Criança respectuosa

Regals, la nostra guia bàsica

El tema dels regals és un post que tenia pendent de fa molt, tant que acabo de veure que fa un any ja vaig intentar escriure sobre el tema 😛 Però en aquest temps la realitat ha anat canviant i jo veig les coses una mica diferent. La base és la mateixa, però dos anys a l’esquena d’aniversaris, reis, celebracions vàries, família “generosa”, amics que volen quedar bé, etc m’han donat una nova perspectiva. A veure si us sé explicar com ho vivim a casa i quines són les nostres guies bàsiques.

card-1835447_640

La quantitat

Com us he dit en algú post en tema regals a casa hem estat “uns pares rancis” Hahahaha! No ens fa gaire gràcia que el nen tingui moooolts regals tant per l’aniversari com pels Reis o el Nadal. Sempre hem tingut la sensació que així no els gaudeixen i que queden enganxats al subidón d’obrir un paquet rere l’altre i no tant a l’emoció de jugar-hi. Així que el primer Nadal del peque la consigna va ser un regal per unitat familiar. Un els pares, un els avis, un els iaios i un els tiets (i si algun no cau, no passa res). Però les coses no sempre surten com un pensa.

Els meus pares es van avançar als nostres comentaris i al principi de desembre ja tenien els regals dels Reis, dos o tres. Pel seu aniversari tothom va respectar el que vàrem dir, però sincerament jo vaig sentir que més d’un es molestava una mica i feien “apanyos” però en general tot molt respectuós. Però l’últim Nadal la cosa es va desfermar, amb un migdia de Reis de brutal on el peque va arribar a obrir 18 paquets d’una sola tacada, més els tres que portava de casa i els que caurien a la tarda a l’altra casa. Aquell dia vaig veure perfectament com no volia que ho visqués el meu fill. La família li anava dient “Vinga obre el paquet, que aquí en tens un altre!” Cap al final ell ja no sabia ni què obria. Fins i tot li varen canviar un i ni es va adonar. Tenia una sobredosi de paquets en tota regla. Els obria primer il·lusionat, després en mode automàtic i al final com una obligació amb una cara entre alegria i obligació. Després de tot allò em va costar Déu i ajuda baixar-li, fer-lo frenar i dormir. Es queia de son, però no podia adormir-se així que es pegava al cap o em pegava a mi com mai havia fet. Un show! Així que ara que ha estat el seu aniversari ja no sabia com encarar-ho.

Quin regal?

L’altre element en qüestió és l’elecció del regal. Per nosaltres al principi era important marcar una mica a la família el tipus de regals que volíem. Res de joguines amb música, res de llums, preferiblement fusta i joguines que despertin la creativitat, res de violència ni competitivitat. Amb el temps he pensat que potser vàrem ser una mica castradors però també m’adono que va anar bé fer veure a les famílies quins tipus de joguines ens agradaria que tingués el peque. Perquè no és el mateix un Gusiluz, que una capsa de nins de fusta. La veritat és que ara ja saben per on van els tiros i fins que el peque sigui més gran i potser ens demani ell mateix alguna cosa de les que tenim prohibides a casa, sé que la família ho respectarà.

He llegit a les xarxes molts comentaris de mares que no suporten certes joguines que la família els hi han regalat als seus fills (que si música en bucle i súper estrident, que si les llums psicodèliques…), per això crec que donar quatre pautes a la família no està malament. Per descomptat són els vostres fills, és la vostra criança i bla bla bla, però bàsicament perquè sou vosaltres els que conviureu, cada dia amb aquella joguina i amb aquell nen/a que la reclama i s’enfada si li treus. Així que millor ja no us posin en el compromís d’haver de dir-li que no al vostre fill/a. Expliqueu així i busqueu la manera més adequada segons sigueu tots plegats, vosaltres i la família, (a mi això potser em va fallar una mica). Segur que evitareu mals majors. Nena, aquell camió de bombers tan xulo que li vaig comprar al nen, que té llums i fa ninonino… On és? Tierra trágame!!.

Volum, mida o efecte wuau!

