Viatges en família sense cotxe

Un dia al Zoo de Barcelona

Fa un parell de mesos uns amics ens vàrem regalar un abonament familiar d’un any per anar tants cops com volguéssim al Zoo de Barcelona. I ara que ja l’hem provat unes quantes vegades us puc dir que ha estat un regal súper encertat, que a més a més ens donarà molt de joc tot l’any.

La primera vegada que vàrem portar el peque al Zoo estava a punt de fer dos anys. Sabíem que li agradaria perquè adora els animals i com l’entrada és tan cara ens hi vàrem estar tot el dia. Ell encantat i nosaltres també, però vàrem acabar esgotats. Un any més tard, encara ara, recorda aquell dia. Va donar menjar als Suricates (amb uns cucs que es bellugaven a la seva mà) i va al·lucinar amb els Pingüins. Ara gràcies a l’abonament podem anar només unes hores, sense necessitat de veure-ho tot en un sol dia i tornar a casa per dinar. Molt millor per assimilar-ho tot.

Com passar un dia fantàstic al Zoo!

Un dia al zoo potser una gran aventura per tota la família, només cal saber quatre coses i anar a passar-ho bé!

  • El parc és tan gran que assimilar-lo tot en un sol dia pot ser esgotador. Jo escolliria els animals que més us interessen i arrancaria el dia per allà. Després l’energia, i la paciència, de tots decau molt. Així que si s’han de “sacrificar” visites millor les menys atractives. Al parc es reparteixen plànols, que després es reciclen, però si voleu també hi ha una app amb totes les indicacions.
  • Tant si us quedeu tot el dia com si aneu unes hores porteu menjar i beguda i feu parades tècniques a les zones de picnic, n’hi ha moltes i molt ben situades. Normalment s’omplen a les hores del migdia, però pel típic esmorzar de mig matí dels més petits estareu sols.
  • Matineu! Les primeres hores són les millors. No hi ha gaire gent. Els animals estan tranquils i més actius perquè la calor no els aixafa. Abans de les 12h és quan hem vist els animals comportant-se de manera més autèntica.
  • Mireu quines les activitats programades hi ha. Trobareu propostes gratuïtes per totes les edats. Nosaltres vàrem trobar per casualitat l’explicació dels Suricates i el peque els hi va poder donar menjar directament.
  • Aprofiteu les hores de més calor per visitar el terrari, l’espai dels Dracs de Komodo o la piscina dels dofins. És una bona manera de fugir del sol.
  • Parcs dins el parc: Hi ha dos parcs infantils un per nens molt petits a la zona de la Granja i l’altre per nens de totes les edats al costat de les girafes que és ideal pels més aventurers. A l’estiu fa molta calor, però llencen un polsim d’aigua que refresca molt l’ambient.
  • Recordeu que podeu entrar per l’entrada de la Ciutadella o per la del carrer Welligton, en aquesta hi ha pàrquing i també està comunicada amb Metro, Bus i Tram. Nosaltres preferim la del carrer Wellington, menys aglomeracions. 😉

Què aprèn un/a nen/a al Zoo?

Sé que hi ha molta controvèrsia sobre si els zoos han d’existir i si els hem de visitar o no, i reconec quan anem a una altra ciutat no el visitem mai. Però hem arribat a la conclusió que tot el que pot aprendre en un zoo, ara que encara existeixen, és important pel nostre fill. I us vull explicar de què es tracta.

Ara que estem en l’etapa del “perquè” el Zoo comença a agafar més sentit. El primer cop va viure l’emoció de veure en directe els animals que veia als llibres. Sense més reflexió. Simplement la sorpresa. Però ara tota la visita està tenyida del “I perquè mamà?” i sincerament jo no puc evitar explicar-li el perquè de tot plegat, ja siguin els temes més “incòmodes” del Zoo com totes aquelles petites coses que fan que a casa adorem als animals.

