Criança respectuosa

Regals, la nostra guia bàsica

El tema dels regals és un post que tenia pendent de fa molt, tant que acabo de veure que fa un any ja vaig intentar escriure sobre el tema 😛 Però en aquest temps la realitat ha anat canviant i jo veig les coses una mica diferent. La base és la mateixa, però dos anys a l’esquena d’aniversaris, reis, celebracions vàries, família “generosa”, amics que volen quedar bé, etc m’han donat una nova perspectiva. A veure si us sé explicar com ho vivim a casa i quines són les nostres guies bàsiques.

card-1835447_640

La quantitat

Com us he dit en algú post en tema regals a casa hem estat “uns pares rancis” Hahahaha! No ens fa gaire gràcia que el nen tingui moooolts regals tant per l’aniversari com pels Reis o el Nadal. Sempre hem tingut la sensació que així no els gaudeixen i que queden enganxats al subidón d’obrir un paquet rere l’altre i no tant a l’emoció de jugar-hi. Així que el primer Nadal del peque la consigna va ser un regal per unitat familiar. Un els pares, un els avis, un els iaios i un els tiets (i si algun no cau, no passa res). Però les coses no sempre surten com un pensa.

Els meus pares es van avançar als nostres comentaris i al principi de desembre ja tenien els regals dels Reis, dos o tres. Pel seu aniversari tothom va respectar el que vàrem dir, però sincerament jo vaig sentir que més d’un es molestava una mica i feien “apanyos” però en general tot molt respectuós. Però l’últim Nadal la cosa es va desfermar, amb un migdia de Reis de brutal on el peque va arribar a obrir 18 paquets d’una sola tacada, més els tres que portava de casa i els que caurien a la tarda a l’altra casa. Aquell dia vaig veure perfectament com no volia que ho visqués el meu fill. La família li anava dient “Vinga obre el paquet, que aquí en tens un altre!” Cap al final ell ja no sabia ni què obria. Fins i tot li varen canviar un i ni es va adonar. Tenia una sobredosi de paquets en tota regla. Els obria primer il·lusionat, després en mode automàtic i al final com una obligació amb una cara entre alegria i obligació. Després de tot allò em va costar Déu i ajuda baixar-li, fer-lo frenar i dormir. Es queia de son, però no podia adormir-se així que es pegava al cap o em pegava a mi com mai havia fet. Un show! Així que ara que ha estat el seu aniversari ja no sabia com encarar-ho.

Quin regal?

L’altre element en qüestió és l’elecció del regal. Per nosaltres al principi era important marcar una mica a la família el tipus de regals que volíem. Res de joguines amb música, res de llums, preferiblement fusta i joguines que despertin la creativitat, res de violència ni competitivitat. Amb el temps he pensat que potser vàrem ser una mica castradors però també m’adono que va anar bé fer veure a les famílies quins tipus de joguines ens agradaria que tingués el peque. Perquè no és el mateix un Gusiluz, que una capsa de nins de fusta. La veritat és que ara ja saben per on van els tiros i fins que el peque sigui més gran i potser ens demani ell mateix alguna cosa de les que tenim prohibides a casa, sé que la família ho respectarà.

He llegit a les xarxes molts comentaris de mares que no suporten certes joguines que la família els hi han regalat als seus fills (que si música en bucle i súper estrident, que si les llums psicodèliques…), per això crec que donar quatre pautes a la família no està malament. Per descomptat són els vostres fills, és la vostra criança i bla bla bla, però bàsicament perquè sou vosaltres els que conviureu, cada dia amb aquella joguina i amb aquell nen/a que la reclama i s’enfada si li treus. Així que millor ja no us posin en el compromís d’haver de dir-li que no al vostre fill/a. Expliqueu així i busqueu la manera més adequada segons sigueu tots plegats, vosaltres i la família, (a mi això potser em va fallar una mica). Segur que evitareu mals majors. Nena, aquell camió de bombers tan xulo que li vaig comprar al nen, que té llums i fa ninonino… On és? Tierra trágame!!.

Volum, mida o efecte wuau!

