Jocs de 1 any a 2 anys

Una pissarra gegant a casa – DIY i Low cost

D’ençà que el peque va arribar a casa, el nostre piset d’enamorats s’ha anat convertint a poc a poc en un pis que diu a crits Aquí hi viu una família. És a dir desordre generalitzat, muntanyes de roba per plegar, la rentadora sempre en marxa… però sobretot joguines per tot arreu que conviuen amb la decoració més moderna. Hehehe!

Primer et resisteixes i ho vas desant tot a l’habitació del peque, però arriba un moment que acceptes l’evidència. En aquell pis hi viu una criatura petita i per molts esforços que facis, ella anirà ocupant terreny. I quan no són els peques que guanyen terreny som nosaltres que els hi concedim amb tota la il·lusió del món. Com aquesta tardor, quan el pare es va animar a fer una pissarra gegant al passadís de casa, per acabar de convertir l’últim espai neutral que teníem. Ara sí que ja no podrem treure’ns l’etiqueta de Aquí hi viu una família. 😉

La veritat és que va ser molt fàcil de preparar, súper econòmica i ha estat un èxit total. Així que us ho recomano moltíssim. Els peques ho gaudiran molts i els adults també Hehehe!

Pissarra (2)

Perquè una pissarra pintada?

Quan ens vàrem plantejar posar una pissarra, la primera idea va ser anar-ne a comprar una. Menys feina! Però el preu de les pissarres ens va frenar. Ho heu mirat alguna vegada? Ikea i alguna marca més té opcions econòmiques però molt petites. A més teníem l’inconvenient de l’espai. Totes aquestes són amb cavallet i per tant ocupen una barbaritat, però en realitat l’espai per dibuixar no és ni d’un metre quadrat. En canvi si  busques alguna pissarra per penjar la cosa es dispara fàcilment a 50 € però si la vols una mica gran (de 50 x 80 cm o de 70 x 100 cm) la cosa ja pot picar uns 100 € o més.

Veient aquests preus, va ser quan el meu xicot es va plantejar pintar-la a la paret. No sé si us heu fixat que alguns parcs en tenen. Estan a l’altura de les criatures i des de ben petits poden començar a guixar. Així que un cap de setmana es va equipar i en un parell de dies la va tenir llesta. A baix us explico com.

Pissarra gegant, diversió i aprenentatge assegurat 

No sé què té una pissarra però quan en veig una sento l’impuls de dibuixar alguna cosa. No sé si és la nena que porto dins o la professora frustrada, però hi ha alguna cosa que m’impulsa a guixar-la. A més no sóc l’única. Amb aquestes dimensions tothom s’anima a utilitzar-la. Tothom!! Quan els iaios o els avis es queden a fer de cangur del peque sempre trobo un nou dibuix. Hahahaha! M’alegra veure que no sóc la única que pinta com una nena 😛

Quan la vàrem fer sabíem que l’Ot era massa petit, perquè en prou feines agafava un guix i feia una ratlla, però estàvem segurs que la gaudiria molts anys. Segurament fins als 5-6 anys pot arribar a tenir interès en ella. Però ja us dic que ara també li estem traient profit.

El peque cada cop s’anima a fer traços més llargs. Agafa el guix i va fent ratlles. Inclús prova colors o reclama més un que l’altre. Fa uns dies vaig al·lucinar perquè anava guixant i parlant sense sentit. I en preguntar-li que dibuixava em va dir “peix, peix” (era el que jo dibuixava al seu costat). Naturalment només eren gargots que no s’hi assemblaven però ell hi posava imaginació. Així que és fantàstic que la pissarra també li estimuli la imaginació. A més, la pissarra ens ha ajudat a practicar vocabulari. Tot el que li dibuixem li crida l’atenció i es queda amb la paraula. Fins al punt que al cap d’un parell de dies si li tornes a preguntar on és el pop, el cactus, l’elefant, etc. ell ens ho assenyala i ens explica a la seva manera tot el que li havíem dit sobre el dibuix. És com un conte interactiu 😛 A vegades em sento com una paleolítica explicant històries a través dels dibuixos a les parets. Podeu riure, però entenc que funciona.

Pissarra

Què necessiteu: Pressupost i Materials (DIY i Low Cost)

Nosaltres ens vàrem gastar menys de 25€ per una pissarra d’una mica més de 4 metres quadrats (quatre metres de llarg per un d’alçada). No ocupa espai i si ens afartem, simplement haurem de prendre paciència i pintar a sobre. Si us animeu, només necessiteu:

  1. Pintura per pissarra: Nosaltres hem fet la nostra amb un pot de Titan Pizarras que ens va costar menys de 20 €. El fabricant recomana fer dues capes i en vàrem tenir suficient.
  2. Superfície adequada: Es pot pintar sobre un munt de superfícies: paret, fusta, mobles… Simplement necessiteu que la zona sigui més o menys llisa per a que després pugueu dibuixar sense elements que molestin. El meu xicot va polir la paret una mica abans de pintar per evitar trobar-nos bonys. Però si teniu parets estucades, potser és bona idea plantejar-vos altres superfícies, com les portes dels armaris, tauletes per nens, etc. Penseu que hi ha varietats de colors en acabat de pissarra per si ho voleu fer servir en decoració.
  3. Material per pintar: Pinzells, cinta de pintor, paper per el terra, etc.
  4. Guixos: Nosaltres els vàrem comprar a una jogueteria pensant que si se’ls posava a la boca, almenys no tenen materials tòxics. Així que van picar una mica. Quan creixi això no serà tan important perquè entendrà millor que els guixos no es mengen, però mentrestant ho hem preferit així.
  5. Drap o esborrador: Com qualsevol pissarra si voleu que s’esborri tot el que s’ha dibuixat necessiteu passar-hi un drap una mica humit. Com és la paret i em fa una mica de cosa, normalment li passem l’esborrador i de tant en tant un drap humit i les finestres obertes per a que es ventili i s’assequi ràpidament.

