Criança respectuosa · Família - Tribu · Maternitat

Les nostres 10 claus per agafar el cotxe amb el peque

Abans de marxar de vacances vaig escriure un post parlant-vos d’un dels nostres malsons familiars:  Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! Ara passades les vacances m’agradaria explicar-vos la nostra experiència i com van funcionar el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe 

Podríem dir que va anar força bé!! Encara no m’ho crec i dubto si es tornarà a repetir la situació. Però la veritat és que el peque ens va deixar anar 2h d’anada, 2h de tornada, més diferents viatges “interns” pel Pirineu de 1h o més (entre anar i tornar), tot sense plors esgarrifadors. Al principi teníem molta por. Els últims viatges havien sigut un horror, així que només demanàvem que ens deixés arribar a casa els avis i allà ja aniríem caminant a tota arreu. Fins a França si feia falta! 😛 Però l’Ot ens va sorprendre.

El viatge d’anada va anar molt bé i gairebé no va plorar (només els 10 últims minuts). Així que passats uns dies ens vàrem animar a fer excursions més lluny en les que necessitem el cotxe, i en totes elles ho va portar súper bé. He de reconèixer que va plorar una mica. Però amb un nen petit tenir el 100% del temps sense plors, encara que vulguem, és impossible. Els plors són la seva manera d’expressar el que li passa: té son i allà li costa, té calor, té gana, vol alçar-se, etc Però si el pare el distreia, es calmava. Jo m’ho mirava tot des de darrere el volant . He de reconèixer que segurament sembla més plàcid si no ets tu qui l’ha de calmar. Però si hem de ser justos amb el peque: es va portar com un campió!!

Què vàrem fer perquè tot anés bé?

Crec que la clau de l’èxit ha estat la combinació dels diferents factors nous. Sense tots ells no ens hauria anat tan bé. Per això m’alegro tant d’haver fet una planificació prèvia i no haver anat la babalà com altres vegades.

Us explico com hem adaptat nosaltres els clàssics “cansat, menjat i jugant” a la nostra realitat. No sempre és fàcil aplicar-los, perquè sorprenentment no tots els nens ni totes les famílies són iguals!!!! (Ho dic ben fort per si algú encara no s’ha adonat i juga a donar-vos sentències 😉 )

Les nostres 10 claus per agafar el cotxe!!

1. Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Vàrem intentar aplicar aquesta tècnica en els dos viatges llargs. A l’anar cap allà va funcionar molt bé, perquè ho teníem tot súper preparat. El vàrem poder dur al parc mentre l’altre deixava el dinar llest i carregava el cotxe. Així que després de jugar i menjar, quan el peque estava llest per dormir… vinga a fer kilòmetres.

En canvi per tornar tot va ser més caòtic i al peque se li va passar l’estona de dormir. Així que el vàrem tenir tot el trajecte despert. Per sort gairebé no va plorar. El que demostra que les altres peces d’aquest puzle tenien la seva raó de ser 😉

2. Viatjar just acabat de despertar: Per desgràcia l’estratègia de dormir no ens funcionava pels viatges “interns” més curts i subjectes a altres horaris. Per això volíem evitar-los. Però després de 4 dies anant pels mateixos camins matí i tarda, tot es fa avorrit.  Així que vàrem provar de posar-lo just acabat d’alçar. Com està de bon humor i poc actiu potser també ho acceptava. I efectivament. Alçar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar (ja menjarem quan arribem) i marxar. Poca estona. Li posàvem uns dibuixos i donàvem una joguina i ell anava fent mentre arribàvem on volíem. I a la tornada, una mica el mateix perquè el peque aprofitava que el portejàvem mentre fèiem l’excursió per dormir una mica. Així que quan tornava a entrar al cotxe estava també de bon humor.

