Temps per tu (mare)

5 bons propòsits per cuidar-me

Molta gent aprofita el setembre i la tornada de vacances per replantejar-se canvis vitals, noves dinàmiques o arrancar projectes de futur.

Jo aquest any no demano tant però ja us dic que vull aprofitar l’energia vital que em dóna l’estiu i utilitzar les vacances per instaurar els bons propòsits d’aquest nou curs. Potser amb una mica de sort quan arribi setembre ja els tinc instaurats i puc començar a pensar en altres. No te flipes!!! Hehehehe! 🙂

Per no abusar i poder sentir que són assumibles m’he plantejat només 5 bons propòsits:

  1. Escriure post més curts però més sovint. Aquest serà un primer exemple 🙂 Sé que m’animo i em queden articles molt llargs últimament. I això fa que siguin més pesats de llegir i també més difícils d’escriure. Per això la idea és escriure post en 30 minuts o una hora màxim i que es puguin llegir més ràpidament. A veure si amb aquest plantejament a part de ser més àgil, puc posar-me al dia amb temes que fa temps que vull tocar: el part, els problemes amb el son que hem tingut, el collit, els plors, el fet de tenir un bebè d’alta demanda, la nostra experiència amb el BLW, activitats DIY que tinc pendents d’explicar-vos… Ui, ui, ui ja m’estic posant nerviosa. Take it easy!! Post més curts i més sovint seran més factibles ara que combino feina, família i blog, i podré sentir que avanço i no deixo estancat el blog 🙂
  2. Treballar en el meu projecte personal. Canvi professional en marxa!! Ja us explicaré més endavant quan el que tinc al cap agafi una forma més real. Però diguem que l’esperit és fer realitat la idea de conciliació familiar i carrera professional. #YoNoRenuncio D’ençà que vaig tornar a la feina després de l’excedència, recuperar el meu paper de Cristina, professional de la comunicació, ha anat guanyat espai al meu cap. Però siguem sincers, vida laboral i vida familiar són difícils de conciliar. Mira, ja tinc tema per un altre post, perquè això dóna per molt 😉
  3. Aquí i ara: Meditar, ser més conscient de l’aquí i l’ara, de les coses positives de la vida i de què tot passa. Sentir-me més calmada, més serena, més en pau amb la vida i no deixar que l’entorn m’afecti tant. En si aquest punt amaga molts bons propòsits però la veritat és que espero que siguin les conseqüències de dedicar cada dia una estona a meditar i prendre consciència de l’aquí i l’ara. Durant l’embaràs vaig començar a fer alguna sessió de Mindfulness i la veritat és que indirectament em va ajudar molt a preparar-me per viure la maternitat de manera molt més conscientment. Però el dia a dia es va menjar el meu temps i encara ara sembla impossible trobar 10 minuts per desaparèixer de les obligacions i escoltar-me a mi mateixa. Però ho necessito i sé que 10 minuts, 20 o 30 no són missió impossible. Així que de mica en mica. I a recordar que qualsevol moment potser bo per respirar, mirar cap a dins i practicar la consciència plena.

    proposits per cuidarme
    ©Cristina F. Victory – Juny 2018
  4. Tornar a llegir. Abans de quedar-me embarassada llegia uns 30 llibres a l’any. No és broma!! Entre feina i lectures personals queia un llibre cada setmana més o menys. No us imagineu volums com Els pilars de la terra, tantes pàgines tampoc són del meu gust. Però entre 200 i 300 pàgines les llegia com si res. Però ara… Mare meva! No hi ha qui trobi el moment. Ja vaig baixar el ritme amb l’embaràs. No sabia què em passava, però quan em posava a llegir directament m’adormia. I clar és molt difícil acabar una novel·la de 200 pàgines si cada dues et fots una migdiada. En fi… A veure si a l’estiu puc reprendre el costum i trobar aquell moment sagrat en el que desapareixia amb un bon llibre.
  5. Ment sana in corpore sano. Fa uns dies ja us feia un comentari a Instagram sobre el tema. Després de dos anys més un embaràs de no fer exercici de veritat (El ioga amb bebès, amb gatejadors i amb caminants no era gaire productiu) començo a sentir que necessito cuidar molt més el meu cos. Exercici en faig de forma indirecta amb el nen, però les nits infinites de teta, els despertars constants, els passejos en braços i tot el desgast físic que suposa anar darrera una criatura petita, no es poden comprar a l’exercici ben fet i amb consciència. Un desgasta i l’altre regenera. Que quedi clar, no pretenc posar-me en forma, sinó dedicar temps a cuidar el meu cos. Des de fa uns dies faig una estona de piscina, res a veure amb les 50 piscines d’abans, i ja m’ajuden a connectar ment i cos. Realment ho necessitava, perquè quan una es cuida una mica, el cos i la ment li agraeixen.

