Criança respectuosa

El nostre Top 5 de dibuixos infantils a partir de 3 anys

Les pantalles no són la solució! Sonarà contradictori amb el post però en primer lloc vull aclarir que a casa hem intentat i seguim intentant (dies amb més facilitat i altres amb menys) no abusar dels dibuixos. I dic dibuixos, i no pantalles, perquè a casa hem aconseguit separar l’estona dels dibuixos de les pantalles. Els dibuixos només es veuen a la tele i no al mòbil, o a la tauleta, i per tant no ens els demana en qualsevol lloc i moment.

Semblarà una ximpleria però d’aquesta manera hem limitat molt les estones de dibuixos, tot i que al pare de la criatura i a mi encara ens semblen massa; i és que tenim a casa un devorador d’històries, ja sigui en modo dibuixos, conte, història explicada… Li encanten. Es queda al·lucinat escoltant i ho entén tot. Ja fa temps que vaig detectar que els dibuixos per més petits on tot es repeteix mil cops no li agradaven, així que la feina ha estat nostre per trobar dibuixos amb història que fossin aptes per ell. Tot un estudi a base de prova i error que avui vull compartir amb vosaltres i veure si així creix el nostre Top 5 de dibuixos infantils a partir de 3 anys. Perquè en la varietat està el gust!

Si el vostre fill/a és més petit, us recomano que us llegiu el post que vaig fer fa dos anys amb el nostre Top 3 en dibuixos infantils i encara que sigui gran també, perquè a casa el nostre peque havia oblidat El Mic, com si fos per nens petits i ell ja no ho era, però ara amb 3 anys el torna a demanar. Així que els d’ara només es sumen a l’oferta Hahaha!

1. El xai Shaun

En el post de fa uns anys us parlava de L’hora del Timmy on el protagonista és un xai que va a l’escola amb altres animalets. De manera gradual i després d’haver vist mil cops totes les temporades del Timmy, vàrem passar a El xai Shaun. En aquest cas el protagonista és un xai molt espavilat que viu a la mateixa granja que el Timmy i porta de bòlit al gos de la granja que els vigila. D’aquesta manera el nostre peque ho va enllaçar fàcilment. A vale! Uns dibuixos expliquen la història a casa del Timmy i l’altre a l’escola.

Els dibuixos són també de plastilina i fets per la mateixa productora que el Timmy (Aardman) . Encara que tampoc parlen, el fil argumental de El Xai Shaun és més complicat, ja que passen coses que no els hi són properes: concursos de pastura, aliens que arriben a la granja, un geni de la llàntia… Tot i això, el nostre peque s’ho passa súper bé, i sobretot riu molt!

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Animals i granja
  • Durada: Històries de 7 minuts
  • El podeu veure a Netflix –> Ara també a Club Super 3!!

2. DinoTren

El vostre fill/filla és un amant dels dinosaures? Els col·lecciona i es sap els noms i mai en tindria prou? Doncs a casa tenim un!! Té un munt de figures, llibres sobre dinosaures, fins i tot la motxilla toddler de porteig! Sempre vol descobrir una cosa nova sobre els dinosaures i aprendre noms de noves espècies. Només qui hagi tingut un fill/a amb aquesta afició, pot entendre aquell moment de desesperació en el que tot el que rodeja al teu fill té el mateix tema i tu necessites desinflar el globus per poder respirar. Encara que sembli contradictori, aquests dibuixos van arribar per fer aquest afecte: a ell li tornen boig, aprèn un munt i per fi ha passat a jugar amb altres temes.

Dinotren és la combinació perfecta entre el seu amor pels dinosaures i els trens. Està clar que els creadors ho fan amb tota la consciència i el nostre fill hi ha caigut de quatre grapes. Hahaha! Però si deixem de banda les “llicències històriques” que es permeten crec que són uns dibuixos ideals per tots els amants dels dinosaures. En Buddy és un T-Rex adoptat per una família de Pteranòdons. Cada dia ell i els seus tres germans viatgen en tren amb els pares per tot el món i pels diferents períodes de la prehistòria (sí, viatge en el temps inclòs!!), per descobrir noves espècies, aprendre quin és el seu hàbitat, com s’alimenten i com van anar evolucionant al llarg dels diferents períodes. La veritat és que ell i fins i tot nosaltres hem aprés un munt de coses.

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Dinosaures (Llicències literàries: tren i viatges en el temps)
  • Durada: Històries d’uns 12 minuts
  • El podeu veure a Club Super 3 i Clan TVE
  • Curiositat: el productor de la sèrie, Jim Henson, és el mateix que el dels Fraggle Rock!!

