Ahir anava pel carrer a les nou i pico de la nit tan tranquil·la, sense presses, escoltant música i ballant quan em vaig adonar que feia tres anys que no ho feia. Si estava al carrer a aquelles hores segurament seria per feina o per alguna obligació i segur que aniria corrents cap a casa…… Continua llegint Recuperar temps per mi sense culpes
Avui vull parlar d’ell, del meu company, del meu amor. Ell és l’altra part d’aquesta tribu que normalment es queda en l’anonimat, en el silenci; però que sense la seva participació això no seria possible. Aquestes últimes setmanes he estat molt desconnectada del blog. Sense energia per escriure, quan pensava que faria col·lecció de posts…… Continua llegint Ets el meu company de vida
Feia dies que volia escriure aquest post però les paraules no em sortien. No volia deixar passar la data però a la vegada em negava a acceptar que fos real. ——- Aquesta nit fa 13 anys que et vas llençar a les rodes de les nostres bicis i vas trasbalsar les nostres vides de dalt…… Continua llegint Gràcies Leto!
A casa no tenim cotxe. A mi m’encanta conduir però el cotxe és una despesa que fa anys vàrem decidir que no feia falta. Només l’agafem per sortir de Barcelona i la veritat és que els últims anys amb el nen no l’hem notat a faltar massa. El nostre fill es mareja i molt. En…… Continua llegint Vacances sense cotxe: Llançà
Sempre m’ha anat bé escriure per posar els sentiments a lloc, per veure la realitat en el seu conjunt i per intentar viure la vida amb més sinceritat amb mi mateixa. Així que en un moment així no podia fer res més que escriure. Vaig començar aquest diari el diumenge passat quan ja tenia les…… Continua llegint Diari d’un comiat. Gestionant el dol de perdre una mascota
Ara que ens acostem als dos anys de l’Ot volia reflexionar sobre com ha estat aquest últim any per mi i per la família. L’any passat era una mare en excedència, dedicada al meu fill i enamorada de la meva vida. Aquest any sóc una mare treballadora, dividida entre la feina i el meu fill…… Continua llegint Ens acostem als dos anys
(Feia temps que volia actualitzar el text de presentació del blog. Ara aprofitant el post 50 m’he decidit a fer-ho. Espero que us agradi!! Si no em coneixes, pots començar amb la presentació inicial Ara som una tribu! ) Hola, sóc la Cristina. Mare de l’Ot d’1 any, parella d’un artista des de fa 15 i…… Continua llegint Un any més tard, seguim sent una tribu!
Aquest setembre inaugurarem una nova etapa a les nostres vides: el nen començarà l’escola bressol i jo tornaré a treballar. Dos canvis que seran tot un nou món per la nostra petita tribu i als que ens haurem d’adaptar tan bé com pugem. O ens en sortim o morim en l’intent. De moment no es…… Continua llegint Al setembre, comencem l’escola bressol!
Aquest és un post de comiat, però només fins setembre 😉 Necessito parar per vacances. I agafar forces pels nous reptes del curs vinent. Està clar que a la nostra tribu s’està acabant un cicle per començar-ne un de nou. I el millor és començar-lo amb les piles carregades, que ara no tinc. Fa dies…… Continua llegint Tanquem per vacances
¿Que le pasa a una Mamapulpo en excedencia 🐙💪 el dia que necesita ducharse y las necesidades de los demas pasan delante? Corre, corre, que llego tarde al curro.🏃 Ya saco yo al perropulpo. 🐶 Venga Cariñopulpo aquí tienes tu desayuno 🍌, tus juegos, tu pañal límpio 🚼 tu siesta en la teta… Pues que…… Continua llegint Mamapulpo en excedencia (8 meses de felicidad tentacular)
Una mare i la seva tribu 