Jocs de 1 any a 2 anys

El nostre Top 5 en Música Infantil

És bonic veure com els peques a poc a poc van obrint-se al món i comencen a gaudir de plaers tan humans com la música, el dibuix (l’art) o els contes (la literatura). Nosaltres ara estem en ple moment musical. Mira que m’havia queixat que la música havia desaparegut de les nostres vies, perquè el peque necessitava silenci i tranquil·litat constant els primers mesos de vida. Ja feia ell prou crits ara fa un any. Per això, aquest canvi no me l’esperava!!

Ens vàrem instal·lar en l’etapa musical vora l’any i ara amb 16 mesos el seu interès per la música no para de créixer. Podríem dir que estem a tope!!! La demana només alçar-se. Ja no vol tant la tele, ara vol música. I ho comença a dir amb la seva versió particular de la paraula “música”, que sona molt a “puta” hahaha. I com que no sempre l’entenem últimament ho acompanya amb un “balla, balla“. Però ell no desisteix. Assenyala l’ordinador on posem la música. Ho fa insistentment. I si li preguntem directament si vol música, el seu Sí que no pot ser més clar. Sí, sí, sí amb forts cops de cap o Síiiii amb un gran somriure i fent un petit bot Hahahaha. Amb aquesta insistència i alegria no ens podem negar.

Si vosaltres també ho heu passat o esteu en aquest punt m’entendreu quan us dic que és bàsic per la salut mental dels pares tenir varietat musical, preferentment que t’agradin a tu també. Sé que hi ha pares que han aconseguit que la criatura mostri interès per grups no infantils, però nosaltres de moment no hem arribat a aquest punt. Potser no ho hem intentat amb prou insistència. Així que ens hem adaptat a la situació i hem fet un petit màster de cançons infantils populars i nous grups. La majoria d’aquests grups m’han arribat per recomanacions, pel boca-orella de pares solidaris que ens confessen que ja no escolten res més, hi hagi o no la criatura present. Sí, jo també ho confesso, em passo el dia taral·lejant cançons infantils. És el que primer em ve al cap, res de Taylor Swift o la cançó de l’estiu, ara penso en La Masovera o el Joan Petit quan balla. Només dir-vos que aquest octubre per fi he escoltat La Bicicleta de La Shakira i Carlos Vives. No sabia ni que existia! Hahaha Flipa!

Així que avui m’agradaria compartir amb vosaltres els nostres 5 grups de capçalera, amb l’esperança que vosaltres me’n proposeu de nous 🙂

Top musical ok

1. The Penguins Ska – Reggae per Xics: A casa són moooolt fans!! Al meu xicot sempre li ha agradat molt l’Ska i quan un amic li va parlar del grup va córrer a buscar-lo. Hahaha! I a l’Ot, com a bon fill, de moment li encanta.  Hi ha hagut èpoques que l’hem sentit en bucle durant un parell d’hores o més; i tot i que acabes amb el cap com un timbal amb punyetera La Masovera, he de reconeixer que fan passar una bona estona.

The Penguins són un grup per adults que fa cinc anys va començar amb aquest projecte de música per nens. Pels petits de la casa les cançons són més Reggae però alguna purament Ska també hem trobat. És genial veure al pare i al fill ballant Ska al mig del menjador. M’ho diuen fa un any i no m’ho crec. 😉 De moment no he descobert cap cançó nova, tot són adaptacions de les clàssiques cançons de la infància. Però estan súper ben adaptades.

El grup fa moltes activitats. El mes passat van fer un concert gratuït a Barcelona i estava ple de famílies i nens entregats. Groupies des de ben petits Hehehe! El nostre va intentar-ho, però el concert era just a l’hora de la seva migdiada i estava com zombi. Una pena!! 😦 Però com en fan més, provarem un altre dia a veure que tal. Si us interessa, consulteu la seva web: http://www.reggaeperxics.com/

També us recomano molt moltíssim els seus vídeos. Veureu que són molt showman. Es disfressen, ballen i a l’Ot li encanta veure els. Ja sabeu que intentem no posar-li molt la pantalla, però per anar en cotxe, quan amb la música no n’hi ha prou, el vídeo de La Masovera o del Sol Solet són tranquimacins infantils. Hahahah

2. El Mic!!!: Què puc dir d’aquesta titella que em té el cor robat i el del meu fill? Ens encanten els dibuixos i ara ens encanten les cançons!!! Hahaha. Sé que és jugar amb avantatja, perquè també surt a la tele; però quan el veig riure i ballar per la casa se’m cau la bava.

