Diuen que de mare només n’hi ha una. Però això no vol dir que te l’estimis o que sigui perfecte o que quan tu siguis mare vulguis ser com ella. La realitat ha canviat tant. Ara pots tenir moltes mares, o pares, o simplement no tenir-ne cap, però sigui com sigui la família, sempre hi…… Continua llegint Mare, de l’Ada Castells
Ara que ens acostem als dos anys de l’Ot volia reflexionar sobre com ha estat aquest últim any per mi i per la família. L’any passat era una mare en excedència, dedicada al meu fill i enamorada de la meva vida. Aquest any sóc una mare treballadora, dividida entre la feina i el meu fill…… Continua llegint Ens acostem als dos anys
Hi ha com una mania generalitzada a silenciar tot allò que es podria considerar “negatiu” al voltant de la maternitat, part i criança. Per una mena de tabú estrany on la maternitat ha de respondre a uns canons de perfecció, vida idíl·lica i món de color rosa; com si negar això hagués de comportar una…… Continua llegint La part fosca de la maternitat: la solitud
Fa uns dies vaig assistir a un taller de psicologia positiva per a mares. He de reconèixer que si el taller no l’hagués organitzat una mare-amiga que és psicòloga segurament m’ho hauria pensat dos, tres o quatres vegades. I segurament al final m’hauria quedat a casa. Però la veritat és que quan ens ho va…… Continua llegint Temps per cuidar-me
(Feia temps que volia actualitzar el text de presentació del blog. Ara aprofitant el post 50 m’he decidit a fer-ho. Espero que us agradi!! Si no em coneixes, pots començar amb la presentació inicial Ara som una tribu! ) Hola, sóc la Cristina. Mare de l’Ot d’1 any, parella d’un artista des de fa 15 i…… Continua llegint Un any més tard, seguim sent una tribu!
Aviat farà un any que som pares i que vàrem entrar en un món desconegut. Una societat secreta que manté en silenci molts detalls reals del dia a dia i deixa que la gent cregui moltes falses mentides. Una societat que et separa de la resta del món i que defineix la teva relació amb…… Continua llegint La societat secreta de mares i pares
Si em coneixeu o m’esteu seguint segurament ja sabeu que estic d’excedència fins al setembre, quan el meu fill tingui 1 any i un parell de mesos. Llavors farem junts l’adaptació a l’escola bressol i jo tornaré al món dels adults. Serà dur pels dos i a la vegada bo. Ell tindrà molta més vida social…… Continua llegint Estic d’excedència i no vull donar més explicacions!
Avui és un dia molt especial, tres vegades especial. Tu fas 10 mesos i jo 35 anys! És el meu primer aniversari sent mare i alhora és el primer Dia de la mare que celebrem junts. Em fa molta il·lusió! Avui ho celebrarem. Vindrà la família i farem un dinar, però el que de veritat em fa il·lusió…… Continua llegint Amb tu he après a ser mare
(Vaig començar a escriure aquest post dilluns passat, i el vaig deixar a mitges fins avui. No he volgut canviar l’inici però m’he permès una anècdota al final) Aquests dies a casa estem passant per un super refredat. Fins fa poques hores hagués dit que el gos s’havia salvat però tal com dorm ara, crec…… Continua llegint Una mare (pare) es defineix a les 4 de la matinada en ple refredat
Hola, sóc la Cristina. Des de fa pocs mesos sóc mare d’un nen moníssim. Una personeta que m’ha ensenyat moltíssimes coses sobre mi i sobre el món. Com tantes altres mares, la maternitat m’ha canviat. Encara em pregunto perquè no vaig iniciar aquest viatge abans. Però tot i que en tenia moltes ganes, mai imaginava…… Continua llegint Ara som una tribu!
Una mare i la seva tribu 