Criança respectuosa · Escola Bressol · Maternitat

Fill, se’ns acaben els Primers Moments junts

Fa dies que tinc un gran conflicte quan algú vol fer, donar, ensenyar, etc alguna cosa nova al meu fill. Parlo d’ajudar-lo a fer el primer pas, de donar-li la primera galeta o d’ensenyar-li les primeres vaques en viu. Moments d’exclusivitat que voldria viure sola amb el peque i el pare, i ningú més. I quan veig que això no passarà, que algú vol ocupar aquell lloc en l’Olimp dels Primers Moments, sento molta ràbia. Moltíssima!!

Deia que ho visc com un conflicte perquè per una banda em sento culpable per sentir tot això; així que intento no donar-li importància i deixar que les coses passin com hagin de passar. Però a la vegada m’enrabio perquè crec que la meva posició està totalment justificada. Qui millor que la mama i el pare per viure amb el peque aquests primers moments? Per què la gent vol ocupar aquest espai? Què tinguin els seus propis fills! I si els han tingut o els tenen, per què volen “robar el que no és d’ells”?

De moment he pogut gaudir gran part dels moments clau: el gateig, els primers menjars, el primer parc, la primera remullada a la platja… Amb l’excedència m’he passat les 24h amb el peque i a part de comptades hores de cangur amb els iaios o els avis, la resta l’ha passat amb el seu pare i amb mi. Però ara que començarà l’escola bressol dintre de dues setmanes sento que perdré el control d’aquests moments, i em costa acceptar-ho. Suposo que és part del procés d’adaptació a la nova etapa.

He trigat a entendre que el sento quan la família li ensenya coses noves té relació amb el procés de separació que viurem amb l’inici de l’escola bressol. El seu pare també va passar pel mateix quan al mes i mig va haver de tornar a treballar i veia que es perdria molts Primers Moments. Llavors jo em pensava que l’entenia, però ara veig que no tan bé com ho faig ara. M’alegro tant d’haver intentat salvaguardar per tots tres tants moments com m’ha estat possible!

Aquests últims dies he sentit un cert ofec per la il·lusió que tinc de veure’l fer les seves primeres passes ell sol. Ja fa dies que tinc clar que no arribarà abans de començar l’escola bressol i que per tant segurament les primeres primeres me les perdré. Pensava que ho estava acceptant amb resignació però m’he adonat que simplement he desplaçat aquest Primer Moment per intentar viure amb ell altres Primers Moments. No tan significatius, però fàcilment més controlables: el primer contacte amb les pintures; el primer gelat; la primera llonganissa; la primera xocolata; els primers animals salvatges… Em queixo de què la gent vol “apoderar-se” dels “primers moments” del meu fill i ara sóc jo la que sembla que els col·leccioni. Quina vergonya! Però no ho puc evitar.

A l’escola el peque descobrirà/farà moltes coses noves sense nosaltres. Aquell “primer moment” ja no serà sempre al costat meu i això em fa mal. Sé que és inevitable i a la vegada natural. Anirà descobrint coses noves “ell solet”, en algunes estaré present i en altres no. Fins que de mica en mica els seus primers moments passin a ser exclusivament d’ell. És part del procés de fer-se gran. Però se m’omplen els ulls de llàgrimes en pensar que el curs vinent ja no li veuré la cara d’al·lucinat que posa quan aconsegueix una cosa nova, ni sentiré la seva rialla embogida quan la repeteix constantment simplement perquè ara sap fer-la. Només espero que quan em vegi vingui ràpidament a ensenyar-me què sap fer o què ha après. Ja us asseguro que se’m caurà la baba i els primers dies també les llàgrimes. Si esteu a prop, si us plau abraceu-me. Això de començar l’escola serà dur 😦

Els que em coneixeu que sabeu que per supervivència seguiré buscant coses noves per fer els tres i així col·leccionar de nou tots junts Primers Moments. S’ha de buscar el costat positiu i si aquest vull que sigui el meu propòsit pel nou curs ja està bé que comenci ara, que segur que em costa mantenir-ho. 😛

mother-2084239_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Família - Tribu · Maternitat

Viatjar en cotxe amb un bebé, quina por!!

