Jocs de 1 any a 2 anys

Una pissarra gegant a casa – DIY i Low cost

D’ençà que el peque va arribar a casa, el nostre piset d’enamorats s’ha anat convertint a poc a poc en un pis que diu a crits Aquí hi viu una família. És a dir desordre generalitzat, muntanyes de roba per plegar, la rentadora sempre en marxa… però sobretot joguines per tot arreu que conviuen amb la decoració més moderna. Hehehe!

Primer et resisteixes i ho vas desant tot a l’habitació del peque, però arriba un moment que acceptes l’evidència. En aquell pis hi viu una criatura petita i per molts esforços que facis, ella anirà ocupant terreny. I quan no són els peques que guanyen terreny som nosaltres que els hi concedim amb tota la il·lusió del món. Com aquesta tardor, quan el pare es va animar a fer una pissarra gegant al passadís de casa, per acabar de convertir l’últim espai neutral que teníem. Ara sí que ja no podrem treure’ns l’etiqueta de Aquí hi viu una família. 😉

La veritat és que va ser molt fàcil de preparar, súper econòmica i ha estat un èxit total. Així que us ho recomano moltíssim. Els peques ho gaudiran molts i els adults també Hehehe!

Pissarra (2)

Perquè una pissarra pintada?

Quan ens vàrem plantejar posar una pissarra, la primera idea va ser anar-ne a comprar una. Menys feina! Però el preu de les pissarres ens va frenar. Ho heu mirat alguna vegada? Ikea i alguna marca més té opcions econòmiques però molt petites. A més teníem l’inconvenient de l’espai. Totes aquestes són amb cavallet i per tant ocupen una barbaritat, però en realitat l’espai per dibuixar no és ni d’un metre quadrat. En canvi si  busques alguna pissarra per penjar la cosa es dispara fàcilment a 50 € però si la vols una mica gran (de 50 x 80 cm o de 70 x 100 cm) la cosa ja pot picar uns 100 € o més.

Veient aquests preus, va ser quan el meu xicot es va plantejar pintar-la a la paret. No sé si us heu fixat que alguns parcs en tenen. Estan a l’altura de les criatures i des de ben petits poden començar a guixar. Així que un cap de setmana es va equipar i en un parell de dies la va tenir llesta. A baix us explico com.

Pissarra gegant, diversió i aprenentatge assegurat 

No sé què té una pissarra però quan en veig una sento l’impuls de dibuixar alguna cosa. No sé si és la nena que porto dins o la professora frustrada, però hi ha alguna cosa que m’impulsa a guixar-la. A més no sóc l’única. Amb aquestes dimensions tothom s’anima a utilitzar-la. Tothom!! Quan els iaios o els avis es queden a fer de cangur del peque sempre trobo un nou dibuix. Hahahaha! M’alegra veure que no sóc la única que pinta com una nena 😛

Quan la vàrem fer sabíem que l’Ot era massa petit, perquè en prou feines agafava un guix i feia una ratlla, però estàvem segurs que la gaudiria molts anys. Segurament fins als 5-6 anys pot arribar a tenir interès en ella. Però ja us dic que ara també li estem traient profit.

El peque cada cop s’anima a fer traços més llargs. Agafa el guix i va fent ratlles. Inclús prova colors o reclama més un que l’altre. Fa uns dies vaig al·lucinar perquè anava guixant i parlant sense sentit. I en preguntar-li que dibuixava em va dir “peix, peix” (era el que jo dibuixava al seu costat). Naturalment només eren gargots que no s’hi assemblaven però ell hi posava imaginació. Així que és fantàstic que la pissarra també li estimuli la imaginació. A més, la pissarra ens ha ajudat a practicar vocabulari. Tot el que li dibuixem li crida l’atenció i es queda amb la paraula. Fins al punt que al cap d’un parell de dies si li tornes a preguntar on és el pop, el cactus, l’elefant, etc. ell ens ho assenyala i ens explica a la seva manera tot el que li havíem dit sobre el dibuix. És com un conte interactiu 😛 A vegades em sento com una paleolítica explicant històries a través dels dibuixos a les parets. Podeu riure, però entenc que funciona.