Ens el va recomanar la mestra de l’escola. Jo no tenia ni idea que hi havia discos de música. I de moment n’he trobat dos. Estan les cançons de sempre, més cançons noves. Factor que s’agraeix per tenir varietat. Es nota que han seleccionat quines cançons populars deixen i quines no. Potser perquè són sexistes, perquè deu ni do les que hi ha. A més algunes de les noves intenten transmetre bons hàbits com menjar fruites i verdures.

Si no l’heu escoltat, feu-ho. Els ritmes són animats i a la vegada pausats per no sobreexcitar a les criatures. A casa es nota molt al vespre o a l’hora del sopar. L’Ot comença a badallar i a sincronitzar-se per anar al llit. 🙂

3. 2princeses barbudes: Va ser l’altra proposta de la mestra de l’escola i han estat un gran descobriment!!! Personalment ja em se les cançons d’un dels seus àlbums, L’enciclopèdia baixeta de la nit. No sé què pensar de mi 😛 , però he de reconèixer que em calmen i m’agraden força.

Tenen una peculiaritat, fan música amb instruments de joguina, i realment sona mooolt bé. El ritme és suau, agradable i tranquil·litzador. Posar-los és fer entrar la pau a casa, així que si puc, els escollim per sopar o per aquelles matinades que a les 6 ja està despert cridant “Balla, balla!”. A més totes les cançons són originals d’ells i tenen discos en diferents llengües. No sé per què és difícil de trobar un grup que compongui però crec que també és molt important pels peques tenir nous estímuls musicals.

Ara només ens falta anar-los a veure en directe. I mira que donen oportunitats: http://www.2princesesbarbudes.org/

4. Mainasons: Uns clàssics de la música infantil actual catalana. Tenen milers de visualitzacions al Youtube i un munt de discos. Si no els coneixeu, no sou pares d’aquest món! 🙂 Tenen caçons pròpies però són molt coneguts per les adaptacions de les cançons de tota la vida amb estil Jazz, Soul i Funk. Recordeu el fill del Messi amb el Joan Petit? A casa els trobem una mica massa lents però reconec que nosaltres som massa espitats. 😛

Si els voleu veure en directe, els pròxims caps de setmanes tenen vàries actuacions programades: http://www.mainasons.com/actuacions-en-directe/

5. El pot petit: Més que un grup, són una companyia d’espectacles. Si escoltes alguna de les seves cançons, veus que estan pensades per a interaccionar molt amb els peques i fer-los saltar, ballar i riure. Fins fa poc no els teníem gaire presents perquè en cert aspecte el peque era massa petit. Però ara que ens entenen perfectament comença a gaudir-ho.

Les cançons són pròpies i molt animades. Alguna tarda d’aquest prehivern que es comença a fer fosc aviat i fa fred, hem de trobar activitats per fer a casa (estic pensant un post sobre el tema). I les seves cançons acompanyades de la coreografia de la mamà, li fan molta gràcia. Aquesta tarda just es feia un fart de riure mentre jo ballava el pirata i el lleó vergonyós 😉

No us talleu. Proveu i ja veureu a què em refereixo. I sino, aneu-los a veure actuar: http://www.potpetit.com/

Sabeu què és el millor de tot plegat? Que gràcies a la música el peque està aprenent molt. Més paraules, més gestos per comunicar-se, més narratives… (ara entén millor una petita història). Estic convençuda que haver incorporat la música a la seva vida, ha estat un gran descobriment per ell.

Per això si sabeu de més grups que puguem proposar-li, m’encantarà saber-ho. Estem oberts a altres estils musicals 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Alimentació - BLW · Criança respectuosa · Maternitat

Aquest estiu hem fet tot el que havíem dit que no faríem :( Com ho reconduïm?

Confesso que aquest estiu hem fet tot el que havíem dit que no faríem. Bé, tot no, però varies coses sí. Quina vergonya!! Que Sant BLW ens perdoni i tots els gurus de l’educació respectuosa ens emparin.