3. Els germans Kratt

Buuuuufff! A casa som moooooolt fans d’aquesta colla!! Aquest estiu els hem vist en bucle un cop rere l’altre. Li encanta a un nivell que no us podeu imaginar, i a nosaltres també!!! Quan arranca la cançó inicial ja es posa a ballar i saltar i se’l mira amb molta atenció tota l’estona; fins al punt que des de fa unes setmanes quan juga sol, o amb nosaltres, ha introduït el concepte “el poder animal” i es va transformant en diferents animals segons el que vol fer. Un mico per enfilar-se al pare, l’ós mandrós per abraçar-se a la mamà o el lleó per pujar les escales ràpidament. Hehehe! Per això és important tenir present el que transmeten els dibuixos.

Però què tenen Els Germans Kratt que li agraden tant? Doncs són un parell de germans zoòlegs Chris i Martin* que acompanyats de dues amigues (una científica i una enginyera) i un amic dormilega (el pilot de la nau) viatgen per tot el món veient animals en el seu hàbitat, descobrint els seus secrets i protegint-los de perills si ho necessiten. El millor és que cada animal és important. No importa la mida que tingui. Tots tenen una funció dins la cadena alimentaria o a l’hàbitat on viuen i els germans Kratt intenten explicar quin és. Per fer-ho analitzen les característiques físiques de cascun i la científica fa un “disc de poder animal” que els transforma en aquell animal per poder-lo ajudar. I això és el que des de bon principi va enganxar a l’Ot. S’han vestit de cocodril, mamà!!!

Però sabeu què? El seu pare i jo estem encantats. Amb els germans Kratt recorda que és important tractar bé a TOTS els animals, aprèn a identificar noves espècies i últimament està aprenent a superar la por del “dolent” de la història. Fins i tot ha començat a “intentar entendre” el concepte de la mort. “Tots els animals i tots nosaltres morim, és llei de vida, com les papallones que tenen una vida molt curta“. No sé… Jo només hi veig avantatges, així que si quan toca estona de tele els demana, li posem sense dubtar. Molt, molt recomanable!!!

  • Edat: 5 a 8 anys (nosaltres el veiem amb 3 anys, però depen del nen)
  • Tema: Animals
  • Durada: Històries d’uns 20 minuts
  • *Els personatges principals estan inspirats en els creadors de la sèrie.
  • Els trobareu a Netflix i al Club Super 3

4. Patrulla Canina

No podia faltar en aquesta selecció un èxit infantil d’aquest nivell. Ja us heu fixat que a casa intentem fugir de les opcions més comercials, però realment la Patrulla Canina (Paw Patrol com li diem nosaltres) l’ha tingut fascinat durant molts mesos. En especial el Rocky! La combinació perfecta entre colors, gossos i vehicles estava clar que l’enganxaria i reconec que ens hem quedat prou satisfets amb els valors que transmeten: la importància d’ajudar als altres i el treball en equip.

Sempre hi ha alguns dibuixos, o sèrie, que fan l’efecte d’aglutinador social i crec que pel nostre fill aquests han estat els primers. Tots els companys de classe els veien i ja sigui per la samarreta d’un o per la joguina que portava l’altre, han compartit molts moments de jocs conjunts. Per mi l’anècdota més divertida va ser veure com associava els personatges als seus amics. Ho vaig trobar preciós, veure com assignava segons les preferències dels companys i com se li il·luminaven els ulls. Encara recordo com nosaltres també jugàvem als Fraggle Rock o a les Tortugues Ninja. I la veritat, qui no ho ha fet?

Però em vaig quedar a quadres quan un dia em van dir que l’edat recomanada per veure aquesta sèrie és a partir de 7 anys. Whaaat?!! Llavors vaig començar a pensar que realment tenen un ritme molt ràpid, sorolls molt estridents i la seva durada és bastant llarga. Així que els vàrem deixar per aquells moments en els quals està més actiu i al vespre ja no els posem. Quina ironia! Si mires totes les joguines que han sortit al voltant t’adones que estan pensades per criatures de 3 a 6 màxim. Alguna cosa no està ben feta.

  • Edat: +7 anys
  • Tema: Salvament + Gossos + Vehicles
  • Durada: Històries d’uns 20 minuts
  • Els trobareu a Netflix i Clan TV

5. Simon

Aquesta meravella la va trobar el pare de la criatura un dia fart de veure en bucle els dibuixos de torn. Perquè reconeguem-ho, veure qualsevol sèrie o dibuixos de forma compulsiva i repetitiva sense acabar boig, només ho poden fer els nens. Hehehe! Total que a casa busquem varietat. Així que un dia passejant per Netflix vàrem conèixer aquest conill i la seva família.

