modificar segons el que necessiti. Si el dia és molt fred, l’excursió la podeu fer aquella estona en la qual el sol escalfi; si el nen es troba malament, segurament funcionaran millor les joguines sorpresa tranquil·les; si el que té fa que hagi d’estar a casa però l’energia no li falta, està clar que li heu de fer un circuit. A cada cas una opció.

Tant de bo alguna de les nostres propostes us serveixi o us inspiri per trobar una nova manera de sobreviure als dies plujosos, freds, de malaltia, etc.  M’encantaria que m’expliquéssiu quines són les vostres propostes. Segur que em donareu idees perquè com us deia, sempre hi ha un dia, una tarda o un cap de setmana que falta imaginació i necessites recursos creatius. 😛


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Jocs de 1 any a 2 anys

Una pissarra gegant a casa – DIY i Low cost

D’ençà que el peque va arribar a casa, el nostre piset d’enamorats s’ha anat convertint a poc a poc en un pis que diu a crits Aquí hi viu una família. És a dir desordre generalitzat, muntanyes de roba per plegar, la rentadora sempre en marxa… però sobretot joguines per tot arreu que conviuen amb la decoració més moderna. Hehehe!

Primer et resisteixes i ho vas desant tot a l’habitació del peque, però arriba un moment que acceptes l’evidència. En aquell pis hi viu una criatura petita i per molts esforços que facis, ella anirà ocupant terreny. I quan no són els peques que guanyen terreny som nosaltres que els hi concedim amb tota la il·lusió del món. Com aquesta tardor, quan el pare es va animar a fer una pissarra gegant al passadís de casa, per acabar de convertir l’últim espai neutral que teníem. Ara sí que ja no podrem treure’ns l’etiqueta de Aquí hi viu una família. 😉

La veritat és que va ser molt fàcil de preparar, súper econòmica i ha estat un èxit total. Així que us ho recomano moltíssim. Els peques ho gaudiran molts i els adults també Hehehe!

Pissarra (2)

Perquè una pissarra pintada?

Quan ens vàrem plantejar posar una pissarra, la primera idea va ser anar-ne a comprar una. Menys feina! Però el preu de les pissarres ens va frenar. Ho heu mirat alguna vegada? Ikea i alguna marca més té opcions econòmiques però molt petites. A més teníem l’inconvenient de l’espai. Totes aquestes són amb cavallet i per tant ocupen una barbaritat, però en realitat l’espai per dibuixar no és ni d’un metre quadrat. En canvi si  busques alguna pissarra per penjar la cosa es dispara fàcilment a 50 € però si la vols una mica gran (de 50 x 80 cm o de 70 x 100 cm) la cosa ja pot picar uns 100 € o més.

Veient aquests preus, va ser quan el meu xicot es va plantejar pintar-la a la paret. No sé si us heu fixat que alguns parcs en tenen. Estan a l’altura de les criatures i des de ben petits poden començar a guixar. Així que un cap de setmana es va equipar i en un parell de dies la va tenir llesta. A baix us explico com.

Pissarra gegant, diversió i aprenentatge assegurat 

No sé què té una pissarra però quan en veig una sento l’impuls de dibuixar alguna cosa. No sé si és la nena que porto dins o la professora frustrada, però hi ha alguna cosa que m’impulsa a guixar-la. A més no sóc l’única. Amb aquestes dimensions tothom s’anima a utilitzar-la. Tothom!! Quan els iaios o els avis es queden a fer de cangur del peque sempre trobo un nou dibuix. Hahahaha! M’alegra veure que no sóc la única que pinta com una nena 😛

Quan la vàrem fer sabíem que l’Ot era massa petit, perquè en prou feines agafava un guix i feia una ratlla, però estàvem segurs que la gaudiria molts anys. Segurament fins als 5-6 anys pot arribar a tenir interès en ella. Però ja us dic que ara també li estem traient profit.