Podeu dir-ho com vulgueu però la veritat és que tots quan regalem alguna cosa busquem agradar a l’altre. I en el cas dels nens la cosa es multiplica fins a punts exagerats i demencials. Que si l’ós tamany XXXL o el cotxet més gran de la botiga o l’arbre musical Waldolf més alt… Ojo, que ningú s’equivoqui. Les joguines de pedagogies alternatives tampoc queden exemptes d’aquest efecte. Però la realitat és que no sempre aquestes joguines són les que perduren en la ment del nen. Molts cops provocaran un efecte espectacular en el moment de regalar-los però després s’obliden d’elles. El que per mi és l’efecte Toy Story, joguines populars amb les quals la criatura només juga dos dies i després només ocupen lloc a casa. Per això nosaltres intentem dir-li a la família que no s’interessin en regalar-li coses excepcionals. Que es centrin en joguines bàsiques que li agradaran per molt que passin els dies. Actualment estem parlant de ninuuus (figuretes d’animals en el llenguatge del nostre fill) i cotxeeees. Ja ens encarreguem son pare i jo de fer un regal més wuau que encaixi amb la dinàmica familiar. Als reis va ser el tricicle-bicicleta Kinderfeets Tiny Tot 2en1 i ara ha estat la Taula Corba Wobbel que bàsicament funciona de trampolí, cadira i taula de jocs… com si fos poc.

No es tracta que vulguem monopolitzar l’efecte wuau, però està clar que l’èxit d’una d’aquestes joguines és arribar en el moment oportú i sobretot sola, sense gaires més distraccions. I la veritat és que han estat un èxit les dues. Ja us explicaré més detalladament un altre dia.

20180707_161132
© Cristina F. Victory – Juliol 2018

Les regles de joc per aquest 2n aniversari

Com deia al principi al llarg d’aquests dos anys hem vist com el tema regals pot ser molt delicat per moltes de les parts implicades. Si marques què vols, ets un ranci perquè avis, iaios i demés familiars no poden regalar-li el que els hi sembla; si a més limites el nombre de regals ja no dónes lloc al regal tipus “Penso que això et podria agradar” o “He invertit un temps a pensar, comprar i en anar a buscar el regal perquè pensava en tu” i la gent s’inventa recursos per “colar-la”. Així que aquest aniversari hem decidit donar dues simples indicacions que intentessin trobar un equilibri entre allò que la gent vol regalar i el que nosaltres volem transmetre al nen. I he de reconèixer que ens han funcionat molt bé. Us ho recomano:

PREVI: Si dubten de la tipologia de joguines, recordeu-los quina és. Res de plàstic, preferiblement vehicles sense sons… etc. Nosaltres no ho vàrem fer perquè ja sabíem que ens havien pillat la línia fa mesos. Però no està de més fer-ho.

  1. Escolliu un regal, màxim dos, per unitat familiar entre les coses que li agraden.
  2. Què li agrada? En aquest moment està en mode cotxes, motos, camions o qualsevol vehicle que es mogui i figures d’animals. A casa tenim una tropa immensa. Si a l’Àfrica es queden sense que ens avisin.

Per acabar, us voldria confessar una cosa respecte als regals. Ara que sóc mare i em trobo en la situació de gestionar un nen que rep regals, m’ha passat com en altres aspectes de la maternitat: He repensat què havia fet jo fa anys en el tema regals als nens de la família, d’amics o propers. I he de reconèixer que en cert moment jo mateixa havia trencat les normes bàsiques que aquí comento. En especial la del Wuau!! Des d’aquí demano perdó i prometo compensar a nivell Karma amb els no-regals de resta de les vegades.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Box Time

Un post ràpid per parlar d’una activitat/joc que ens hem “inventat” a casa i que és totalment DIY, gratuita i 100% reciclada 😛 Nosaltres li deiem Box Time i era ideal quan el peque tenia poca mobilitat però molt interès pel món. Nosaltres varem començar als 6 mesos i es va allargar dins els 9 mesos aproximadament tot i que ja no mostrava el mateix interès, però això depen com sempre de cada nen.