Els vostres peques també ploren com uns bojos quan s’asseuen a la cadireta del cotxe? No parlo de queixar-se una mica o d’aquelles llàgrimes de cocodril que de seguida es passen. Parlo de plorar fins a quedar-se sense aire per uns segons, de no parar en 20-30 min (o vés a saber quant de temps més) fins que el treus d’allà, de començar a suar com un boig tot just toca el seient i de retorçar-se tant com pot mentre li posem el cinturó. L’espectacle és grotesc i no acaba fins que el traiem d’allà. Llavors es passa més de 45 min sanglotant i mirant-s’ho tot desconfiat. Encara que estiguis a casa o a un parc amb nens. Ell ja no ho veu clar. Amb un panorama així, com ens podem animar a sortir de vacances?

Fins ara sempre hem pensat en plans a la mateixa ciutat o llocs per anar amb tren. I segurament seguirem donant prioritat a aquest tipus de viatges, però aquest estiu hem pensat anar a la muntanya a 2h en cotxe de casa. No les tenim totes amb nosaltres i no ho acabem de veure clar però ho hem d’intentar o ens quedarem aquí tancats i embogint.

Per això hem començat a plantejar-nos què podem fer per facilitar-li el viatge en cotxe i per facilitar-nos-el a nosaltres també. Com jo condueixo i donar teta en marxa és súper perillós, aquesta opció quedada descartada. Però que alci la mà la mare que no hagi fet algun cop. No parlo de treure al nen de la cadira per donar-li teta còmodament en braços (tot i que reconec haver-ho fet també una vegada i sentir-me súper mala mare 😦 ), si no d’allargar el cinturó i fer acrobàcies per donar teta amb el peque a la seva cadira. Et pots quedar sense mugró, però els crits dels peques foradant-nos el cervell ens fan fer bogeries.

Personalment quan el veig plorar d’aquella manera, només puc pensar: Per què? Què li passa? Què és el que el molesta tant? I sobretot què podem fer per a què millori?

Per què plora tant?

Està clar que mai ho sabrem del cert, però nosaltres sospitem que no li agrada anar tan estret i sense poder-se moure. Fill meu, perdona’ns, però una cadireta on estàs ample no és una cadireta segura!! Allà tot anxovat, li agafa calor molt ràpidament i com no es pot moure s’enfada molt. A més, m’he unit al club de cadiretes A Contramarxa per tenir major seguretat (una altra d’aquestes coses hippies meves) i tant al seu pare com a mi ens agradaria allargar-ho tant com puguem. Però quan el nen ens fa una sessió de plors esgarrifadors els comentaris assenyalant la AC de la cadireta com la culpable són molt habituals. Massa!

El que em quadra més és que em diguin que com no l’hem posat gaire al cotxe, el pobre no està acostumat. Perquè en 14 mesos només ha fet tres viatges d’anada i tornada de 2h i un parell de sessions de 10-15 min. D’aquesta manera, costa acostumar-se. Ho reconec. I està clar que el bus de Barcelona, en canvi, sí que és el seu hàbitat. Però a casa no perdem l’esperança perquè durant algun d’aquests viatges ha tingut moments més tranquils. L’objectiu ara és centrar-se en allò per recrear de nou aquests moments. Sé que quedarà una mica forçat però veient com reacciona el peque, crec que aquest és un d’aquells moments a la vida en què  la planificació té moooolt sentit.  Ànims!!!

Què podem fer per a què el viatge en cotxe del peque vagi millor?

La veritat és que quan et trobes en una situació així pateixes molt. No saps com solucionar-ho, el teu fill/filla ho passa realment malament, i si a més a més busques informació a internet, no pares de llegir que tots els nens s’adormen al cotxe. Els hi encanta. Fins i tot hi ha gent que l’utilitza per adormir-los alguna nit de còlics o quan estan inquiets. Xorrades!!! Són quatre gats que alcen molt la veu.

Però si et pares i preguntes directament a mares i pares (les mama llum m’han ajudat molt) et trobes molts casos de peques que no porten gens bé el cotxe. Cadascú en diferent grau, però en cap cas és una experiència idíl·lica. Cada família té el seu sistema per sobreviure a la situació, però bàsicament tots es centren en tres punts bàsics, que canvien segons el nen i la família: Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen, fer-lo anar còmode i alimentat, i distreure’ls tant com puguis. Així que amb tota la informació que he trobat hem elaborat el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe!!

Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Sabem que el nostre fill no s’adormirà simplement pel fet de posar-lo al cotxe (més bé li pot costar perquè no té la teta) però si ja li toca la migdiada i està cansat perquè abans hem anat al parc, a la piscina o hem jugat com bojos per casa; potser podem enganxar una d’aquestes migdiades que ara fa de 1.30h o 2h d’una tongada. Creuem els dits!!

Fer-lo anar còmode: Per nosaltres còmode vol dir fresquet, perquè com us deia passa molta calor. Així que la idea és posar l’aire condicionat a tope uns 10-15min abans (segons l’època de l’any); i deixar-lo amb bolquers o només amb una samarreta, per evitar que passi molta calor. Penseu que les proteccions de les cadiretes són de porexpan i escalfen molt. Nosaltres tampoc estaríem còmodes suant com porquets.

Alimentat: Per aconseguir una d’aquestes migdiades llargues, segurament ens anirà molt bé que mengi abans d’entrar al cotxe. Tampoc massa, però sí el just per sentir la son habitual de després de menjar 😉

Distreure’l: Com si fos tan fàcil!!!  Hahaha! Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit però costa molt. A la nostra època era la música però ara s’utilitzen els dibuixos en tauleta o mòbil. La idea no ens feia gaire gràcia però ara ja som fan del Mic de Tv3. Un dia li vàrem posar i ens va mig salvar un viatge. Tots cantant al cotxe el Sol solet i ni un sol plor.  Ole!!!

Alguna mare també m’ha dit que li compra una joguina petita nova (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque). La idea és donar-li alguna cosa nova perquè l’examini i investigui una estona i així es distregui. Tampoc em fa gaire gràcia comprar-li joguines per cada viatge, però recordo el dia que li vaig comprar un cuc de fusta de colors vermells. Va estar desaparegut tot el dia mirant-se’l. Seria fantàstic trobar alguna cosa semblant pel viatge. Petita, barata i que li cridi mooolt l’atenció. Que difícil!!

També he vist que hi ha gent que els distreu amb bastonets de pa, fruita o aigua. Menjar i beguda en general. Ho tindrem a mà per si de cas. He de reconèixer que això no ho hem provat mai. Però tal com es posa el nostre fill, no té pinta que li interessi massa.

auto-2583230_640

Agafem el cotxe d’aquí a uns dies, així que llavors ho provarem. Ja us explicaré que tal ha anat. Tot podria ser que acabéssim plorant els quatre al cotxe (el peque, el pare, jo i el gos per mimetisme). Si mentrestant em voleu explicar la vostra experiència, estaré encantada de sentir els vostres mètodes. Potser arriben a temps perquè us copiï. 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Maternitat · Temps per tu (mare)

Missió: Sopar romàntic!!

Avui, si res es torça, sortim a sopar tots dos sols!!! Com una parella de nòvios. Al·lucina!! Estic molt emocionada. Em volia asseure a escriure sobre l’habitació estil Montessori que li hem fet al peque però no puc. Millor un altre dia. El cap se me’n va a la nit. Què em poso? Em depilo? Fins i tot he anat a la perruqueria aquest matí. Ho necessitava, però ja ho he fet quadrar una mica per estar avui més mona. Em sento com quan tenia 20 anys i sortíem per primera vegada Hahahaha. No sé si això és trist o bonic? Hahahaha

Potser penseu que després de 13m, ja anava sent hora que deixéssim al nen i sortíssim una estona sols. Però les coses no sempre van com un es pensa. Al principi de tot, la logística era més fàcil, però nosaltres no ho veiem així. A més, el sentiment d’afecció (apego) del seu pare i meu era tan gran que no el volíem deixar. Ho passàvem fatal! Com el deixarem tan petit per sortir a sopar!! Ens sentíem mals pares. Cap al mes o mes i mig va començar a ser ell qui volia teta i contacte en tot moment. Així que la nostra idea de sopar romàntic es definia per un sofà, una pizza casolana i alguna de les nostres sèries preferides, mentre fèiem teta a saco fins que anàvem tots tres al llit morts de son a les 23h. Però ja ens semblava perfecte!!