Podeu dir-ho com vulgueu però la veritat és que tots quan regalem alguna cosa busquem agradar a l’altre. I en el cas dels nens la cosa es multiplica fins a punts exagerats i demencials. Que si l’ós tamany XXXL o el cotxet més gran de la botiga o l’arbre musical Waldolf més alt… Ojo, que ningú s’equivoqui. Les joguines de pedagogies alternatives tampoc queden exemptes d’aquest efecte. Però la realitat és que no sempre aquestes joguines són les que perduren en la ment del nen. Molts cops provocaran un efecte espectacular en el moment de regalar-los però després s’obliden d’elles. El que per mi és l’efecte Toy Story, joguines populars amb les quals la criatura només juga dos dies i després només ocupen lloc a casa. Per això nosaltres intentem dir-li a la família que no s’interessin en regalar-li coses excepcionals. Que es centrin en joguines bàsiques que li agradaran per molt que passin els dies. Actualment estem parlant de ninuuus (figuretes d’animals en el llenguatge del nostre fill) i cotxeeees. Ja ens encarreguem son pare i jo de fer un regal més wuau que encaixi amb la dinàmica familiar. Als reis va ser el tricicle-bicicleta Kinderfeets Tiny Tot 2en1 i ara ha estat la Taula Corba Wobbel que bàsicament funciona de trampolí, cadira i taula de jocs… com si fos poc.

No es tracta que vulguem monopolitzar l’efecte wuau, però està clar que l’èxit d’una d’aquestes joguines és arribar en el moment oportú i sobretot sola, sense gaires més distraccions. I la veritat és que han estat un èxit les dues. Ja us explicaré més detalladament un altre dia.

20180707_161132
© Cristina F. Victory – Juliol 2018

Les regles de joc per aquest 2n aniversari

Com deia al principi al llarg d’aquests dos anys hem vist com el tema regals pot ser molt delicat per moltes de les parts implicades. Si marques què vols, ets un ranci perquè avis, iaios i demés familiars no poden regalar-li el que els hi sembla; si a més limites el nombre de regals ja no dónes lloc al regal tipus “Penso que això et podria agradar” o “He invertit un temps a pensar, comprar i en anar a buscar el regal perquè pensava en tu” i la gent s’inventa recursos per “colar-la”. Així que aquest aniversari hem decidit donar dues simples indicacions que intentessin trobar un equilibri entre allò que la gent vol regalar i el que nosaltres volem transmetre al nen. I he de reconèixer que ens han funcionat molt bé. Us ho recomano:

PREVI: Si dubten de la tipologia de joguines, recordeu-los quina és. Res de plàstic, preferiblement vehicles sense sons… etc. Nosaltres no ho vàrem fer perquè ja sabíem que ens havien pillat la línia fa mesos. Però no està de més fer-ho.

  1. Escolliu un regal, màxim dos, per unitat familiar entre les coses que li agraden.
  2. Què li agrada? En aquest moment està en mode cotxes, motos, camions o qualsevol vehicle que es mogui i figures d’animals. A casa tenim una tropa immensa. Si a l’Àfrica es queden sense que ens avisin.

Per acabar, us voldria confessar una cosa respecte als regals. Ara que sóc mare i em trobo en la situació de gestionar un nen que rep regals, m’ha passat com en altres aspectes de la maternitat: He repensat què havia fet jo fa anys en el tema regals als nens de la família, d’amics o propers. I he de reconèixer que en cert moment jo mateixa havia trencat les normes bàsiques que aquí comento. En especial la del Wuau!! Des d’aquí demano perdó i prometo compensar a nivell Karma amb els no-regals de resta de les vegades.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Jocs de 1 any a 2 anys

Pintura de dits: Una activitat mooolt divertida (i pedagògica)

Ja fa temps que volia escriure aquest post perquè a l’estiu vàrem inaugurar una nova etapa de jocs amb el peque i no havia escrit res al respecte. Tampoc es tracte de res excepcional, però reconec que el seu pare i jo ho vàrem viure amb especial il·lusió.

