Criança respectuosa

Regals, la nostra guia bàsica

El tema dels regals és un post que tenia pendent de fa molt, tant que acabo de veure que fa un any ja vaig intentar escriure sobre el tema 😛 Però en aquest temps la realitat ha anat canviant i jo veig les coses una mica diferent. La base és la mateixa, però dos anys a l’esquena d’aniversaris, reis, celebracions vàries, família “generosa”, amics que volen quedar bé, etc m’han donat una nova perspectiva. A veure si us sé explicar com ho vivim a casa i quines són les nostres guies bàsiques.

card-1835447_640

La quantitat

Com us he dit en algú post en tema regals a casa hem estat “uns pares rancis” Hahahaha! No ens fa gaire gràcia que el nen tingui moooolts regals tant per l’aniversari com pels Reis o el Nadal. Sempre hem tingut la sensació que així no els gaudeixen i que queden enganxats al subidón d’obrir un paquet rere l’altre i no tant a l’emoció de jugar-hi. Així que el primer Nadal del peque la consigna va ser un regal per unitat familiar. Un els pares, un els avis, un els iaios i un els tiets (i si algun no cau, no passa res). Però les coses no sempre surten com un pensa.

Els meus pares es van avançar als nostres comentaris i al principi de desembre ja tenien els regals dels Reis, dos o tres. Pel seu aniversari tothom va respectar el que vàrem dir, però sincerament jo vaig sentir que més d’un es molestava una mica i feien “apanyos” però en general tot molt respectuós. Però l’últim Nadal la cosa es va desfermar, amb un migdia de Reis de brutal on el peque va arribar a obrir 18 paquets d’una sola tacada, més els tres que portava de casa i els que caurien a la tarda a l’altra casa. Aquell dia vaig veure perfectament com no volia que ho visqués el meu fill. La família li anava dient “Vinga obre el paquet, que aquí en tens un altre!” Cap al final ell ja no sabia ni què obria. Fins i tot li varen canviar un i ni es va adonar. Tenia una sobredosi de paquets en tota regla. Els obria primer il·lusionat, després en mode automàtic i al final com una obligació amb una cara entre alegria i obligació. Després de tot allò em va costar Déu i ajuda baixar-li, fer-lo frenar i dormir. Es queia de son, però no podia adormir-se així que es pegava al cap o em pegava a mi com mai havia fet. Un show! Així que ara que ha estat el seu aniversari ja no sabia com encarar-ho.

Quin regal?

L’altre element en qüestió és l’elecció del regal. Per nosaltres al principi era important marcar una mica a la família el tipus de regals que volíem. Res de joguines amb música, res de llums, preferiblement fusta i joguines que despertin la creativitat, res de violència ni competitivitat. Amb el temps he pensat que potser vàrem ser una mica castradors però també m’adono que va anar bé fer veure a les famílies quins tipus de joguines ens agradaria que tingués el peque. Perquè no és el mateix un Gusiluz, que una capsa de nins de fusta. La veritat és que ara ja saben per on van els tiros i fins que el peque sigui més gran i potser ens demani ell mateix alguna cosa de les que tenim prohibides a casa, sé que la família ho respectarà.

He llegit a les xarxes molts comentaris de mares que no suporten certes joguines que la família els hi han regalat als seus fills (que si música en bucle i súper estrident, que si les llums psicodèliques…), per això crec que donar quatre pautes a la família no està malament. Per descomptat són els vostres fills, és la vostra criança i bla bla bla, però bàsicament perquè sou vosaltres els que conviureu, cada dia amb aquella joguina i amb aquell nen/a que la reclama i s’enfada si li treus. Així que millor ja no us posin en el compromís d’haver de dir-li que no al vostre fill/a. Expliqueu així i busqueu la manera més adequada segons sigueu tots plegats, vosaltres i la família, (a mi això potser em va fallar una mica). Segur que evitareu mals majors. Nena, aquell camió de bombers tan xulo que li vaig comprar al nen, que té llums i fa ninonino… On és? Tierra trágame!!.

