Celebracions · Maternitat

Tres anys que tot ho remouen

Estem a una setmana i poc de què el peque faci tres anys i aquest cop en comptes d’estar pensant en regals, festa i logística vària, només faig que pensar en què estava fent jo i la meva panxa ara fa tres anys.

Serà que la celebració d’un aniversari ja no em resulta tan aclaparadora o que ja li he pillat el gust a això de “tu planeja que després les coses surten com els hi sembla”, però el cas és que aquest any ja fa setmanes que estic nostàlgica.

Cristina F. Victory – Barcelona Maig 2016

Em recordo a mi mateixa amb la panxa, caminant com un mini vaixell (dic “mini” perquè tenia molt poca panxa), anant a classes de ioga i de prepart, mirant què havia de posar a la bossa de l’hospital i gaudint del primer i únic dia de platja amb panxota. Algunes mares m’han explicat que també els hi passa, quan s’acosta l’aniversari recorden els dies previs i el moment del part i estan més sensibles. Altres anys també ho havia viscut però aquest cop és molt més exagerat.

Suposo que és perquè ara estic sola a casa, sense treballar i amb el nen a l’escola, tota la situació en recorda a quan estava de baixa i encara no havia arribat l’Ot. Però any tot s’intensifica perquè aquest estiu tanquem una etapa, la d’escola bressol. Així que ara juntament amb el seu aniversari estem atabalats amb la festa de final de curs, els regals a les mestres, la matrícula a la nova escola, les visites a aquesta escola i bla, bla, bla… Total que al setembre amb l’inici de P3 ja no quedarà rastre del bebè que teníem a casa. Passem oficialment a l’etapa de nen. No m’entengueu malament. M’encanta aquest etapa, amb les seves respostes de pura lògica i els seus t’estimo mamà. Però costa acceptar que aquell bebè mai més tornarà i que per molt que ho desitgem, no tornarem a viure-ho mai més.

Sigui com que sigui, el temps passa, així que és millor que aprengui a tancar etapes. Des de fa un temps intento viure els canvis en positiu, gaudint del que ens toca ara sense tenir el cap en el passat ni en el futur. Ara és el moment de posar-ho en pràctica i centrar-me en la festa de final de curs d’aquesta tarda i la revetlla de Sant Pere i Sant Pau d’aquesta nit. El peque s’ho mereix, encara que a mi em costa. Estem tan poc acostumats a gaudir del present.

Cristina F. Victory – Barcelona Juliol 2016 (2 dies abans del dia D)

Per sort ara que ja s’adona de tot, els moments de nostàlgia els passem junts. Li ensenyem fotos, li expliquem que estava dins la panxa de la mamà, com s’adormia els primers mesos sobre el papà i ell mateix també s’està acomiadant d’aquesta etapa. Val, no és un bon exemple de com centrar-se en el present, potser millor ho poso en pràctica quan hagi passat l’aniversari. Però no em digueu que tant en tant no va bé parar, mirar enrere i agrair per gaudir més el present. I sabeu què és el millor? Que ho estem fent junts. Així que… Quina sort tenir fotos!Quina sort ser pesada de tant en tant per després poder recordar!

Quina sort haver passat aquests tres anys al teu costat Ot!

PD: Feu moltes fotos o que algú us les faci!!!!

Si t’ha agradat aquest article, fes Like, deixa un comentari i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, Instagram, etc) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Celebracions · Maternitat

Preparant el 2n aniversari

Preparant o no! Hahaha A una setmana vista de l’aniversari de l’Ot encara no tenim res pensat, molt en la línia d’aquest any. Improvisacióooooooo! Bromes a part, trobo que ja comença a ser alarmant. Ni tan sols sabem què li regalarem ni on ho celebrarem, així que aquest post suposa l’inici dels preparatius exprés pel 2n aniversari de l’Ot!

balloon-991680_640

Ja sabeu que no busquem res molt pompós però si m’agradaria que fos molt nostre, res d’imitacions.