Si us fixeu tots aquests bons propòsits estan pensats per cuidar-me, per mirar cap a dins d’una manera o altra i treure cap a fora allò que m’inquieta, que em motiva i dóna al meu voltant més estabilitat. Potser penseu que he fet de mamà egoista i només m’he plantejat coses per mi, com si en el meu paper de mare no hi hagues coses a canviar. Però no es tractava d’això, sinó d’escoltar la necessitat vital que últimament em ronda de retrobar-me a mi mateixa com a dona, i no exclusivament com a mare. A veure si tinc sort!! I els bons propòsits de mare me’ls puc plantejar de cara al setembre 😛


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Temps per tu (mare)

Temps per cuidar-me

Fa uns dies vaig assistir a un taller de psicologia positiva per a mares. He de reconèixer que si el taller no l’hagués organitzat una mare-amiga que és psicòloga segurament m’ho hauria pensat dos, tres o quatres vegades. I segurament al final m’hauria quedat a casa. Però la veritat és que quan ens ho va dir (a mi i al grup de mares de ioga postpart) no m’ho vaig pensar massa i ha estat una de les millors decisions que he pres en aquest 2018 😛

El taller va sorgir després d’un estudi que aquesta mare-amiga havia fet amb una col·lega sobre com la maternitat canvia a les dones. En el seu moment, jo vaig formar part de l’estudi explicant-los la meva experiència durant l’embaràs, el part i el postpart. Crec que el peque tenia uns 4 mesos  i recordo que estava en plena etapa fatídica de plors per adormir-se. Així que les conclusions que van treure de mi podrien ser perfectament: s’ha tornat boja. Però quan al cap d’uns mesos va fer una xerrada per explicar les conclusions, vaig quedar súper impactada i a la vegada em van motivar moltíssim a seguir amb el projecte d’aquest blog. A veure si en uns dies us puc parlar més de l’estudi. Per això el taller per cuidar-se em va cridar tant l’atenció.

També he de reconèixer que em va arribar en el moment just. Al desembre com us explicava a La nostra tràgica etapa dels despertars nocturns va ser un més molt dur, amb poc temps per mi i molta tensió acumulada. Així que per Cap d’Any el meu bon propòsit pel 2018 va ser cuidar-me i ser més positiva. Però no sabia ni per on començar i el taller em va donar les claus.

Taller: Tómate un respiro, conéctate y cuida(te) con gusto

Moltes vegades el dia a dia d’una mare està ple de presses, crits, plors, renúncies personals i molt cansament físic i mental. Costa trobar moments per una mateixa. Res de posar rentadores, rentar els plats o preparar bosses de l’escola aprofitant que el peque està dormint la migdiada.  Sinó moments per fer allò que ens agrada a nosaltres, o no fer res, moments per nosaltres i punt. Encara que no ens agradi sentir-ho, moltes vegades els pares sabem trobar millor aquests moments que les mares. Així que a vegades cal recordar-nos que també ens mereixem moments només per nosaltres i que tenir-los és clau per poder seguir cuidant a la família. Parar 5 minuts i fer alguna cosa que ens faci gaudir ens donarà piles per seguir cuidant de tothom 24 hores més.