3. Fer-lo anar còmode = Cadireta adequada: Pot semblar una ximpleria però creieu-me no ho és. Si esperem que una criatura que es passa el dia grapejant, caminant o corrents amunt i avall s’estigui quieta en un mateix lloc 30 minuts, un parell d’hores o més si cal, la comoditat és importantíssima. Nosaltres feia temps que parlàvem de comprar una cadireta i deixar d’utilitzar el maxicosi que ens havia deixat una mare-amiga de súper confiança. D’entrada perquè encara que agafem poc el cotxe, millor ser nosaltres els responsables d’un element tan important en la seguretat del nen. I a més perquè el maxicosi li quedava estrany. No era ben bé petit (seria una mica agosarat dir això amb el nostre fill de percentil 3); és que anava encaixonat com una sardina. Així que després de molt informar-nos i de visitar Noari Kids dues vegades, aquest estiu li hem comprat una súper cadireta: Klippan Kiss 2 Una de les millors ACM dels 0 als 18 kg. Ja sabeu que no m’agrada fer publicitat tonta de productes, però realment amb aquesta cadireta va mooolt millor. Està més alt i veu per la finestra. Ample no pot anar perquè si no no aniria segur, però se’l nota molt més còmode. Res el molesta als peus. I les dues posicions en les quals pot anar ara ens facilitaven que estigués més incorporat quan estava despert. Tot un encert! 🙂

4. Fer-lo anar còmode = fresquet: Hem descobert que li funciona molt bé baixar la finestra. L’aire condicionat de tota la vida! Hihihi Ara que la cadireta el deixa més alt, el vent li tocava la cara directament i li agradava. Tot i així, abans d’entrar al cotxe li  seguíem traient capes. Penseu que a la muntanya feia fred així que anàvem traient i posant.

5. Alimentat = Teta abans de pujar al cotxe: El tema del menjar en el nostre fill no ha estat gaire determinant. Sí per la migdiada llarga, però en la resta de viatges, tampoc ho hem aplicat massa. El que sí que feia era donar-li el pit poca estona abans. Fins i tot davant del cotxe amb la porta oberta i el Mic a la tablet. Ell i la meva teta, fent tot un esforç de contorsionisme, miraven el Mic una estona abans d’entrar al cotxe i asseure’s a la cadira i marxar. Però clar, era l’última cosa que fèiem. Bosses al cotxe, gos al cotxe, pare al cotxe i jo amb el nen fora donant teta al costat de la cadireta. Un cop ell es desenganxava perquè alguna cosa el feia riure o el distreia, cap a dins amb el pare i jo corrent cap al volant. Quina imatge! Hehehe

6. Distreure’l amb audiovisual: Després de molt provar definitivament el millor per distreure al nostre fill al cotxe és el Mic. Li agrada, el posa de bon humor i si te son, l’adorm plàcidament. També ens vàrem equipar amb vídeos musicals del seu grup preferit, però li posàvem si estava molt despert i sabíem que no dormiria. Ja ens veus a tots cantant La Massovera a ple pulmó. Un espectacle molt familiar!! 🙂

7. Distreure’l amb joguines noves (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque): M’ho havia proposat una mare-amiga i tenia sentit: joguines petites  que no hagués vist abans amb la idea d’oferir-li per primera vegada al cotxe. I la veritat és que van ser èxit. Potser ens vàrem excedir a l’equipar-nos d’aquest tipus de joguines, però ja us avanço que van ser un gran descobriment. Com no sabíem què seria més adequat vam buscar dos o tres cotxes petits, un parell de figures d’animals i una figureta de plàstic humanitzada (Sr. Frankenstein). Les portàvem en una bossa opaca i quan el pare ho creia necessari treia un i començava a jugar amb ell. El peque s’hi va avenir bastant rapidament. Tant que només sortir de casa es va adormir amb la girafa a la mà mirant el Mic. Ara les figures ens acompanyen a la bossa amb que anem al carrer i quan volen prendre un cafè o estem fent cua per alguna cosa i ell s’avorreix, li oferim una d’aquestes joguines per distreure’s. 100% recomanables!!