Anem per parts:

Regals: El tema és llarg i em donaria per un post que ja fa mesos que vull escriure. A veure si dintre d’unes setmanes m’hi puc posar. Però per ara ho simplificaré. Últimament el tema regals s’ha complicat i hem tingut escenes durilles on després de demanar certes coses a la família hem acabat amb un nen súper passat de voltes obrint 18 regals d’una tacada. Així que aquest cop hem provat una altra estratègia. Els hi hem dit als iaios, avis i tiets que comprin el que vulguin, segons les preferències de l’Ot, però amb moderació. Preferiblement un paquet, màxim dos. A veure què passa Hahaha!

Ara per ara els temes que tornen boig a l’Ot està molt clars i són ben fàcils:

  • Cotxets, trens, motos, camions i vehicles diversos motoritzats.
  • Animals: Les figures d’animals els tornen boig. A casa ja tenim un tigre (que oficialment és el lleó), una girafa, una família xulíssima d’elefants, un cavall….
  • Construccions: Jo hauria dit que la fal·lera se li havia passat perquè a casa ara fa dies que no es posa a construir “grues” com a boig. Però es veu que a l’escola no para.
  • Encaixos o el que tota la vida s’ha conegut com a puzles Hahaha! Bé en realitat hi ha moltes versions d’aquest mode de joc i es veu que al peque li agraden molt.

A part d’aquests genèrics l’Ot té personatges fetitxe que el seu pare i jo ens hem adjudicat 😛 , com per exemple el Timmy (dels dibuixos Timmy Time que a casa veiem en bucle en anglès i rus Hahaha! La veritat és que no parlen però l’entradeta en rus en divertida) o el Hulk que ara sembla que és el seu tema estrella.

Jo havia pensat a comprar-li una cuineta o alguna joguina de pedagogies alternatives com l’Arc de Sant Martí Waldorf, l’Arbre musical o la taula Wobbel. Però al parlant amb la mestra sembla que el seu interès ara va per una altra banda. 😦 Mi gozo en un pozo. Però m’ho guardo i ho trauré quan vegi que pot interessar-li. 🙂 🙂

El dia D: Aquest any el seu aniversari cau en dissabte. Just dintre d’una setmana. Així que segurament ho celebrarem a l’estil “boda gitana” 😛 Dissabte en petit comitè els tres. Encara hem de pensar bé què farem. El diumenge amb els iaios, els avis i els tiets. I el dilluns a l’escola bressol amb els seus companys. Quina emoció!!! Segur que li farà molta gràcia. La part bona que el seu aniversari sigui a l’estiu és que ha anat veient com els seus companys van fent anys i ara quan li toca a ell, ja sabrà de què va el tinglao que munten.  Em moro de ganes de veure’ls sortir de la classe amb aquella cara de felicitat absoluta i la seva corona. El pobre ja en té ganes, perquè quan era l’aniversari del pare al març o el meu al maig, ell anava dient “Pare nooooo!! Ot!” i li havíem de dir que aviat arribaria. Ha tingut molta paciència.

Lloc: Ja us he dit que no ho hem parlat massa a casa, però tenint en compte que tant el pare de la criatura com jo estem esgotats cada dia, segurament optarem per una proposta senzilla i que ens suposi poc merder. L’any passat vàrem anar a un parc i reconec que va ser bonic, però també esgotador. Vàrem escollir un parc a mitja hora de casa i a 5 minuts de tota la resta de la família. També és veritat que hi havia la cosineta d’una setmana, la iaia no es trobava massa bé i era el parc de la nostra infància. Així que semblava ideal, però amb aquesta opció els que vàrem acabar k.o bàsicament vàrem ser nosaltres. Així que aquest any està agafant força la idea de fer-ho a casa i que sea lo que Dios quiera amb el tema calor.  Ja us explicaré com ha acabat la cosa.

Pastís: L’any passat el tema del pastís era una de les coses que més em preocupava, perquè el peque encara no menjava sucre i no volia que l’aniversari fos l’excusa per obrir la veda al dolç. Però ara l’Ot ja menja de tot. En general menja poques coses dolces però si de tant en tant menja un tall de pastís no passa res. Així que aquest any estem valorant si dedicar-nos a fer un pastís tots junts o si comprar-ne un d’alguna cosa que li agradi molt. Inclús estic valorant l’opció de comprar-li un pastís d’aquells personalitzats amb la cara del Timmy 😛 però el fondant no ens entusiasma massa a casa i potser sí que seria too much. Segurament farem una mica de cada: un pa de pessic fet per nosaltres i un pastís més professional. Serà per celebracions!