Fins als 13 mesos no ens havíem ni plantejat que el peque pogués gaudir amb el dibuix o la pintura. És a dir, el veiem interessat en altres àrees (descobrir el seu cos, investigar formes, moure’s) i ni pensàvem que li pogués fer gràcia. Algunes mare-amigues m’havien explicat que els seus fills, una mica més grans que el meu, s’ho passaven molt bé dibuixant o amb les pintures. Així que les ganes de provar-ho amb l’Ot van anar creixent fins que aquest estiu ens vàrem animar a provar-ho por todo lo alto.

Com a casa som una mica extremistes i sembla que no tenim mesura, o tot o res, el primer contacte del peque amb el dibuix va ser amb pintures de dit! Res de llapis de colors o un boli qualsevol i un full de paper. Nosaltres ens vàrem llençar als pots grans de pintura, paper gegant a terra i vinga! No sé si ho heu provat, però us ho recomano molt. Riureu, traureu records per Instagram o per tota la vida – el que preferiu 😉 -, però sobretot us embrutareu!!

Pintura de dits
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Perquè recomano aquesta activitat?

Com us deia els peques s’ho passaran teta 😛 perquè és una activitat que els desperta els sentits a saco, però vosaltres us heu de mentalitzar que a aquesta edat és una activitat més per experimentar i embrutar-se que per treure l’esperit artístic. Això ja arribarà més tard.

  1. Estimulació sensorial: El contacte amb la pintura els aportarà textures noves al tacte. Potser que els hi faci molta gràcia o gens ni mica, hi ha nens per tot; però els hi hem de donar temps per acostumar-se i sentir-se còmodes. El millor és començar amb poca pintura i segons reaccioni augmenteu el nivell de “brutícia” 😛 A més a més, la pintura sol estar freda. Si ho feu a l’estiu es nota molt. Al nostre li va agradar el contrast de temperatures i quan es va acostumar es divertia posant la mà sencera al pot gran.
  2. Causa-efecte: Encara recordo la cara de flipat el nostre fill quan va veure com allò que tenia a la mà provocava que el paper canvies de color. Hehehe! Ens pot semblar una ximpleria, però per ell això va ser com aquells memes on el cap d’algú explota. Wuuuauuu!! Què és això mama? Papa? Ens mirava al·lucinat i amb un gran somriure. Amb el temps i a mesura que es fa gran va entenent que pot fer formes o “dibuixos”.
  3. Ajuda a assentar les bases de l’escriptura: Molts estudis demostren que l’estimulació artística (bé el fet de jugar amb clors, llapis de colors, guixos, etc ) desenvolupa la part del cervell on després s’establirà l’escriptura. Òbviament no ho fem per això, però saber que també li aporta beneficis cognitius són punts a favor quan veus el merder que es genera 😛
  4. Records de per vida: Durant les sessions artístiques nosaltres hem viscut algunes de les escenes més divertides d’aquests 19 mesos. Ell rient, nosaltres també. Tots bruts i feliços i l’Ot provant cares noves que no li havíem vist mai. Hehehe! Us he dit records, perquè normalment no pots fer fotos. Estàs pendent del peque i passant-ho bé. Sobretot deixéssiu la càmera i gaudiu!!! Nosaltres el primer dia vàrem comptar amb la presència dels avis, i per tant el reportatge fotogràfic va ser a càrrec d’ells. Us ho recomano 😉

Algunes recomanacions:

Per a començar a pintar-jugar no necessiteu res més que pintures de dit, que trobareu a qualsevol botiga de manualitats tipus Abacus, i paper. Però després de la nostra experiència us volia fer quatre recomanacions:

  • Pintures de dit: Podeu comprar-les en pots petits, com veieu a les fotos, o pots grans. En els pots petits segurament posaran només els dits i no la mà sencera, com el pot gran. Això pot ser bo perquè no s’embrutarà tant. Però segurament els colors es mesclaran molt. La veritat és que el nostre peque no semblava gaire interessat a canviar de color. Sinó més en l’experiència. Així que jo us recomanaria un pot gran d’un sol color i tenir a mà algun altre color per veure com reacciona.
  • Paper: Si els nens/nenes són petits us costarà que pintin en un sol lloc o que respectin els marges del paper. Així que, com més gran sigui el paper millor i poseu-lo a terra. Nosaltres vàrem optar per paper d’embalar d’un metre d’ample. Així ell es podria moure per sobre el paper i anar pintant. També hem provat amb rotllos d’estovalles de paper i també van fantàstic.