 

 

Time box1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Avui no diré res que la saviesa popular no sàpiga ja, però a vegades va bé recordar-ho. Per molts diners que et gastis amb la joguina, el nen es distraurà més estona amb l’embolcall. Tot depen del temps que tardin els adults en treure-li i tirar-ho. El cas és que jo no el vaig tirar, per així aprofitar l’estona que es distreia per fer alguna d’aquelles coses que les mares tenim la mania de fer: anar al lavabo, escalfar ràpid el dinar, entrar l’única roba neta del estenedor abans que caigui el super xàfec…  i a més vaig començar a buscar-li embolcalls, o millor dit caixes, més atractives i de formes diferents. Li encantava.

Així poc a poc varem anar incorporant una estona al dia de joc lliure amb caixes. Pot semblar una tonteria, però li agradava moltíssim, perquè quan s’hi posava primer reia, després es concentrava una barbaritat i no li podies treure la caixa fins que ell deia prou; i a més a més estic convençuda que li ha anat super bé per incorporar molt ràpid habilitats psicomotrius a les mans (pinça gran, pinça fina), força als braços i agilitat als peus. 

El procés

Primer li donava caixes grans, buides òbviament. Les agafava amb les dues mans, panxa enlaire i si ho necessitava s’ajudava amb els peus i les cames. Ai el nostre mico!! 🙂

Time Box 4

Després caixes més petites amb solapes i pestanyes i ell jugava a obrir-les. El primer dia que ho va fer vaig al·lucinar!

Vaig provar de reduir el tamany de les caixes. I quan veia una caixa amb una forma nova s’hi llençava a investigar.

Time Box 5

Quan tot això ja ho tenia controlat vaig provar de donar-li color molt variats o amb dibuixets. Com ja donava la volta, el deixava bocaterrosa i posar algunes caixes juntes a terra per veure que li cridava l’atenció i va resultar que les feia servir per començar a donar cops o per incorporar-se.

Naturalment l’eufòria inicial va anar reduint-se encara que li buscava caixes noves, provava de posar-hi coses dins, etc. Així que l’estona Box Time va anar desapareixent progressivament fins que un dia va trobar la mega caixa de la seva trona. Jo l’anava a llençar i la tenia al menjador. Com ja es movia arrossegant-se, va arribar fins a ella, la va fer caure a terra i es va passar el dia sencer intentant escalar-la.  Un mes més tard encara la tenim al menjador i es passa l’estona pujant-s’hi i baixant. Ja no és Box Time, ara és “No hi ha qui em pari” 😛

Recomanacions

  • La idea no és comprar res especial per aquesta activitat, si no aprofitar les caixes que es tenen per casa. Com veieu, jo he tret profit a les caixes de mocadors de Kleenex Collection 😛 Són boniques i ideals per posar-hi pinces, botons grossos, etc i que facin més soroll. Però podeu aprofitar les caixes del té, de les cremes del nen o vostres, de gasses de farmaciola, etc
  • No es llença cap caixa en bon estat! Sempre es pot llençar després, un cop destrossada, trencada o mossegada. O quan veieu que no li fa cas.
  • Que no us faci por oferir-li caixes diferents. Segurament els/les peques trobaran una manera de jugar-hi que no havíeu pensat.
  • Tot i que és joc lliure, vigileu-los! El cartró pot tallar, pot estar ja molt trencat o destrossat i se’l poden intentar menjar, sobretot cantonades i pestanyes.
  • Reviseu sempre les caixes abans de donar-lis o al recollir-les.

Consell final: Compte si li doneu caixes que després pugi veure veu fora del context Box Time, perquè les pot reclamar i molt insistentment. A nosaltres ens va passar amb la caixa de galetes i amb el Tetra Brik de llet que també li havia donat un dia per jugar. Ara fem malabars per a que no les vegi o estem perduts ;P


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

La nostra Panera dels tresors!!