Quan vam començar a sentir l’ofec dels primers mesos de la maternitat/paternitat per les 24h – 7 dies a la setmana, ens vàrem començar a plantejar sortir a sopar un dia. Però els patrons de son del nostre fill no eren gaire fàcils de quadrar amb una escapada, i a més van arribar les primeres dents, els primers mocs, l’inhalador, més dents, la primera otitis, febre, més dents, la segona otitis, més maleïdes dents i un maleit queixal. Amb tot això qualsevol el deixa. Ja sé que estaria en bona companyia (els avis o iaios) però ni el seu pare ni jo ens veiem sortint a passar-nos-ho bé deixant al nen malalt o amb dolor i als cangurs amb aquest panorama. Així que ho hem anat posposant fins ara.

La veritat és que si t’ho pares a pensar molt, mai serà un bon moment. La naturalesa ens equipa amb un sentiment de protecció que és difícil de trencar. Però la nostra relació de parella, les nostres ments i els nostres esperits començaven a demanar-ho a crits. 

La logística d’aquesta nit

Els meus sogres venen a casa per estar amb el peque i nosaltres dos anirem a sopar a un restaurant proper que ens ve molt de gust. Segurament acabarem molt aviat així que anirem a prendre alguna cosa a un bar molt bufó que hi ha per aquí al voltant. Podríem anar una mica més lluny però per ser el primer dia, així ens sentim més tranquils i no perdem temps amb els desplaçaments. A més sent la nit, el nen estarà més tranquil a casa com sempre, i no moure’l amunt i avall. Potser quan sigui més gran i no necessiti la teta per dormir tota la nit podrem plantejar-nos deixar-lo a dormir a casa els avis. Però de moment toca això. I ja em sembla bé! Primer ens haurem de preparar mentalment nosaltres Hahahaha!

Ups! Us deixo que el nen s’ha despertat i aquest vespre tenim moltes coses a fer 😉 Realment estic molt nerviosa i a la vegada tinc tantes ganes. Ole, ole!!!!

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Un sopar per la posteritat

Semblava impossible, però ho hem fet!! Tot va anar perfecte. Dues hores i mitja de llibertat i de romanticisme que ens han anat de conya!

De camí cap al restaurant em sentia eufòrica. Com si fos una adolescent que surt per primera vegada a sopar. El meu xicot dirà que tampoc era per tant, però pel somriure tonto que portava estic convençuda que també ho va viure una mica així 😉 No vàrem mirar gaire el mòbil, simplement vàrem confiar en què tot aniria bé. Ho necessitàvem. Si no els avis ens trucarien, i no ho van fer.

Durant el sopar vam estar xerrant de les coses que ens apassionen. El nen gairebé no va sortir. Fèiem bromes, estàvem molt relaxats. Era com si de com i volta haguéssim deixat de banda el posat “d’alerta” que des de fa més d’un any ens acompanya. Pot semblar que siguem mals pares: no miren el mòbil, semblen més feliços sense el nen, no parlaven d’ell (que no vol dir no pensen en ell)… Però en realitat, el que va passar és que durant dues hores i mitja ens vàrem concedir prioritzar-nos, cuidar-nos com adults que s’estimen i s’admiren, no pensar en plans, obligacions, sacrificis o renuncies pel nen. Ell ja estava en bones mans. I tan bones mans!

El nen s’ho va passar genial amb els avis. L’havíem deixat banyat i amb el sopar a taula, mentre nosaltres ens acabàvem d’arreglar i marxàvem a corre-cuita, aprofitant que estava de bon humor. Es veu que després de sopar van jugar una estona i quan ja tenia son se’l van equipar a la motxilla i van sortir a passejar. Beneïda motxilla i beneit poteig!! Tenia certa por per com s’adormiria sense la teta, però un cop més el porteig ens ha salvat. Va estar dormint fins que vàrem tornar a les 23h 🙂 Llavors es va desvetllar i només el va calmar la teta. Però quina sessió de teta més bonica. L’abraçava amb molta intensitat i ell es va adormir al moment. Sentia una alegria incondicional i una energia renovada. Podria no haver dormit en tota la nit. 😛