Ben aviat el Simon i el seu germà Gaspard van caure molt simpàtics al nostre peque (a mi personalment em desperten molta tendresa). En realitat no fan res especial, i aquí està la gràcia. Vida quotidiana en estat pur, que li va super bé per afrontar situacions reals. Per alguna cosa aquest tema tan ampli és un clàssic dels dibuixos infantils. A més a més tenen un ritme pausat, sense crits estridents i, molt important, un comportament no sexista. Mira que això costa de trobar. Però en aquest cas, no tenim cap queixa. El Simon juga amb la seva amiga a les mateixes coses que amb el seu amic i el pare del Simon els cuida a les tardes mentre la mare treballa o fa activitats (ni tan sols té importància).

També hi ha un altre punt que em té el cor robat. L’actitud dels pares, avis i adults en general (el seu pediatre per exemple) és molt respectuosa cap als nens. Quan tenen por d’anar al dentista, o de començar l’escola o d’anar sols a fer piscina, els pares comprenen els seus sentiments i simplement els acompanyen. Res de “no has de plorar” o “això no ho fan els nens grans”. Sembla una ximpleria, però és un exemple que m’agrada que tingui el nostre fill. Hi ha massa inputs no respectuosos en el món infantil.

Per altra banda, com que són curts en veiem més d’un seguit i li posem sempre en anglès perquè el llenguatge corporal és molt clar. Alguna cosa deu entendre perquè li encanta! 😉

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Vida quotidiana
  • Durada: Històries d’una mica més de 5 minuts
  • Els trobareu a Netflix (producció pròpia)

Després de tota aquesta recopilació no us penseu que aconseguim viure aïllats de la resta de dibuixos més comercials o per més grans. Els inputs estan allà i de tant en tant hem de cedir i posar la Peppa Pig per exemple (mira que són sexistes aquests), però en general entén que no tots els dibuixos són per la seva edat.

Així que us animo a posar en pràctica la visualització conscient dels dibuixos i a escollir propostes adequades per la seva edat. En sortiran beneficiats ells, i si compartiu a comentaris els vostres descobriments, en sortirem guanyant tots. 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau fes Like i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter o Instagram) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Maternitat

Ens acostem als dos anys

Ara que ens acostem als dos anys de l’Ot volia reflexionar sobre com ha estat aquest últim any per mi i per la família.

IMG_3236

L’any passat era una mare en excedència, dedicada al meu fill i enamorada de la meva vida. Aquest any sóc una mare treballadora, dividida entre la feina i el meu fill i esgotada cada dia de la setmana. La sensació de no arribar a res em persegueix des de fa mesos i el cansament acumulat d’aquests nou mesos treballant i criant un nen petit comencen a agrimar-me el caràcter. Per sort no amb l’Ot, però sí amb la resta del món. Ho sento si us heu topat amb la Cristina agra últimament. Però la falta d’aire és el que té. Si voleu, ho puc compensar convidant-vos a un gelat dolçet 🙂 Abans pensava que l’excedència era temps que beneficiava exclusivament al meu fill, però ara m’adono que no era així. L’excedència és una necessitat familiar. La faci qui la faci. I dóna aire a tota la família. A veure si la societat se’n fa a la idea i en comptes d’excedències parlem de permisos de maternitat/paternitat més llargs. Però no ens desviem.

A part de la roba bruta acumulada, dels plats per rentar o de les boles de pèl de gos que corren tan feliços pel passadís de casa, hi ha moltes més coses que aquests mesos han quedat parades i oblidades. Parlo de factures i papers que no hi ha qui endreci, de canvis d’armari que no arriben mai, de vacances que no hi ha manera de planificar (Ai Quina por! Que ens pillarà el toro!!) i d’aniversaris que acabarem organitzant a l’última hora.

La part bona d’aquest ritme de vida esbojarrat, és que em permet entrenar-me en l’art de la improvisació.  😛 Gràcies a la feina en això d’apagar focs d’última hora sóc una crack, però no m’acaba d’agradar que tantes coses de la meva vida personal estiguin sense control. Em fa sentir insegura. Hehehe. Potser aquest és el GRAN aprenentatge que estic fent amb la maternitat: No ho puc controlar tot. Així que millor que em relaxi i gaudeix del camí.