8. Distreure’l amb menjar: En el nostre cas el menjar a la cadireta no va tenir gaire èxit. Tampoc teníem gaire confiança, la veritat. Li vàrem oferir aigua i algun bastonet però no va fer massa cas. Potser si els vostres es tornen bojos amb el menjar, us pot funcionar. Però aquí ens quedem amb el Mic i les joguines 😛

9. Explicar-li que vol dir anar en cotxe i el que implica: Després d’escriure el post pensant com ho faríem i demanant més idees, una mare em va escriure dient-me que ella li explicava a la seva filla que al cotxe tots anem asseguts i lligats, que hem d’estar tranquils perquè és per la nostra seguretat i que podríem aprofitar l’estona per jugar amb XXX. Quan m’ho va dir vaig flipar una mica, ho he de reconèixer. Però si no m’entendrà?, vaig pensar. La seva filla és més gran. Potser per això li funciona. Però la realitat és que els peques ens entenen més del que pensem. Hem de canviar el xip de bebé a nen petit. Com a nen petit ens pot entendre i en el dia a dia ens ho demostra vàries vegades: donant-nos el cotxe quan li demanem, oferint-nos la mà per rentar-la, etc. Així que després de l’impacte inicial ho vaig voler provar. No perdia res.

L’Ot porta en una època molt boig pels cotxes de joguina. Així que amb calma uns dies abans de marxar vaig començar a ensenyar-li cotxes i a preparar-lo. Quan estava de bon humor li anava dient: Mira, és un cotxe com el teu però en gran. Veus? A que és xulo? I si el tenia en braços, l’acostava al cotxe i li deia: Mira aquí s’asseu la gent. Demà agafarem el cotxe, posarem la cadireta nova on vas tan còmode i anirem a fer una volta. Et sembla? I en algun altre moment li deia: Voldràs anar amb cotxe demà? El viatge serà una mica llarg, però quan acabi veuràs als avis i anirem a la muntanya. Què et sembla?  Si vols, podràs veure el Mic.  El mateix dia que marxàvem li vaig ensenyar a obrir i tancar el cotxe amb les claus; pitjant un botó, el cotxe feia llums i ell reia. La idea era que es familiaritzes amb el cotxe i el relacionés amb coses positives.

Més d’un dia en el moment d’entrar el cotxe vàrem provar això d’explicar-li que tots anem amb el cinturó. Jo el tenia en braços fora del cotxe i li anava explicant: Al cotxe per anar segurs, ens hem de posar el cinturó. Mira el pare com ho fa –llavors el pare se’l cordava- i també se’l posa el Leto –i llavors el pare cordava el del gos-. La mama ara quan entri també se’l posarà. Oi, que també te’l posaràs tu? Ens mirava escèptic, dubtant que allò fos necessari. Hehehehe Però almenys ho intentàvem! Mai sabrem si tantes explicacions van funcionar realment. Però jo tinc la sensació que tot allò va ajudar-lo a veure el cotxe com un lloc més proper.

10. Tranquil·litat i repetint rutines al ritme del nen: Rutines? També per agafar el cotxe? Doncs sí!! Nosaltres no tenim cotxe propi i sempre hem anat amb el cotxe dels avis o els iaios i ja us dic que quan anem amb més gent i no es repecten les rutines i tempos del nen les coses no surten bé. Ja no parlo simplement de quadrar-li la migdiada, parlo del ritual d’entrada al cotxe. Penseu-hi. Tots seguim rutines encara que no te n’adonis. Però els nens sí que ho pillen, i ràpid. Agafes les claus del cotxe, vas a buscar-lo a la mateixa plaça de pàrquing, obres i deixes primer les bosses, després al nen i finalment pugés tu. Nosaltres com que no tenim cotxe no teníem una rutina. Anàvem improvisant segons el moment i moltes vegades amb presses perquè el cotxe estava mal aparcat… Així que aquest estiu vàrem intentar seguir sempre el mateix patró i fer-lo amb molta tranquil·litat i bon rotllo. Si a l’escola bressol els hi funciona, a nosaltres també ens podria funcionar, no? El fet és que després de dos o tres dies repetint el ritual el nen ja sabia el que passaria. No diuen que això els hi dóna confiança i els relaxa? En algun moment es queixava, però al final de les vacances, ja no deia res sempre que respectéssim el seu tempo. Potser la sortida “s’allargava” cinc minuts més, però valia la pena. Busqueu la vostra que segur que us funcionarà. 🙂

car-1850670_640

El factor més important, que no es pot menystenir

Però per mi el que estat més decisiu perquè tot anés millor és que l’Ot es fa gran. Això implica que dorm més profundament; encaixa millor els cicles de son i per tant són migdiades més llargues; es distreu amb més facilitat amb joguines i dibuixos perquè hi pot interactuar millor; i a més ens entén molt més i pot col·laborar a fer que la situació vagi millor. Fill, ho estàs fent molt bé! Valorem molt l’esforç per adaptar-te al cotxe! Ole campió!