Volum, mida o efecte wuau!

Podeu dir-ho com vulgueu però la veritat és que tots quan regalem alguna cosa busquem agradar a l’altre. I en el cas dels nens la cosa es multiplica fins a punts exagerats i demencials. Que si l’ós tamany XXXL o el cotxet més gran de la botiga o l’arbre musical Waldolf més alt… Ojo, que ningú s’equivoqui. Les joguines de pedagogies alternatives tampoc queden exemptes d’aquest efecte. Però la realitat és que no sempre aquestes joguines són les que perduren en la ment del nen. Molts cops provocaran un efecte espectacular en el moment de regalar-los però després s’obliden d’elles. El que per mi és l’efecte Toy Story, joguines populars amb les quals la criatura només juga dos dies i després només ocupen lloc a casa. Per això nosaltres intentem dir-li a la família que no s’interessin en regalar-li coses excepcionals. Que es centrin en joguines bàsiques que li agradaran per molt que passin els dies. Actualment estem parlant de ninuuus (figuretes d’animals en el llenguatge del nostre fill) i cotxeeees. Ja ens encarreguem son pare i jo de fer un regal més wuau que encaixi amb la dinàmica familiar. Als reis va ser el tricicle-bicicleta Kinderfeets Tiny Tot 2en1 i ara ha estat la Taula Corba Wobbel que bàsicament funciona de trampolí, cadira i taula de jocs… com si fos poc.

No es tracta que vulguem monopolitzar l’efecte wuau, però està clar que l’èxit d’una d’aquestes joguines és arribar en el moment oportú i sobretot sola, sense gaires més distraccions. I la veritat és que han estat un èxit les dues. Ja us explicaré més detalladament un altre dia.

20180707_161132
© Cristina F. Victory – Juliol 2018

Les regles de joc per aquest 2n aniversari

Com deia al principi al llarg d’aquests dos anys hem vist com el tema regals pot ser molt delicat per moltes de les parts implicades. Si marques què vols, ets un ranci perquè avis, iaios i demés familiars no poden regalar-li el que els hi sembla; si a més limites el nombre de regals ja no dónes lloc al regal tipus “Penso que això et podria agradar” o “He invertit un temps a pensar, comprar i en anar a buscar el regal perquè pensava en tu” i la gent s’inventa recursos per “colar-la”. Així que aquest aniversari hem decidit donar dues simples indicacions que intentessin trobar un equilibri entre allò que la gent vol regalar i el que nosaltres volem transmetre al nen. I he de reconèixer que ens han funcionat molt bé. Us ho recomano:

PREVI: Si dubten de la tipologia de joguines, recordeu-los quina és. Res de plàstic, preferiblement vehicles sense sons… etc. Nosaltres no ho vàrem fer perquè ja sabíem que ens havien pillat la línia fa mesos. Però no està de més fer-ho.

  1. Escolliu un regal, màxim dos, per unitat familiar entre les coses que li agraden.
  2. Què li agrada? En aquest moment està en mode cotxes, motos, camions o qualsevol vehicle que es mogui i figures d’animals. A casa tenim una tropa immensa. Si a l’Àfrica es queden sense que ens avisin.

Per acabar, us voldria confessar una cosa respecte als regals. Ara que sóc mare i em trobo en la situació de gestionar un nen que rep regals, m’ha passat com en altres aspectes de la maternitat: He repensat què havia fet jo fa anys en el tema regals als nens de la família, d’amics o propers. I he de reconèixer que en cert moment jo mateixa havia trencat les normes bàsiques que aquí comento. En especial la del Wuau!! Des d’aquí demano perdó i prometo compensar a nivell Karma amb els no-regals de resta de les vegades.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Celebracions · Maternitat

Preparant el 1r aniversari

Queden tres setmanes perquè el nostre peque faci 1 any i m’agradaria celebrar-ho amb tota la família. Serà una celebració molt especial, però a la nostra manera. Res de vestits elegants ni grans formalismes. Tot de forma molt casolana, com si fos un dia qualsevol, però a la vegada fent-lo molt especial.