Per sort aquest any també he après moltes altres coses importants. Si és que no hay mal que por bien no venga. Per exemple, he pogut confirmar que realment tinc un ordre de prioritats vital ben endreçat. Una de les meves pors al tornar a la feina era que la bogeria que comporta el dia a dia d’una editorial afectés en l’harmonia familiar o en mi mateixa. Per sort, i com si fos màgia, m’he vist oblidant merders i nervis laborals en qüestió de segons. El que tardava a obrir la porta del carrer i encarar cap al metro. 🙂 Em sento realment orgullosa d’això, perquè els que em coneixen d’abans saben que aquest exercici em costava. Però l’arribada del peque ha fet miracles. 🙂

Tants miracles com beneir-me amb el do de la paciència. Hahahaha! Bé més que do, la necessitat vital com a mare de cultivar la paciència per sobreviure a les iniciades “rabietes” que l’Ot va començar a protagonitzar, com si fos un actor de Hollywood, fa uns mesos. Em sorprenc a mi mateixa i em felicito per com ho estic portant. No m’ho esperava. Està clar que algun dia, o molts, crido; però generalment estic calmada. A veure si un dia us puc explicar una mica com ho vaig encarar i què em funciona a mi per a que la cosa no pugi massa de to i el peque no entri en aquell bucle de plors i crits on ja ni ell recorda perquè està enfadat, però segueix enfadat. Si em permeteu esperaré que passi una mica aquesta etapa per veure si realment “ha funcionat”. No voldria espatllar-ho parlant massa. 😛

I l’altra cosa important que he après aquest any és a esperar. Bueno, encara em queda mooooolt en aquesta línia, però veient d’on venia (una impacient crònica) podríem dir que he fet molts avenços Hahaha! No es tracta simplement d’esperar estoicament una o dues hores al llit per a que el nen s’adormi per poder sopar, sinó esperar durant setmanes i mesos que els astres s’alinein i ningú a casa tingui mocs, febre o qualsevol mal que ens condicioni. Ara que hi penso espera i paciència van molt lligats de la mà! Potser no he après tant doncs? Hahahaha.

Jugar amb el meu fill, riure amb ell, fer-nos petons… sempre serà fàcil. Però fer introspecció, reflexionar sobre com estic vivint la maternitat i canviar el que faci falta és un exercici dur que aquest any m’ha fet millor com a persona. Sincerament m’entusiasma veure com la maternitat és un camí constant d’aprenentatge personal i autoreflexió.

I a vosaltres com us ha canviat la maternitat? Siguin els primers mesos o dos anys més tard com jo 😉 Vinga, expliqueu-me, aprenc molt amb les vostres experiències.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Criança respectuosa · Lactància

Et fas gran massa ràpid! – #21mLM

Fa setmanes que el cap em dóna voltes pensant què m’està passant, perquè em sento estranya i perquè estic més melancòlica. Per una banda volia asseurem a escriure i posar ordre a tot al que sento; però a la vegada no volia deixar de passar temps amb el peque i esprémer al màxim el dia a dia amb ell. I és que justament els últims dos mesos he tingut la sensació que es fa gran massa ràpid i ja no tinc tanta necessitat de trobar espais per mi. Què m’està passant?!!!

Des del febrer el nostre monstre nocturn dorm com un angelet. No us mentiré dient que dorm tota la nit, ni de bon tros, però de cop i volta al voltant dels 19 mesos va passar de despertar-se unes sis o set vegades a fer-ho només dues o tres. Fins i tot alguna nit s’ha despertat només un cop i després ja al matí. A casa no hem fet cap festa per por a espatllar-ho i potser ara a l’explicar-ho l’estic cagant. Però com que en algun moment ho havíem de dir, no cal que esperem que vagi a la universitat. 😛

La seva millora en el son, m’ha portat el meravellós regal de sentir-me més activa. Ja no em sento morir pels racons. Després de dormir durant més de 18 mesos tan entretallat, poder fer gairebé d’una tirada cinc o sis hores és tot un luxe. La naturalesa ho té tot molt ben pensat, perquè ara ja no tinc excusa per no seguir-li el ritme que just aquests dies s’ha multiplicat. Ara vol anar caminant a tot arreu, o si no directament corrent, i clar, jo hi he d’anar al darrere. Està que no para, puja i baixa les escales, va amb el tricicle a tot arreu com si no tingués por de res. I ara sóc jo la que ha de vigilar per la seguretat de la resta de vianants. A més a més a la que ens despistem ha après una paraula nova i la repeteix incansablement fins que en descobreix una altra. Per Setmana Santa vaig marxar a la feina a les 8.30h i quan vaig tornar a les 15h crec que ja deia dues o tres frases noves. La veritat és que vaig sentir un cert vertigen.

En principi tot és positiu, encara que també estem vivint les seves mostres de caràcter, però jo sento que s’acaba una etapa que no tinc manera de frenar i no sé si estic preparada. Amb això de la maternitat he anat aprenent a acceptar que no puc controlar-ho tot, que moltes coses són decisions dels altres o que simplement formen part de la vida. Però així i tot, hi ha moments en que la realitat em dóna una bufetada per la qual no em sento preparada.