IMG_20170811_233518
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Ara els hi dono les gràcies a les mare-amigues que m’ho van recomanar. Ens va costar fer el salt però ens ha anat molt bé. Per això animo a tots aquells que encara no s’han decidit a sortir en pla parella, a què ho facin. Cadascú té el seu ritme i el seu moment per concedir-se aquesta petita desconnexió. S’ha de respectar cada vivència. Però si us ho esteu plantejant i podeu, feu-ho. Serà que ho necessiteu. A més, un vez al año no hace daño, i el nostre any ha estat molt intens. 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Família - Tribu · Maternitat · Temps per tu (mare)

Tanquem per vacances

Aquest és un post de comiat, però només fins setembre 😉 Necessito parar per vacances. I agafar forces pels nous reptes del curs vinent. Està clar que a la nostra tribu s’està acabant un cicle per començar-ne un de nou. I el millor és començar-lo amb les piles carregades, que ara no tinc.

Fa dies que em sento a mig gas, que us dic que no m’acaben de sortir les paraules ni les ganes d’escriure i crec que és perquè estic esgotada. Com us he explicat les nits es fan molt llargues amb despertars molt habituals i els dies són molt intensos amb un nen que va gatejant a tota arreu i ja comença a posar-se dret, fer les primeres passes (laterals i cap endavant agafat als mobles) i dir les primeres paraules. Les altres mares ja m’han advertit que aquesta època és una de les més cansades. Ara si que t’aprimaràs seguint-lo a tot arreu quan comenci a caminar. No sé… el tema és que els pocs moments que el meu fill dorm a mi no em surten les forces per asseure’m a escriure. Necessito estirar-me al sofà i vegetà!!!

Així que després de molt pensar-hi (tot i que estava clar), he entès que tot això és un senyal claríssim que necessito vacances. Ja sé que no puc agafar-me unes vacances de mare, però si puc reduir la llista de coses a fer i prioritzar. Hahaha, com sempre! Entre jugar i sortir amb el nen, tenir la casa mínimament neta per sobreviure (penseu que tenim un gos i això embruta cosa fina!!) i anar a comprar quatre coses per menjar, se m’acaben les forces.

A més veig passar els dies i cada cop sóc més conscient que només ens queda un mes i mig abans que comenci l’escola bressol i jo torni a la feina. Per això la poca energia que em queda la vull dedicar a gaudir del meu peque. Ara cada dia anem al parc matí i tarda o ho combinem amb platja o piscina. Ell encantat i jo eufòrica de poder passar aquests dies amb ell.

Per cert, a vosaltres l’escola bressol també us ha posat una llista immensa de coses a portar? Imagino que és molt normal però com no ho tenim, aquests dies també hem de treure temps per comprar pitets i una bata fàcils de posar i treure, fer etiquetes amb el nom per la roba, comprar esponges, llençols… I el més complicat, preparar un àlbum de fotos familiars per l’escola bressol!! Mare meva, si encara tinc les fotos d’embarassada sense ni endreçar! I les del peque menys encara!!!

Per això aquest pròxim mes desapareixeré una estona i em dedicaré a gaudir al 100% del meu fill i de tant en tant aprofitar les migdiades per posar ordre a les fotos. Ojo, tinc 6.000 i pico fotos a revisar entre embaràs i primer any de l’Ot. No sé si acabaré al setembre o se’m farà gener mirant records, però almenys l’escola bressol em servirà per posar ordre a un tema que ja porta cua a casa.

Sé que no cal donar-vos masses explicacions. Moltes tampoc em llegiríeu gaire aquests dies perquè està tothom fora, però us volia avisar que no desaparec per sempre*. Tinc molts posts al borrador amb temes que vull tractar sí o sí. Aquest any ha estat molt intens i em vindrà bé fer repàs mental de tot el que hem viscut com a pares en el primer any i de tot el que he après com a dona en aquest any d’excedència.

Així que, fins setembre tribu!!! Descanseu i agafeu forces. A la tornada comencem el següent nivell en aquest joc de la maternitat (el nen caminant, l’escola bressol, jo treballant, noves crisis de lactància, de la son…, les primeres paraules, les relacions socials…) Serà un festival de temes!