Sabeu aquell clàssic de “gastes molts diners amb una joguina i el teu fill es distreu amb el paper d’embolicar”? Doncs aquest reis ho varem viure de ple. Des de llavors tenim la casa plena de joguines de 6m a l’any i ell prefereix descaradament les culleres, els taps, les ampolles de plàstic i un llarg etcètera que no sol passar per les joguines estàndards. Això sí, la pinça l’ha perfeccionat “que no veas”. Així que fa dues setmanes vaig iniciar un projecte que em rondava pel cap des de feia temps. Construir la nostra Panera dels Tresors!

Panera1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Se que és poc original, però per alguna cosa hi ha tantes blogs i webs de maternitat que en parlen. És ideal per nens/nenes de 6m a l’any, perquè els estimula i els ajuda a descobrir el món que els envolta, a l’hora que els hi permet entrenar les seves capacitats motores. Però sempre que ho veia pensava que encara no era el moment. No volia córrer, sobre estimular-lo i avançar-me a les seves possibilitats. Ja prou estimulat va ell, amb els seus ullasos mirant a tot arreu des de ben petit al fulard o la motxilla. Però quan vaig veure que amb la cullera de fusta de la cuina s’entretenia més de mitja hora i jo podia fer el dinar, el sopar o el que sigui, vaig tenir clar que era el moment per la panera. És ara o mai! Si no serà massa tard i ja no li farà tanta gràcia. I a mi em farà peneta haver deixat passar el moment.

Imagino que sabeu què és una panera dels tresors. La xarxa en va plena, i nosaltres no podíem ser menys. Però si per algú és un concepte nou aquí va una petita explicació.

Què és una Panera dels tresors?

Es tracta d’unir en una panera, cistella, o recipient que es tingueu per casa objectes de la vida quotidiana, amb la intenció de crear una “joguina”/activitat pedagògica, alternativa i molt econòmica per distreure als més petits i ajudar-los a descobrir el mon. L’origen d’aquesta activitat és pròpia de les pedagogies Montessori i Waldolf. Nosaltres no les coneixíem abans de tenir al peque però des de que les varem descobrir ens encanten. A veure si mes endavant puc fer un post sobre Montessori i Waldolf per Dumies 😉

Quant fer la Panera?

Aconsellen que es faci vora els els 6m. Però com tot, depèn sempre del nen. Es tracta que tingui interès en l’entorn i els objectes del dia a dia. També seria bo que el nen es sentes sol perquè així pugui “jugar”/descobrir els objectes ell solet. El nostre encara no es seu sol perquè em optat per seguir les línies del moviment lliure de la Dr. Pikler pel que fa a temes motors. També faré una entrada més endavant 😉 Tot i així, el nostre peque ja fa temps que s’ho passa la mar de bé fent la croqueta i agafant objectes i mirant-se’ls boca amunt o mig de costat. Així que perfecte!

Com es fa una Panera dels tresors casolana?

El primer és trobar el recipient. S’aconsella una panera de vímet perquè te la forma adequada: permet que el nen vegi i agafi fàcilment els objectes que hi ha i que si ho desitja pugui moure-la amunt i avall quan es comencen a desplaçar (gatejant, mig asseguts, etc). Però podeu fer paneres de tela, palla… el que vulgueu.

Panera2
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

I després comença la diversió pels pares! Es tracta de buscar, recopilar i reunir tants objectes de la vida quotidiana com es pugui, variant formes i materials. Això pot semblar ràpid i fàcil, però no ho és tant. Penseu que la línia Montessori es centra en els materials primaris, com la fusta, la roba, el metall, el vidre, etc… i pretén fugir sempre del plàstic i els seus derivats. La paradoxa és que actualment és impossible fer que un nen/nena no estigui en contacte amb el plàstic, i trobar certs objectes de fusta o vímet és molt complicat, així que a la nostra panera ens hem concedit algun objecte plastificat.

A més, hem demanat ajuda a la tribu més propera (avis i iaios) i hem aprofitat que el canvi horari ha trastocat al peque i durant dues setmanes només feia les migdiades a la motxilla per fer llargs passejos pel barri i anar recopilant allò que no teníem a casa.