Hi ha moltes coses a tenir en compte. I els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada planificar-ho tot una mica. Res, només una miqueta 😛 Així que avui comencem els preparatius oficials pel 1r aniversari de l’Ot! 

birthday-party-1438901_640

Anem per parts:

El pastís: Com sempre hi ha mil opcions. Encarregar-lo, fer-lo nosaltres mateixos, demanar-lo a l’avi cuiner, etc, però també cal pensar quins ingredients portarà; i això condiciona bastant. Potser us sembla que és donar-hi masses voltes, però a casa hem optat per no introduir encara ni làctics ni sucres, galetes, xocolata… així que l’essència d’un pastís estàndard es complica. Per això ja fa temps que tenim clar que farem un pastís handmade amb ingredients que el nen té introduïts. Potser quedarà poc cridaner però així ell en podrà menjar una mica si vol (i la iaia també).

Tinc algunes receptes veganes que hauré d’adaptar als nostres gustos. Ara només em queda fer proves durant les pròximes setmanes. Mare meva, com em posaré!!!

Un record per la posteritat: Naturalment res de fotògraf professional. Per alguna cosa quan estàvem embarassats (Hahaha Que malament sona això!) ens vàrem comprar la càmera que feia anys que tots dos volíem. A més els iaios i els avis perdran el cul per fer amb el mòbil el seu propi reportatge fotogràfic, cadascú des d’angles diferents. Així que don’t worries segur que tot queda fitxat. El problema vindrà després per seleccionar 😦

El dia D: Ningú diu que s’hagi de celebrar el dia real del seu aniversari. I aquest any que ell no serà conscient podem fer de més i de menys. A nosaltres ens cau en divendres. I com la gent treballa i l’Ot encara té horaris de bebè, tampoc ho podem allargar fins molt tard. Així que estem valorant la possibilitat de passar el divendres nosaltres tres sols (perdó, quatre amb el gos) i deixar la festa grossa pel dissabte o diumenge. Així podem aprofitar el matí i la tarda quan ell està molt més actiu i despert. 🙂 🙂

Lloc: Hahahahaha! Gran dilema. A casa? A un parc? A la platja? A una ludoteca? Vinga opcions, vinga!! Això encara ho hem de decidir. Si ens quedem a casa, l’Ot podrà arrossegar-se sense problema, però a la que entrin els quatre avis el nostre mini piset es col·lapsa. I sense aire condicionat, podem deshidratar-nos tots aquí anxovats.

Així que estic valorant alternatives. Jo sóc més de parc. Preferiblement amb gespa on l’Ot pugui jugar amunt i avall. Algun banc, alguna tauleta per les begudes i el pica pica i vinga. Però no acabo de convèncer al pare. Ludoteca i platja queden descartats totalment. Massa car, massa calor i massa gent. Segurament ho acabarem decidint a l’últim moment, com tot aquest últim any 😛

Decoració handmade, gens pinterest: Ja sabeu que això de tenir un nen s’ha tornat super trending a les xarxes i de decoracions boniques n’hi ha per parar un carro. Però com no ens sentim gaire còmodes imitant, segurament les quatre coses que farem seran collita pròpia. Tenia pensat:

  • Barret de celebració: Típic, sí! Però un clàssic que no pot faltar Hahaha
  • Banderoles anunciant festa a crits: A les botigues de decoració dels barris (Véase als xinos) segur que n’hi ha però un dia m’escaparé i comprarem dos o tres làmines de color, cordill i segur que queda molt bonic!!!
  • Globus, cintes de roba de colors, etc… Ho he d’acabar de veure i valorar amb el pare de la tribu. O se’ns va el cap i fem la festa temàtica, o ens quedem amb el barret i les banderoles. En aquesta tribu/casa som així, d’extrems. 😉

Regals!!! Oooh! Aquest tema és complicat. Ja per Nadal ens vàrem plantejar com volien afrontar el tema. Era bàsicament amb la família, perquè el peque no demanava. Bueno, ara sí que demana, perquè ha après a senyalar i ja es desperta com un boig amb el dit carregat. Pam! Una finestra. Pam! Un llibre. Pam! Una ampolla d’aigua. Ui! Ara sí que l’hem liada.