Decoració: Res especial: globus, banderoles i corona  Hehehe 🙂 El peque segur que ho demana a crits, perquè li agraden molt i quan en els contes veu que fan una festa sempre busca els globus i les banderoles. El tema de la corona ho ha associat als aniversaris així que només ens queda ser creatius i fer alguna cosa bonica. A veure si el pare de la criatura que és més manetes que jo es posa amb el tema 🙂

Record per la posteritat: Hehehe No sé ni perquè m’ho plantejo. Amb la de mòbils i càmeres que hi ha a casa i a la resta de la família segur que algú immoratlitzarà el moment. A veure si surt alguna foto bonica i apta pel blog (ja sabeu, sense la cara del peque) que us pugui compartir. 🙂

Bé, tot això són previsions, bons propòsits i idees, però la realitat és que farem el que podem. Amb el poc temps que tenim aquest any, em dono per satisfeta si tenim els regals i la corona a temps. El pastís el podem fer tots junts el mateix dissabte i els globus s’inflen en un moment el divendres a la nit Hihihi!

Prometo explicar-vos què tal ha sortit tot finalment. Desitgeu-nos molta sort!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Celebracions · Maternitat

Preparant el 1r aniversari

Queden tres setmanes perquè el nostre peque faci 1 any i m’agradaria celebrar-ho amb tota la família. Serà una celebració molt especial, però a la nostra manera. Res de vestits elegants ni grans formalismes. Tot de forma molt casolana, com si fos un dia qualsevol, però a la vegada fent-lo molt especial.

Hi ha moltes coses a tenir en compte. I els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada planificar-ho tot una mica. Res, només una miqueta 😛 Així que avui comencem els preparatius oficials pel 1r aniversari de l’Ot! 

birthday-party-1438901_640

Anem per parts:

El pastís: Com sempre hi ha mil opcions. Encarregar-lo, fer-lo nosaltres mateixos, demanar-lo a l’avi cuiner, etc, però també cal pensar quins ingredients portarà; i això condiciona bastant. Potser us sembla que és donar-hi masses voltes, però a casa hem optat per no introduir encara ni làctics ni sucres, galetes, xocolata… així que l’essència d’un pastís estàndard es complica. Per això ja fa temps que tenim clar que farem un pastís handmade amb ingredients que el nen té introduïts. Potser quedarà poc cridaner però així ell en podrà menjar una mica si vol (i la iaia també).

Tinc algunes receptes veganes que hauré d’adaptar als nostres gustos. Ara només em queda fer proves durant les pròximes setmanes. Mare meva, com em posaré!!!

Un record per la posteritat: Naturalment res de fotògraf professional. Per alguna cosa quan estàvem embarassats (Hahaha Que malament sona això!) ens vàrem comprar la càmera que feia anys que tots dos volíem. A més els iaios i els avis perdran el cul per fer amb el mòbil el seu propi reportatge fotogràfic, cadascú des d’angles diferents. Així que don’t worries segur que tot queda fitxat. El problema vindrà després per seleccionar 😦

El dia D: Ningú diu que s’hagi de celebrar el dia real del seu aniversari. I aquest any que ell no serà conscient podem fer de més i de menys. A nosaltres ens cau en divendres. I com la gent treballa i l’Ot encara té horaris de bebè, tampoc ho podem allargar fins molt tard. Així que estem valorant la possibilitat de passar el divendres nosaltres tres sols (perdó, quatre amb el gos) i deixar la festa grossa pel dissabte o diumenge. Així podem aprofitar el matí i la tarda quan ell està molt més actiu i despert. 🙂 🙂

Lloc: Hahahahaha! Gran dilema. A casa? A un parc? A la platja? A una ludoteca? Vinga opcions, vinga!! Això encara ho hem de decidir. Si ens quedem a casa, l’Ot podrà arrossegar-se sense problema, però a la que entrin els quatre avis el nostre mini piset es col·lapsa. I sense aire condicionat, podem deshidratar-nos tots aquí anxovats.