*Els que em coneixeu ja sabeu que MAI puc assegurar un silenci sepulcral, tampoc al blog 😛

10401120_30497400052_850_n
(Foto: © Cristina F. Victory / Menorca 2008)

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

Criança respectuosa · Lactància · Maternitat

Sobrevivint a la crisi de l’any!

Portem unes quantes setmanes que tela marinera. Es veu que juntament amb l’alegria del primer any junts (o superat tot depen de si ho has viscut com si fos un nivell extra de videojoc), arriba una altra crisi de les divertides: la crisi de l’any.

Pel que diuen no és tan dura com la del segon, però jo l’estic vivint amb molta intensitat. Suposo que després d’un any de 24h 7 dies a la setmana, començo a sentir que necessito espai. Però el peque em reclama constantment. Hahaha Ja li recordaré a l’adolescència quan em faci fora de la seva habitació. Només vol braços i teta. Si el deixo a terra per jugar o gatejar, molts cops plora. Sobretot a primera hora del matí o quan està cansat. El menjar de moment no el rebutja tot i que va a la seva, però hi ha nens que sí que ho fan perquè entren en una etapa de poc creixement. Últimament quan son pare el té en braços si em veu, em crida i es llença. Té el que les iaies classifiquen com mamitis. Tot i que no m’encaixa. El meu fill és molt sociable. Se’n va amb tothom de la família, diu coses a les veïnes, es queda amb altres mares tan tranquil mentre vaig al lavabo, però sembla que tot això ara no compta. Està passant per una etapa en la qual necessita la mamà quan està inquiet, cansat o té son.

Fins aquí ho entenc. I la meva paciència (i la meva esquena) l’acompanya, però el pitjor són les nits. Tampoc és que jo dormís gaire fins ara. Encara em despertava cada 2-3h perquè ell volia teta, però li donava i tots dos quèiem adormits. Sempre m’han dit que era un nen molt demandant (bebè d’alta demanda em van dir quan tenia 3-4m), però ara ha passat a un nivell superior (La que m’espera als 2 anys!) Normalment sobre les 4-5 del matí comença l’espectacle: vol teta, la deixa, es baralla, torna, sintonitza l’altra, li aparto la mà, es baralla amb la teta, torna, es desenganxa tranquil, li dura 5 min i tornem a començar… I en tot aquest procés ell dorm. Jo vaig adormint-me i despertant-me. Per mi això és molt pitjor que dormir poques hores. Fins ara m’he adaptat bé a la falta de son, però aquests despertars tant seguits em posen de molt mala lluna. I la paciència s’acaba abans que arribi el matí. Un cop llevada,  passats 20 min i una dutxa ràpida torno a tenir pau interior. Però costa!

Ara la pregunta és, fins quan li durarà? Al setembre comença l’escola bressol i a l’octubre torno a treballar. Se li haurà passat? O serà pitjor? N’estic fent un gra massa? Segur que si.

M’he plantejat si potser te alguna cosa que no sigui la crisis de lactància, però per la resta el veig bé. Algun moc que potser l’inquieta i poca cosa més. Fins i tot he dubtat del collit. N’estem molt contents. Sempre ho defensem. Però de reconèixer que alguna matinada de despertars infinits tinc la sensació que el molestem al llit i penso si ja va sent hora de passar-lo a la seva habitació. Però llavors m’adono que moltes vegades, abans d’anar nosaltres a dormir, també em reclama 3 o 4 cops en un parell d’hores. Així que pot ser tampoc és això. No sé… Serà la calor??!!

Quan no dorms bé et planteges coses. Masses coses! Inclús canviar rutines i hàbits que no volies tocar encara. 😦 Tampoc ho vull parlar massa perquè la gent opina i sempre van al mateix: la teta! (El collit, el porteig…) Però justament això és el que el meu fill necessita ara. I el que jo necessito és comprensió, fora judicis, suport del meu xicot, la família i les mare-amigues i moooooolta paciència.