Passos a seguir, gentilesa del pare manetes de la tribu 😉

  1. Delimiteu amb cinta de pintor l’espai on voleu que vagi la pissarra.
  2. Poliu la paret amb paper de vidre. Comenceu amb un paper més rugós i acabeu amb un de més fi.
  3. Netegeu bé la paret. Nosaltres hi vàrem passar una esponja amb una mica d’aigua.
  4. Deixeu que s’assequi bé.
  5. Pinteu amb un rodet una primera capa i deixeu assecar bé abans d’aplicar la següent segons indiquin les instruccions.

Tingueu en compte que:

  • Entre capa i capa solen demanar que passin unes quantes hores així que potser no ho podreu enllestir tot en un dia.
  • La pintura els primers dies fa força olor. Seria ideal que ho féssiu just abans de marxar de cap de setmana o quan penseu que estareu moltes hores fora de casa. Nosaltres ho vàrem fer en una època que encara podíem tenir les finestres obertes.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Moviment lliure

Una habitació Montessori pel nostre peque

Fa dies que us volia parlar de la nostra habitació Montessori pel peque. La idea me la va donar una mare amiga quan els nostres fills tenien 2 i 3 mesos respectivament i li estic molt agraïda perquè crec que ha estat un gran encert. L’Ot es mou lliurement, juga, investiga, puja i baixa del llit i ara que ja te 17 mesos ja fa una bona temporada que comença a dormir allà cada cop més estona. Però això ja us ho explicaré en un altre post.

IMG_20171213_154438577
Cristina F. Victory (Barcelona, desembre 2017)

Com ens vàrem decidir per una habitació Montessori, quan no en teníem ni idea

Quan estava embarassada a casa vàrem fer un trasllat intern. Una bogeria!! Pis petit de l’eixample amb dos adults i un gos, l’habitació del peque en aquell moment era l’estudi de feina del pare, estàvem sense pressupost per canviar de casa, i sobretot sentíem l’inexorable pas del temps amb la crescuda de la panxa. Així que ens vàrem veure obligats a traslladar el despatx del pare al menjador i convertir l’antic estudi en l’habitació del nen.

En aquestes circumstàncies, quan penses en l’habitació del bebè et venen moltes idees al cap, algunes massa bucòliques i la majoria poc pràctiques que només veus quan tens al nen allà. Per això m’alegro de dir que tot i que com a pares novells hem comès molts errors, en el cas de l’habitació la cosa ens ha anat força bé. No perquè ho preparéssim molt, sinó perquè el temps no ens donava per més abans del dia D 😛 i així després vàrem poder prendre una decisió més pràctica.

Teníem clar que volíem fer collit amb el peque sense data final prevista, així que en teoria la seva habitació era un tema “menor”, no calia decidir bressol, color dels mobles i decoració definitiva perquè ell no s’hi estaria al principi. Simplement que fos un lloc pràctic per deixar les coses. Però l‘efecte niu em va atacar cap a la setmana 32. Vaig sentir que necessitava enllestir l’habitació per la seva arribada. Era més una preparació psicològica. D’acord carinyu, estem preparats perquè vinguis i ens canvïis la vida de dalt a baix. Però a la vegada no sabia com havia de ser, ni el meu xicot ni jo la visualitzàvem, i això ens frenava. Una habitació diu molt de tu, de com ets, i nosaltres encara no sabíem com seria Ot.

L’arribada de joguines, el munt de roba, el mini bressol de collit, l’hamaca pel futur i fins i tot un bressol històric de la família va desencadenar la meva taquicàrdia però amb una mica d’ordre i de distribució mental de l’espai em vaig anar calmant. Aquí anirà l’armari, aquest cup d’emmagatzematge serà el canviador i aquí ja li posarem el bressol. Bé, en realitat no vàrem arribar a tant perquè abans de col·locar els mobles, l’Ot va decidir avançar-se 17 dies. Anem una mica justos, oi? 🙂

Així que amb el nen a casa la cosa es feia difícil d’enllestir i durant un parell de mesos, el canviàvem al menjador o a la nostra habitació. Jo em sentia mala mare total, però el temps no ens donava per més. Així que un dia vaig reclamar al pare amb crits de desesperació post part acabar la “punyatera habitació” (literal) i ens vàrem posar a buscar opcions. Llavors jo ja m’havia interessat per les pedagogies alternatives, però no pensava que pogués ser una opció per l’habitació fins que una mare amiga que estava en una situació semblant em va dir que ells farien una habitació Montessori. Així que em va picar la curiositat.

Perquè una habitació Montessori?

La imatge clàssica d’habitació de bebè no ens agradava i havíem valorat fer una habitació de nen més gran. Però jo sentia que allò no quadrava encara. Per això em vaig quedar realment  sorpresa quan vaig buscar informació i em vaig adonar que aquella era el tipus d’habitació que el pare i jo buscàvem però no sabíem que existia. Sí, sí, els “pares hippies” no en teníem ni idea. 😛 Era una mescla entre habitació de bebè i de nen més gran, sense colors pastels ni temes nyonyons que ocupen tota la paret. Un espai diàfan que respira pau i tranquil·litat i a la vegada resulta molt estimulant. I és que quan veus una habitació Montessori penses que realment és una habitació pensada per ells, a la seva mida, la qual cosa és fantàstica per els peques però reconec que nosaltres a vegades ens deixem l’esquena 😉

Per altra banda hi havia certs motius conceptuals i estètics que ens agradaven:

  • Llit arran de terra i tot al seu abast: Perquè així es facilita el moviment del nen i la seva lliure exploració. Això quadra molt bé amb el tema del moviment lliure. Si donem ales al nostre fill perquè es mogui lliurement mentre juga o investiga, com pot ser que la seva habitació no estigui pensada per això? No tenia sentit. En canvi amb aquest tipus d’habitació ho tenen tot a mà: les joguines, el llit i la roba. És ideal per ells.