    Pintures de dits5
    Cristina F. Victory – Setembre 2017
  • Roba: Mentalitzar-vos que s’embrutarà! No sé si veieu la foto d’alt. Per molt que ho intenteu evitar la gràcia en part és aquesta, així que cal tenir-ho en compte abans de començar. Totes aquestes pintures es treuen de la pell i de la roba amb certa facilitat. Però no us enganyeu si fan el guarro de veritat, us podeu trobar com jo amb un parell de bodies blancs que tenen taques grises permanents. Així que us recomano que escolliu roba vella o que clarament no us importi que quedi tacada de per vida, per ell i per vosaltres!!! En algun moment voldrà mostrar-vos la seva obra d’art, abraçar-vos o simplement l’haureu de pillar per banda per anar a la dutxa.
  • L’espai: Nosaltres ho hem provat en diferents ocasions i reconec que el més còmode va ser a la terrassa a l’aire lliure. El paper cobria molt tros i el peque es movia bàsicament per allà. Però sobretot el pare i jo estàvem relaxats perquè si la pintura sortia del paper l’acabar només havíem de passar la manega. Però també ho hem provat a casa i tot i que la logística es complica, us confirmo que es pot fer. Ja ens veieu a la foto de sota. Simplement busqueu un espai ampli, doneu espai al paper, traieu els mobles o objectes valuosos (si és que us queden), si fa falta cobriu el que quedi amb llençols vells i intenteu passar-vos-ho el millor possible encara que l’activitat duri molt menys del que pensàveu.
20180211_173451
Cristina F. Victory – Febrer 2018
  • Tovalloletes de bebè: A casa no ens agraden gaire. Jo no suporto l’olor de la major part d’elles. I sempre peso si ho treuen tot, la de merda química que portaran. Però he de reconèixer que en certs moments són útils, i aquest és un d’aquests moments. 😉 No ho traureu tot amb tovalloletes, però us permetrà reduir el merder. Són ideals per fer una primera neteja de mans, treure alguna taca dels mobles propers, etc.
  • Dutxa: Tingueu a mà la dutxa, la banyera, etc i com més enllestida millor, perquè quan el merder de colors sigui màxim i el peque estigui cansat, l’ideal és anar directe a l’aigua. Allà la pintura marxarà com si res però si heu de preparar el bany un cop acabada l’activitat, amb el nen/a fet un cristo i vosaltres potser també, la vostra casa pagarà les conseqüències. Esteu avisats!

Així vàrem acabar nosaltres el segon dia 😉

Pintura de dits3
Cristina F. Victory – Setembre 2017

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Un sorral de pa a casa

Sí, a casa tenim un sorral! Però no dels clàssics, dels que es troben al parc, sinó un sorral de pa ratllat totalment DIY, apte per nens de pocs mesos que just s’asseuen sols. Fins i tot si el teu fill/a és molt hàbil de bocaterrosa també ho podeu intentar.

Per què un sorral a casa?

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquesta activitat. La vaig descobrir visitant escoles bressol privades. Un dia vaig entrar a una i em vaig enamorar de tot (i es va convertir en el nostre pla B a l’escola bressol pública) Allà tenien moltes activitats per nens de 6 mesos a l’any i una d’elles era aquest sorral. Naturalment també tenien sorral de terra però pels més grans. Com que els petits s’ho posen tot a la boca, hem creat aquest sorral per ells. El pa ratllat és segur. Si s’ho volen menjar cap problema, em van dir. Vaig pensar que era molt bona idea. Així t’estalvies el típic no constant que sents al parc i el pots deixar experimentar. Que la seva curiositat el guiï.

A més a més, això de tenir-ho a casa fa que puguis posar al peque a jugar qualsevol dia, encara que plogui, nevi o faci vent. I si voleu que estigui a l’aire lliure, terrassa a l’ombra i apa.