El peque cada cop s’anima a fer traços més llargs. Agafa el guix i va fent ratlles. Inclús prova colors o reclama més un que l’altre. Fa uns dies vaig al·lucinar perquè anava guixant i parlant sense sentit. I en preguntar-li que dibuixava em va dir “peix, peix” (era el que jo dibuixava al seu costat). Naturalment només eren gargots que no s’hi assemblaven però ell hi posava imaginació. Així que és fantàstic que la pissarra també li estimuli la imaginació. A més, la pissarra ens ha ajudat a practicar vocabulari. Tot el que li dibuixem li crida l’atenció i es queda amb la paraula. Fins al punt que al cap d’un parell de dies si li tornes a preguntar on és el pop, el cactus, l’elefant, etc. ell ens ho assenyala i ens explica a la seva manera tot el que li havíem dit sobre el dibuix. És com un conte interactiu 😛 A vegades em sento com una paleolítica explicant històries a través dels dibuixos a les parets. Podeu riure, però entenc que funciona.

Pissarra

Què necessiteu: Pressupost i Materials (DIY i Low Cost)

Nosaltres ens vàrem gastar menys de 25€ per una pissarra d’una mica més de 4 metres quadrats (quatre metres de llarg per un d’alçada). No ocupa espai i si ens afartem, simplement haurem de prendre paciència i pintar a sobre. Si us animeu, només necessiteu:

  1. Pintura per pissarra: Nosaltres hem fet la nostra amb un pot de Titan Pizarras que ens va costar menys de 20 €. El fabricant recomana fer dues capes i en vàrem tenir suficient.
  2. Superfície adequada: Es pot pintar sobre un munt de superfícies: paret, fusta, mobles… Simplement necessiteu que la zona sigui més o menys llisa per a que després pugueu dibuixar sense elements que molestin. El meu xicot va polir la paret una mica abans de pintar per evitar trobar-nos bonys. Però si teniu parets estucades, potser és bona idea plantejar-vos altres superfícies, com les portes dels armaris, tauletes per nens, etc. Penseu que hi ha varietats de colors en acabat de pissarra per si ho voleu fer servir en decoració.
  3. Material per pintar: Pinzells, cinta de pintor, paper per el terra, etc.
  4. Guixos: Nosaltres els vàrem comprar a una jogueteria pensant que si se’ls posava a la boca, almenys no tenen materials tòxics. Així que van picar una mica. Quan creixi això no serà tan important perquè entendrà millor que els guixos no es mengen, però mentrestant ho hem preferit així.
  5. Drap o esborrador: Com qualsevol pissarra si voleu que s’esborri tot el que s’ha dibuixat necessiteu passar-hi un drap una mica humit. Com és la paret i em fa una mica de cosa, normalment li passem l’esborrador i de tant en tant un drap humit i les finestres obertes per a que es ventili i s’assequi ràpidament.

Passos a seguir, gentilesa del pare manetes de la tribu 😉

  1. Delimiteu amb cinta de pintor l’espai on voleu que vagi la pissarra.
  2. Poliu la paret amb paper de vidre. Comenceu amb un paper més rugós i acabeu amb un de més fi.
  3. Netegeu bé la paret. Nosaltres hi vàrem passar una esponja amb una mica d’aigua.
  4. Deixeu que s’assequi bé.
  5. Pinteu amb un rodet una primera capa i deixeu assecar bé abans d’aplicar la següent segons indiquin les instruccions.

Tingueu en compte que:

  • Entre capa i capa solen demanar que passin unes quantes hores així que potser no ho podreu enllestir tot en un dia.
  • La pintura els primers dies fa força olor. Seria ideal que ho féssiu just abans de marxar de cap de setmana o quan penseu que estareu moltes hores fora de casa. Nosaltres ho vàrem fer en una època que encara podíem tenir les finestres obertes.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Jocs de 1 any a 2 anys

Pintura de dits: Una activitat mooolt divertida (i pedagògica)

Ja fa temps que volia escriure aquest post perquè a l’estiu vàrem inaugurar una nova etapa de jocs amb el peque i no havia escrit res al respecte. Tampoc es tracte de res excepcional, però reconec que el seu pare i jo ho vàrem viure amb especial il·lusió.