A més a la que va començar a gatejar, de nit si es despertava, es posava a gatejar. Del nostre llit ha caigut alguna vegada, però del seu mai, perquè la distància és tan baixa que ell la pot salvar fàcilment, tot i la foscor.

  • Afavoreix la independència del nen i l’ordre: El fet que tot estigui al seu abast ens permet deixar-li escollir amb què vol jugar segons el moment o el dia. De mica en mica sense massa consciència ell sol comença a prendre decisions, sense importància pel món dels adults però importants per ell. O no és important per nosaltres escollir com passarem el nostre temps lliure?  A més, aquesta accessibilitat et permet fomentar que reculli o endreci amb més facilitat, ja que ell mateix ho pot guardar tot. Però el que més em va sorprendre és llegir que molts bebès de manera espontània aprenen a col·locar cada joguina al seu lloc. Quan l’animés i l’ajudes a endreçar no cal que li diguis on van les coses, ells saben que els llibres van a aquell prestatge i els ninos a l’altre.

Pot semblar impossible però ara que és més gran, veiem els resultats. Només cal dir-li, Vinga endrecem els llibres o Fes un petó de bona nit als ninos i ell sap on anar a buscar-los i deixar-los. Una altra cosa és que en vulgui fer-ho perquè ha trobat una cosa més interessant en aquell moment 😛

  • Els fa sentir segurs a la seva habitació i tenen més ganes de passar-hi estones: Tot això que hem dit (llit i joguines al seu abast, podem moure’s i decidir amb què jugar lliurement, podem començar a vestir-se o agafar la roba, etc) fa que els nens es sentin més segurs a la seva habitació. I per tant que a poc a poc comencin a tenir més ganes de passar-hi més estones. Segurament sempre voldran estar amb nosaltres (ja sigui jugant al menjador o dormint al nostre llit), però de mica en mica es fan fent el seu espai dins la casa.

Avis: Una habitació Montessori no et salvar de tenir joguines per tot el pis o tenir el menjador ocupat amb un ampli racó infantil 😉 Però tard o d’hora les coses tornen a la seva habitació i ells ho saben 😛

  • Decoració senzilla però estimulant: Res de colors llampants o parets amb colors estressants. Es tendeix al color blanc com a fons o colors que relaxin i  la decoració i l’estimulació ve donada per làmines d’animals, fotografies de la família, etc. Variant segons la necessitat cognitiva del moment. No és el mateix un bebè que només mira el sostre que una criatura d’un any i mig que gaudeix identificant objectes i persones. Per això es recomanen mòbils de bebè amb formes senzilles i colors bàsics.
  • Mirall: Un clàssic de tota habitació Montessori que lamentablement nosaltres encara no hem incorporat. Es recomana posar-los a partir dels 6-8m quan comencen amb el moviment. Però aquí logísticament no vàrem trobar el moment 😦 😦   Si busqueu propostes per la xarxa, veureu que li donen moltíssima importància. És un element clau a l’habitació sobretot en les primeres edats perquè en mirar-se desenvolupen la psicomotricitat. Es veu que els ajuda a aprendre consciència del seu cos i de com moure’l. Nosaltres per compensar-ho el posàvem estones  al costat d’un moble amb vidre on es reflectia o quan era més gran davant del mirall del rebedor i el del bany. Li encantava!

Aquest Nadal farem una altra visita a Ikea i agafarem el mirall petitó irrompible que tenen per posar-li al costat dels abrics. A veure si l’estimulem a començar a vestir-se més sol. De moment només intenta treure’s coses Hahaha.

Montessori per qualsevol butxaca

Potser us penseu que Montessori és sinònim de car; però no té per què ser així. Si busqueu per Pinterest i internet, veureu que la xarxa està plena de propostes, algunes amb molt de disseny i preus desorbitats, però si us fixeu, també trobareu d’altres molt DIY, perquè això és com tot. Si estàs disposat a invertir-hi temps i posar-hi el teu toc, el resultat pot ser molt més econòmic. La nostra habitació, bé l’habitació de l’Ot, és producte de reutilitzar mobiliari que ja teníem, mobles de Ikea adaptats per nosaltres, decoració H&M Home i un avi molt manetes. Jo diria que no hem arribat als 1.000 € ni de conya. I us estic parlant de:

  • Armari
  • Llit de nen de Ikea (Estructura, somier i matalàs) + Roba de llit i Nòrdic
  • Canviador
  • Armari de fusta baixet (DIY per l’avi amb fustes de Leroy Merlin i molt d’amor)
  • Decoració vària (de H&M Home, Ikea i de petits artesans): Catifa de jocs, mirall, banderoles, marcs, etc…
  • Mirall: Ja sabeu que no l’hem posat encara. Miralls n’hi ha molts, però és important que no es trenqui, pensat per nens, i això ens va frenar. Fa poc faig descobrir que a Ikea en tenen un de mides petites, però sempre es poden posar al costat més d’una.

