Criança respectuosa · Moviment lliure

Una habitació Montessori pel nostre peque

Fa dies que us volia parlar de la nostra habitació Montessori pel peque. La idea me la va donar una mare amiga quan els nostres fills tenien 2 i 3 mesos respectivament i li estic molt agraïda perquè crec que ha estat un gran encert. L’Ot es mou lliurement, juga, investiga, puja i baixa del llit i ara que ja te 17 mesos ja fa una bona temporada que comença a dormir allà cada cop més estona. Però això ja us ho explicaré en un altre post.

IMG_20171213_154438577
Cristina F. Victory (Barcelona, desembre 2017)

Com ens vàrem decidir per una habitació Montessori, quan no en teníem ni idea

Quan estava embarassada a casa vàrem fer un trasllat intern. Una bogeria!! Pis petit de l’eixample amb dos adults i un gos, l’habitació del peque en aquell moment era l’estudi de feina del pare, estàvem sense pressupost per canviar de casa, i sobretot sentíem l’inexorable pas del temps amb la crescuda de la panxa. Així que ens vàrem veure obligats a traslladar el despatx del pare al menjador i convertir l’antic estudi en l’habitació del nen.

En aquestes circumstàncies, quan penses en l’habitació del bebè et venen moltes idees al cap, algunes massa bucòliques i la majoria poc pràctiques que només veus quan tens al nen allà. Per això m’alegro de dir que tot i que com a pares novells hem comès molts errors, en el cas de l’habitació la cosa ens ha anat força bé. No perquè ho preparéssim molt, sinó perquè el temps no ens donava per més abans del dia D 😛 i així després vàrem poder prendre una decisió més pràctica.

Teníem clar que volíem fer collit amb el peque sense data final prevista, així que en teoria la seva habitació era un tema “menor”, no calia decidir bressol, color dels mobles i decoració definitiva perquè ell no s’hi estaria al principi. Simplement que fos un lloc pràctic per deixar les coses. Però l‘efecte niu em va atacar cap a la setmana 32. Vaig sentir que necessitava enllestir l’habitació per la seva arribada. Era més una preparació psicològica. D’acord carinyu, estem preparats perquè vinguis i ens canvïis la vida de dalt a baix. Però a la vegada no sabia com havia de ser, ni el meu xicot ni jo la visualitzàvem, i això ens frenava. Una habitació diu molt de tu, de com ets, i nosaltres encara no sabíem com seria Ot.

L’arribada de joguines, el munt de roba, el mini bressol de collit, l’hamaca pel futur i fins i tot un bressol històric de la família va desencadenar la meva taquicàrdia però amb una mica d’ordre i de distribució mental de l’espai em vaig anar calmant. Aquí anirà l’armari, aquest cup d’emmagatzematge serà el canviador i aquí ja li posarem el bressol. Bé, en realitat no vàrem arribar a tant perquè abans de col·locar els mobles, l’Ot va decidir avançar-se 17 dies. Anem una mica justos, oi? 🙂

Així que amb el nen a casa la cosa es feia difícil d’enllestir i durant un parell de mesos, el canviàvem al menjador o a la nostra habitació. Jo em sentia mala mare total, però el temps no ens donava per més. Així que un dia vaig reclamar al pare amb crits de desesperació post part acabar la “punyatera habitació” (literal) i ens vàrem posar a buscar opcions. Llavors jo ja m’havia interessat per les pedagogies alternatives, però no pensava que pogués ser una opció per l’habitació fins que una mare amiga que estava en una situació semblant em va dir que ells farien una habitació Montessori. Així que em va picar la curiositat.

Perquè una habitació Montessori?

La imatge clàssica d’habitació de bebè no ens agradava i havíem valorat fer una habitació de nen més gran. Però jo sentia que allò no quadrava encara. Per això em vaig quedar realment  sorpresa quan vaig buscar informació i em vaig adonar que aquella era el tipus d’habitació que el pare i jo buscàvem però no sabíem que existia. Sí, sí, els “pares hippies” no en teníem ni idea. 😛 Era una mescla entre habitació de bebè i de nen més gran, sense colors pastels ni temes nyonyons que ocupen tota la paret. Un espai diàfan que respira pau i tranquil·litat i a la vegada resulta molt estimulant. I és que quan veus una habitació Montessori penses que realment és una habitació pensada per ells, a la seva mida, la qual cosa és fantàstica per els peques però reconec que nosaltres a vegades ens deixem l’esquena 😉

Per altra banda hi havia certs motius conceptuals i estètics que ens agradaven:

  • Llit arran de terra i tot al seu abast: Perquè així es facilita el moviment del nen i la seva lliure exploració. Això quadra molt bé amb el tema del moviment lliure. Si donem ales al nostre fill perquè es mogui lliurement mentre juga o investiga, com pot ser que la seva habitació no estigui pensada per això? No tenia sentit. En canvi amb aquest tipus d’habitació ho tenen tot a mà: les joguines, el llit i la roba. És ideal per ells.