En alguns casos ha estat per supervivència, d’altres perquè ens feia il·lusió saltar-nos les normes i d’altres simplement perquè el peque es fa gran i les situacions canvien. Però si algú m’hagués dit que faríem tot això abans de començar l’estiu, no m’ho haria cregut. Ja us ho aniré explicant a poc a poc perquè no tot és dolent. Però he de reconèixer que la calor ha portat relax a les normes, canvi de rutines i cansament d’esperit. I molts cops, potser masses, m’he repetit a mi mateixa Tira endavant i no et jutgis, ja ho reconduirem quan comenci l’escola bressol.

Ara que ja portem uns dies de tornada a la vida real ens hem d’enfrontar a com reconduir la situació perquè no surti de mare. Si algú té propostes, estic encantada d’escoltar-les. Tota l’ajuda és bona. De moment, us explico els nostres dos grans temes i com intentarem millorar la situació:

Dibuixos animats a la tele o a la tablet

Fins a gairebé l’any podríem dir que l’Ot no havia vist la tele ni dibuixos animats. Mai li posàvem a casa i la família tampoc l’havia utilitzat per distreure’l. No volíem que el peque estigués enganxat a una pantalla, ni la de la tele i la de l’ordinador, mòbil o tablet. Només ho havíem utilitzat al cotxe per distreure’l i intentar evitar així els seus plors de desesperació. Així que durant el dia a dia simplement juguem amb ell. Així de senzill i així de cansat, perquè implica atenció constant. Tenim sort que el nostre peque es distreu solet uns 10-15 min màxim. Però això no et dóna per fer el dinar ni dutxar-te i vestir-te amb certa tranquil·litat. Només pots treure el taper de la nevera, escalfar-lo i parar taula abans que comenci a plorar demanant atenció, o pitjor encara, que en faci alguna de grossa per algun racó de la casa.

No sé quin dia vaig començar a posar-li la tele. Crec que va ser un d’aquells dies que estava tan queixós que no hi havia res que el relaxés, ni braços, ni teta, ni motxilla… Però la veritat és que del dia puntual, ho hem convertit en un hàbit 😦 La temptació de disposar d’uns minuts de tranquil·litat per fer el dinar, dutxar-me o simplement descansar és molt forta. I crec que ara l’hem cagada!

Com que els nens aprenen molt de pressa, ja només veure la tablet la demana. Primer a crits, després a plors. Així hem tingut les primeres rabietes amb només 14 mesos. I si està al sofà busca el comandament, ens el dóna i assenyala la televisió. Som conscients que era inevitable que la descobrís. Però volíem endarrerir el moment i ara que ha arribat, hem de posar-hi ordre.

BLW adaptat perquè mengi alguna cosa 😦

A casa hem fet BLW (o Alimentació Guiada pel Nen) des del primer dia que va començar amb l’alimentació complementària. N’estem molt orgullosos. El peque menja de tot (verdura, carn, pasta, fruita, llegums, peix…), saps escollir què li agrada més i què prefereix menjar segons el moment en el que es troba. Ja fa temps que vull escriure un post explicant amb més detall la nostra experiència. A veure si ho faig aviat.

Però aquests mesos ja sigui per la calor, perquè ha passat la crisi de l’any o perquè està aprenent a caminar, sembla que no té tant interès pel menjar. Bé, en realitat no té interès per estar assegut a la trona. El que vol és baixar, jugar i moure’s. Hi ha dies que, si té el menjar a mà, va fent. Però n’hi ha d’altres que li hem de peixar i ell simplement es limita a obrir la boca mentre juga. Que ens perdoni Sant BLW! Crec que ens hem saltat tota l’essència del mètode a excepció del menjar a trossos.

Potser no us sembla gaire problema, però no voldríem que s’acostumi a menjar d’aquesta manera. És a dir, donant-li nosaltres. No volem dintre d’uns anys haver-lo de perseguir  pel parc perquè mengi l’entrepà del berenar o peixant-li el menjar amb 4 o 5 anys. Hem de fer alguna cosa, ja!!

Com reconduir la situació?