20180122_163058
Cristina F. Victory (Barcelona, Febrer 2018)

Tot i que res d’això és nou, el taller em va donar les eines per trobar aquests moments. Com ara que estic escrivint per plaer amb un cafè i un dolç 🙂 I em va ajudar a ser més conscient de certs pensaments negatius que m’ataquen al llarg del dia. Si abans m’haguessin preguntat que tal ha anat la setmana per exemple, crec que només hauria recordat els moments dolents. Perquè van ser molt intensos i perquè segons sembla ens és més fàcil mantenir-los al record. ¡Pues vaya putada! Es veu que es tracta de supervivència, però paradoxalment per sobreviure a la criança moderna el millor és ser conscient d’aquest pes desigual i compensar-lo prenent més consciència dels moments bons. Però, què és un moment bo?

No tot és alegria extrema, o riures de bon matí. En realitat això passa poques vegades. Els moments instagram a la vida real es poden comptar amb els dits d’una mà. Que a les xarxes socials només veiem els moments idíl·lics fa molt mal. Tot sabem que no és real però el nostre inconscient li costa tenir-ho present si no ha dormit bé. Per això cal recordar que la vida està plena de moments normals que omplen la major part de les nostres hores. I perquè no hauríem de comptar-los com a positius?

Per això si ara després de fer el taller em pregunteu que tal ha anat la setmana us diria que força bé. El peque ha passat una otitis, però només ha tingut febre un dia. Hem jugat a disfressar-nos els tres junts i hem celebrat el nostre aniversari de parella amb un sopar romàntic. No cal recrear-se en el moment de crits i plors del nen en els que he perdut els nervis i l’he escridassat. O en les estones que volia que pare i fill desapareguessin. Em servia d’alguna cosa? No, llavors per a què recrear-m’hi. A més és normal si et criden a l’orella durant hores quan no has dormit, s’esgota la paciència molt ràpidament. Una mica de compassió cap a mi, que demà serà un altre dia. 

Què he notat després del taller?

He de reconèixer que abans aquesta actitud en mi era molt difícil. El caràcter em portava per on volia i em podia passar hores cabrejada amb alguna cosa. Però després del taller vaig anar aplicant a poc a poc el que m’havien explicat  A més a més, durant la primera setmana cada dia rebíem un mail recordant-nos punts clau que havien tractat i plantejant-nos petits propòsits per aquell dia. Coses assumibles que anaven fent canvis dins nostre.

Sense adonar-me vaig anar prenent-me les coses de diferent manera. Em veia amb més paciència. Quan alguna cosa anava “malament”, discutia amb el meu xicot o m’enfadava amb el peque ja no era tan greu. Inconscientment pensava: Això passarà i avui tindrem també algun moment bonic. I aquest pensament feia que “la mala estona” no ho fos tant. Sembla molt bàsic, però he vist que petits canvis com aquests són els que m’han fet tenir una actitud més positiva, o si més no menys crítica amb la nostra realitat imperfecta.

A més després del taller em vaig animar a proposar-li al meu xicot una cosa que volia fer des de feina temps. 😛 No penseu malament!!  Hihihi. Com que el cansament i el mal humor no passa de llarg de la relació de parella, feia temps que sentia que seria bo que en comptes de recordar-nos sempre allò que no ens ha agradat del que ha fet o no l’altre, seria interessant dir-nos cada dia què ens havia agradat de l’altre aquell dia. Tipus: M’ha agradat que m’hagis preparat el cafè mentre em dutxava. Merci!, M’agrada quan t’has assegut sense presses a llegir contes amb el peque, T’agraeixo que avui hagis “carregat” amb el nen a la nit mentre jo dormia, etc  I per a que cadascú pogués dir més lliurement el que volgués vaig proposar escriure-ho en un paper. Una mena de pot de la felicitat per la parella. He de reconèixer que mentre ho fèiem amb regularitat (la rutina ja ens ha tornat a fer perdre l’hàbit) em sentia molt més unida a ell. 😉

Però tot això que us he explicat és, com sempre, molt personal. Altres mare-amigues que varen fer el taller amb mi han viscut altres canvis i em consta que tots molt positius.  Perquè el que a mi em serveix a un altre no li servirà. I és important saber identificar allò que et fa feliç per poder parar, respirar, connectar amb tu mateixa i sobretot cuidar-te.

Així que si no sabeu ben bé per on començar us recomano que us apunteu al pròxim taller que tenen previst fer 😉 Aquí us deixo la informació: https://www.facebook.com/events/1265270206907496/


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!