Com per exemple el tema de la teta. Això que dormi més seguit ha comportat que mami menys a les nits. Primer no hi vaig veure la relació, simplement d’un dia per l’altre el peque va desaparèixer a la nit i tant el pare com jo ho vàrem rebre com un regal. L’oportunitat de sopar tranquils sense alçar-nos dos o tres cops cada vegada. Però amb els dies em vaig adonar que mamava menys de nit i que durant el dia, com va a l’escola, només feia teta quan l’anava a recollir. Amb el pas de les setmanes entre una cosa i l’altra he notat una baixada molt gran en la seva demanda. De moment seguim fent teta unes quantes vegades al dia sobretot els caps de setmana, però la producció ja no és tan gran. Ara només em demana quan té son, es troba malament o s’ha fet mal. A poc a poc s’està convertint més que un aliment en el seu consol. Sabia que aquest moment arribaria, que és normal i a la vegada és sa que ell mateix marqui el seu ritme amb la teta, però he tingut la sensació que ha estat un canvi molt ràpid. O almenys jo ho he viscut així.

Ja fa unes setmanes que li vaig confessar la situació al meu xicot i li vaig dir “Penso gaudir tots els moments teta que hi hagi a partir d’ara perquè crec que l’Ot està dient prou“.  Ell em deia que potser era una mica exagerada, perquè el peque segueix demanant teta a crits. Però jo sentia que era l’inici d’una nova etapa. No ho volia explicar a ningú, ni tan sols a les mames de la tribu, perquè realment em feia molta pena. Però veig que si vull gaudir del moment, tampoc me n’he d’amagar.

He de reconèixer que el peque té dies més demanant que altres. Alguna vegada he sortit de l’escola sense que em demanés teta, i altres dies no hi ha qui el separi. Suposo que és normal aquests alts i baixos i per això m’he convertit en una defensora acèrrima dels nostres moments teta. Abans a vegades em distreia parlant o mirant el mòbil. Mala mare total! Però ara, simplement el miro a ell. No vull que ningú ens destorbi. Vull conservar aquests moments en la memòria per si això s’acaba més d’hora que tard. I sobretot m’ha alegrat veure que després de 21 mesos d’intensa lactància encara sento que en vull més.

Però a la vida hi ha moments per batallar i altres per deixar que les coses flueixin lliurement. I si la teta és una qüestió de dos i un va dient prou, l’altre l’ha d’escoltar. Tant de bo el procés que queda ara sigui llarg, que em doni temps a tornar-me a afartar. Tant de bo, ho puguem gaudir els dos i fer que el temps es pari.

IMG_2446


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa

El nostre Top 3 en dibuixos

Sí, ja ho sé, els nens menors de 3 anys no haurien de veure la tele, ni la tablet, ni pantalles en general. Però la realitat és que qui més qui menys li ha posat alguna pantalla al seu fill/filla.

Nosaltres vàrem començar quan el peque tenia més o menys 10 mesos i volíem agafar el cotxe sense tenir una escena de crits extrems. Com us explicava al post Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! vàrem començar posant el Mic a la tablet just a l’agafar el cotxe i vàrem veure que allò era màgia. De cop es callava o no plorava com si el matéssim. Així que li vàrem anar pillant gust al recurs Mic. Vàrem aconseguir mantenir el Mic només al cotxe fins als 12-13 mesos més o menys, però llavors les pantalles varen anar ocupant més terreny: que si al matí per poder-me vestir, que si al despertar-se d’una migdiada amb plors extrems no sé ben bé perquè, que si una tarda que no es troba bé o els mocs no li deixen ànims per jugar, que si un despertar nocturn, etc, etc, etc…

Reconec que escric aquest post amb el convenciment que hem de reduir els moments de tele del nostre peque. Si no teniu clar si us heu passat de mare, com nosaltres, jo us diria que escarxofar-se al sofà qual Homer Simpson amb una cervesa i assenyalar la tele com fa el meu fill ara és un crit d’alarma claríssim. Per sort fa temps que tinc present, i intento que tothom que passa temps amb ell també ho entengui, que si ha de veure dibuixos com a mínim s’escollin amb continguts i tempos adequats. No tot és vàlid!!! La feina de reduir els temps de pantalles és un altre tema.

Per això avui vull compartir amb vosaltres el nostre Top 3 en dibuixos:

Timmy

1. Mic: No podria ser cap altre!! 😛 És un clàssic a casa, per la música i pels dibuixos. Suposo que no cal que us expliqui gaire qui és el Mic i de què va. Però sí us diré que al principi el Cinc segons no tenia gaire èxit. Plorava quan sortia. Pobre! Però ja fa temps que el té assimilat i per sort sempre li han encantat el caragol i la mosca.