Molta gent es gasta molt més o el mateix en habitacions prefabricades. Així que si us animeu, penseu que no necessiteu grans pressupostos, sinó moltes ganes i imaginació. Busqueu molts exemples per donar-vos idees i seguiu les normes bàsiques:

  1. Habitació dividida en 4 àrees: Descans: Lli; Activitat: L’estora i el moble de les joguines, llibres, etc; Cura personal: Canviador, armaris al seu abast i penjadors per les jaquetes; Lactància/Alimentació: Nosaltres no li hem dedicat gaire espai a la lactància dins l’habitació per una qüestió d’espai i de preferències personals. El sofà del menjador de dia o el nostre o el seu llit en plena nit són més còmodes 😉
  2. Intenteu que tingui el màxim de coses al seu abast: Llit baix, joguines, etc
  3. Adapteu l’habitació perquè tot sigui segur per ells i es puguin moure lliurement i de forma segura
  4. Mirall: Un clàssic que els ajudarà en molts sentits 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Un sorral de pa a casa

Sí, a casa tenim un sorral! Però no dels clàssics, dels que es troben al parc, sinó un sorral de pa ratllat totalment DIY, apte per nens de pocs mesos que just s’asseuen sols. Fins i tot si el teu fill/a és molt hàbil de bocaterrosa també ho podeu intentar.

Per què un sorral a casa?

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquesta activitat. La vaig descobrir visitant escoles bressol privades. Un dia vaig entrar a una i em vaig enamorar de tot (i es va convertir en el nostre pla B a l’escola bressol pública) Allà tenien moltes activitats per nens de 6 mesos a l’any i una d’elles era aquest sorral. Naturalment també tenien sorral de terra però pels més grans. Com que els petits s’ho posen tot a la boca, hem creat aquest sorral per ells. El pa ratllat és segur. Si s’ho volen menjar cap problema, em van dir. Vaig pensar que era molt bona idea. Així t’estalvies el típic no constant que sents al parc i el pots deixar experimentar. Que la seva curiositat el guiï.

A més a més, això de tenir-ho a casa fa que puguis posar al peque a jugar qualsevol dia, encara que plogui, nevi o faci vent. I si voleu que estigui a l’aire lliure, terrassa a l’ombra i apa.

Fins i tot ho podeu improvisar de viatge o a casa dels avis. Tot són avantatges!! 🙂

Com fer un sorral?

Realment és molt senzill!! Només necessiteu:

  1. Pa ratllat: Amb una bossa de 500 grams en tindreu suficient.
  2. Un contenidor que permeti al nen experimentar i que sigui de fàcil accés i difícil de fer bolcar. Nosaltres hem optat per una font de vidre del forn que pesa una mica. Així no la pot bolcar fàcilment. Però si teniu algun lloc més gran molt millor.
  3. Elements per ensorrar: A casa hem donat un segon ús a les peces de La nostra Panera dels tresors que ja no es mirava. També hi podeu elements més petits amagats per la sorra. Però compte, perquè si els objectes són petits, poden ser perillosos per ells.
Sorrall5
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Penseu que embrutarà. Vull dir que ell s’omplirà d’engrunes i segur que tira pa fora del contenidor.  Però res que una bona aspiradora no s’emporti en un moment. 😛 A més com que el pa ratllat no és gaire car, si després de jugar ho heu de reomplir, no sap tan greu.

A nosaltres ens va força bé quan necessito que s’estigui entretingut uns minuts mentre acabo de preparar el dinar. Així que ho tinc guardat tal qual. Però podeu desmuntar-ho i deixar el pa usat en una bossa de plàstic fins a la pròxima.

Amb aigua la diversió es multiplica

Tot amb aigua sempre és més divertit. Els globus són divertits, amb aigua més encara. Per tant si un sorral és divertit, amb aigua molt més encara. Els hi podeu deixar aigua al costat (en un got, en una mini regadora o en una ampolleta) o els hi podeu deixar les mans mullades. Acabaran com una croqueta, però s’ho passaran la mar de bé.

I com tot, sigui amb aigua o sense, jugueu de forma controlada però deixant-los fer. Joc lliure a tope! Si heu d’estar patint perquè s’embrutarà els pantalons o perquè acabarà tot moll, potser és que no és el moment. I millor deixar-ho per un altre dia.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Jocs de 6m a 1 any · Maternitat

5 propostes per passar la calor (per a nens que s’asseuen sols)

Amb aquesta calor les propostes per passar estones agradables i refrescants amb els peques s’agraeixen molt i la creativitat s’aguditza per trobar fórmules noves. A part d’evitar les típiques passejades en hores de màxima xafogor i deixar als peques en bolquers per casa, nosaltres hem readaptat el joc perquè tot sigui més gratificant.

Ja sabeu que no descobreixo mai res nou, però aquí teniu les nostres propostes aptes per nens i nenes que s’asseuen sols.