Pissarra

Què necessiteu: Pressupost i Materials (DIY i Low Cost)

Nosaltres ens vàrem gastar menys de 25€ per una pissarra d’una mica més de 4 metres quadrats (quatre metres de llarg per un d’alçada). No ocupa espai i si ens afartem, simplement haurem de prendre paciència i pintar a sobre. Si us animeu, només necessiteu:

  1. Pintura per pissarra: Nosaltres hem fet la nostra amb un pot de Titan Pizarras que ens va costar menys de 20 €. El fabricant recomana fer dues capes i en vàrem tenir suficient.
  2. Superfície adequada: Es pot pintar sobre un munt de superfícies: paret, fusta, mobles… Simplement necessiteu que la zona sigui més o menys llisa per a que després pugueu dibuixar sense elements que molestin. El meu xicot va polir la paret una mica abans de pintar per evitar trobar-nos bonys. Però si teniu parets estucades, potser és bona idea plantejar-vos altres superfícies, com les portes dels armaris, tauletes per nens, etc. Penseu que hi ha varietats de colors en acabat de pissarra per si ho voleu fer servir en decoració.
  3. Material per pintar: Pinzells, cinta de pintor, paper per el terra, etc.
  4. Guixos: Nosaltres els vàrem comprar a una jogueteria pensant que si se’ls posava a la boca, almenys no tenen materials tòxics. Així que van picar una mica. Quan creixi això no serà tan important perquè entendrà millor que els guixos no es mengen, però mentrestant ho hem preferit així.
  5. Drap o esborrador: Com qualsevol pissarra si voleu que s’esborri tot el que s’ha dibuixat necessiteu passar-hi un drap una mica humit. Com és la paret i em fa una mica de cosa, normalment li passem l’esborrador i de tant en tant un drap humit i les finestres obertes per a que es ventili i s’assequi ràpidament.

Passos a seguir, gentilesa del pare manetes de la tribu 😉

  1. Delimiteu amb cinta de pintor l’espai on voleu que vagi la pissarra.
  2. Poliu la paret amb paper de vidre. Comenceu amb un paper més rugós i acabeu amb un de més fi.
  3. Netegeu bé la paret. Nosaltres hi vàrem passar una esponja amb una mica d’aigua.
  4. Deixeu que s’assequi bé.
  5. Pinteu amb un rodet una primera capa i deixeu assecar bé abans d’aplicar la següent segons indiquin les instruccions.

Tingueu en compte que:

  • Entre capa i capa solen demanar que passin unes quantes hores així que potser no ho podreu enllestir tot en un dia.
  • La pintura els primers dies fa força olor. Seria ideal que ho féssiu just abans de marxar de cap de setmana o quan penseu que estareu moltes hores fora de casa. Nosaltres ho vàrem fer en una època que encara podíem tenir les finestres obertes.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Jocs de 1 any a 2 anys

Pintura de dits: Una activitat mooolt divertida (i pedagògica)

Ja fa temps que volia escriure aquest post perquè a l’estiu vàrem inaugurar una nova etapa de jocs amb el peque i no havia escrit res al respecte. Tampoc es tracte de res excepcional, però reconec que el seu pare i jo ho vàrem viure amb especial il·lusió.

Fins als 13 mesos no ens havíem ni plantejat que el peque pogués gaudir amb el dibuix o la pintura. És a dir, el veiem interessat en altres àrees (descobrir el seu cos, investigar formes, moure’s) i ni pensàvem que li pogués fer gràcia. Algunes mare-amigues m’havien explicat que els seus fills, una mica més grans que el meu, s’ho passaven molt bé dibuixant o amb les pintures. Així que les ganes de provar-ho amb l’Ot van anar creixent fins que aquest estiu ens vàrem animar a provar-ho por todo lo alto.

Com a casa som una mica extremistes i sembla que no tenim mesura, o tot o res, el primer contacte del peque amb el dibuix va ser amb pintures de dit! Res de llapis de colors o un boli qualsevol i un full de paper. Nosaltres ens vàrem llençar als pots grans de pintura, paper gegant a terra i vinga! No sé si ho heu provat, però us ho recomano molt. Riureu, traureu records per Instagram o per tota la vida – el que preferiu 😉 -, però sobretot us embrutareu!!

Pintura de dits
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Perquè recomano aquesta activitat?

Com us deia els peques s’ho passaran teta 😛 perquè és una activitat que els desperta els sentits a saco, però vosaltres us heu de mentalitzar que a aquesta edat és una activitat més per experimentar i embrutar-se que per treure l’esperit artístic. Això ja arribarà més tard.