Ja sabeu que el fan a TV3, i encara no entenc com no l’han comprat altres cadenes per la seva programació infantil. Potser és que segueix massa els costums populars catalanes, que si la castanyera, que si el Nadal amb el tió i el caganer… Però per mi això és un dels punts a favor. Veient el Mic els nens interioritzen rutines. A casa hem aconseguit que el peque s’animi a tastar fruites que no li feien gràcia d’entrada, que accepti disfressar-se quan no entenia per què ho fèiem, etc. A més practiquem un munt de vocabulari amb tot el que diuen, que si les sabates, que si els mitjons, que si la poma…

Tot i tenir cançons el ritme general és prou lent per als més petits de la casa. Els poseu posar al vespre mentre sopen perquè no exciten gaire. A més, són políticament correctes i no fomenten rols sexistes: el Mic es disfressa amb objectes de “nena” i de “nen”, el Cinc segons i el Mic cuinen, netegen i renten la roba… I a més sempre tracten tot això amb total normalitat. Ah! I indirectament també fomenten el reciclatge. 😉 Així que un 10 pel Mic!!

2. L’hora del Timmy: Últimament està causant furor a casa. La nostra teoria és que el peque és una mica Timmy, trapella, amb bon cor i amb facilitat per liar-la; així que en veure’l se sent identificat Hahaha! Fins fa poc el feien a TV3, suposo que ho tornaran a fer més endavant, però ara el mirem d’internet. El nostre fill estava enganxat a la música de l’entrada. Ja des del principi quan la sentia movia el cap a banda i banda i cridava d’emoció. Ara el reclama dient El Mimi, el mimi, el mimi

Els dibuixos són en plastilina (de la productora Aardman) i no parlen, tot ho diuen amb sons o onomatopeies. Però el que expliquen és molt bàsic i fàcilment identificable pels més peques, igual que ho són els personatges. El Timmy és un xai negre que va a l’escola amb els seus amics: l’ànec, la gateta, el porc, el gos, l’eriçó, la mofeta, el mussol, etc. Allà mengen, juguen i fan activitats amb els mestres. Jo crec que en cert aspecte el nostre peque entenc que fan una rutina d’escola com ell. El ritme és mitjà, potser no serien els dibuixos ideals per abans d’anar a dormir. Això sí, van fantàstic per dedicar-li uns minuts al matí i que tingui tot el dia per desconnectar i jugar.

3. La Caleta de la Lily: La vàrem descobrir fa molt poc un dia que ja havia acabat el Mic i no vaig tancar la tele a temps. La veritat és que he de reconèixer que si està a la llista és clarament perquè l’Ot l’ha reclamat. El primer cop que la vaig veure no em va cridar gens l’atenció, però un dia me’n vaig adonar que l’Ot tenia més interès en ella que en el Mic!! Comorrr??!?! Llavors vaig començar a mirar-me els dibuixos d’una altra manera.

Són capítols curts (d’uns 7 minuts) i sempre repeteixen el mateix patró: La Lily està amb el seu pare i demana a anar a jugar a la platja, allà es troba un objecte que la fa viure/imaginar una història amb els seus amics, fins que el pare la torna a cridar per anar a sopar, dinar, etc. Els amics de la Lily són imaginaris, fets amb pedres, pals o objectes de la platja. Els colors i el tons de veu són molt suaus, ideals a la tarda o l’hora de sopar. Jo un dia pensava que l’Ot cauria adormit sobre el plat de sopa veient la Lily. El calma! Així que a poc a poc els hi ha pillat carinyo.

lily

Si teniu alguna proposta, no dubteu en comentar-me-la. Ja sabem com són els nens, el que avui li agrada, demà potser li fa mandra.

La veritat és que volia escollir-ne cinc però realment els altres dibuixos que ha vist, Teletubbies, Pocoyó, Peppa Pig, Lulú Brum-brum, L’Olivia o Raa Raa, el lleó escandalós, el deixen indiferent. Al cap de 5 minuts o menys comença a dir altre altre per a que li canviem o directament baixa del sofà i es posa a jugar. Encara resultarà que no el tenim tan addicte com em pensava 😛

Nota final: Com sabeu no escric els post en un sol dia i aquest va sorgir la setmana passada. Per això volia puntualitzar que just demà farà una setmana que el peque no veu tele!!! Tot un record. El nostre secret? Simplement distreure’l i jugar amb ell encara que no tinguem temps per fer altres coses. En especial distreure’l durant el sopar. El resultat: Estic esgotada, però feliç de veure que ja no ens demana la tele com l’Homer Simpson. A veure quant dura. Esperem que tardi a posar-se malalt. Els refredats no ajuden gaire per mantenir el ritme de vida free TV.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Família - Tribu · Sóc dona i mare (Una mica de feminisme sempre va bé)

Un any més tard, seguim sent una tribu!