I aquest ha estat el resultat! El peque està encantat posant-se la pinya a la boca i donant cops amb els pals i la cadena!! Ara, la veïna de abaix no se.

Panera3
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

La nostra panera conté:

  1. Ou de fusta
  2. Cullera gran de fusta
  3. Sonall de boles de fusta amb cordill (Fet a casa)
  4. Branca de fusta, polida per evitar elements perillosos (Amb el gos després hem descobert que era una mala idea. Tots dos estan interessats :P)
  5. Pal de fusta polida
  6. Pedres de diferents mides i textures
  7. Cadena de metall
  8. Tapa de pot de metall
  9. Pinces del te de metall
  10. Motlle de flan de metall
  11. Taps de suro
  12. Botons de plàstic de colors amb cordill
  13. Ventall de fusta i paper (Record d’uns bons amics)
  14. Drap de cuina
  15. Ulleres velles
  16. Mirall petit amb marc de fusta
  17. Pinta
  18. Petxina
  19. Pinya (Passa com amb el pal. Gos i nen interessats)
  20. Estalvis d’espart (a la primera foto encara no el teniem. Gràcies iaios 😉 )

Seguretat

Quan es seleccionen els objectes s’ha de mirar que compleixin certes mesures de seguretat per que la criatura pugui jugar i experimentar sense córrer perill. En algun lloc vaig llegir que no serveix de res dir-li constantment No a un nen/nena. És preferible habilitar-ho tot al màxim per a que pugem evitar dir-li no i que jugui lliurement. I en aquest cas encara amb més motiu.

Normes bàsiques:

  1. Que l’objecte sigui prou gran per a que no se l’empassi o s’ennuegui, però prou petit per a que e l pugui agafar.
  2. Que no es trenqui fàcilment, justament per evitar que tingui peces petites que es pugui empassar o ennuegar.
  3. Rentar els objectes prèviament. Aquí ja depèn dels escrúpols de cadascú.
  4. I sobretot estar sempre amb ells supervisant!!! Nosaltres, amb el dia a dia, hem hagut de retirar algun objecte perquè el nen ha trobat formes molt creatives i perilloses de jugar-hi. Ja se sap, ha après a adaptar-se ràpid a les circumstàncies.

Deixa’l jugar lliurement. Ja descobrirà per a que serveix o què com fer amb cada cosa.

Consells finals:

  1. Us recomano no gastar-vos molts diners. Casa hem tingut un pressupost que no arriba a 15€, perquè hem hagut de comprar un parell de coses. Però el reciclatge i l’ajuda familiar remenant calaixos us poden anar molt bé.
  2. Visiteu les botigues de barri de tota la vida. Si aneu amb el nen/nena i els hi expliqueu que busqueu i els hi dieu que esteu fent un joc pel petit/petita, segur que us ajuden. A mi em van donar la idea dels botons de colors, perquè de fusta era molt cars. I s’ha convertit en un objecte estrella.Nosaltres hem anat a:Merceria: per l’ou i la bola de fusta, els cordills i els botons de colorsFerreteria: per la cadena de metallBotiga de Vímet: per la panera (També es poden trobar a les botigues de paraments de la llar)La resta d’objectes els teníem per casa nostra o dels avis i iaios.
  3. I si tot i així, no teniu temps per fer la panera o preferiu comprar-la feta, recordeu que hi ha moltes botigues o mares artistes que us fan paneres amb molt d’amor.

Penseu que jo us ho he explicat tot això de la panera molt d’estar per casa, però altres webs o blogs us donaran més informació pedagògica i bons consell i idees. Aquí us deixo dues que m’han agradat molt:

http://www.taatbox.com/blog/rc-la-panera-dels-tresors-per-despertar-els-5-sentits-de-linfant-dels-6-als-12-mesos-aprox/

http://www.cosetesdenores.cat/2015/10/la-panera-dels-tresors.html

Si teniu qualsevol dubte i creieu que us puc ajudar, digueu-m’ho. I vinga, envieu-me fotos de les vostres paneres!! Em moro de ganes 🙂


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!