Diuen que les crisis de lactància tal com venen se’n van. Fins ara ha estat així sempre. A veure quan passa aquest núvol i puc recordar a tothom, sense caure dormida, que portem 12M de Lactància Materna i n’estic moooooolt contenta.

monkey-1955122_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

 

 

Celebracions · Maternitat

El 1r aniversari de l’Ot (i el nostre com a pares)

La setmana passada vàrem celebrar el primer aniversari de l’Ot!!!! Va sortir genial!! Molt casolà, en petit comitè i gaudint del peque en tot moment. Un cap de setmana a tope! Però fins avui no m’he pogut asseure a explicar-vos com va anar.

Seguint el planning del que us comentava a Preparant el 1r aniversari aquestes últimes setmanes he invertit el poc temps que el nen em deixava lliure en preparar les quatre coses que necessitàvem: fer proves de pastís sense lactosa ni sucre, escollir el regal, comprar-lo, anar a buscar decoració, etc. Tampoc és que fes falta tanta planificació, però em feia especial il·lusió. És que també era el meu primer any com a mare!! 😛

Celebrant el gran dia!!!

El seu aniversari queia en divendres, així que el vàrem passar tots tres junts i sols. Ho vàrem comentar a les famílies i cap problema. El diumenge ja ho celebraríem amb ells. Heu de pensar que el meu xicot i jo estàvem una mica nostàlgics, recordant aquell dijous de feia un any i com de ràpid va anar tot. Suposo que en el segon aniversari ja no et passa. Tot se centra molt més en el peque, perquè ell mateix reclama més protagonisme i potser és més conscient que aquell és el seu dia. Però aquest any ens vàrem permetre el luxe de recordar aquell moment màgic en què ens vàrem convertir en pares. I la vida va fer Pum!! Ara les regles del joc són unes altres. Vinga, acostumat i gaudeix!! Hahaha Potser per això aquests dies molta gent m’ha dit que a certes zones (La Índia, Països Nòrdics, etc) es felicita a la mare i no al nen en el primer aniversari. Fins i tot hi ha llocs que porten un regal a la mare. Com?? A mi no m’han dut res!! La família podria animar-se i regalar-nos unes hores de cangur al migdia perquè els pares fem un dinar romàntic. No estaria malament. Ja no demano una nit, per no abusar 😛

Així que els tres a casa, vàrem bufar espelmes, menjar pastís casolà i obrir el regal d’aniversari. Així en singular. Quins pares més aborrits que estem fets!! Ja vindrà la resta de la família a empatxar-lo amb regalets. (Deixo el tema dels regals per un altre post) A més l’Ot ens va regalar unes dues hores de riures, muuas (és la paraula que identifica amb petó) i les seves primeres ballaruques. Tot al ritme de blues i ska. Molt nostre!!

El diumenge va ser tot molt més familiar. Finalment va guanyar l’opció parc. Érem masses per estar a gust a casa. Ho recomano moltíssim. Sobretot si us coincideix amb bon temps i a casa aneu curts d’espai i aire a condicionat. Als parcs de Barcelona si vols fer una festa has de demanar un permís (14 dies abans i juliol i agost 21 abans, flipa!!!). Això et permet posar una taula i alguna andròmina més i a canvi ells et tenen fitxat per si en marxar deixes algun desperfecte o la zona bruta. Però si us col·loqueu a la zona de pícnic, tot és lliure. Així ho vàrem fer.

L’Ot i un cosí van jugar amb les joguines al peu de la taula. He estat traient sorra d’un trenet durant dies, però ells so varen passar molt i molt bé.

Pastís i decoració handmade:

El temps no és infinit i amb un nen més encara. Així que un cop s’acostava el gran dia ja veren veure que el millor era comprar globus i alguna banderola per decorar la zona de pícnic i deixar-nos de fer manualitats extra. Les úniques peces que no volíem comprar fetes eren: el pastís i la corona.

Així que la nit abans quan el peque va caure adormit (visca!!) vaig preparar el super patís vegà sense làctics ni sucres. Va agradar força!!! Tant al nen com a nosaltres. Em vaig quedar molt sorpresa, però la clau són els dàtils. Més a baix us deixo la recepta per si us interessa. És ideal per nens petits amb pocs aliments introduïts i per persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

I mentre el pastís estava al forn el pare va preparar la super corona d’aniversari i jo vaig omplir el menjador de globus de colors (amb 4 hi va haver prou per tenir-ho tot a tope). Ja veieu que no va ser gran cosa, però al matí, quan l’Ot es va despertar, només volia jugar a perseguir globus passadís amunt i avall. I encara ara reclama la corona quan la veu

Hehehe, si és que al final es va quedar tot molt xulo!