  1. Banys ràpids (2-3 minuts màxim) amb aigua ni molt freda ni molt calenta: Jo sóc una addicta a les mini dutxes a l’estiu. Si estic per casa, en cauen tres ràpides: una al matí, una al migdia i una a la nit. A mi em van la mar de bé. Em refresquen i la sensació agradable em dura força estona. Així que ara li faig al peque. Només aigua, un minut o dos i fora. No cal malgastar. Sempre dic, que és com rentar-se les mans però tot el cos. Heu de mirar si us funciona, perquè hi ha gent que després d’una dutxa així encara sua més. I als peques també els hi pot passar.
  2. Jocs d’aigua: Això sí que és un clàssic. Ho hem fet tots. Jugar amb globus d’aigua, amb les fonts del carrer, amb cubells d’aigua, etc. Però quan són molt petits el millor és una mini piscina a l’ombra i que experimentin. Jo li dono objectes de La nostra Panera dels tresors que ja no li interessa tant: culeres, taps de suro, etc i també tapers petits buits. Li encanten, els manega la mar de bé. A més com són transparents es passa l’estona mirant a través d’ells. Hi posa objectes, els treu, els enfonsa. Ideal! Naturalment sempre fem coincidir un dels banys ràpids amb l’estona de jocs d’aigua. Així reduïm despesa d’aigua. A nosaltres ens funciona genial fer-ho al migdia després de dinar, quan no es pot sortir al carrer de tanta calor. Així s’acaba de cansar, es relaxa i dorm la migdiada més fresquet. Quan va arribar la calor li costava molt adormir-se de tan suat que anava. Una dia que anava super brut del menjar vàrem fer la prova i va caure rodó.
  3. Gelats casolans i fruita fresca tallada: Una opció que ha causat furor entre les mares de la meva tribu són els gelats casolans. Bé, millor dit els pols de tota la vida, però fets amb fruita fresca triturada. Jo no sóc cap experta però vaig buscar opcions per internet que no tinguessin sucres afegits. El primer dia que ho hem provat no ha tingut gaire èxit. Se l’intentava menjar però era gran, molt fred, ell estava tip i cansat, així que els motlles dels gelats tenien més gràcia. Ho tornarem a intentar! Tinc ganes de veure’l amb els morros tot vermells del gelat 😛 També hi ha l’opció de donar-los fruita tallada molt i molt freda. No dic congelada però més o menys. Si feu BLW o a alimentació guiada pel nadó potser no us sembla original perquè cada àpat és una experimentació, però es tracta de crear una situació excepcional que impliqui el joc. Nosaltres hem fet sempre BLW però el dia que vaig provar de donar-li la base de la síndria com si fos una joguina, assegut a terra i deixant que s’embrutés tant com vulgui, va ser un èxit. Sense pitet, sense roba. També ho vaig provar amb un bol de maduixes i no parava de riure de tant esprémer i tenyir-ho tot. Com us podeu imaginar, després directe al bany!! El gos va eliminar les restes tot encantat, i jo a fregar el terra. Som un bon equip 😛
  4. Reguem el jardí? A Barcelona aquest joc costa una mica, però ho hem fet a la terrassa dels avis a la muntanya. Amb una mini regadora de joguina i vinga. Ell anava regant tot content. Com no camina i gatejar amb la regadora costa, l’havíem de moure. Si no hagués inundat la menta de l’àvia. Així que si teniu una petita terrassa o un espai on pugueu fer-ho, plantegeu-vos-ho. Segur que els hi encanta. Només necessiteu una mini regadora de plàstic i alguna planta que necessiti ser regada (i d’aquelles que si la toquen no els hi fa mal). Al nostre mini pis és complicat. Però ja estic pensant a arreglar els 30 cm de balcó per que puguem passar una estona allà. Ja us explicaré. Hahahaha!
  5. Parcs amb propostes divertides: Quan la calor baixa una mica, el que ve de gust és sortir a passejar. Anar a algun lloc amb ombra i vent que ens pugui refrescar. Per això cap a les 18 h els parcs de la ciutat s’omplen. Busqueu a prop vostre quines opcions teniu. Jo he descobert que hi ha molts parcs agradables. Fins i tot alguns on es juga amb aigua de manera més o menys programada. Per exemple, al Parc de la Ciutadella, un clàssic a casa d’ençà que ha arribat el bon temps, té una àrea de joc infantil coneguda coma a Ludoteca. És gratuïta i molts dies fan activitats semiguiades. Dic semi perquè hi ha una monitora que fa propostes però la responsabilitat és dels pares. A la primavera posaven fruita tallada en una taula. Ara, des de fa unes setmanes posen cubells d’aigua perquè els nens juguin. M’encanta!!! Els pots posar en bolquer banyador o despullats, però t’aviso és una porcada. S’omplen de franc, es posen en cubells on el del costat es pot haver pixat i després a veure qui els porta cap a casa. Però la cara de felicitat que posen en immensa.

Com veieu, les propostes són molt senzilles i res de l’altre món. L’aigua i el gel sempre guanyen la batalla a la calor. Es tracta de trobar maneres divertides per passar l’estona i la calor.

Si teniu propostes creatives, m’encantaria conèixer-les. Escriviu-me i expliqueu-me -les!!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Embaràs · Maternitat · Part

Un pastís de bolquers

En pocs dies tindrem un nou bebè a la tribu!! Així que l’altre dia ens vàrem posar creatius i el peque i jo hem fet un pastís de bolquers, Totalment DIY, molt útil i resultón per un regal. Ja em direu que us sembla.

Perquè un pastís de bolquers?

Tenia ganes de fer-lo perquè quan ens el van regalar a nosaltres em va fer especial il·lusió. No teníem encara bolquers i veure’ls tan petitons em va impressionar. Després va resultar que el nen encara era més petit 😛 Hahaha El mateix em va passar amb el primer body que vàrem tenir. Venia directe de EUA i deia, de 0 a 3 mesos. Vaig pensar que petiiiiit i les hormones em van fer plorar com una bleda durant vint minuts. Al final no li va anar bé fins als 9 i 10 mesos. No comment!

Deixant de banda sentimentalismes, crec que quan estàs esperant el millor són regals útils: roba, bolquers, tovalloles, musselines, etc. I com de tota la resta ja van força equipats gràcies a la iaia, vàrem optar per aquest magnífic pastís.

pastis bolquers 7
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Com fer un pastís de bolquers?