A més a la que va començar a gatejar, de nit si es despertava, es posava a gatejar. Del nostre llit ha caigut alguna vegada, però del seu mai, perquè la distància és tan baixa que ell la pot salvar fàcilment, tot i la foscor.

  • Afavoreix la independència del nen i l’ordre: El fet que tot estigui al seu abast ens permet deixar-li escollir amb què vol jugar segons el moment o el dia. De mica en mica sense massa consciència ell sol comença a prendre decisions, sense importància pel món dels adults però importants per ell. O no és important per nosaltres escollir com passarem el nostre temps lliure?  A més, aquesta accessibilitat et permet fomentar que reculli o endreci amb més facilitat, ja que ell mateix ho pot guardar tot. Però el que més em va sorprendre és llegir que molts bebès de manera espontània aprenen a col·locar cada joguina al seu lloc. Quan l’animés i l’ajudes a endreçar no cal que li diguis on van les coses, ells saben que els llibres van a aquell prestatge i els ninos a l’altre.

Pot semblar impossible però ara que és més gran, veiem els resultats. Només cal dir-li, Vinga endrecem els llibres o Fes un petó de bona nit als ninos i ell sap on anar a buscar-los i deixar-los. Una altra cosa és que en vulgui fer-ho perquè ha trobat una cosa més interessant en aquell moment 😛

  • Els fa sentir segurs a la seva habitació i tenen més ganes de passar-hi estones: Tot això que hem dit (llit i joguines al seu abast, podem moure’s i decidir amb què jugar lliurement, podem començar a vestir-se o agafar la roba, etc) fa que els nens es sentin més segurs a la seva habitació. I per tant que a poc a poc comencin a tenir més ganes de passar-hi més estones. Segurament sempre voldran estar amb nosaltres (ja sigui jugant al menjador o dormint al nostre llit), però de mica en mica es fan fent el seu espai dins la casa.

Avis: Una habitació Montessori no et salvar de tenir joguines per tot el pis o tenir el menjador ocupat amb un ampli racó infantil 😉 Però tard o d’hora les coses tornen a la seva habitació i ells ho saben 😛

  • Decoració senzilla però estimulant: Res de colors llampants o parets amb colors estressants. Es tendeix al color blanc com a fons o colors que relaxin i  la decoració i l’estimulació ve donada per làmines d’animals, fotografies de la família, etc. Variant segons la necessitat cognitiva del moment. No és el mateix un bebè que només mira el sostre que una criatura d’un any i mig que gaudeix identificant objectes i persones. Per això es recomanen mòbils de bebè amb formes senzilles i colors bàsics.
  • Mirall: Un clàssic de tota habitació Montessori que lamentablement nosaltres encara no hem incorporat. Es recomana posar-los a partir dels 6-8m quan comencen amb el moviment. Però aquí logísticament no vàrem trobar el moment 😦 😦   Si busqueu propostes per la xarxa, veureu que li donen moltíssima importància. És un element clau a l’habitació sobretot en les primeres edats perquè en mirar-se desenvolupen la psicomotricitat. Es veu que els ajuda a aprendre consciència del seu cos i de com moure’l. Nosaltres per compensar-ho el posàvem estones  al costat d’un moble amb vidre on es reflectia o quan era més gran davant del mirall del rebedor i el del bany. Li encantava!

Aquest Nadal farem una altra visita a Ikea i agafarem el mirall petitó irrompible que tenen per posar-li al costat dels abrics. A veure si l’estimulem a començar a vestir-se més sol. De moment només intenta treure’s coses Hahaha.

