Si tu llegeixes, ells llegeixen

Mare, de l’Ada Castells

Diuen que de mare només n’hi ha una. Però això no vol dir que te l’estimis o que sigui perfecte o que quan tu siguis mare vulguis ser com ella. La realitat ha canviat tant. Ara pots tenir moltes mares, o pares, o simplement no tenir-ne cap, però sigui com sigui la família, sempre hi haurà algú que et marcarà de per vida.

Mare de l’Ada Castells (editorial La Campana) ens parla d’aquella mare dura, esquerpa i massa exigent amb les seves filles; però també ens parla de la filla que no entén, que jutja sense saber del tot, que espera una mare amorosa al servei de les seves necessitats. Ni tan dolenta ni tan bona, cadascuna amb la seva realitat. Una mare i una filla que es fonen a mesura que passen les pàgines, que passen els anys i que la filla passa a ser mare també.

“¿Realment tenir tres filles era un premi o vam ser el seu càstig?”

Hi ha llibres que t’impacten, t’arriben ben endins i et remouen tot allò que tenies ben clar. Quan els llegeixes, t’adones que l’autor/a també ha fet el seu camí de transformació escrivint-lo i agraeixes infinit el coratge i la sinceritat d’obrir-se d’aquesta manera. Són petites perles literàries que cal atresorar. Mare de l’Ada Castells és un d’ells. M’ha acompanyat aquest estiu, a les nits d’insomni i a les estones que he passat sola a la platja com “una mala mare”, i com no podia ser d’altra manera m’ha sacsejat de dalt a baix.

Mentre el llegia primer pensava en la meva àvia i la meva mare, en la seva relació fallida, en aquella mena d’amor infinit que t’ofega més que no pas t’enlaira. Però després he pensat en la meva mare i en mi, en com tota aquella relació ha condicionat la nostra i com la nostra ha condicionat la meva amb el meu fill.

“Les mares sempre voldríem unes altres filles, les filles sempre voldríem unes altres mares.”

I és que tots portem motxilles, coses que sabem que no ens agraden dels nostres pares i que no sempre entenem. Per què ho van fer? Per què no m’agrada realment? Vivències que no sempre tenim presents, però que marquen la manera en la qual eduquem als nostres fills i ens relacionem.

Quan em vaig quedar embarassada faig fer introspecció de forma espontània. Jo mai, mai… No m’imaginava que l’embaràs em portaria a fer aquell procés, cadascú ho viu quan toca, però vaig sentir que m’anava bé i amb el temps el vaig donar per acabat. Pensava que ja havia deixat les coses a lloc. Però no. Mai ho tanques del tot. I quan ho tanques, ho reobres perquè comences a rellegir les coses des de l’experiència de mare/pare. Primer l’etapa de bebè, després la infància, la preadolescència, l’adolescència… i així en bucle, enfadant-te i fent les paus amb el teu passat, destruint i reconstruint la imatge de la teva mare (o del teu pare) i odiant-la i estimant-la pels mateixos motius. Una relació infinita que no acaba quan ells falten, sinó que t’acompanya tota la vida.

“Algú em va dir que no madurem fins que veiem a les mares com a dones”

Si t’ha agradat aquest article, fes Like, deixa un comentari i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, Instagram, etc) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Temps per tu (mare)

5 bons propòsits per cuidar-me

Molta gent aprofita el setembre i la tornada de vacances per replantejar-se canvis vitals, noves dinàmiques o arrancar projectes de futur.

Jo aquest any no demano tant però ja us dic que vull aprofitar l’energia vital que em dóna l’estiu i utilitzar les vacances per instaurar els bons propòsits d’aquest nou curs. Potser amb una mica de sort quan arribi setembre ja els tinc instaurats i puc començar a pensar en altres. No te flipes!!! Hehehehe! 🙂

Per no abusar i poder sentir que són assumibles m’he plantejat només 5 bons propòsits:

  1. Escriure post més curts però més sovint. Aquest serà un primer exemple 🙂 Sé que m’animo i em queden articles molt llargs últimament. I això fa que siguin més pesats de llegir i també més difícils d’escriure. Per això la idea és escriure post en 30 minuts o una hora màxim i que es puguin llegir més ràpidament. A veure si amb aquest plantejament a part de ser més àgil, puc posar-me al dia amb temes que fa temps que vull tocar: el part, els problemes amb el son que hem tingut, el collit, els plors, el fet de tenir un bebè d’alta demanda, la nostra experiència amb el BLW, activitats DIY que tinc pendents d’explicar-vos… Ui, ui, ui ja m’estic posant nerviosa. Take it easy!! Post més curts i més sovint seran més factibles ara que combino feina, família i blog, i podré sentir que avanço i no deixo estancat el blog 🙂
  2. Treballar en el meu projecte personal. Canvi professional en marxa!! Ja us explicaré més endavant quan el que tinc al cap agafi una forma més real. Però diguem que l’esperit és fer realitat la idea de conciliació familiar i carrera professional. #YoNoRenuncio D’ençà que vaig tornar a la feina després de l’excedència, recuperar el meu paper de Cristina, professional de la comunicació, ha anat guanyat espai al meu cap. Però siguem sincers, vida laboral i vida familiar són difícils de conciliar. Mira, ja tinc tema per un altre post, perquè això dóna per molt 😉
  3. Aquí i ara: Meditar, ser més conscient de l’aquí i l’ara, de les coses positives de la vida i de què tot passa. Sentir-me més calmada, més serena, més en pau amb la vida i no deixar que l’entorn m’afecti tant. En si aquest punt amaga molts bons propòsits però la veritat és que espero que siguin les conseqüències de dedicar cada dia una estona a meditar i prendre consciència de l’aquí i l’ara. Durant l’embaràs vaig començar a fer alguna sessió de Mindfulness i la veritat és que indirectament em va ajudar molt a preparar-me per viure la maternitat de manera molt més conscientment. Però el dia a dia es va menjar el meu temps i encara ara sembla impossible trobar 10 minuts per desaparèixer de les obligacions i escoltar-me a mi mateixa. Però ho necessito i sé que 10 minuts, 20 o 30 no són missió impossible. Així que de mica en mica. I a recordar que qualsevol moment potser bo per respirar, mirar cap a dins i practicar la consciència plena.

    proposits per cuidarme
    ©Cristina F. Victory – Juny 2018
  4. Tornar a llegir. Abans de quedar-me embarassada llegia uns 30 llibres a l’any. No és broma!! Entre feina i lectures personals queia un llibre cada setmana més o menys. No us imagineu volums com Els pilars de la terra, tantes pàgines tampoc són del meu gust. Però entre 200 i 300 pàgines les llegia com si res. Però ara… Mare meva! No hi ha qui trobi el moment. Ja vaig baixar el ritme amb l’embaràs. No sabia què em passava, però quan em posava a llegir directament m’adormia. I clar és molt difícil acabar una novel·la de 200 pàgines si cada dues et fots una migdiada. En fi… A veure si a l’estiu puc reprendre el costum i trobar aquell moment sagrat en el que desapareixia amb un bon llibre.
  5. Ment sana in corpore sano. Fa uns dies ja us feia un comentari a Instagram sobre el tema. Després de dos anys més un embaràs de no fer exercici de veritat (El ioga amb bebès, amb gatejadors i amb caminants no era gaire productiu) començo a sentir que necessito cuidar molt més el meu cos. Exercici en faig de forma indirecta amb el nen, però les nits infinites de teta, els despertars constants, els passejos en braços i tot el desgast físic que suposa anar darrera una criatura petita, no es poden comprar a l’exercici ben fet i amb consciència. Un desgasta i l’altre regenera. Que quedi clar, no pretenc posar-me en forma, sinó dedicar temps a cuidar el meu cos. Des de fa uns dies faig una estona de piscina, res a veure amb les 50 piscines d’abans, i ja m’ajuden a connectar ment i cos. Realment ho necessitava, perquè quan una es cuida una mica, el cos i la ment li agraeixen.

Si us fixeu tots aquests bons propòsits estan pensats per cuidar-me, per mirar cap a dins d’una manera o altra i treure cap a fora allò que m’inquieta, que em motiva i dóna al meu voltant més estabilitat. Potser penseu que he fet de mamà egoista i només m’he plantejat coses per mi, com si en el meu paper de mare no hi hagues coses a canviar. Però no es tractava d’això, sinó d’escoltar la necessitat vital que últimament em ronda de retrobar-me a mi mateixa com a dona, i no exclusivament com a mare. A veure si tinc sort!! I els bons propòsits de mare me’ls puc plantejar de cara al setembre 😛


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!