Fins als 13 mesos no ens havíem ni plantejat que el peque pogués gaudir amb el dibuix o la pintura. És a dir, el veiem interessat en altres àrees (descobrir el seu cos, investigar formes, moure’s) i ni pensàvem que li pogués fer gràcia. Algunes mare-amigues m’havien explicat que els seus fills, una mica més grans que el meu, s’ho passaven molt bé dibuixant o amb les pintures. Així que les ganes de provar-ho amb l’Ot van anar creixent fins que aquest estiu ens vàrem animar a provar-ho por todo lo alto.

Com a casa som una mica extremistes i sembla que no tenim mesura, o tot o res, el primer contacte del peque amb el dibuix va ser amb pintures de dit! Res de llapis de colors o un boli qualsevol i un full de paper. Nosaltres ens vàrem llençar als pots grans de pintura, paper gegant a terra i vinga! No sé si ho heu provat, però us ho recomano molt. Riureu, traureu records per Instagram o per tota la vida – el que preferiu 😉 -, però sobretot us embrutareu!!

Pintura de dits
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Perquè recomano aquesta activitat?

Com us deia els peques s’ho passaran teta 😛 perquè és una activitat que els desperta els sentits a saco, però vosaltres us heu de mentalitzar que a aquesta edat és una activitat més per experimentar i embrutar-se que per treure l’esperit artístic. Això ja arribarà més tard.

  1. Estimulació sensorial: El contacte amb la pintura els aportarà textures noves al tacte. Potser que els hi faci molta gràcia o gens ni mica, hi ha nens per tot; però els hi hem de donar temps per acostumar-se i sentir-se còmodes. El millor és començar amb poca pintura i segons reaccioni augmenteu el nivell de “brutícia” 😛 A més a més, la pintura sol estar freda. Si ho feu a l’estiu es nota molt. Al nostre li va agradar el contrast de temperatures i quan es va acostumar es divertia posant la mà sencera al pot gran.
  2. Causa-efecte: Encara recordo la cara de flipat el nostre fill quan va veure com allò que tenia a la mà provocava que el paper canvies de color. Hehehe! Ens pot semblar una ximpleria, però per ell això va ser com aquells memes on el cap d’algú explota. Wuuuauuu!! Què és això mama? Papa? Ens mirava al·lucinat i amb un gran somriure. Amb el temps i a mesura que es fa gran va entenent que pot fer formes o “dibuixos”.
  3. Ajuda a assentar les bases de l’escriptura: Molts estudis demostren que l’estimulació artística (bé el fet de jugar amb clors, llapis de colors, guixos, etc ) desenvolupa la part del cervell on després s’establirà l’escriptura. Òbviament no ho fem per això, però saber que també li aporta beneficis cognitius són punts a favor quan veus el merder que es genera 😛
  4. Records de per vida: Durant les sessions artístiques nosaltres hem viscut algunes de les escenes més divertides d’aquests 19 mesos. Ell rient, nosaltres també. Tots bruts i feliços i l’Ot provant cares noves que no li havíem vist mai. Hehehe! Us he dit records, perquè normalment no pots fer fotos. Estàs pendent del peque i passant-ho bé. Sobretot deixéssiu la càmera i gaudiu!!! Nosaltres el primer dia vàrem comptar amb la presència dels avis, i per tant el reportatge fotogràfic va ser a càrrec d’ells. Us ho recomano 😉

Algunes recomanacions:

Per a començar a pintar-jugar no necessiteu res més que pintures de dit, que trobareu a qualsevol botiga de manualitats tipus Abacus, i paper. Però després de la nostra experiència us volia fer quatre recomanacions:

  • Pintures de dit: Podeu comprar-les en pots petits, com veieu a les fotos, o pots grans. En els pots petits segurament posaran només els dits i no la mà sencera, com el pot gran. Això pot ser bo perquè no s’embrutarà tant. Però segurament els colors es mesclaran molt. La veritat és que el nostre peque no semblava gaire interessat a canviar de color. Sinó més en l’experiència. Així que jo us recomanaria un pot gran d’un sol color i tenir a mà algun altre color per veure com reacciona.
  • Paper: Si els nens/nenes són petits us costarà que pintin en un sol lloc o que respectin els marges del paper. Així que, com més gran sigui el paper millor i poseu-lo a terra. Nosaltres vàrem optar per paper d’embalar d’un metre d’ample. Així ell es podria moure per sobre el paper i anar pintant. També hem provat amb rotllos d’estovalles de paper i també van fantàstic.

    Pintures de dits5
    Cristina F. Victory – Setembre 2017
  • Roba: Mentalitzar-vos que s’embrutarà! No sé si veieu la foto d’alt. Per molt que ho intenteu evitar la gràcia en part és aquesta, així que cal tenir-ho en compte abans de començar. Totes aquestes pintures es treuen de la pell i de la roba amb certa facilitat. Però no us enganyeu si fan el guarro de veritat, us podeu trobar com jo amb un parell de bodies blancs que tenen taques grises permanents. Així que us recomano que escolliu roba vella o que clarament no us importi que quedi tacada de per vida, per ell i per vosaltres!!! En algun moment voldrà mostrar-vos la seva obra d’art, abraçar-vos o simplement l’haureu de pillar per banda per anar a la dutxa.
  • L’espai: Nosaltres ho hem provat en diferents ocasions i reconec que el més còmode va ser a la terrassa a l’aire lliure. El paper cobria molt tros i el peque es movia bàsicament per allà. Però sobretot el pare i jo estàvem relaxats perquè si la pintura sortia del paper l’acabar només havíem de passar la manega. Però també ho hem provat a casa i tot i que la logística es complica, us confirmo que es pot fer. Ja ens veieu a la foto de sota. Simplement busqueu un espai ampli, doneu espai al paper, traieu els mobles o objectes valuosos (si és que us queden), si fa falta cobriu el que quedi amb llençols vells i intenteu passar-vos-ho el millor possible encara que l’activitat duri molt menys del que pensàveu.
20180211_173451
Cristina F. Victory – Febrer 2018
  • Tovalloletes de bebè: A casa no ens agraden gaire. Jo no suporto l’olor de la major part d’elles. I sempre peso si ho treuen tot, la de merda química que portaran. Però he de reconèixer que en certs moments són útils, i aquest és un d’aquests moments. 😉 No ho traureu tot amb tovalloletes, però us permetrà reduir el merder. Són ideals per fer una primera neteja de mans, treure alguna taca dels mobles propers, etc.
  • Dutxa: Tingueu a mà la dutxa, la banyera, etc i com més enllestida millor, perquè quan el merder de colors sigui màxim i el peque estigui cansat, l’ideal és anar directe a l’aigua. Allà la pintura marxarà com si res però si heu de preparar el bany un cop acabada l’activitat, amb el nen/a fet un cristo i vosaltres potser també, la vostra casa pagarà les conseqüències. Esteu avisats!

Així vàrem acabar nosaltres el segon dia 😉

Pintura de dits3
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Jocs de 1 any a 2 anys

El nostre Top 5 en Música Infantil

És bonic veure com els peques a poc a poc van obrint-se al món i comencen a gaudir de plaers tan humans com la música, el dibuix (l’art) o els contes (la literatura). Nosaltres ara estem en ple moment musical. Mira que m’havia queixat que la música havia desaparegut de les nostres vies, perquè el peque necessitava silenci i tranquil·litat constant els primers mesos de vida. Ja feia ell prou crits ara fa un any. Per això, aquest canvi no me l’esperava!!