(Feia temps que volia actualitzar el text de presentació del blog. Ara aprofitant el post 50 m’he decidit a fer-ho. Espero que us agradi!!

Si no em coneixes, pots començar amb la presentació inicial Ara som una tribu! )

Hola, sóc la Cristina. Mare de l’Ot d’1 any, parella d’un artista des de fa 15 i mestressa d’un gos rebel de 12. Però sobretot sóc una dona apassionada per l’escriptura i la lectura. Així que quan no estic fent de mare, escric aquest blog i em dedico al món dels llibres.

Com a moltes dones abans, la maternitat m’ha sacsejat i m’ha acostat a la meva essència. No tenia ni idea que em passaria una cosa així, però es veu que és habitual. A part d’estries, tetes caigudes, discussions infinites amb la parella i molt mal d’esquena, la maternitat també porta moltes coses bones. Qui ho diria, oi? 😛  Per mi ha estat òbviament el peque, però també el ressorgir del meu esperit creatiu. És com si hagués parit dues coses, un fill i una nova versió de mi mateixa.  I és que la maternitat m’ha fet ser reflexionar sobre qui sóc, què faig, perquè ho faig… i deixar-me de punyetes. Un exercici molt sa que recomano per tenir una maternitat/paternitat més conscient. Però compte! Si no t’ho prens amb una mica d’humor, et pot deixar fet caldo. Això faig jo? Ostres tu!! Quina mala mare estic feta! 😉

Quan vaig començar aquest blog estàvem en plena període de teta a tota hora, començant el moviment i introduint de mica en mica el menjar. Ara, hem iniciat una nova etapa. Ni millor ni pitjor, simplement un nivell superior de dificultat. O us pensàveu que això cada vegada seria més fàcil? Hihihi Jo sí, la veritat!!! Sempre creia que si pots parlar amb ells, els nens són més fàcils. I en cert aspecte és així, però llavors els problemes canvien i es fan més difícils d’afrontar: rabietes, crisis de separació, el temut no… Els temes es multipliquen exponencialment i la diversió sempre va a més. 

Jo i Ot

Ara quasi 15 mesos més tard de l’arribada del peque, puc dir ben fort que ja no som la parella amb gos que érem! Les nostres rutines han canviat totalment i els nostres horaris “ni te digo!”. Ara parlem de l’escola bressol, la roba d’hivern i les noves pedagogies, en comptes de comentar la nova sèrie HBO o l’actualitat política. Ja no sortim al parc a passejar al gos. Ara anem a l’àrea infantil a veure si la nova fera es diverteix i es cansa. Hi ha dies bons, dies dolents i dies moooolt dolents. Perquè enganyar-nos! Però per sort no perdem el somriure.

En part és gràcies a la súper tribu que hem fet: Família que a poc a poc va entenent la nostra criança; amics i família que s’uneix al club dels pares; mare-amigues que es troben en la mateixa situació… I és que per educar un nen fa falta una tribu, però perquè una mare i pare novell sobrevisquin també.

Però sobretot és gràcies a aquest blog que m’ajuda a prendre consciència del que estem vivint, a desfogar-me quan les coses no surten bé, a entendre millor al nostre peque, i prendrem la maternitat amb humor i molt d’amor.

Si vols llegir aquest blog, estaria bé que sabessis que:

  • A casa fem criança respectuosa, lactància materna prolongada, porteig, collit i totes aquestes “coses hippies” que hem descobert amb la maternitat/paternitat.
  • Però no lluitaré perquè tothom faci el mateix, sinó perquè cada mare/pare faci el que li dicta el cor, no la societat o aquest blog 🙂
  • No publico fotos del meu fill ni d’altres nens perquè crec que la seva imatge i la privacitat és sagrada.
  • M’encanten les activitats DIY adaptades a l’edat del meu peque. Si en saps d’alguna divertida, sóc tot orelles.
  • Normalment no parlo de productes. No pretenc que el blog sigui un aparador de publicitat. Però si utilitzo alguna cosa que m’agrada o em funciona us ho diré.
  • M’agrada parlar sobre grans temes de la maternitat i donar-los un toc d’humor.:P Però sempre surt la meva part més amorosa. Serà culpa de les hormones encara?
  • Si una cosa no m’agrada, ho dic ben clar i ben fort. Tinc caràcter, geni i mala hòstia així que quan el peque, el pare, la família o la fruitera em treuen de polleguera us ho explico sense problemes. Crec que per sobreviure com a mare, també tenim dret a queixar-nos 😛

Si sabent tot això et ve de gust seguir-me, serà un plaer per mi tenir un/a lector/a nou 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Maternitat

I si…?

