En els últims (quasi) tres anys m’han preguntat això un munt de vegades, tantes que he perdut el compte; però a la meva parella MAI. Suposo que la situació us sona familiar: Vaig sola pel carrer, em trobo algú que em coneix i el primer que em deixar anar és On has deixat al nen?…… Continua llegint On has deixat al nen?
Ara que tothom dorm a casa voldria aprofitar per reflexionar sobre el que ha passat aquests últims dies arran de la vergonyosa sentència de La Manada. Sé que aquest cas és un exemple més de la violència i el masclisme que encara es passegen lliurement per la nostra societat, i que a part d’aquest cas…… Continua llegint No és no, i només sí vol dir sí!
Abans d’acabar la setmana volia escriure aquest post ràpid. Primer havia de ser Perquè faré vaga el 8M i així em servia per acabar de prendre la decisió, bàsicament a escala econòmica laboral. Però la vida de mare té aquestes sorpreses. Per molt que et proposis fer alguna cosa, la realitat sempre marcarà el seu…… Continua llegint Per què vaig fer vaga el 8M?
Avui #8Març Dia de la Dona voldria reivindicar l’essència de la dona-mare, perquè masses vegades, de forma conscient o inconscientment, les mateixes dones hem renegat d’aquesta faceta en la nostra vida pública. Com si això fos un requisit imprescindible per ser reconegudes, respectades i valorades en altres àmbits de la vida. I ja n’hi ha…… Continua llegint Sóc dona i mare
Aquest dissabte 25N es commemorava el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere i no volia deixar passar l’ocasió sense parlar del tema encara que la conjuntivitis i l’otitis del peque m’ha endarrerit una mica. Així que he tornat a deixar a l’esborrany La nostra habitació Montessori o El nostre Top 5 en Música infantil…… Continua llegint Eduquem en el masclisme?
Quan encara no he tancat tots els temes que tenia pendents pel blog i els borradors a mitges s’acumulen, ara se’m plantegen nous temes que no vull deixar passar més dies per tractar. Per això, avui més que mai, volia parlar sobre un gran tema: Per què sempre s’espera que renunciem les mares? Ja sabeu…… Continua llegint Per què sempre s’espera que renunciem les mares?
Si em coneixeu o m’esteu seguint segurament ja sabeu que estic d’excedència fins al setembre, quan el meu fill tingui 1 any i un parell de mesos. Llavors farem junts l’adaptació a l’escola bressol i jo tornaré al món dels adults. Serà dur pels dos i a la vegada bo. Ell tindrà molta més vida social…… Continua llegint Estic d’excedència i no vull donar més explicacions!
Una mare i la seva tribu 