Un record per la posteritat:

Vam fer moooltes fotos!!! I tot i que he buscat durant molta estona en totes surt el peque de cara. No sempre enfocat, però en primer pla. Així que em perdonareu que no comparteixi les nostres fotos amb vosaltres. Ja heu vist que no ens agrada posar la imatge del nostre fill a la xarxa. Sorry! Us deixo amb els globus que van acompanyar-nos a casa i al parc 😉

ball-1869816_640

Recepta pel pastís (Pa de pessic) vegà: En general, no sóc gens cuinetes, però sempre m’han atret els postres, així que aquest no podia fallar. La recepta base me la va passar una mare que consulta aquestes aplicacions tan útils per fer plats de BLW. Jo l’he adaptat una mica, segons el que l’Ot tenia introduït i el nostre gust.

Ingredients:

  1. 2 plàtans
  2. 8 dàtils grans
  3. 1 got de beguda de civada (llet de civada) / Hi ha gent que hi posa llet de coco o coco ratllat.
  4. 1 got d’oli d’oliva
  5. 3 gots de farina de reposteria
  6. 1 sobre de llevat Royal
  7. Canyella en pols

Preparació:

  • Poseu el forn a escalfar 30 min abans a 180º
  • En un bol s’ha de tamisar la farina i el llevat i afegiu 1 cullerada sopera de canyella.
  • Amb la trituradora, tritureu els 2 plàtans i els 8 dàtils (traieu els pinyols abans). Afegiu el got de beguda de civada i el got d’oli d’oliva i torneu a triturar/mesclar fins que quedi una massa líquida però una mica espessa i homogènia
  • Incorporeu la massa dels plàtans, dàtils, beguda de civada i oli al bol amb la farina, el llevat i la canyella. Remeneu amb una espàtula amb molt de compte fins que la farina i la massa estiguin totalment mesclades. Us quedarà una massa que no s’enganxa al bol i no deixa rastre.
  • Unteu d’oli d’oliva el motlle i aboqueu la massa. Repartiu-la una mica si queda molt compacte al mig.
  • Poseu-ho al forn durant 30-35 min a 180º. Confirmeu que està cuita clavant un ganibet i palet i que surti net.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Maternitat

Sóc com un gelat desfent-se

Fa molts dies que no escric. M’agradaria dir-vos que no ho he fet a consciència, per poder gaudir realment el dia a dia i no viure en un fals mirall a través de les fotos a les xarxes i els posts explicant-ho tot. Però la realitat és que no tinc energia!

Em sento apagada i amb la bateria super baixa. El nen reclama molta atenció (està en plena crisis de l’any 😦 ), els dies es fan molt llargs i la calor no ajuda. A ell li costa la tira adormir-se i quan ho aconsegueix després es desperta molt sovint i només vol teta com un boig. I a mi aquest estiu m’està aixafant molt. Sóc com un gelat desfent-se!! I això que m’encanta a la calor, però aquest any m’arrossego pel pis. Em fa mal tot. Em fa mal l’ànima.

A més el meu cervell també s’està desfent. Tenia moltes idees de post però han quedat parats. Me’ls replantejo, em replantejo el tema, el to, el punt de vista… Hi he de posar més humor i menys queixa, he de fer-los més curts, he d’escriure més sovint… Ratllades de mare amb pretensions d’escriptora que veu com el primer any de maternitat l’ha deixat seca i a la vegada plena de projectes i il·lusions.

Si us plau fill, vés a dormir a una hora més decent. No cal que cada dia caiguis a les 20h o 21h, però com a mínim dos o tres cops a la setmana seria fantàstic. Creu-me a les 23h el dia ja no porta res de bo.

Si us plau amor, emporta-te’l a passejar amb la motxilla a dos quarts de deu màxim. A veure si s’adorm i jo puc recarregar-me al sofà. Crec que el meu mòbil acaba amb més bateria que jo quan arriba la nit.

ice-cream-cone-1274894_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!