Sóc dona i mare (Una mica de feminisme sempre va bé)

Sóc dona i mare

Avui #8Març Dia de la Dona voldria reivindicar l’essència de la dona-mare, perquè masses vegades, de forma conscient o inconscientment, les mateixes dones hem renegat d’aquesta faceta en la nostra vida pública. Com si això fos un requisit imprescindible per ser reconegudes, respectades i valorades en altres àmbits de la vida. I ja n’hi ha prou!! La societat ha d’entendre que els canvis vinculats a la maternitat no tenen per què ser dolents i un dia com avui toca dir-ho ben alt.

Com us deia a Temps per cuidar-me una amiga psicòloga i la seva col·lega van fer un estudi entre mares, just quan jo feia 4 mesos que m’havia iniciat en aquest ofici. Sí, perquè això també és un ofici. Un d’aquells que aprens a base de molta pràctica. Durant l’estudi van detectar canvis i pors comuns en totes les dones. La major part d’aquests canvis arrancaven durant l’embaràs, on aparentment tot segueix igual. MENTIDA!!! Ens creix la panxa. Hehehe! No! Em refereixo al fet que ja comencen a produir-se canvis vitals importants encara que ningú ho noti: en l’ordre de prioritats, a escala hormonal, en l’àmbit emocional, etc.

A l’estudi també veien que per moltes mares el part havia estat un punt culminant per aquest canvi. S’havien empoderat com a dones. No només perquè la capacitat de parir les havia impactat, sinó perquè el postpart i tot el que ve després les havien encoratjat a tenir més clar els seus objectius a la vida. Sembla que la maternitat en gairebé totes les dones ens provoca l’anhel de canviar la nostra vida per acostar-nos cada cop més a la nostra essència. Això pot manifestar-se de maneres molt diferents com per exemple canvis de feina o d’orientació professional, inici de negocis propis, començar a escriure un blog 😛 , canvis de residència radicals, canvis de parella, etc… A més a més al parlar amb mares de més d’un fill, veien que la cosa anava més enllà. Cada fill les havia acostat un pas més al seu objectiu. Encara que semblés que ja ho tenien, l’arribada d’un nou fill/a accentuava la recerca de la seva essència. Sorprenent! Mira que tenim poc temps i l’aprofitem tan bé 😛

I és que alguns trets comuns en la major part de les dones quan tornen a la feina, o quan desenvolupen activitats no vinculades a la criança, són l’eficiència, la creativitat i la cooperació. Això de què siguem eficients no crec que us sorprengui perquè si has sobreviscut amb una criatura reclamant la teva atenció vint-i-quatre hores cada dia de la setmana és molt probable que les tasques de la feina no siguin tan dures. O simplement perquè durant el temps que has estat de baixa de maternitat, excedència, o el que sigui, has desenvolupat la capacitat de fer mil coses en cinc minuts Hehehehe!

El tema de la creativitat és realment curiós perquè d’una banda en la major part dels casos les dones busquen opcions creatives als problemes amb els quals es troben, i d’altra les activitats creatives com escriure, dibuixar, fer fotografies, tocar música, cuinar, fer manualitats, etc comencen a formar part del seu dia a dia i solen tenir una relació directa amb la recerca de la pròpia essència que us deia abans. Serà que l’art canalitza frustracions, anhels, experiències vitals, etc i com tot això de la maternitat i la criança és tan intens necessitem tenir el nostre punt de fuga Hihihi!

Bromes a part, sempre us he dit que vaig arrancar aquest blog amb la intenció de plasmar totes les emocions, bones i dolentes, que la maternitat m’havia despertat, i la veritat és que està complint el seu objectiu i m’està ajudant a posar en pràctica una maternitat molt conscient. Però el que no us havia dit mai és que interiorment pensava: Sempre he volgut escriure, per mi i no per feina, però mai he tingut l’oportunitat. Almenys amb aquest blog podré calmar el gusanillo de l’escriptura ara que tindré menys temps i menys energia per fer-ho. Reconec que en cert aspecte hi havia molta resignació, cristiana, social, patriarcal… o el que vulgueu, en la meva reflexió. Però el que no esperava que passes i realment m’està passant és que el meu cap seguís imaginant nous projectes!! Cada cop tinc més ganes d’escriure, tot i dormir poc, el desgast del peque, la casa, la feina i els compromisos familiars cada cop més intensos. No sé com explicar-ho em sento plena ebullició creativa.

IMG_3183

Tornant a les “sorprenents” capacitats de les dones que són mares, no us ha cridat l’atenció el tema de la cooperació? A mi em va semblar molt interessant pensar que l’esperit competitiu desapareix i que es generen més moments de solidaritat entre dones o mares. Sempre m’havia sentit molt incòmode amb la competència que tantes vegades hi ha entre les dones, així que escoltar això em va animar a mirar la realitat d’una altra manera i vaig veure que realment l’esperit cooperatiu sorgeix més fàcilment quan estàs en ple moment dur de la criança o n’has viscut una de forma molt conscient: Oferir-se a pujar al cotxet per les escales del metro mentre l’altra mare desconeguda porta en braços al peque, anar a la farmàcia o treure el gos per alguna família de la tribu on tots han caigut pels mocs i la febre, donar bosses immenses de roba per nadó valorades en centenars d’euros perquè el teu fill/filla ja no hi entra, i fe- ho tot i pensar que en un parell d’anys voldràs anar a per el segon, etc.