Ens vàrem instal·lar en l’etapa musical vora l’any i ara amb 16 mesos el seu interès per la música no para de créixer. Podríem dir que estem a tope!!! La demana només alçar-se. Ja no vol tant la tele, ara vol música. I ho comença a dir amb la seva versió particular de la paraula “música”, que sona molt a “puta” hahaha. I com que no sempre l’entenem últimament ho acompanya amb un “balla, balla“. Però ell no desisteix. Assenyala l’ordinador on posem la música. Ho fa insistentment. I si li preguntem directament si vol música, el seu Sí que no pot ser més clar. Sí, sí, sí amb forts cops de cap o Síiiii amb un gran somriure i fent un petit bot Hahahaha. Amb aquesta insistència i alegria no ens podem negar.

Si vosaltres també ho heu passat o esteu en aquest punt m’entendreu quan us dic que és bàsic per la salut mental dels pares tenir varietat musical, preferentment que t’agradin a tu també. Sé que hi ha pares que han aconseguit que la criatura mostri interès per grups no infantils, però nosaltres de moment no hem arribat a aquest punt. Potser no ho hem intentat amb prou insistència. Així que ens hem adaptat a la situació i hem fet un petit màster de cançons infantils populars i nous grups. La majoria d’aquests grups m’han arribat per recomanacions, pel boca-orella de pares solidaris que ens confessen que ja no escolten res més, hi hagi o no la criatura present. Sí, jo també ho confesso, em passo el dia taral·lejant cançons infantils. És el que primer em ve al cap, res de Taylor Swift o la cançó de l’estiu, ara penso en La Masovera o el Joan Petit quan balla. Només dir-vos que aquest octubre per fi he escoltat La Bicicleta de La Shakira i Carlos Vives. No sabia ni que existia! Hahaha Flipa!

Així que avui m’agradaria compartir amb vosaltres els nostres 5 grups de capçalera, amb l’esperança que vosaltres me’n proposeu de nous 🙂

Top musical ok

1. The Penguins Ska – Reggae per Xics: A casa són moooolt fans!! Al meu xicot sempre li ha agradat molt l’Ska i quan un amic li va parlar del grup va córrer a buscar-lo. Hahaha! I a l’Ot, com a bon fill, de moment li encanta.  Hi ha hagut èpoques que l’hem sentit en bucle durant un parell d’hores o més; i tot i que acabes amb el cap com un timbal amb punyetera La Masovera, he de reconeixer que fan passar una bona estona.

The Penguins són un grup per adults que fa cinc anys va començar amb aquest projecte de música per nens. Pels petits de la casa les cançons són més Reggae però alguna purament Ska també hem trobat. És genial veure al pare i al fill ballant Ska al mig del menjador. M’ho diuen fa un any i no m’ho crec. 😉 De moment no he descobert cap cançó nova, tot són adaptacions de les clàssiques cançons de la infància. Però estan súper ben adaptades.

El grup fa moltes activitats. El mes passat van fer un concert gratuït a Barcelona i estava ple de famílies i nens entregats. Groupies des de ben petits Hehehe! El nostre va intentar-ho, però el concert era just a l’hora de la seva migdiada i estava com zombi. Una pena!! 😦 Però com en fan més, provarem un altre dia a veure que tal. Si us interessa, consulteu la seva web: http://www.reggaeperxics.com/

També us recomano molt moltíssim els seus vídeos. Veureu que són molt showman. Es disfressen, ballen i a l’Ot li encanta veure els. Ja sabeu que intentem no posar-li molt la pantalla, però per anar en cotxe, quan amb la música no n’hi ha prou, el vídeo de La Masovera o del Sol Solet són tranquimacins infantils. Hahahah

2. El Mic!!!: Què puc dir d’aquesta titella que em té el cor robat i el del meu fill? Ens encanten els dibuixos i ara ens encanten les cançons!!! Hahaha. Sé que és jugar amb avantatja, perquè també surt a la tele; però quan el veig riure i ballar per la casa se’m cau la bava.