  1. Estimulació sensorial: El contacte amb la pintura els aportarà textures noves al tacte. Potser que els hi faci molta gràcia o gens ni mica, hi ha nens per tot; però els hi hem de donar temps per acostumar-se i sentir-se còmodes. El millor és començar amb poca pintura i segons reaccioni augmenteu el nivell de “brutícia” 😛 A més a més, la pintura sol estar freda. Si ho feu a l’estiu es nota molt. Al nostre li va agradar el contrast de temperatures i quan es va acostumar es divertia posant la mà sencera al pot gran.
  2. Causa-efecte: Encara recordo la cara de flipat el nostre fill quan va veure com allò que tenia a la mà provocava que el paper canvies de color. Hehehe! Ens pot semblar una ximpleria, però per ell això va ser com aquells memes on el cap d’algú explota. Wuuuauuu!! Què és això mama? Papa? Ens mirava al·lucinat i amb un gran somriure. Amb el temps i a mesura que es fa gran va entenent que pot fer formes o “dibuixos”.
  3. Ajuda a assentar les bases de l’escriptura: Molts estudis demostren que l’estimulació artística (bé el fet de jugar amb clors, llapis de colors, guixos, etc ) desenvolupa la part del cervell on després s’establirà l’escriptura. Òbviament no ho fem per això, però saber que també li aporta beneficis cognitius són punts a favor quan veus el merder que es genera 😛
  4. Records de per vida: Durant les sessions artístiques nosaltres hem viscut algunes de les escenes més divertides d’aquests 19 mesos. Ell rient, nosaltres també. Tots bruts i feliços i l’Ot provant cares noves que no li havíem vist mai. Hehehe! Us he dit records, perquè normalment no pots fer fotos. Estàs pendent del peque i passant-ho bé. Sobretot deixéssiu la càmera i gaudiu!!! Nosaltres el primer dia vàrem comptar amb la presència dels avis, i per tant el reportatge fotogràfic va ser a càrrec d’ells. Us ho recomano 😉

Algunes recomanacions:

Per a començar a pintar-jugar no necessiteu res més que pintures de dit, que trobareu a qualsevol botiga de manualitats tipus Abacus, i paper. Però després de la nostra experiència us volia fer quatre recomanacions:

  • Pintures de dit: Podeu comprar-les en pots petits, com veieu a les fotos, o pots grans. En els pots petits segurament posaran només els dits i no la mà sencera, com el pot gran. Això pot ser bo perquè no s’embrutarà tant. Però segurament els colors es mesclaran molt. La veritat és que el nostre peque no semblava gaire interessat a canviar de color. Sinó més en l’experiència. Així que jo us recomanaria un pot gran d’un sol color i tenir a mà algun altre color per veure com reacciona.
  • Paper: Si els nens/nenes són petits us costarà que pintin en un sol lloc o que respectin els marges del paper. Així que, com més gran sigui el paper millor i poseu-lo a terra. Nosaltres vàrem optar per paper d’embalar d’un metre d’ample. Així ell es podria moure per sobre el paper i anar pintant. També hem provat amb rotllos d’estovalles de paper i també van fantàstic.

    Pintures de dits5
    Cristina F. Victory – Setembre 2017
  • Roba: Mentalitzar-vos que s’embrutarà! No sé si veieu la foto d’alt. Per molt que ho intenteu evitar la gràcia en part és aquesta, així que cal tenir-ho en compte abans de començar. Totes aquestes pintures es treuen de la pell i de la roba amb certa facilitat. Però no us enganyeu si fan el guarro de veritat, us podeu trobar com jo amb un parell de bodies blancs que tenen taques grises permanents. Així que us recomano que escolliu roba vella o que clarament no us importi que quedi tacada de per vida, per ell i per vosaltres!!! En algun moment voldrà mostrar-vos la seva obra d’art, abraçar-vos o simplement l’haureu de pillar per banda per anar a la dutxa.
  • L’espai: Nosaltres ho hem provat en diferents ocasions i reconec que el més còmode va ser a la terrassa a l’aire lliure. El paper cobria molt tros i el peque es movia bàsicament per allà. Però sobretot el pare i jo estàvem relaxats perquè si la pintura sortia del paper l’acabar només havíem de passar la manega. Però també ho hem provat a casa i tot i que la logística es complica, us confirmo que es pot fer. Ja ens veieu a la foto de sota. Simplement busqueu un espai ampli, doneu espai al paper, traieu els mobles o objectes valuosos (si és que us queden), si fa falta cobriu el que quedi amb llençols vells i intenteu passar-vos-ho el millor possible encara que l’activitat duri molt menys del que pensàveu.
20180211_173451
Cristina F. Victory – Febrer 2018
  • Tovalloletes de bebè: A casa no ens agraden gaire. Jo no suporto l’olor de la major part d’elles. I sempre peso si ho treuen tot, la de merda química que portaran. Però he de reconèixer que en certs moments són útils, i aquest és un d’aquests moments. 😉 No ho traureu tot amb tovalloletes, però us permetrà reduir el merder. Són ideals per fer una primera neteja de mans, treure alguna taca dels mobles propers, etc.
  • Dutxa: Tingueu a mà la dutxa, la banyera, etc i com més enllestida millor, perquè quan el merder de colors sigui màxim i el peque estigui cansat, l’ideal és anar directe a l’aigua. Allà la pintura marxarà com si res però si heu de preparar el bany un cop acabada l’activitat, amb el nen/a fet un cristo i vosaltres potser també, la vostra casa pagarà les conseqüències. Esteu avisats!

Així vàrem acabar nosaltres el segon dia 😉

Pintura de dits3
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!