Montessori per qualsevol butxaca

Potser us penseu que Montessori és sinònim de car; però no té per què ser així. Si busqueu per Pinterest i internet, veureu que la xarxa està plena de propostes, algunes amb molt de disseny i preus desorbitats, però si us fixeu, també trobareu d’altres molt DIY, perquè això és com tot. Si estàs disposat a invertir-hi temps i posar-hi el teu toc, el resultat pot ser molt més econòmic. La nostra habitació, bé l’habitació de l’Ot, és producte de reutilitzar mobiliari que ja teníem, mobles de Ikea adaptats per nosaltres, decoració H&M Home i un avi molt manetes. Jo diria que no hem arribat als 1.000 € ni de conya. I us estic parlant de:

  • Armari
  • Llit de nen de Ikea (Estructura, somier i matalàs) + Roba de llit i Nòrdic
  • Canviador
  • Armari de fusta baixet (DIY per l’avi amb fustes de Leroy Merlin i molt d’amor)
  • Decoració vària (de H&M Home, Ikea i de petits artesans): Catifa de jocs, mirall, banderoles, marcs, etc…
  • Mirall: Ja sabeu que no l’hem posat encara. Miralls n’hi ha molts, però és important que no es trenqui, pensat per nens, i això ens va frenar. Fa poc faig descobrir que a Ikea en tenen un de mides petites, però sempre es poden posar al costat més d’una.

Molta gent es gasta molt més o el mateix en habitacions prefabricades. Així que si us animeu, penseu que no necessiteu grans pressupostos, sinó moltes ganes i imaginació. Busqueu molts exemples per donar-vos idees i seguiu les normes bàsiques:

  1. Habitació dividida en 4 àrees: Descans: Lli; Activitat: L’estora i el moble de les joguines, llibres, etc; Cura personal: Canviador, armaris al seu abast i penjadors per les jaquetes; Lactància/Alimentació: Nosaltres no li hem dedicat gaire espai a la lactància dins l’habitació per una qüestió d’espai i de preferències personals. El sofà del menjador de dia o el nostre o el seu llit en plena nit són més còmodes 😉
  2. Intenteu que tingui el màxim de coses al seu abast: Llit baix, joguines, etc
  3. Adapteu l’habitació perquè tot sigui segur per ells i es puguin moure lliurement i de forma segura
  4. Mirall: Un clàssic que els ajudarà en molts sentits 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

Un sorral de pa a casa

Sí, a casa tenim un sorral! Però no dels clàssics, dels que es troben al parc, sinó un sorral de pa ratllat totalment DIY, apte per nens de pocs mesos que just s’asseuen sols. Fins i tot si el teu fill/a és molt hàbil de bocaterrosa també ho podeu intentar.

Per què un sorral a casa?

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquesta activitat. La vaig descobrir visitant escoles bressol privades. Un dia vaig entrar a una i em vaig enamorar de tot (i es va convertir en el nostre pla B a l’escola bressol pública) Allà tenien moltes activitats per nens de 6 mesos a l’any i una d’elles era aquest sorral. Naturalment també tenien sorral de terra però pels més grans. Com que els petits s’ho posen tot a la boca, hem creat aquest sorral per ells. El pa ratllat és segur. Si s’ho volen menjar cap problema, em van dir. Vaig pensar que era molt bona idea. Així t’estalvies el típic no constant que sents al parc i el pots deixar experimentar. Que la seva curiositat el guiï.

A més a més, això de tenir-ho a casa fa que puguis posar al peque a jugar qualsevol dia, encara que plogui, nevi o faci vent. I si voleu que estigui a l’aire lliure, terrassa a l’ombra i apa.

Fins i tot ho podeu improvisar de viatge o a casa dels avis. Tot són avantatges!! 🙂

Com fer un sorral?

Realment és molt senzill!! Només necessiteu:

  1. Pa ratllat: Amb una bossa de 500 grams en tindreu suficient.
  2. Un contenidor que permeti al nen experimentar i que sigui de fàcil accés i difícil de fer bolcar. Nosaltres hem optat per una font de vidre del forn que pesa una mica. Així no la pot bolcar fàcilment. Però si teniu algun lloc més gran molt millor.
  3. Elements per ensorrar: A casa hem donat un segon ús a les peces de La nostra Panera dels tresors que ja no es mirava. També hi podeu elements més petits amagats per la sorra. Però compte, perquè si els objectes són petits, poden ser perillosos per ells.
Sorrall5
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Penseu que embrutarà. Vull dir que ell s’omplirà d’engrunes i segur que tira pa fora del contenidor.  Però res que una bona aspiradora no s’emporti en un moment. 😛 A més com que el pa ratllat no és gaire car, si després de jugar ho heu de reomplir, no sap tan greu.

A nosaltres ens va força bé quan necessito que s’estigui entretingut uns minuts mentre acabo de preparar el dinar. Així que ho tinc guardat tal qual. Però podeu desmuntar-ho i deixar el pa usat en una bossa de plàstic fins a la pròxima.