La veritat és que no tinc ni idea de si funcionarà Hahaha! He de reconèixer que simplement ens guiarem pel sentit comú i l’amor. I si una cosa no acaba de rutllar, paciència i a afrontar-ho d’una altra manera. De moment teníem previst seguir aquests 5 punts. Alguns ja els hem aplicat i la veritat és que està anat força bé 😉 :

  1. Aprofitar el nou canvi de rutines: Encara que les situacions noves sempre són molt complicades i difícils d’afrontar també són ideals per canviar hàbits que no ens agraden, com per exemple el tema de la televisió o la tablet. Ara que iniciem l’escola bressol haurem d’incorporar nous horaris i noves rutines. Ja no servirà fer el ronso al matí, posar els dibuixos mentre preparem l’esmorzar i ens el mengem, ni deixar al peque veure la Peppa Pig o el que sigui mentre em dutxo tranquil·lament. Ara tots anirem amb més presses. Així que serà l’excusa perfecta per evitar la televisió del matí que tant hem utilitzat. Per sort a la tarda i a vespre ja no li posàvem. 😉 No es tracta de què no la vegi mai, si no d’evitar l’abús que n’havíem fet.
  2. Amagar la tecnologia que no volem que utilitzi: tablet, ordinador…(És a dir la temptació, així també és vàlid per altres coses que no volem que facin): Diuen que “Ojos que no ven, corazón que no siente“. Personalment sempre he dit que no és veritat, però en aquest cas crec que encara li funciona al peque. Si no veu la temptació (tablet, l’ordinador o el mòbil) no ho reclama, i s’interessa per una pinça d’estendre la roba, una caixa de cartó o una fulla seca que troba per terra. Així que no ho tenim tot perdut. 😛 Simplement es tracta de no posar-li la mel a la boca si després li he de dir que no.
  3. Posar música: La música és un recurs fantàstic per distreure als nens uns minuts i potser canviar-los l’humor. La veritat és que a l’hora de dinar va la mar de bé. Es diverteix i l’actitud amb el menjar és més positiva. I molts cops menja ell sol al ritme de la música. No es tracta de distreure’l sinó de fer més entretingut i agradable l’estona. Però compte! Més d’una vegada els peques acaben “mirant una pantalla” en comptes d’escoltar música, perquè posem la música a Youtube. A casa hem caigut en l’error. Ho reconec!! Vols arreglar una cosa i l’acabés cagant per l’altra banda. No ho hem fet amb la intenció directa de què miri un vídeo, sinó per descobrir-li alguna cançó, però ells no entenen que s’han de fixar només amb la música i acaben mirant més la pantalla que altra cosa. És un “mal hàbit” que tenim incorporat perquè nosaltres com adults ja fa temps que escoltem música a través de l’ordinador. Així que quan vàrem començar a fer-ho amb el peque, no érem molt conscients del que provocàvem. Per això, ara el que li dic és “Posem música”. I l’intento acostumar al fet que la pantalla no hi és. Naturalment assenyala on hi ha l’ordinador, tablet, etc però el tenim sempre amb la pantalla en negre o girada i després d’una setmana fent-ho sembla que ha entès que la gràcia és la música i ho gaudeix igual.
  4. Oferir-li alternatives i jugar amb ells:  Està clar que si no l’ajudem a distreure’s, el recurs de la pantalla és molt fàcil. Tant per ell com per nosaltres. Però si juguem i s’ho passa bé, mai reclama la televisió, tablet, etc. El que vol és seguir jugant i rient amb nosaltres. Així que hem d’aprofitar la situació d’avantatge i ensenyar-li coses noves, fer-li jocs, fer parlar als ninots, etc. Si els dibuixos el distreuen el seu pare fent de Sr. Frankenstein també l’ha d’entretenir. Això també es pot aplicar al tema del menjar o a qualsevol hàbit que vulguem canviar. Si no vol asseure’s a la trona per menjar per què no ho intentem al terra? D’entrada no canviem res més que la ubicació. Ell ha de seguir menjant pel seu compte, encara que vulgui jugar. I a poc a poc tornarem a la taula. Nosaltres vàrem començar a menjar a terra amb el peque farà cosa d’un mes. Primer va ser per desesperació. Ja que llences el menjar a terra tota l’estona, vés a terra, pensant que ja no volia menjar més. Fins que vàrem descobrir que al terra seguia menjant. Primer agafava el que havia llençat, així que ara li posem el plat a sobre la cadira i ell va caminant al voltant de la cadira o empenyent-la mentre segueix menjant. Si li dónes uns minuts i una mica de confiança ell mateix agafa el menjar i últimament ja no l’hem de peixar a tots els àpats. Anem millorant. De mica en mica!!
  5. Fites petites i assumibles: Està clar que res canvia d’un dia per l’altre. Ni tan sols els “mals hàbits” s’agafen d’un dia per l’altre. Així que per reconduir la situació també necessitem un temps. No podem demanar-li a una criatura que no ens entén del tot que canviï de la nit al dia. Ni tan sols nosaltres ho fem. Així que paciència i de mica en mica ho anirem canviant. Per això és important que els objectius que ens plantegem siguin petits i assumibles. I tot avanç s’ha de valorar molt. Que el nostre peque menja jugant per terra i amb el plat a una cadira. Petita millora! Que ara amb aquest mètode el peque ara menja ell sol un àpat sí, un àpat no. Mini millora!!! El pròxim pas serà menjar tot sol i quan ho tinguem veurem com reprenem això de menjar a taula.

