Temps per tu (mare)

5 bons propòsits per cuidar-me

Molta gent aprofita el setembre i la tornada de vacances per replantejar-se canvis vitals, noves dinàmiques o arrancar projectes de futur.

Jo aquest any no demano tant però ja us dic que vull aprofitar l’energia vital que em dóna l’estiu i utilitzar les vacances per instaurar els bons propòsits d’aquest nou curs. Potser amb una mica de sort quan arribi setembre ja els tinc instaurats i puc començar a pensar en altres. No te flipes!!! Hehehehe! 🙂

Per no abusar i poder sentir que són assumibles m’he plantejat només 5 bons propòsits:

  1. Escriure post més curts però més sovint. Aquest serà un primer exemple 🙂 Sé que m’animo i em queden articles molt llargs últimament. I això fa que siguin més pesats de llegir i també més difícils d’escriure. Per això la idea és escriure post en 30 minuts o una hora màxim i que es puguin llegir més ràpidament. A veure si amb aquest plantejament a part de ser més àgil, puc posar-me al dia amb temes que fa temps que vull tocar: el part, els problemes amb el son que hem tingut, el collit, els plors, el fet de tenir un bebè d’alta demanda, la nostra experiència amb el BLW, activitats DIY que tinc pendents d’explicar-vos… Ui, ui, ui ja m’estic posant nerviosa. Take it easy!! Post més curts i més sovint seran més factibles ara que combino feina, família i blog, i podré sentir que avanço i no deixo estancat el blog 🙂
  2. Treballar en el meu projecte personal. Canvi professional en marxa!! Ja us explicaré més endavant quan el que tinc al cap agafi una forma més real. Però diguem que l’esperit és fer realitat la idea de conciliació familiar i carrera professional. #YoNoRenuncio D’ençà que vaig tornar a la feina després de l’excedència, recuperar el meu paper de Cristina, professional de la comunicació, ha anat guanyat espai al meu cap. Però siguem sincers, vida laboral i vida familiar són difícils de conciliar. Mira, ja tinc tema per un altre post, perquè això dóna per molt 😉
  3. Aquí i ara: Meditar, ser més conscient de l’aquí i l’ara, de les coses positives de la vida i de què tot passa. Sentir-me més calmada, més serena, més en pau amb la vida i no deixar que l’entorn m’afecti tant. En si aquest punt amaga molts bons propòsits però la veritat és que espero que siguin les conseqüències de dedicar cada dia una estona a meditar i prendre consciència de l’aquí i l’ara. Durant l’embaràs vaig començar a fer alguna sessió de Mindfulness i la veritat és que indirectament em va ajudar molt a preparar-me per viure la maternitat de manera molt més conscientment. Però el dia a dia es va menjar el meu temps i encara ara sembla impossible trobar 10 minuts per desaparèixer de les obligacions i escoltar-me a mi mateixa. Però ho necessito i sé que 10 minuts, 20 o 30 no són missió impossible. Així que de mica en mica. I a recordar que qualsevol moment potser bo per respirar, mirar cap a dins i practicar la consciència plena.

    proposits per cuidarme
    ©Cristina F. Victory – Juny 2018
  4. Tornar a llegir. Abans de quedar-me embarassada llegia uns 30 llibres a l’any. No és broma!! Entre feina i lectures personals queia un llibre cada setmana més o menys. No us imagineu volums com Els pilars de la terra, tantes pàgines tampoc són del meu gust. Però entre 200 i 300 pàgines les llegia com si res. Però ara… Mare meva! No hi ha qui trobi el moment. Ja vaig baixar el ritme amb l’embaràs. No sabia què em passava, però quan em posava a llegir directament m’adormia. I clar és molt difícil acabar una novel·la de 200 pàgines si cada dues et fots una migdiada. En fi… A veure si a l’estiu puc reprendre el costum i trobar aquell moment sagrat en el que desapareixia amb un bon llibre.
  5. Ment sana in corpore sano. Fa uns dies ja us feia un comentari a Instagram sobre el tema. Després de dos anys més un embaràs de no fer exercici de veritat (El ioga amb bebès, amb gatejadors i amb caminants no era gaire productiu) començo a sentir que necessito cuidar molt més el meu cos. Exercici en faig de forma indirecta amb el nen, però les nits infinites de teta, els despertars constants, els passejos en braços i tot el desgast físic que suposa anar darrera una criatura petita, no es poden comprar a l’exercici ben fet i amb consciència. Un desgasta i l’altre regenera. Que quedi clar, no pretenc posar-me en forma, sinó dedicar temps a cuidar el meu cos. Des de fa uns dies faig una estona de piscina, res a veure amb les 50 piscines d’abans, i ja m’ajuden a connectar ment i cos. Realment ho necessitava, perquè quan una es cuida una mica, el cos i la ment li agraeixen.

Si us fixeu tots aquests bons propòsits estan pensats per cuidar-me, per mirar cap a dins d’una manera o altra i treure cap a fora allò que m’inquieta, que em motiva i dóna al meu voltant més estabilitat. Potser penseu que he fet de mamà egoista i només m’he plantejat coses per mi, com si en el meu paper de mare no hi hagues coses a canviar. Però no es tractava d’això, sinó d’escoltar la necessitat vital que últimament em ronda de retrobar-me a mi mateixa com a dona, i no exclusivament com a mare. A veure si tinc sort!! I els bons propòsits de mare me’ls puc plantejar de cara al setembre 😛


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Alimentació - BLW

Benvingut al món dels dolços!!!