Així que si el vostre peque encara és dels que plora i crida com si el matessin quan s’asseu a la cadireta del cotxe penseu que, com sempre, la clau és:

  1. Recordar que els mals moments passen
  2. Adaptar-se com es pugui a la situació. Potser podeu viatjar a llocs on arribi el tren, si ho porta millor.
  3. Donar temps al peque perquè creixi i s’adapti al cotxe
  4. I sobretot molta paciència, calma i comprensió per tornar-ho a intentar més endavant.

Espero que aquests consells us ajudin en el delicat procés d’adaptar-se al cotxe. Nosaltres no trobàvem la millor manera d’afrontar-ho i hem hagut d’anar preguntant, fent provés i errors i sobretot prenent molta paciència. Ànims a tots!!! Si algú ha provat algun altre mètode respectuós per adaptar-se a la cadireta del cotxe, m’encantaria conèixe’l potser el podem aplicar un dia que la resta no funcioni.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Família - Tribu · Maternitat

Viatjar en cotxe amb un bebé, quina por!!

Els vostres peques també ploren com uns bojos quan s’asseuen a la cadireta del cotxe? No parlo de queixar-se una mica o d’aquelles llàgrimes de cocodril que de seguida es passen. Parlo de plorar fins a quedar-se sense aire per uns segons, de no parar en 20-30 min (o vés a saber quant de temps més) fins que el treus d’allà, de començar a suar com un boig tot just toca el seient i de retorçar-se tant com pot mentre li posem el cinturó. L’espectacle és grotesc i no acaba fins que el traiem d’allà. Llavors es passa més de 45 min sanglotant i mirant-s’ho tot desconfiat. Encara que estiguis a casa o a un parc amb nens. Ell ja no ho veu clar. Amb un panorama així, com ens podem animar a sortir de vacances?

Fins ara sempre hem pensat en plans a la mateixa ciutat o llocs per anar amb tren. I segurament seguirem donant prioritat a aquest tipus de viatges, però aquest estiu hem pensat anar a la muntanya a 2h en cotxe de casa. No les tenim totes amb nosaltres i no ho acabem de veure clar però ho hem d’intentar o ens quedarem aquí tancats i embogint.

Per això hem començat a plantejar-nos què podem fer per facilitar-li el viatge en cotxe i per facilitar-nos-el a nosaltres també. Com jo condueixo i donar teta en marxa és súper perillós, aquesta opció quedada descartada. Però que alci la mà la mare que no hagi fet algun cop. No parlo de treure al nen de la cadira per donar-li teta còmodament en braços (tot i que reconec haver-ho fet també una vegada i sentir-me súper mala mare 😦 ), si no d’allargar el cinturó i fer acrobàcies per donar teta amb el peque a la seva cadira. Et pots quedar sense mugró, però els crits dels peques foradant-nos el cervell ens fan fer bogeries.

Personalment quan el veig plorar d’aquella manera, només puc pensar: Per què? Què li passa? Què és el que el molesta tant? I sobretot què podem fer per a què millori?

Per què plora tant?

Està clar que mai ho sabrem del cert, però nosaltres sospitem que no li agrada anar tan estret i sense poder-se moure. Fill meu, perdona’ns, però una cadireta on estàs ample no és una cadireta segura!! Allà tot anxovat, li agafa calor molt ràpidament i com no es pot moure s’enfada molt. A més, m’he unit al club de cadiretes A Contramarxa per tenir major seguretat (una altra d’aquestes coses hippies meves) i tant al seu pare com a mi ens agradaria allargar-ho tant com puguem. Però quan el nen ens fa una sessió de plors esgarrifadors els comentaris assenyalant la AC de la cadireta com la culpable són molt habituals. Massa!