Penseu que això que us plantejo està centrat en els nostres “problemets” (tecnologia i l’hora de menjar) però fàcilment és aplicable a altres hàbits diguem-ne “relaxats” que l’estiu sempre porta amb ell: Alimentació menys equilibrada, hora d’anar a dormir desapareguda, etc. M’agradaria molt que m’expliqueu la vostra manera d’afrontar-ho. Potser podem incorporar alguna de les vostres propostes. 😉

estiu i normes


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Criança respectuosa · Família - Tribu

Benvinguda música, et notava a faltar (I el primer espectacle musical del peque)

El divendres vaig publicar l’última entrega de les Crónicas de Mamapulpo, Mamapulpo y su momento e intimidad (10 meses), però reconec que l’havia escrit ara fa dues setmanes. En ella us explicava que el meu peque no tolera bé la música. Sempre que la sent es posa a plorar. Però escrivint-la vaig pensar que feia moltes setmanes, i fins i tot un parell de mesos, que ja no posava música. I com els nens canvien tan ràpid potser la situació havia millorat.

Així que pocs dies més tard vaig provar amb Bob Marley. Te fama de calmar les bèsties, oi? Doncs li va agradar, o si més no ho va tolerar força bé. Ole!! Uns dies més tard vaig provar amb la banda sonora de Begin Again. Buscava d’on venia la música tot encuriosit i un cop ho va veure que era de l’ordinador va seguir tan content jugant i jo rentant els plats amb un gran somriure de victòria. Va anar tan bé que aquell migdia vaig seguir amb Manel ;P En total em va deixar escoltar música durant 1.30h. Ole, ole!

Així que a casa ens hem crescut i hem començat a incorporar de nou la música a la vida del peque. Dic de nou, perquè quan era molt petit, vaig seguir aquell consell tan suat de Durant el dia posa la ràdio, música, la tele… per a que distingeixi el dia de la nit. No intentis fer silenci absolut durant les seves migdiades. Però la veritat és que això funcionava fins el 3 mesos i mig o 4 mesos, quan vam començar la fatídica etapa dels plors. Llavors, necessitàvem silenci per acompanyar el peque a dormir i no se ben bé com o perquè vam arribar a la situació de que quan estava despert tampoc volia música. Personalment crec que eren masses inputs per processar. Amb la realitat i els sorolls que ens envolten ja en tenia prou per estar estimulat i trobar l’equilibri per relaxar-se.

Ara, molt més gran, sembla que realment ja mostra més interès per la música. Potser al març (8 mesos aprox) quan em vaig inventar una cançó pel seu mico ho hauria d’haver vist, perquè reia només sentir-la. La identificava i esperava veure el mico i la cançoneta. Però “una flor no hace verano” i amb el meu fill les coses millor a poc a poc, al seu ritme. Així que aquest últims dies hem anat provant coses noves.

Els avis, còmplices amb els tiets, li han regalat un elefant de Done by Deer que al estirar-li la cua toca una cançó de bressol. Bé, sona Somewhere over the rainbow i jo només penso amb El Màgic d’Oz i les rajoles grogues, però a tots ens encanta perquè al peque se li il·lumina la cara al sentir la cançó i a més el relaxa. Li posem molt al vespre, després del bany i abans de sopar. Sedant total! He de reconèixer que alguna nit he substituït el Bona nit de Els Pets , que li he cantat sempre per dormir-se, per aquesta. I jo que pensava que no hi havia música a la seva vida.

Així que aquest cap de setmana ens hem tirat a la piscina i hem portat al peque al seu primer espectacle musical. Vam anar a veure Nyam nyam! a la Sala Fènix. No sabíem com aniria, però va estar força bé! Estem molt contents. La pena és que s’acabava d’alçar d’una migdiada i ell necessita més estona per estar actiu. Així que en certs moments de més activitat s’espantava perquè encara estava una mica adormit. Error nostre. No sempre podem encaixar bé les migdiades amb l’organització del dia.