Si fos per ell només tindria ampolles d’aigua, plenes o buides. Que barato em surt el nen. Però pel seu aniversari em faria gràcia regalar-li alguna cosa bonica. I com els avis, iaios i tiets també es plantejaran comprar-li alguna cosa crec que és bo que ho pensem una mica.

No volem omplir de regals al nostre fill i que entri en aquella dinàmica d’obrir paquets convulsivament en la que ja no valoren el regal en si, si no la quantitat. Per això solen demanar un regal per família (avis, iaios i tiets) i nosaltres també ens controlem. Ja puc començar a fer una llista de joguines interessants per l’any o una mica més i pensar si necessita res pràctic, com un banyador per anar a la platja (Ole!!) o unes sabates (Mandra!!!)

De moment la llista és:

  • Alguna joguina Waldorf: Bols i boles grans de colors, Arc de Sant Martí, Arbre musical… (Em fa especial il·lusió)
  • Alguna joguina per fer música: Xilòfon, Tambor,Trompeta… No sé en que pensem!
  • Una piscineta inflable per remullar-se aquest estiu. 🙂
  • Llibres: Un clàssic que no pot faltar MAI!!!
  • Joguines de fusta per arrossegar o per empenyer quan comenci a caminar.
  • Blocs de fusta per construccions
  • Puzzles

Ui! Em sembla que no anem bé. Ja hem de començar a retallar!!!! Família, no us assigneu regal sense comentar-ho. A veure si al final només tindrem trompetes i tambors. Quina por!!!

A mode de curiositat

Quan he buscat idees, he vist que hi ha gent que uneix reportatge fotogràfic i pastís i fa un Smash cake. Es tracta de fer un book de fotos al nen/a just en el moment de donar-li un pastís i deixar-lo fer. Naturalment el destrossarà i potser també se’l menjarà. Ho podeu fer a casa o podeu anar a un estudi. Fins i tot podeu portar vosaltres el pastís, però naturalment ells també ofereixen aquest servei i així tot (decoració i pastís) queda molt de Pinterest. Si es us interessa trobareu molta informació. Nosaltres ho hem descartat perquè volem que sigui tot més natural. I menys decorat de selfie. Si ho proveu ja m’explicareu com ha dormit el peque després d’aquella injecció de sucre i emocions.

Una altra cosa molt habitual, i que he de reconèixer que a mi m’hagués encantat, consisteix en fer un recull de fotografies del nen/a en la mateixa posició mes a mes durant el primer any i després fas un muntatge tot junt. Per fer-ho necessites planificar-ho amb temps, cosa que ja havia previst, i ser una mica constant, cosa que m’ha estat impossible. Quan no era per plors de l’Ot queixant-se de la posició, era per discussions amb el seu pare en el moment de fer la foto, així que els últims mesos ja ni hi pensava. Una pena! Però intentaré fer un repàs i trobar 12 fotografies que representin els seus 12 mesos. N’hi ha segur, però cadascuna a la seva manera. Res tan bucòlic com les que ronden per internéssss.

A l’altra banda de tota aquesta preparació, he trobat les famílies que aprofiten l’ocasió i marxen de viatge. S’escapen.  Ja sigui per recordar moments especials, per fugir de celebracions familiars i els mal de caps que moltes vegades comporten o per aprofitar i visitar amics o família que veuen poc. Realment és una opció molt habitual! Al principi m’ha semblat intel·ligent, després m’ha sorprès que n’hi hagués tantes i ara m’adono que en les celebracions d’aniversaris, al igual que en la resta de coses de la maternitat sempre hi ha mil opcions.

Agraïments

Tots aquests preparatius no haguessin estat possible si no fos per les mares de la tribu que ja han anat celebrant el 1r aniversari dels seus fills i filles o estan en ello. Gràcies noies per donar-me idees i receptes 😉 Ja us explicaré com ha anat.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!