El que em quadra més és que em diguin que com no l’hem posat gaire al cotxe, el pobre no està acostumat. Perquè en 14 mesos només ha fet tres viatges d’anada i tornada de 2h i un parell de sessions de 10-15 min. D’aquesta manera, costa acostumar-se. Ho reconec. I està clar que el bus de Barcelona, en canvi, sí que és el seu hàbitat. Però a casa no perdem l’esperança perquè durant algun d’aquests viatges ha tingut moments més tranquils. L’objectiu ara és centrar-se en allò per recrear de nou aquests moments. Sé que quedarà una mica forçat però veient com reacciona el peque, crec que aquest és un d’aquells moments a la vida en què  la planificació té moooolt sentit.  Ànims!!!

Què podem fer per a què el viatge en cotxe del peque vagi millor?

La veritat és que quan et trobes en una situació així pateixes molt. No saps com solucionar-ho, el teu fill/filla ho passa realment malament, i si a més a més busques informació a internet, no pares de llegir que tots els nens s’adormen al cotxe. Els hi encanta. Fins i tot hi ha gent que l’utilitza per adormir-los alguna nit de còlics o quan estan inquiets. Xorrades!!! Són quatre gats que alcen molt la veu.

Però si et pares i preguntes directament a mares i pares (les mama llum m’han ajudat molt) et trobes molts casos de peques que no porten gens bé el cotxe. Cadascú en diferent grau, però en cap cas és una experiència idíl·lica. Cada família té el seu sistema per sobreviure a la situació, però bàsicament tots es centren en tres punts bàsics, que canvien segons el nen i la família: Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen, fer-lo anar còmode i alimentat, i distreure’ls tant com puguis. Així que amb tota la informació que he trobat hem elaborat el nostre pla d’acció.

Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe!!

Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Sabem que el nostre fill no s’adormirà simplement pel fet de posar-lo al cotxe (més bé li pot costar perquè no té la teta) però si ja li toca la migdiada i està cansat perquè abans hem anat al parc, a la piscina o hem jugat com bojos per casa; potser podem enganxar una d’aquestes migdiades que ara fa de 1.30h o 2h d’una tongada. Creuem els dits!!

Fer-lo anar còmode: Per nosaltres còmode vol dir fresquet, perquè com us deia passa molta calor. Així que la idea és posar l’aire condicionat a tope uns 10-15min abans (segons l’època de l’any); i deixar-lo amb bolquers o només amb una samarreta, per evitar que passi molta calor. Penseu que les proteccions de les cadiretes són de porexpan i escalfen molt. Nosaltres tampoc estaríem còmodes suant com porquets.

Alimentat: Per aconseguir una d’aquestes migdiades llargues, segurament ens anirà molt bé que mengi abans d’entrar al cotxe. Tampoc massa, però sí el just per sentir la son habitual de després de menjar 😉

Distreure’l: Com si fos tan fàcil!!!  Hahaha! Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit però costa molt. A la nostra època era la música però ara s’utilitzen els dibuixos en tauleta o mòbil. La idea no ens feia gaire gràcia però ara ja som fan del Mic de Tv3. Un dia li vàrem posar i ens va mig salvar un viatge. Tots cantant al cotxe el Sol solet i ni un sol plor.  Ole!!!

Alguna mare també m’ha dit que li compra una joguina petita nova (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque). La idea és donar-li alguna cosa nova perquè l’examini i investigui una estona i així es distregui. Tampoc em fa gaire gràcia comprar-li joguines per cada viatge, però recordo el dia que li vaig comprar un cuc de fusta de colors vermells. Va estar desaparegut tot el dia mirant-se’l. Seria fantàstic trobar alguna cosa semblant pel viatge. Petita, barata i que li cridi mooolt l’atenció. Que difícil!!

També he vist que hi ha gent que els distreu amb bastonets de pa, fruita o aigua. Menjar i beguda en general. Ho tindrem a mà per si de cas. He de reconèixer que això no ho hem provat mai. Però tal com es posa el nostre fill, no té pinta que li interessi massa.

auto-2583230_640

Agafem el cotxe d’aquí a uns dies, així que llavors ho provarem. Ja us explicaré que tal ha anat. Tot podria ser que acabéssim plorant els quatre al cotxe (el peque, el pare, jo i el gos per mimetisme). Si mentrestant em voleu explicar la vostra experiència, estaré encantada de sentir els vostres mètodes. Potser arriben a temps perquè us copiï. 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!