Però en conjunt l’experiència li va agradar molt. No deixava de mirar l’escenari i tot el que hi passava. A vegades es girava i em mirava com dient “Veus què fan mamà? Quin ocell més maco” i jo “Si carinyu, si.” Hi havia moments en que feia petits saltirons com quan està super content. Ara només li faltaria seguir els acords picant de mans. A poc a poc…

IMG_20170521_125756605
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

Personalment em va agradar molt la manera que tenen els actors de connectar amb les criatures. Al ser un espectacle de 0-3 anys, aconseguir que el públic et segueixi i s’interessi a vegades ha de ser complicat. Però just sortir parlen en “llenguatge bebé” (tata tatata) i tots queden enganxats. A més com fan servir com a leitmotiv una olla, culleres de fusta gegants i els colors bàsics, fins i tot els més petits poden seguir la història. Van sortint titelles i van cantant cançons, sempre fent que el públic interaccioni. És molt bonic veure com les criatures no perden de vista les titelles, com els nens més grans canten les cançons i com tota la sala es va omplint de color. És màgic! Els ulls de flipat del nostre fill ho deien tot 🙂

IMG_20170521_130858557
(Foto: © Cristina F. Victory / Barcelona 2017)

L’espectacle ens el va recomanar una mare de ioga i vam anar juntes les dues famílies. També va venir una altre família amics d’ells. Així que al sortir varem fer dinar d’adults i una mica de tribu extra que sempre va molt bé.  Va ser un dia complet i a la nit tan el peque com nosaltres vam caure rodons. Moltes emocions i experiències noves en família. Un dia diumenge ideal! Per això jo ara us ho recomano a nosaltres. Aprofiteu que el pròxim diumenge és l’últim dia d’aquesta temporada i aneu-hi! Segur que els vostres fills/filles s’ho passaran molt be. Nosaltres segur que repetirem. Ja estic mirant més programació de teatre infantil :p

IMG-20170427-WA0001


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Mamapulpo

Mamapulpo y su momento de intimidad (10 meses)

Mamapulpo está contenta. 🙂 Bebepulpo vuelve a seguir horarios y cada noche se acuesta sobre las 21.30h. Así que Papapulpo y ella pueden dedicarse a imaginarse su vida de novios. 💑

Unas noches se tumban en el sofá a zamparse cualquier tontería de la tele 🖥  o la serie de turno . Bueno la mayoría de días, porque la energía no da para mucho más.

Otras veces aprovechan y hacen sus cositas en el ordenador.  Cada uno lo suyo. No se puede ser artista fuera de jornada y tener un Bebepulpo sin enloquecer. 🔫

Incluso algún día han encontrado fuerzas para darse mimos y cariñitos maritales.💃👯 No tantos como antes; pero eso sí, cuando caen se aprovechan más. 😛

Pero hoy Mamapulpo esta que se sale.🐙😄 Hace 10 meses que no hacía esto y se siente radiante. Eufórica. ¡Como una quiceañera! ¡Hoy Mamapulpo escucha música!!!  🎧

Música? diréis ¿Qué tiene de especial? . Pues sí, porque Bebepulpo no tolera la música POPera (no podia ser otra) ni los grandes éxitos, que a Mamapulpo tanto le gustan. Cada vez que los pone aunque sean flojitos Bebepulpo empieza a lloriquear y no para hasta que la música termina. Mamapulpo cree que ha salido al padre, un sieso de los grandes éxitos. En cambio cuando le pone Mozart o Beethoven 🎻, Bebepulpo se queda tan pancho y a Mamapulpo le empiezan a picar todos los tentáculos a la vez. Imposible rascarse 😦

Pero hoy lista de Youtube en mano y enfundada en unos cascos se ha repasado todos los grandes éxitos de los últimos años. Incluso se ha permitido embobarse con el video de Adam Levine (Lost Stars) 😻 y soñar como sería tener otro Bebepulpito esta vez morenito. Pero ¡chiss! No se lo digáis a Papapulpo.

Mamapulpo
(Il·lustració de Laia Sauret Sarrà, una mare titellaire de la tribu)

Lee aquí todas las Crónicas de Mamapulpo


Si te ha gustado Mamapulpo, por favor comporte el post en la red (Facebook, Twitter, etc) o dale a Like! Nos encanta que la tribu crezca. ¡Gracias!
Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!