Ens el va recomanar la mestra de l’escola. Jo no tenia ni idea que hi havia discos de música. I de moment n’he trobat dos. Estan les cançons de sempre, més cançons noves. Factor que s’agraeix per tenir varietat. Es nota que han seleccionat quines cançons populars deixen i quines no. Potser perquè són sexistes, perquè deu ni do les que hi ha. A més algunes de les noves intenten transmetre bons hàbits com menjar fruites i verdures.

Si no l’heu escoltat, feu-ho. Els ritmes són animats i a la vegada pausats per no sobreexcitar a les criatures. A casa es nota molt al vespre o a l’hora del sopar. L’Ot comença a badallar i a sincronitzar-se per anar al llit. 🙂

3. 2princeses barbudes: Va ser l’altra proposta de la mestra de l’escola i han estat un gran descobriment!!! Personalment ja em se les cançons d’un dels seus àlbums, L’enciclopèdia baixeta de la nit. No sé què pensar de mi 😛 , però he de reconèixer que em calmen i m’agraden força.

Tenen una peculiaritat, fan música amb instruments de joguina, i realment sona mooolt bé. El ritme és suau, agradable i tranquil·litzador. Posar-los és fer entrar la pau a casa, així que si puc, els escollim per sopar o per aquelles matinades que a les 6 ja està despert cridant “Balla, balla!”. A més totes les cançons són originals d’ells i tenen discos en diferents llengües. No sé per què és difícil de trobar un grup que compongui però crec que també és molt important pels peques tenir nous estímuls musicals.

Ara només ens falta anar-los a veure en directe. I mira que donen oportunitats: http://www.2princesesbarbudes.org/

4. Mainasons: Uns clàssics de la música infantil actual catalana. Tenen milers de visualitzacions al Youtube i un munt de discos. Si no els coneixeu, no sou pares d’aquest món! 🙂 Tenen caçons pròpies però són molt coneguts per les adaptacions de les cançons de tota la vida amb estil Jazz, Soul i Funk. Recordeu el fill del Messi amb el Joan Petit? A casa els trobem una mica massa lents però reconec que nosaltres som massa espitats. 😛

Si els voleu veure en directe, els pròxims caps de setmanes tenen vàries actuacions programades: http://www.mainasons.com/actuacions-en-directe/

5. El pot petit: Més que un grup, són una companyia d’espectacles. Si escoltes alguna de les seves cançons, veus que estan pensades per a interaccionar molt amb els peques i fer-los saltar, ballar i riure. Fins fa poc no els teníem gaire presents perquè en cert aspecte el peque era massa petit. Però ara que ens entenen perfectament comença a gaudir-ho.

Les cançons són pròpies i molt animades. Alguna tarda d’aquest prehivern que es comença a fer fosc aviat i fa fred, hem de trobar activitats per fer a casa (estic pensant un post sobre el tema). I les seves cançons acompanyades de la coreografia de la mamà, li fan molta gràcia. Aquesta tarda just es feia un fart de riure mentre jo ballava el pirata i el lleó vergonyós 😉

No us talleu. Proveu i ja veureu a què em refereixo. I sino, aneu-los a veure actuar: http://www.potpetit.com/

Sabeu què és el millor de tot plegat? Que gràcies a la música el peque està aprenent molt. Més paraules, més gestos per comunicar-se, més narratives… (ara entén millor una petita història). Estic convençuda que haver incorporat la música a la seva vida, ha estat un gran descobriment per ell.

Per això si sabeu de més grups que puguem proposar-li, m’encantarà saber-ho. Estem oberts a altres estils musicals 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!