Per qüestions logístiques, bàsicament que el temps no em donava per més hahaha, aquest post l’he escrit en dues tongades. La primera al tornar de les vacances d’estiu i la segona fa uns dies 😉

19 de setembre de 2017 

Fins ara havíem eliminat de la dieta del nostre peque el sucre processat i per tant tots els dolços habituals: galetes, magdalenes, croissants, gelats, xocolata, etc. Primer per una qüestió de salut, però sobretot per una qüestió de crear bons hàbits. Millor una peça de fruita que una magdalena o un gelat.

En el grup de mares amb el que tracto això és més o menys habitual. Però pel que hem vist no és una pràctica gaire extensa en la nostra societat.Unes quantes vegades hem hagut de demanar a desconeguts, o no tan desconeguts, que no li donessin res amb sucre al nostre fill. Crec que li he tret de la mà dues galetes Maria i un mini dònut de diferents dependents de forns. També he de reconèixer que vaig fer repetir una salsa de tomàquet a la família perquè li havien posat cullerades de sucre per treure l’acidesa quan el meu fill només tenia 8 mesos i es menjava el tomàquet fresc a mossegades.

Així que aquest estiu hem donat pas de mica en mica als dolços. Ara una miqueta de gelat, ara una xarrupada d’orxata artesana, ara una mossegada furtiva a una magdalena, ara un robatori en tota regla d’un bocí de xoco, ara una galeta maria amb total consentiment; i el que us puc dir és que no està gaire interessat. Potser una mica més si ho pilla d’estranjis Hihihi! Però en general és molt més addicte a la fruita de tot tipus o al pernil dolç i la llonganissa. Mira tu, no sortirà gaire llaminer el nen.

3 de febrer de 2018

Rellegeixo el que escrivia al setembre i sembla que ara tenim un altre nen. En aquests mesos hem seguit amb la dinàmica de poc dolços processats i moooolt menjà sa. Però reconec que de mica en mica hem anat caient en el pecat dolç. Tampoc us penseu que hem passat a l’altre extrem simplement s’han donat certes circumstàncies. Primer que el seu pare i jo ens hem relaxat amb el tema menjar. Seguim vigilant molt el que menja, però si un dia el caldo ha de ser de tetrabric (el més natural possible) perquè no hem tingut temps de preparar el casolà, doncs no passa res. I dos, el nen ja mostra més interès pel dolç i per tant si nosaltres en mengem de tant en tant, tampoc té sentit dir-li a ell que no. Recalco el tema de tant en tant!!!

Així que els últims mesos hem incorporat les galetes estil maria a la dieta del peque. Algun dia les esmorza o les berena amb la fruita. La veritat és que els dolços han guanyat terreny perquè crec que les fruites d’hivern no l’apassionen gaire. Estic convençuda que a l’estiu li tornarà més el deliri per la fruitaaaaa. També ha mostrat molt interès per les magdalenes. No sembla fill meu. Ni una cosa ni l’altra em diuen gran cosa Hahahaha! I per descomptat la xocolataaaa!

jaffa-1329679_640

Estava divertidíssim amb els llavis tots plens de xocolata que se li havia desfet. No sé si li agradava més el sabor o la textura que es desfeia a la mà i a la boca.  Ha menjat petites dosis moooooolt de tant en tant. Crec que han estat dos cops en els últims dos-tres mesos i això que hi havia el Nadal pel mig. Però he de reconèixer que ho hem mantingut en silenci. Vull dir que no ho hem explicat a la família. Ara que sembla que han entès que som uns pares rancis que no donen dolços al seu fill, el peque va i mostra interès. Aiiixxx!!! Així que no volíem que la cosa se sortís de mare. Sobretot aquests dies que hi havia les festes de Nadal pel mig. Segur que els iaios i els avis ens perdonaran. 🙂

No sé si vosaltres us heu trobat amb la situació, però més d’una ocasió la meva parella i jo hem sentit que la gent es rifa l’experiència de donar-li  una cosa nova al peque. En especial si és menjar del prohibit; és a dir, dolços. I en cert aspecte, ho puc entendre, perquè és l’excepció guai. Però tant a son pare com a mi ens agrada mantenir el record que el primer tros de xocolata li vàrem donar nosaltres un matí de diumenge mentre jugàvem amb pijama per casa.

Tot i això, deixant de banda el tema sentimental, també hi ha una qüestió de responsabilitat vers el nen. Està clar que ningú li vol fer mal, però la gent oblida que com l’Ot pren poc sucre, cada cop que menja alguna cosa una mica més especial se’l nota bastant espitat. Sota els efectes del sucre. La droga infantil més acceptada. Tampoc vull que m’entengueu malament. Sé que és normal que reaccioni així, però com el nostre peque té certes dificultats per baixar el ritme, frenar i dormir son pare i jo tenim prohibit el sucre a partir de certa hora. Sinó podem trobar-nos amb un nen que el cap al 200% però amb l’energia sota mínims i amb un humor molt qüestionable que dura fins a les dotze de la nit.

Per sort, de moment no ens demana res dolç. Ni tan sols la galeta maria que pren més sovint. Fins ara, cada cop que li oferim crida galetaaaaa com si fos una festa i una excepció. A veure què dura. Tot i que suposo que cap a l’estiu (amb els 2 anys) entrarem en una nova etapa, en la que ens demanarà a crits la xocolata, el gelat o la porcada de torn. En cert aspecte és inevitable. Només espero que els bons hàbits que hem marcat hagin fet el seu efecte i segueixi sentint deliri per la fruita. Creuem els dits!!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!