Naturalment trobareu moltes botigues de joguines, productes per nadons, etc que fan pastissos per encàrrec. Alguns s’han professionalitzat i fan formes d’animals immenses Nosaltres hem optat per un pastís clàssic de tres pisos totalment casolà i DIY 😛  Ja sabeu que això ens agrada molt a casa.

Primer de tot, necessiteu:

  1. Dos paquets de bolquers, talla 1 (o la que us faci més gràcia)
  2. Dues o tres gomes elàstiques, segons els pisos que vulgueu fer.
  3. El cartó d’un rotllo de paper de cuina.
  4. La base de cartó típica de pastís.
  5. Dos o tres metres de veta de colors segons us agradi.
  6. El motiu decoratiu, en parlo més extensament a baix.
  7. Paper de regal. Jo vaig optar per un de plàstic transparent perquè el paper en si es trencava.
  8. Cinta o llaç decoratiu.

De tots aquests elements, els nous pares només utilitzaran els bolquers i el motiu decoratiu. La resta és per fer bonic. Així que on ens hem gastat els diners ha estat en això.

Què vull dir amb el motiu decoratiu?

Cada pastís té la seva particularitat. Segons com són els pares buscaré una veta més clàssica, més cridanera o més hipster. Per tant, també m’agrada la idea d’adaptar els regals que adornen el pastís segons cada família.

En aquest cas, vàrem pensar que seguir amb alguna cosa útil seria ideal. Així que ho vàrem centrar en l’hora del bany: el gel, l’esponja, la crema del culet i l’oli pel cos. Tot de Welleda i la seva línia de calèndula. A casa n’estem enamorats, tant pel peque com per nosaltres.

Pas per pas

No us preocupeu molt per la tècnica. És realment fàcil. Jo només n’havia fet un abans amb assistència i sola me’n vaig sortir força bé. I això que jo no sóc gaire manetes.

  1. Renteu-vos les mans! Aquests bolquers se’ls posarà un bebè amb pocs dies de vida i poques defenses.
  2. Traieu tots els bolquers i comenceu a fer un paquet amb quatre mirant cap a una banda i quatre cap a una altra. Els heu d’enrotllar amb la part dels dibuixos cap a dins i així la part més blanca i rodona quedarà fora i farà bonic. Utilitzeu la goma elàstica perquè es mantingui la forma.
  3. Després heu d’anar posant els bolquers dins del farcellet amb compte. Un a un, ara d’una banda ara de l’altra i intentant que quedin repartits el més homogèniament.
  4. Naturalment s’han de crear els pisos per separat i després unir-los amb el cilindre del paper de cuina. Així que aneu calculant a ull si la base de sota és prou gran, pel pis de dalt o si heu de posar més a un lloc o a l’altre. Si voleu fer un tercer pis, reserveu-vos uns 20 bolquers mínim perquè quedi prou destacat.
  5. Un cop tingueu els pisos desitjats farem servir la veta de colors per amagar les gomes elàstiques. Jo en tenia poca i vaig tancar la rodona amb una grapa. Però si ho voleu fer decent, podeu cosir-ho o fer un nus i acabar amb un llaç a cada pis. Per cert, quan seleccioneu la veta penseu que ha de contrastar amb el blanc dels bolquers. A més serà el que donarà personalitat al pastís.
  6. Ara ja ho teniu. Només heu de posar-hi tot allò que vulgueu per decorar-lo (el motiu decoratiu). Jo hi vaig afegir els productes de bany just al cim del pastís, perquè queda un petit forat, de l’espai del cilindre de cartó, i així s’amaga.
  7. Embolicar-lo és opcional. Dóna el toc final. Però també ajuda a preservar la higiene dels bolquers de cara al transport. També és molt útil una bossa gran amb nanses, perquè segur que anirà d’una casa a una altra almenys un cop.

La veritat és que va agradar força. Potser no va emocionar als futurs pares com m’havia passat a mi, perquè ells ja tenien bolquers a casa, però quan vegin que durant una setmana no caldrà comprar bolquers, ploraran de l’alegria 😛 També espero que el kit bany els hi vagi tan bé com a nosaltres. 🙂

Ja veieu que és molt fàcil i un regal molt útil. Així que si us voleu animar a fer-ne un, aneu pas a pas. Heu de deixar anar la creativitat. Si no, escriviu-me i us en preparo un 😛 Només cal saber el tema amb què el voleu decorar.

Per cert, el bebè serà una nena, però això no ha importat massa a la decoració, oi? 🙂


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Box Time

Un post ràpid per parlar d’una activitat/joc que ens hem “inventat” a casa i que és totalment DIY, gratuita i 100% reciclada 😛 Nosaltres li deiem Box Time i era ideal quan el peque tenia poca mobilitat però molt interès pel món. Nosaltres varem començar als 6 mesos i es va allargar dins els 9 mesos aproximadament tot i que ja no mostrava el mateix interès, però això depen com sempre de cada nen.

 

 

Time box1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Avui no diré res que la saviesa popular no sàpiga ja, però a vegades va bé recordar-ho. Per molts diners que et gastis amb la joguina, el nen es distraurà més estona amb l’embolcall. Tot depen del temps que tardin els adults en treure-li i tirar-ho. El cas és que jo no el vaig tirar, per així aprofitar l’estona que es distreia per fer alguna d’aquelles coses que les mares tenim la mania de fer: anar al lavabo, escalfar ràpid el dinar, entrar l’única roba neta del estenedor abans que caigui el super xàfec…  i a més vaig començar a buscar-li embolcalls, o millor dit caixes, més atractives i de formes diferents. Li encantava.