Fins i tot ho podeu improvisar de viatge o a casa dels avis. Tot són avantatges!! 🙂

Com fer un sorral?

Realment és molt senzill!! Només necessiteu:

  1. Pa ratllat: Amb una bossa de 500 grams en tindreu suficient.
  2. Un contenidor que permeti al nen experimentar i que sigui de fàcil accés i difícil de fer bolcar. Nosaltres hem optat per una font de vidre del forn que pesa una mica. Així no la pot bolcar fàcilment. Però si teniu algun lloc més gran molt millor.
  3. Elements per ensorrar: A casa hem donat un segon ús a les peces de La nostra Panera dels tresors que ja no es mirava. També hi podeu elements més petits amagats per la sorra. Però compte, perquè si els objectes són petits, poden ser perillosos per ells.
Sorrall5
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Penseu que embrutarà. Vull dir que ell s’omplirà d’engrunes i segur que tira pa fora del contenidor.  Però res que una bona aspiradora no s’emporti en un moment. 😛 A més com que el pa ratllat no és gaire car, si després de jugar ho heu de reomplir, no sap tan greu.

A nosaltres ens va força bé quan necessito que s’estigui entretingut uns minuts mentre acabo de preparar el dinar. Així que ho tinc guardat tal qual. Però podeu desmuntar-ho i deixar el pa usat en una bossa de plàstic fins a la pròxima.

Amb aigua la diversió es multiplica

Tot amb aigua sempre és més divertit. Els globus són divertits, amb aigua més encara. Per tant si un sorral és divertit, amb aigua molt més encara. Els hi podeu deixar aigua al costat (en un got, en una mini regadora o en una ampolleta) o els hi podeu deixar les mans mullades. Acabaran com una croqueta, però s’ho passaran la mar de bé.

I com tot, sigui amb aigua o sense, jugueu de forma controlada però deixant-los fer. Joc lliure a tope! Si heu d’estar patint perquè s’embrutarà els pantalons o perquè acabarà tot moll, potser és que no és el moment. I millor deixar-ho per un altre dia.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Jocs de 6m a 1 any · Maternitat

5 propostes per passar la calor (per a nens que s’asseuen sols)

Amb aquesta calor les propostes per passar estones agradables i refrescants amb els peques s’agraeixen molt i la creativitat s’aguditza per trobar fórmules noves. A part d’evitar les típiques passejades en hores de màxima xafogor i deixar als peques en bolquers per casa, nosaltres hem readaptat el joc perquè tot sigui més gratificant.

Ja sabeu que no descobreixo mai res nou, però aquí teniu les nostres propostes aptes per nens i nenes que s’asseuen sols.

