(Aquest post el vaig començar a escriure divendres 9 de juny, però les vacunes del nen, les dents i un llarg etcètera no han ajudat a que pogués asseure’m i acabar de trobar les paraules fins avui) Divendres passat va ser un dia trist, molt trist. Molts cops no vaig poder contenir les llàgrimes. I…… Continua llegint Carles, tu sí que deies coses boniques