Així que estic valorant alternatives. Jo sóc més de parc. Preferiblement amb gespa on l’Ot pugui jugar amunt i avall. Algun banc, alguna tauleta per les begudes i el pica pica i vinga. Però no acabo de convèncer al pare. Ludoteca i platja queden descartats totalment. Massa car, massa calor i massa gent. Segurament ho acabarem decidint a l’últim moment, com tot aquest últim any 😛

Decoració handmade, gens pinterest: Ja sabeu que això de tenir un nen s’ha tornat super trending a les xarxes i de decoracions boniques n’hi ha per parar un carro. Però com no ens sentim gaire còmodes imitant, segurament les quatre coses que farem seran collita pròpia. Tenia pensat:

  • Barret de celebració: Típic, sí! Però un clàssic que no pot faltar Hahaha
  • Banderoles anunciant festa a crits: A les botigues de decoració dels barris (Véase als xinos) segur que n’hi ha però un dia m’escaparé i comprarem dos o tres làmines de color, cordill i segur que queda molt bonic!!!
  • Globus, cintes de roba de colors, etc… Ho he d’acabar de veure i valorar amb el pare de la tribu. O se’ns va el cap i fem la festa temàtica, o ens quedem amb el barret i les banderoles. En aquesta tribu/casa som així, d’extrems. 😉

Regals!!! Oooh! Aquest tema és complicat. Ja per Nadal ens vàrem plantejar com volien afrontar el tema. Era bàsicament amb la família, perquè el peque no demanava. Bueno, ara sí que demana, perquè ha après a senyalar i ja es desperta com un boig amb el dit carregat. Pam! Una finestra. Pam! Un llibre. Pam! Una ampolla d’aigua. Ui! Ara sí que l’hem liada.

Si fos per ell només tindria ampolles d’aigua, plenes o buides. Que barato em surt el nen. Però pel seu aniversari em faria gràcia regalar-li alguna cosa bonica. I com els avis, iaios i tiets també es plantejaran comprar-li alguna cosa crec que és bo que ho pensem una mica.

No volem omplir de regals al nostre fill i que entri en aquella dinàmica d’obrir paquets convulsivament en la que ja no valoren el regal en si, si no la quantitat. Per això solen demanar un regal per família (avis, iaios i tiets) i nosaltres també ens controlem. Ja puc començar a fer una llista de joguines interessants per l’any o una mica més i pensar si necessita res pràctic, com un banyador per anar a la platja (Ole!!) o unes sabates (Mandra!!!)

De moment la llista és:

  • Alguna joguina Waldorf: Bols i boles grans de colors, Arc de Sant Martí, Arbre musical… (Em fa especial il·lusió)
  • Alguna joguina per fer música: Xilòfon, Tambor,Trompeta… No sé en que pensem!
  • Una piscineta inflable per remullar-se aquest estiu. 🙂
  • Llibres: Un clàssic que no pot faltar MAI!!!
  • Joguines de fusta per arrossegar o per empenyer quan comenci a caminar.
  • Blocs de fusta per construccions
  • Puzzles

Ui! Em sembla que no anem bé. Ja hem de començar a retallar!!!! Família, no us assigneu regal sense comentar-ho. A veure si al final només tindrem trompetes i tambors. Quina por!!!

A mode de curiositat

Quan he buscat idees, he vist que hi ha gent que uneix reportatge fotogràfic i pastís i fa un Smash cake. Es tracta de fer un book de fotos al nen/a just en el moment de donar-li un pastís i deixar-lo fer. Naturalment el destrossarà i potser també se’l menjarà. Ho podeu fer a casa o podeu anar a un estudi. Fins i tot podeu portar vosaltres el pastís, però naturalment ells també ofereixen aquest servei i així tot (decoració i pastís) queda molt de Pinterest. Si es us interessa trobareu molta informació. Nosaltres ho hem descartat perquè volem que sigui tot més natural. I menys decorat de selfie. Si ho proveu ja m’explicareu com ha dormit el peque després d’aquella injecció de sucre i emocions.