  1. Banys ràpids (2-3 minuts màxim) amb aigua ni molt freda ni molt calenta: Jo sóc una addicta a les mini dutxes a l’estiu. Si estic per casa, en cauen tres ràpides: una al matí, una al migdia i una a la nit. A mi em van la mar de bé. Em refresquen i la sensació agradable em dura força estona. Així que ara li faig al peque. Només aigua, un minut o dos i fora. No cal malgastar. Sempre dic, que és com rentar-se les mans però tot el cos. Heu de mirar si us funciona, perquè hi ha gent que després d’una dutxa així encara sua més. I als peques també els hi pot passar.
  2. Jocs d’aigua: Això sí que és un clàssic. Ho hem fet tots. Jugar amb globus d’aigua, amb les fonts del carrer, amb cubells d’aigua, etc. Però quan són molt petits el millor és una mini piscina a l’ombra i que experimentin. Jo li dono objectes de La nostra Panera dels tresors que ja no li interessa tant: culeres, taps de suro, etc i també tapers petits buits. Li encanten, els manega la mar de bé. A més com són transparents es passa l’estona mirant a través d’ells. Hi posa objectes, els treu, els enfonsa. Ideal! Naturalment sempre fem coincidir un dels banys ràpids amb l’estona de jocs d’aigua. Així reduïm despesa d’aigua. A nosaltres ens funciona genial fer-ho al migdia després de dinar, quan no es pot sortir al carrer de tanta calor. Així s’acaba de cansar, es relaxa i dorm la migdiada més fresquet. Quan va arribar la calor li costava molt adormir-se de tan suat que anava. Una dia que anava super brut del menjar vàrem fer la prova i va caure rodó.
  3. Gelats casolans i fruita fresca tallada: Una opció que ha causat furor entre les mares de la meva tribu són els gelats casolans. Bé, millor dit els pols de tota la vida, però fets amb fruita fresca triturada. Jo no sóc cap experta però vaig buscar opcions per internet que no tinguessin sucres afegits. El primer dia que ho hem provat no ha tingut gaire èxit. Se l’intentava menjar però era gran, molt fred, ell estava tip i cansat, així que els motlles dels gelats tenien més gràcia. Ho tornarem a intentar! Tinc ganes de veure’l amb els morros tot vermells del gelat 😛 També hi ha l’opció de donar-los fruita tallada molt i molt freda. No dic congelada però més o menys. Si feu BLW o a alimentació guiada pel nadó potser no us sembla original perquè cada àpat és una experimentació, però es tracta de crear una situació excepcional que impliqui el joc. Nosaltres hem fet sempre BLW però el dia que vaig provar de donar-li la base de la síndria com si fos una joguina, assegut a terra i deixant que s’embrutés tant com vulgui, va ser un èxit. Sense pitet, sense roba. També ho vaig provar amb un bol de maduixes i no parava de riure de tant esprémer i tenyir-ho tot. Com us podeu imaginar, després directe al bany!! El gos va eliminar les restes tot encantat, i jo a fregar el terra. Som un bon equip 😛
  4. Reguem el jardí? A Barcelona aquest joc costa una mica, però ho hem fet a la terrassa dels avis a la muntanya. Amb una mini regadora de joguina i vinga. Ell anava regant tot content. Com no camina i gatejar amb la regadora costa, l’havíem de moure. Si no hagués inundat la menta de l’àvia. Així que si teniu una petita terrassa o un espai on pugueu fer-ho, plantegeu-vos-ho. Segur que els hi encanta. Només necessiteu una mini regadora de plàstic i alguna planta que necessiti ser regada (i d’aquelles que si la toquen no els hi fa mal). Al nostre mini pis és complicat. Però ja estic pensant a arreglar els 30 cm de balcó per que puguem passar una estona allà. Ja us explicaré. Hahahaha!
  5. Parcs amb propostes divertides: Quan la calor baixa una mica, el que ve de gust és sortir a passejar. Anar a algun lloc amb ombra i vent que ens pugui refrescar. Per això cap a les 18 h els parcs de la ciutat s’omplen. Busqueu a prop vostre quines opcions teniu. Jo he descobert que hi ha molts parcs agradables. Fins i tot alguns on es juga amb aigua de manera més o menys programada. Per exemple, al Parc de la Ciutadella, un clàssic a casa d’ençà que ha arribat el bon temps, té una àrea de joc infantil coneguda coma a Ludoteca. És gratuïta i molts dies fan activitats semiguiades. Dic semi perquè hi ha una monitora que fa propostes però la responsabilitat és dels pares. A la primavera posaven fruita tallada en una taula. Ara, des de fa unes setmanes posen cubells d’aigua perquè els nens juguin. M’encanta!!! Els pots posar en bolquer banyador o despullats, però t’aviso és una porcada. S’omplen de franc, es posen en cubells on el del costat es pot haver pixat i després a veure qui els porta cap a casa. Però la cara de felicitat que posen en immensa.

Com veieu, les propostes són molt senzilles i res de l’altre món. L’aigua i el gel sempre guanyen la batalla a la calor. Es tracta de trobar maneres divertides per passar l’estona i la calor.

Si teniu propostes creatives, m’encantaria conèixer-les. Escriviu-me i expliqueu-me -les!!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Box Time

Un post ràpid per parlar d’una activitat/joc que ens hem “inventat” a casa i que és totalment DIY, gratuita i 100% reciclada 😛 Nosaltres li deiem Box Time i era ideal quan el peque tenia poca mobilitat però molt interès pel món. Nosaltres varem començar als 6 mesos i es va allargar dins els 9 mesos aproximadament tot i que ja no mostrava el mateix interès, però això depen com sempre de cada nen.