Així poc a poc varem anar incorporant una estona al dia de joc lliure amb caixes. Pot semblar una tonteria, però li agradava moltíssim, perquè quan s’hi posava primer reia, després es concentrava una barbaritat i no li podies treure la caixa fins que ell deia prou; i a més a més estic convençuda que li ha anat super bé per incorporar molt ràpid habilitats psicomotrius a les mans (pinça gran, pinça fina), força als braços i agilitat als peus. 

El procés

Primer li donava caixes grans, buides òbviament. Les agafava amb les dues mans, panxa enlaire i si ho necessitava s’ajudava amb els peus i les cames. Ai el nostre mico!! 🙂

Time Box 4

Després caixes més petites amb solapes i pestanyes i ell jugava a obrir-les. El primer dia que ho va fer vaig al·lucinar!

Vaig provar de reduir el tamany de les caixes. I quan veia una caixa amb una forma nova s’hi llençava a investigar.

Time Box 5

Quan tot això ja ho tenia controlat vaig provar de donar-li color molt variats o amb dibuixets. Com ja donava la volta, el deixava bocaterrosa i posar algunes caixes juntes a terra per veure que li cridava l’atenció i va resultar que les feia servir per començar a donar cops o per incorporar-se.

Naturalment l’eufòria inicial va anar reduint-se encara que li buscava caixes noves, provava de posar-hi coses dins, etc. Així que l’estona Box Time va anar desapareixent progressivament fins que un dia va trobar la mega caixa de la seva trona. Jo l’anava a llençar i la tenia al menjador. Com ja es movia arrossegant-se, va arribar fins a ella, la va fer caure a terra i es va passar el dia sencer intentant escalar-la.  Un mes més tard encara la tenim al menjador i es passa l’estona pujant-s’hi i baixant. Ja no és Box Time, ara és “No hi ha qui em pari” 😛

Recomanacions

  • La idea no és comprar res especial per aquesta activitat, si no aprofitar les caixes que es tenen per casa. Com veieu, jo he tret profit a les caixes de mocadors de Kleenex Collection 😛 Són boniques i ideals per posar-hi pinces, botons grossos, etc i que facin més soroll. Però podeu aprofitar les caixes del té, de les cremes del nen o vostres, de gasses de farmaciola, etc
  • No es llença cap caixa en bon estat! Sempre es pot llençar després, un cop destrossada, trencada o mossegada. O quan veieu que no li fa cas.
  • Que no us faci por oferir-li caixes diferents. Segurament els/les peques trobaran una manera de jugar-hi que no havíeu pensat.
  • Tot i que és joc lliure, vigileu-los! El cartró pot tallar, pot estar ja molt trencat o destrossat i se’l poden intentar menjar, sobretot cantonades i pestanyes.
  • Reviseu sempre les caixes abans de donar-lis o al recollir-les.

Consell final: Compte si li doneu caixes que després pugi veure veu fora del context Box Time, perquè les pot reclamar i molt insistentment. A nosaltres ens va passar amb la caixa de galetes i amb el Tetra Brik de llet que també li havia donat un dia per jugar. Ara fem malabars per a que no les vegi o estem perduts ;P


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

La nostra Panera dels tresors!!

Sabeu aquell clàssic de “gastes molts diners amb una joguina i el teu fill es distreu amb el paper d’embolicar”? Doncs aquest reis ho varem viure de ple. Des de llavors tenim la casa plena de joguines de 6m a l’any i ell prefereix descaradament les culleres, els taps, les ampolles de plàstic i un llarg etcètera que no sol passar per les joguines estàndards. Això sí, la pinça l’ha perfeccionat “que no veas”. Així que fa dues setmanes vaig iniciar un projecte que em rondava pel cap des de feia temps. Construir la nostra Panera dels Tresors!

Panera1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Se que és poc original, però per alguna cosa hi ha tantes blogs i webs de maternitat que en parlen. És ideal per nens/nenes de 6m a l’any, perquè els estimula i els ajuda a descobrir el món que els envolta, a l’hora que els hi permet entrenar les seves capacitats motores. Però sempre que ho veia pensava que encara no era el moment. No volia córrer, sobre estimular-lo i avançar-me a les seves possibilitats. Ja prou estimulat va ell, amb els seus ullasos mirant a tot arreu des de ben petit al fulard o la motxilla. Però quan vaig veure que amb la cullera de fusta de la cuina s’entretenia més de mitja hora i jo podia fer el dinar, el sopar o el que sigui, vaig tenir clar que era el moment per la panera. És ara o mai! Si no serà massa tard i ja no li farà tanta gràcia. I a mi em farà peneta haver deixat passar el moment.

Imagino que sabeu què és una panera dels tresors. La xarxa en va plena, i nosaltres no podíem ser menys. Però si per algú és un concepte nou aquí va una petita explicació.

Què és una Panera dels tresors?

Es tracta d’unir en una panera, cistella, o recipient que es tingueu per casa objectes de la vida quotidiana, amb la intenció de crear una “joguina”/activitat pedagògica, alternativa i molt econòmica per distreure als més petits i ajudar-los a descobrir el mon. L’origen d’aquesta activitat és pròpia de les pedagogies Montessori i Waldolf. Nosaltres no les coneixíem abans de tenir al peque però des de que les varem descobrir ens encanten. A veure si mes endavant puc fer un post sobre Montessori i Waldolf per Dumies 😉

Quant fer la Panera?