Una altra cosa molt habitual, i que he de reconèixer que a mi m’hagués encantat, consisteix en fer un recull de fotografies del nen/a en la mateixa posició mes a mes durant el primer any i després fas un muntatge tot junt. Per fer-ho necessites planificar-ho amb temps, cosa que ja havia previst, i ser una mica constant, cosa que m’ha estat impossible. Quan no era per plors de l’Ot queixant-se de la posició, era per discussions amb el seu pare en el moment de fer la foto, així que els últims mesos ja ni hi pensava. Una pena! Però intentaré fer un repàs i trobar 12 fotografies que representin els seus 12 mesos. N’hi ha segur, però cadascuna a la seva manera. Res tan bucòlic com les que ronden per internéssss.

A l’altra banda de tota aquesta preparació, he trobat les famílies que aprofiten l’ocasió i marxen de viatge. S’escapen.  Ja sigui per recordar moments especials, per fugir de celebracions familiars i els mal de caps que moltes vegades comporten o per aprofitar i visitar amics o família que veuen poc. Realment és una opció molt habitual! Al principi m’ha semblat intel·ligent, després m’ha sorprès que n’hi hagués tantes i ara m’adono que en les celebracions d’aniversaris, al igual que en la resta de coses de la maternitat sempre hi ha mil opcions.

Agraïments

Tots aquests preparatius no haguessin estat possible si no fos per les mares de la tribu que ja han anat celebrant el 1r aniversari dels seus fills i filles o estan en ello. Gràcies noies per donar-me idees i receptes 😉 Ja us explicaré com ha anat.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

Maternitat

Amb tu he après a ser mare

Avui és un dia molt especial, tres vegades especial. Tu fas 10 mesos i jo 35 anys! És el meu primer aniversari sent mare i alhora és el primer Dia de la mare que celebrem junts. Em fa molta il·lusió!

Avui ho celebrarem. Vindrà la família i farem un dinar, però el que de veritat em fa il·lusió és la celebració en privat, tots tres, de bon matí al llit rient i fent-nos abraçades. I quan tothom marxi t’abraçaré de nou, farem teta i ens dormirem plegats. Tu i jo amb tranquil·litat, com un dia qualsevol. Fins i tot he dubtat si convidar a la família aquest any i estar sols els tres. Amb vosaltres ja en tinc prou per ser feliç.

Avui potser hauria reflexionar i pensar qui sóc, en qui m’he convertit. Però jo, feliç de mi, m’he dedicat a pensar en tu i a comptar i he descobert que aquesta setmana fa més dies que ets fora la panxa que a dins. Felicitats! Et puc assegurar que quan hi eres ja ho vas començar a canviar tot. A canviar-me a mi.

Amb tu m’he fet forta i feble, d’una manera que mai havia experimentat, i costa acostumar-se.

Amb tu he après a escoltar el meu instint i a no fer cas dels comentaris del voltant, sempre s’equivoquen, però l’instint mai perquè el guies tu, fill meu.

Amb tu he après a perdonar-me, perquè encara que ho intenti no es pot ser perfecte i perquè tu em perdones sempre i molt ràpid.

Amb tu he après a respectar els ritmes dels altres, en especial els teus. No cal córrer tu sempre hi arribes.

Amb tu he après a valorar els silencis, els teus, els del teu pare, i a callar una mica i fer-ne de meus.

Amb tu he aprés a frenar, a viure la vida poc a poc, encara que sigui sense fer res. Bé, mirar com dorms potser sí què és fer alguna cosa.

Amb tu he après a gaudir del petits moments de felicitat absoluta que ens regala la vida cada dia, només cal saber-los veure: El teu somriure, la teva mirada d’amor mamant, el braç del teu pare agafant-me per la cintura, els ulls que poses quan em veus de bon matí al teu costat, un petó a la porta de casa que dura més de 3 segons…

Amb tu he après a respectar els plors i les queixes, siguin teves o d’algun altre, però més teves.

Amb tu he après a tenir clares les meves prioritats. A saber què és important i què no. A la panxa ja m’ho deies a la teva manera, encara que no t’entengués i ara si me n’oblido m’ho recordes a cop de plors.

Amb tu he après que no es pot tenir tot, que a la vida s’ha d’escollir. I jo t’he escollit a tu.

Amb tu he après a deixar de banda les meves necessitats per les d’una altra persona. Deixar de tenir temps per mi, deixar de menjar tranquil·la, deixar de dormir bé… i sorprenentment la major part dels dies no m’ha importat.

Amb tu he après a ser mare, gràcies!

IMG_20170506_002502
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2016)


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!