 

 

Time box1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Avui no diré res que la saviesa popular no sàpiga ja, però a vegades va bé recordar-ho. Per molts diners que et gastis amb la joguina, el nen es distraurà més estona amb l’embolcall. Tot depen del temps que tardin els adults en treure-li i tirar-ho. El cas és que jo no el vaig tirar, per així aprofitar l’estona que es distreia per fer alguna d’aquelles coses que les mares tenim la mania de fer: anar al lavabo, escalfar ràpid el dinar, entrar l’única roba neta del estenedor abans que caigui el super xàfec…  i a més vaig començar a buscar-li embolcalls, o millor dit caixes, més atractives i de formes diferents. Li encantava.

Així poc a poc varem anar incorporant una estona al dia de joc lliure amb caixes. Pot semblar una tonteria, però li agradava moltíssim, perquè quan s’hi posava primer reia, després es concentrava una barbaritat i no li podies treure la caixa fins que ell deia prou; i a més a més estic convençuda que li ha anat super bé per incorporar molt ràpid habilitats psicomotrius a les mans (pinça gran, pinça fina), força als braços i agilitat als peus. 

El procés

Primer li donava caixes grans, buides òbviament. Les agafava amb les dues mans, panxa enlaire i si ho necessitava s’ajudava amb els peus i les cames. Ai el nostre mico!! 🙂

Time Box 4

Després caixes més petites amb solapes i pestanyes i ell jugava a obrir-les. El primer dia que ho va fer vaig al·lucinar!

Vaig provar de reduir el tamany de les caixes. I quan veia una caixa amb una forma nova s’hi llençava a investigar.

Time Box 5

Quan tot això ja ho tenia controlat vaig provar de donar-li color molt variats o amb dibuixets. Com ja donava la volta, el deixava bocaterrosa i posar algunes caixes juntes a terra per veure que li cridava l’atenció i va resultar que les feia servir per començar a donar cops o per incorporar-se.

Naturalment l’eufòria inicial va anar reduint-se encara que li buscava caixes noves, provava de posar-hi coses dins, etc. Així que l’estona Box Time va anar desapareixent progressivament fins que un dia va trobar la mega caixa de la seva trona. Jo l’anava a llençar i la tenia al menjador. Com ja es movia arrossegant-se, va arribar fins a ella, la va fer caure a terra i es va passar el dia sencer intentant escalar-la.  Un mes més tard encara la tenim al menjador i es passa l’estona pujant-s’hi i baixant. Ja no és Box Time, ara és “No hi ha qui em pari” 😛

Recomanacions

  • La idea no és comprar res especial per aquesta activitat, si no aprofitar les caixes que es tenen per casa. Com veieu, jo he tret profit a les caixes de mocadors de Kleenex Collection 😛 Són boniques i ideals per posar-hi pinces, botons grossos, etc i que facin més soroll. Però podeu aprofitar les caixes del té, de les cremes del nen o vostres, de gasses de farmaciola, etc
  • No es llença cap caixa en bon estat! Sempre es pot llençar després, un cop destrossada, trencada o mossegada. O quan veieu que no li fa cas.
  • Que no us faci por oferir-li caixes diferents. Segurament els/les peques trobaran una manera de jugar-hi que no havíeu pensat.
  • Tot i que és joc lliure, vigileu-los! El cartró pot tallar, pot estar ja molt trencat o destrossat i se’l poden intentar menjar, sobretot cantonades i pestanyes.
  • Reviseu sempre les caixes abans de donar-lis o al recollir-les.

Consell final: Compte si li doneu caixes que després pugi veure veu fora del context Box Time, perquè les pot reclamar i molt insistentment. A nosaltres ens va passar amb la caixa de galetes i amb el Tetra Brik de llet que també li havia donat un dia per jugar. Ara fem malabars per a que no les vegi o estem perduts ;P


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!