Quan fa tants dies que no m’assec a escriure com ara (Més d’un mes!!! Quin horror) sento la necessitat de parar, deixar uns dies més altres posts a l’esborrany i escriure quatre ratlles explicant la meva absència. No tant per justificar-me, sinó per donar sentit al silenci i a la meva relació amb el blog…… Continua llegint La nostra tràgica etapa dels despertars nocturns