I si… quan el peque tenia son hagués insistit més en comptes de desistir després de 45 minuts passadís amunt passadís avall? S’hauria adormit i ara estaria de més bon humor? I si… en comptes d’esmorzar a casa, haguéssim sortit ràpidament cap al parc? Hauria menjat més i no tindria son a l’hora i poc d’haver-se llevat? I si… quan tornàvem cap casa no hagués parat al super? Hauria dinat i amb l’estómac ple hauria dormit una súper migdiada de 3h, en comptes de marranejar, llençar el menjar a terra i estar tan passat de voltes que avui no dorm ningú a casa? I si… el banyo abans de sopar? I si… ho fem després?

D’ençà que sóc mare, la meva vida està plena de I si… Abans jo ja era una mica I si…, però ara realment és una exageració. Hi ha dies que m’ho plantejo dos o tres cops!! Sé que és el pitjor que puc fer, però quan veig que tot el que tenia “previst” es desmunta, canvia, muta, es transforma en qüestió de mil·lèsimes de segons vàries vegades en un mateix dia, no puc evitar pensar-ho. I si… ho féssim diferent, aniria millor?

Sé que les dues idees són clarament false friends maternals. Trampes de la nostra ment prematernal/paternal que ens impulsa a controlar-ho tot, a intentar aprofitar al màxim el nostre temps encara que sigui per estirar-nos al sofà. Però no! En aquest joc hi ha un Màster imprevisible que tira els daus sense que ho sapiguem i t’ho canvia tot.

Quan penso que la meva proposta de dia és ideal per ell (esmorzar amb la mama i el pare, una estona de parc, dinar a caseta, migdiada llarga i tarda a la piscina tots plegats), es veu que ell opina diferent. O simplement com no li he comentat perquè no pensava que això canvies res, resulta que ell ha decidit un nou pla. Ni millor ni pitjor, simplement el seu.  Sofà, teta, pedorretes i riures, més teta, una sessió revitalitzant de 40 minuts de plors i crits a ple pulmó perquè intentes treure-li el pijama i vestir-lo, migdiada sobtada just abans de dinar, una hora més tard ja no té gana, més plors, teta i passejades amb la motxilla però sempre per casa com avui si tingués al·lèrgia al carrer. OOOOOooooommmm!

Riu-te de les previsions del temps. Saber com anirà el dia amb el teu fill si que és una feina complicada. Per això cada matí em repeteixo el que una sàvia mare i professora de ioga ens deia sempre a classe: zero expectatives!! Però cada dia me n’oblido!!! 😦

No sé per què lluito contra la realitat. Ell sempre guanyarà! Millor que jo m’adapti i accepti que ja no puc controlar la meva vida. Hahaha Potser ara m’he passat 😛 Replantegem-ho!

Quan tenia vint anys, és a dir quan era jove (però fa mal reconèixer-ho, oi?), m’agradava la idea de no saber com seria el meu dia. Improvisar!!! Així que vinga nena! Una mica de joventut d’esperit!!! No he dit que m’ho miraré tot pel cantó positiu? Doncs això també pot ser positiu. El dia que esperi que tot serà una merda, el peque em mirarà, dirà mamà, vindrà caminant i m’abraçarà. Hahaha!!

Zero expectatives Cris!!! És que no aprenc! A poc a poc!!

people-2574503_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Mamapulpo

Mamapulpo se escapa (5 meses)

Mamapulo ha podido ir a la pelu. 💇🏻 Una hora y cuarto para ella!!! 🎉 Y se plantea: ¿Que pasa si no vuelvo a casa? Hace una tarde preciosa. ¿Volvería a tener vida? ¿Y cómo seria? Podría lucir mi peinado. 😄
Pero en vez de escapar abre la puerta de casa con cuidado y en silencio, esperando ver el drama. Y se encuentra la escena más inesperada:  Bebepulpo durmiendo sobre Papapulpo, que bostezando dice: ¿Ya has vuelto? ¡Que guapa!! 😍🐙
Mamapulpo
(Il·lustració de Laia Sauret Sarrà, una mare titellaire de la tribu)

Lee aquí todas las Crónicas de Mamapulpo


Si te ha gustado Mamapulpo, por favor comporte el post en la red (Facebook, Twitter, etc) o dale a Like! Nos encanta que la tribu crezca. ¡Gracias!
Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!