  1. Amor pels animals: Ja us ho he dit altres vegades que per nosaltres és molt important que el nostre fill respecti i estimi als animals. Per això hem intentat que sempre estigui en contacte amb ells, des dels gossos i els gats, fins als insectes més petits. Però clar, un tigre o una foca són molt difícils de veure. Per això el paper del Zoo és important. Ajuda a fer que els animals més llunyans i que només podem veure a través d’una pantalla se’ns facin més reals. I si són reals, els seus problemes també ho són. Clar que preferiria que estiguessin tots en llibertat, però avui ens hem fet un fart de veure animals de l’Amazones i no podia evitar pensar en el foc que està cremant des de fa dies i explicar-li una mica el que està passant.
  2. Respecte i convivència: No cal anar al Zoo per aprendre a comportar-se, però hi ha normes bàsiques de comportament que en el Zoo simplement es reafirmen o simplement queda palès que no es saben respectar (els adults els primers). Parlo de “no donar cops als vidres, perquè espantem o molestem als animals”, parlo de “no donar-los de menjar, perquè ells mengen altres coses”, parlo de “no riure’ns d’ells perquè fan coses diferents a les nostres”… És a dir, respecte i convivència cap als altres, persones i animals. Es tracta d’explicar als nens que les seves ganes de veure la cara al lèmur no poden ser més grans que la tranquil·litat de l’animal. Només així transmetrem als més petits que els animals i a natura no estan al nostre servei sinó que és responsabilitat nostra cuidar-los.
  3. L’acció de l’home a la natura: Comencem a tocar temes delicats, però reals, que es fa difícil explicar. “Mamà, aquest hipopòtam no té a la mamà i al papà? Estarà trist” “Mamà, per què en aquella foto es veu un mico i un caçador?” Buf! Com li explico això ara? Com li explico perquè no estan a casa seva? Com li explico que les persones han extingit una espècie? Doncs no ho tinc molt clar, però crec que cal afrontar-ho i intentar explicar-li que les persones no sempre han fet les coses bé i que és important que no es tornin a fer malament en el futur.
  4. Ciències naturals: Per descomptat el Zoo ofereix una fantàstica classe de biologia per totes les edats, però com aquesta no és la meva àrea, no m’he volgut tocar aquest tema. La veritat és que passo una mica de puntetes en el tema quan el meu fill em pregunta, però per sort de moment només pregunta coses com “I què menja?” o “On dorm?” i això ho he pogut apanyar. Hehehe!

Què no m’agrada del Zoo?

Quan explico que vaig al Zoo molta gent em diu que no hi va perquè li sembla depriment o li fan pena els animals. I reconec que un cop allà molts cops també sento molta pena. Però no pels animals en si, perquè sé que els cuiden molt bé (després us explico perquè). Sinó per la vergonya que sento en veure el que ha fet l’home als animals i a la natura.

Però negar el nostre passat no ens porta a enlloc i silenciar un problema que encara existeix no el far desaparèixer. L’acció de l’home a la natura no es pot obviar i tirar enrere. Però sí podem educar a les futures generacions en el respecte i en la cura.

La veritat és que m’espanta més veure que la gent que m’ho diu és gent que té amor per la natura i els animals. I suposo que algú que em llegeixi em dirà que si estimo als animals, no és lògic que porti al meu fill al Zoo. I realment entenc el dilema i la contradicció que pot suposar, però pensem en qui sí va al Zoo. Molts cops m’esgarrifa més la gent que va al Zoo, amb els seus comentaris i el seu comportament, que la situació en si dels animals.

Aquest matí hem vist adults donant cops als vidres de les mones, de la hiena que estava malalta, dels llangardaixos… He sentit avis i pares dient als seus fills que el llop és com un gos però molt i molt dolent. He vist turistes llençant ganxitos als ximpanzés. He vist mares dient als seus fills que el cavall era un brut perquè es feia caca allà davant… Si us plau, digueu-me que no us ho heu trobat mai quan heu anat al Zoo i seré feliç. Però la veritat és que cada dia ens en trobem una i cada dia li expliquem al nostre fill perquè allò que diuen o fan aquells adults no és correcte. I no ho dic en veu baixa, no. Així que algun dia m’enganxaré amb algú. Segur.

Els cuidadors del Zoo

Fins ara hi havia una part del zoo que em passava desapercebuda i gràcies al meu fil m’he adonat de la importància del seu paper. “Mamà, aquells senyors/senyores cuiden als animals?Sí carinyu, els hi donen menjar, els arreglen les cases i els porten al metge, tal com nosaltres fèiem amb el Leto” “Oooh! Són la seva família?” “En cert aspecte sí“.

Els cuidadors del Zoo fan un gran paper. Es passen el seu dia a dia amb aquests animals que per una cosa o l’altra han acabat en captivitat. Ells no els van posar allà, però els cuiden i intenten que les seves “cases” estiguin el millor possible. Si vas un cop cada tant al Zoo pot semblar que està descuidat i que els animals també, però ara que hi hem anat més sovint es veuen els canvis i les millores. I creieu-me, n’hi ha moltes. Ja tinc ganes de veure la nova casa dels lleons.

Si teniu curiositat pel paper dels cuidadors us animo a seguir el seu compte de Instagram @cuidadorszoobcn Pengen vídeos de com alimenten als animals, quines coses especials els hi preparen (gràcies a això he entès ràpidament avui que la pilota vermella de l’hipopòtam nan era una joguina i el peque i jo hem gaudit veient com jugava) i expliquen costums i curiositats dels animals. Una mica de realitat entre el postureo de Instagram.

Per què tornarem al Zoo

Per si algú té dubtes us diré que, tot i el que he comentat, no vull deixar d’anar-hi. El meu fill ho gaudeix. Surt estimant encara més als animals, sabent més coses d’ells i havent après moltes altres coses de la vida. Sé que el tema és complicat i no voldria que ningú s’ofengués. També sé que visitar el zoo a vegades et va sentir incòmode, però crec que val la pena.

I vosaltres, visiteu el zoo? M’encantaria llegir les vostres opinions.

Si t’ha agradat aquest article, fes Like, deixa un comentari i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, Instagram, etc) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!