Amb aigua la diversió es multiplica

Tot amb aigua sempre és més divertit. Els globus són divertits, amb aigua més encara. Per tant si un sorral és divertit, amb aigua molt més encara. Els hi podeu deixar aigua al costat (en un got, en una mini regadora o en una ampolleta) o els hi podeu deixar les mans mullades. Acabaran com una croqueta, però s’ho passaran la mar de bé.

I com tot, sigui amb aigua o sense, jugueu de forma controlada però deixant-los fer. Joc lliure a tope! Si heu d’estar patint perquè s’embrutarà els pantalons o perquè acabarà tot moll, potser és que no és el moment. I millor deixar-ho per un altre dia.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa · Jocs de 6m a 1 any

La nostra Panera dels tresors!!

Sabeu aquell clàssic de “gastes molts diners amb una joguina i el teu fill es distreu amb el paper d’embolicar”? Doncs aquest reis ho varem viure de ple. Des de llavors tenim la casa plena de joguines de 6m a l’any i ell prefereix descaradament les culleres, els taps, les ampolles de plàstic i un llarg etcètera que no sol passar per les joguines estàndards. Això sí, la pinça l’ha perfeccionat “que no veas”. Així que fa dues setmanes vaig iniciar un projecte que em rondava pel cap des de feia temps. Construir la nostra Panera dels Tresors!

Panera1
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Se que és poc original, però per alguna cosa hi ha tantes blogs i webs de maternitat que en parlen. És ideal per nens/nenes de 6m a l’any, perquè els estimula i els ajuda a descobrir el món que els envolta, a l’hora que els hi permet entrenar les seves capacitats motores. Però sempre que ho veia pensava que encara no era el moment. No volia córrer, sobre estimular-lo i avançar-me a les seves possibilitats. Ja prou estimulat va ell, amb els seus ullasos mirant a tot arreu des de ben petit al fulard o la motxilla. Però quan vaig veure que amb la cullera de fusta de la cuina s’entretenia més de mitja hora i jo podia fer el dinar, el sopar o el que sigui, vaig tenir clar que era el moment per la panera. És ara o mai! Si no serà massa tard i ja no li farà tanta gràcia. I a mi em farà peneta haver deixat passar el moment.

Imagino que sabeu què és una panera dels tresors. La xarxa en va plena, i nosaltres no podíem ser menys. Però si per algú és un concepte nou aquí va una petita explicació.

Què és una Panera dels tresors?

Es tracta d’unir en una panera, cistella, o recipient que es tingueu per casa objectes de la vida quotidiana, amb la intenció de crear una “joguina”/activitat pedagògica, alternativa i molt econòmica per distreure als més petits i ajudar-los a descobrir el mon. L’origen d’aquesta activitat és pròpia de les pedagogies Montessori i Waldolf. Nosaltres no les coneixíem abans de tenir al peque però des de que les varem descobrir ens encanten. A veure si mes endavant puc fer un post sobre Montessori i Waldolf per Dumies 😉

Quant fer la Panera?

Aconsellen que es faci vora els els 6m. Però com tot, depèn sempre del nen. Es tracta que tingui interès en l’entorn i els objectes del dia a dia. També seria bo que el nen es sentes sol perquè així pugui “jugar”/descobrir els objectes ell solet. El nostre encara no es seu sol perquè em optat per seguir les línies del moviment lliure de la Dr. Pikler pel que fa a temes motors. També faré una entrada més endavant 😉 Tot i així, el nostre peque ja fa temps que s’ho passa la mar de bé fent la croqueta i agafant objectes i mirant-se’ls boca amunt o mig de costat. Així que perfecte!

Com es fa una Panera dels tresors casolana?

El primer és trobar el recipient. S’aconsella una panera de vímet perquè te la forma adequada: permet que el nen vegi i agafi fàcilment els objectes que hi ha i que si ho desitja pugui moure-la amunt i avall quan es comencen a desplaçar (gatejant, mig asseguts, etc). Però podeu fer paneres de tela, palla… el que vulgueu.

Panera2
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

I després comença la diversió pels pares! Es tracta de buscar, recopilar i reunir tants objectes de la vida quotidiana com es pugui, variant formes i materials. Això pot semblar ràpid i fàcil, però no ho és tant. Penseu que la línia Montessori es centra en els materials primaris, com la fusta, la roba, el metall, el vidre, etc… i pretén fugir sempre del plàstic i els seus derivats. La paradoxa és que actualment és impossible fer que un nen/nena no estigui en contacte amb el plàstic, i trobar certs objectes de fusta o vímet és molt complicat, així que a la nostra panera ens hem concedit algun objecte plastificat.