Aconsellen que es faci vora els els 6m. Però com tot, depèn sempre del nen. Es tracta que tingui interès en l’entorn i els objectes del dia a dia. També seria bo que el nen es sentes sol perquè així pugui “jugar”/descobrir els objectes ell solet. El nostre encara no es seu sol perquè em optat per seguir les línies del moviment lliure de la Dr. Pikler pel que fa a temes motors. També faré una entrada més endavant 😉 Tot i així, el nostre peque ja fa temps que s’ho passa la mar de bé fent la croqueta i agafant objectes i mirant-se’ls boca amunt o mig de costat. Així que perfecte!

Com es fa una Panera dels tresors casolana?

El primer és trobar el recipient. S’aconsella una panera de vímet perquè te la forma adequada: permet que el nen vegi i agafi fàcilment els objectes que hi ha i que si ho desitja pugui moure-la amunt i avall quan es comencen a desplaçar (gatejant, mig asseguts, etc). Però podeu fer paneres de tela, palla… el que vulgueu.

Panera2
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

I després comença la diversió pels pares! Es tracta de buscar, recopilar i reunir tants objectes de la vida quotidiana com es pugui, variant formes i materials. Això pot semblar ràpid i fàcil, però no ho és tant. Penseu que la línia Montessori es centra en els materials primaris, com la fusta, la roba, el metall, el vidre, etc… i pretén fugir sempre del plàstic i els seus derivats. La paradoxa és que actualment és impossible fer que un nen/nena no estigui en contacte amb el plàstic, i trobar certs objectes de fusta o vímet és molt complicat, així que a la nostra panera ens hem concedit algun objecte plastificat.

A més, hem demanat ajuda a la tribu més propera (avis i iaios) i hem aprofitat que el canvi horari ha trastocat al peque i durant dues setmanes només feia les migdiades a la motxilla per fer llargs passejos pel barri i anar recopilant allò que no teníem a casa.

I aquest ha estat el resultat! El peque està encantat posant-se la pinya a la boca i donant cops amb els pals i la cadena!! Ara, la veïna de abaix no se.

Panera3
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

La nostra panera conté:

  1. Ou de fusta
  2. Cullera gran de fusta
  3. Sonall de boles de fusta amb cordill (Fet a casa)
  4. Branca de fusta, polida per evitar elements perillosos (Amb el gos després hem descobert que era una mala idea. Tots dos estan interessats :P)
  5. Pal de fusta polida
  6. Pedres de diferents mides i textures
  7. Cadena de metall
  8. Tapa de pot de metall
  9. Pinces del te de metall
  10. Motlle de flan de metall
  11. Taps de suro
  12. Botons de plàstic de colors amb cordill
  13. Ventall de fusta i paper (Record d’uns bons amics)
  14. Drap de cuina
  15. Ulleres velles
  16. Mirall petit amb marc de fusta
  17. Pinta
  18. Petxina
  19. Pinya (Passa com amb el pal. Gos i nen interessats)
  20. Estalvis d’espart (a la primera foto encara no el teniem. Gràcies iaios 😉 )

Seguretat

Quan es seleccionen els objectes s’ha de mirar que compleixin certes mesures de seguretat per que la criatura pugui jugar i experimentar sense córrer perill. En algun lloc vaig llegir que no serveix de res dir-li constantment No a un nen/nena. És preferible habilitar-ho tot al màxim per a que pugem evitar dir-li no i que jugui lliurement. I en aquest cas encara amb més motiu.

Normes bàsiques:

  1. Que l’objecte sigui prou gran per a que no se l’empassi o s’ennuegui, però prou petit per a que e l pugui agafar.
  2. Que no es trenqui fàcilment, justament per evitar que tingui peces petites que es pugui empassar o ennuegar.
  3. Rentar els objectes prèviament. Aquí ja depèn dels escrúpols de cadascú.
  4. I sobretot estar sempre amb ells supervisant!!! Nosaltres, amb el dia a dia, hem hagut de retirar algun objecte perquè el nen ha trobat formes molt creatives i perilloses de jugar-hi. Ja se sap, ha après a adaptar-se ràpid a les circumstàncies.

Deixa’l jugar lliurement. Ja descobrirà per a que serveix o què com fer amb cada cosa.

Consells finals:

  1. Us recomano no gastar-vos molts diners. Casa hem tingut un pressupost que no arriba a 15€, perquè hem hagut de comprar un parell de coses. Però el reciclatge i l’ajuda familiar remenant calaixos us poden anar molt bé.
  2. Visiteu les botigues de barri de tota la vida. Si aneu amb el nen/nena i els hi expliqueu que busqueu i els hi dieu que esteu fent un joc pel petit/petita, segur que us ajuden. A mi em van donar la idea dels botons de colors, perquè de fusta era molt cars. I s’ha convertit en un objecte estrella.Nosaltres hem anat a:Merceria: per l’ou i la bola de fusta, els cordills i els botons de colorsFerreteria: per la cadena de metallBotiga de Vímet: per la panera (També es poden trobar a les botigues de paraments de la llar)La resta d’objectes els teníem per casa nostra o dels avis i iaios.
  3. I si tot i així, no teniu temps per fer la panera o preferiu comprar-la feta, recordeu que hi ha moltes botigues o mares artistes que us fan paneres amb molt d’amor.

Penseu que jo us ho he explicat tot això de la panera molt d’estar per casa, però altres webs o blogs us donaran més informació pedagògica i bons consell i idees. Aquí us deixo dues que m’han agradat molt:

http://www.taatbox.com/blog/rc-la-panera-dels-tresors-per-despertar-els-5-sentits-de-linfant-dels-6-als-12-mesos-aprox/

http://www.cosetesdenores.cat/2015/10/la-panera-dels-tresors.html

Si teniu qualsevol dubte i creieu que us puc ajudar, digueu-m’ho. I vinga, envieu-me fotos de les vostres paneres!! Em moro de ganes 🙂


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!