IMG_3178 (1)Realment la societat seria molt diferent si tots tinguéssim aquest esperit més cooperatiu. Vés a saber què podríem arribar a fer! Amb solidaritat, unint forces i sense fer-nos la traveta els uns als altres. Però clar això no és massa pro lliure mercat. No sigui que ens passi pel cap pensar que abans del benefici individual, hi ha el benestar dels nostres. Heretgia!!! Això és comunisme, és el dimoni. Doncs no senyors, és sentit comú!!

Justament per això jo avui paro i m’uneixo a la vaga. Perquè penso en mi com a dona però també en les altres, en aquelles que també s’uniran a la vaga i les que no ho podran fer; perquè vull viure en una societat que respecti la meva essència i entengui que el que jo puc aportar també és important; però sobretot perquè lluito per una societat on les nostres filles no hagin de fer mai més vaga.

Si les dones parem, el món s’atura! Ens aturem per canviar-ho tot! Juntes som més fortes!

*Il·lustracions Laia Sauret


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Família - Tribu · Sóc dona i mare (Una mica de feminisme sempre va bé)

Un any més tard, seguim sent una tribu!

(Feia temps que volia actualitzar el text de presentació del blog. Ara aprofitant el post 50 m’he decidit a fer-ho. Espero que us agradi!!

Si no em coneixes, pots començar amb la presentació inicial Ara som una tribu! )

Hola, sóc la Cristina. Mare de l’Ot d’1 any, parella d’un artista des de fa 15 i mestressa d’un gos rebel de 12. Però sobretot sóc una dona apassionada per l’escriptura i la lectura. Així que quan no estic fent de mare, escric aquest blog i em dedico al món dels llibres.

Com a moltes dones abans, la maternitat m’ha sacsejat i m’ha acostat a la meva essència. No tenia ni idea que em passaria una cosa així, però es veu que és habitual. A part d’estries, tetes caigudes, discussions infinites amb la parella i molt mal d’esquena, la maternitat també porta moltes coses bones. Qui ho diria, oi? 😛  Per mi ha estat òbviament el peque, però també el ressorgir del meu esperit creatiu. És com si hagués parit dues coses, un fill i una nova versió de mi mateixa.  I és que la maternitat m’ha fet ser reflexionar sobre qui sóc, què faig, perquè ho faig… i deixar-me de punyetes. Un exercici molt sa que recomano per tenir una maternitat/paternitat més conscient. Però compte! Si no t’ho prens amb una mica d’humor, et pot deixar fet caldo. Això faig jo? Ostres tu!! Quina mala mare estic feta! 😉

Quan vaig començar aquest blog estàvem en plena període de teta a tota hora, començant el moviment i introduint de mica en mica el menjar. Ara, hem iniciat una nova etapa. Ni millor ni pitjor, simplement un nivell superior de dificultat. O us pensàveu que això cada vegada seria més fàcil? Hihihi Jo sí, la veritat!!! Sempre creia que si pots parlar amb ells, els nens són més fàcils. I en cert aspecte és així, però llavors els problemes canvien i es fan més difícils d’afrontar: rabietes, crisis de separació, el temut no… Els temes es multipliquen exponencialment i la diversió sempre va a més. 

Jo i Ot

Ara quasi 15 mesos més tard de l’arribada del peque, puc dir ben fort que ja no som la parella amb gos que érem! Les nostres rutines han canviat totalment i els nostres horaris “ni te digo!”. Ara parlem de l’escola bressol, la roba d’hivern i les noves pedagogies, en comptes de comentar la nova sèrie HBO o l’actualitat política. Ja no sortim al parc a passejar al gos. Ara anem a l’àrea infantil a veure si la nova fera es diverteix i es cansa. Hi ha dies bons, dies dolents i dies moooolt dolents. Perquè enganyar-nos! Però per sort no perdem el somriure.

En part és gràcies a la súper tribu que hem fet: Família que a poc a poc va entenent la nostra criança; amics i família que s’uneix al club dels pares; mare-amigues que es troben en la mateixa situació… I és que per educar un nen fa falta una tribu, però perquè una mare i pare novell sobrevisquin també.

Però sobretot és gràcies a aquest blog que m’ajuda a prendre consciència del que estem vivint, a desfogar-me quan les coses no surten bé, a entendre millor al nostre peque, i prendrem la maternitat amb humor i molt d’amor.

Si vols llegir aquest blog, estaria bé que sabessis que:

  • A casa fem criança respectuosa, lactància materna prolongada, porteig, collit i totes aquestes “coses hippies” que hem descobert amb la maternitat/paternitat.
  • Però no lluitaré perquè tothom faci el mateix, sinó perquè cada mare/pare faci el que li dicta el cor, no la societat o aquest blog 🙂
  • No publico fotos del meu fill ni d’altres nens perquè crec que la seva imatge i la privacitat és sagrada.
  • M’encanten les activitats DIY adaptades a l’edat del meu peque. Si en saps d’alguna divertida, sóc tot orelles.
  • Normalment no parlo de productes. No pretenc que el blog sigui un aparador de publicitat. Però si utilitzo alguna cosa que m’agrada o em funciona us ho diré.
  • M’agrada parlar sobre grans temes de la maternitat i donar-los un toc d’humor.:P Però sempre surt la meva part més amorosa. Serà culpa de les hormones encara?
  • Si una cosa no m’agrada, ho dic ben clar i ben fort. Tinc caràcter, geni i mala hòstia així que quan el peque, el pare, la família o la fruitera em treuen de polleguera us ho explico sense problemes. Crec que per sobreviure com a mare, també tenim dret a queixar-nos 😛

Si sabent tot això et ve de gust seguir-me, serà un plaer per mi tenir un/a lector/a nou 😉


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!