A més, hem demanat ajuda a la tribu més propera (avis i iaios) i hem aprofitat que el canvi horari ha trastocat al peque i durant dues setmanes només feia les migdiades a la motxilla per fer llargs passejos pel barri i anar recopilant allò que no teníem a casa.

I aquest ha estat el resultat! El peque està encantat posant-se la pinya a la boca i donant cops amb els pals i la cadena!! Ara, la veïna de abaix no se.

Panera3
(Fotos del post: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

La nostra panera conté:

  1. Ou de fusta
  2. Cullera gran de fusta
  3. Sonall de boles de fusta amb cordill (Fet a casa)
  4. Branca de fusta, polida per evitar elements perillosos (Amb el gos després hem descobert que era una mala idea. Tots dos estan interessats :P)
  5. Pal de fusta polida
  6. Pedres de diferents mides i textures
  7. Cadena de metall
  8. Tapa de pot de metall
  9. Pinces del te de metall
  10. Motlle de flan de metall
  11. Taps de suro
  12. Botons de plàstic de colors amb cordill
  13. Ventall de fusta i paper (Record d’uns bons amics)
  14. Drap de cuina
  15. Ulleres velles
  16. Mirall petit amb marc de fusta
  17. Pinta
  18. Petxina
  19. Pinya (Passa com amb el pal. Gos i nen interessats)
  20. Estalvis d’espart (a la primera foto encara no el teniem. Gràcies iaios 😉 )

Seguretat

Quan es seleccionen els objectes s’ha de mirar que compleixin certes mesures de seguretat per que la criatura pugui jugar i experimentar sense córrer perill. En algun lloc vaig llegir que no serveix de res dir-li constantment No a un nen/nena. És preferible habilitar-ho tot al màxim per a que pugem evitar dir-li no i que jugui lliurement. I en aquest cas encara amb més motiu.

Normes bàsiques:

  1. Que l’objecte sigui prou gran per a que no se l’empassi o s’ennuegui, però prou petit per a que e l pugui agafar.
  2. Que no es trenqui fàcilment, justament per evitar que tingui peces petites que es pugui empassar o ennuegar.
  3. Rentar els objectes prèviament. Aquí ja depèn dels escrúpols de cadascú.
  4. I sobretot estar sempre amb ells supervisant!!! Nosaltres, amb el dia a dia, hem hagut de retirar algun objecte perquè el nen ha trobat formes molt creatives i perilloses de jugar-hi. Ja se sap, ha après a adaptar-se ràpid a les circumstàncies.

Deixa’l jugar lliurement. Ja descobrirà per a que serveix o què com fer amb cada cosa.

Consells finals:

  1. Us recomano no gastar-vos molts diners. Casa hem tingut un pressupost que no arriba a 15€, perquè hem hagut de comprar un parell de coses. Però el reciclatge i l’ajuda familiar remenant calaixos us poden anar molt bé.
  2. Visiteu les botigues de barri de tota la vida. Si aneu amb el nen/nena i els hi expliqueu que busqueu i els hi dieu que esteu fent un joc pel petit/petita, segur que us ajuden. A mi em van donar la idea dels botons de colors, perquè de fusta era molt cars. I s’ha convertit en un objecte estrella.Nosaltres hem anat a:Merceria: per l’ou i la bola de fusta, els cordills i els botons de colorsFerreteria: per la cadena de metallBotiga de Vímet: per la panera (També es poden trobar a les botigues de paraments de la llar)La resta d’objectes els teníem per casa nostra o dels avis i iaios.
  3. I si tot i així, no teniu temps per fer la panera o preferiu comprar-la feta, recordeu que hi ha moltes botigues o mares artistes que us fan paneres amb molt d’amor.

Penseu que jo us ho he explicat tot això de la panera molt d’estar per casa, però altres webs o blogs us donaran més informació pedagògica i bons consell i idees. Aquí us deixo dues que m’han agradat molt:

http://www.taatbox.com/blog/rc-la-panera-dels-tresors-per-despertar-els-5-sentits-de-linfant-dels-6-als-12-mesos-aprox/

http://www.cosetesdenores.cat/2015/10/la-panera-dels-tresors.html

Si teniu qualsevol dubte i creieu que us puc ajudar, digueu-m’ho. I vinga, envieu-me fotos de les vostres paneres!! Em moro de ganes 🙂


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!