Criança respectuosa

El nostre Top 5 de dibuixos infantils a partir de 3 anys

Les pantalles no són la solució! Sonarà contradictori amb el post però en primer lloc vull aclarir que a casa hem intentat i seguim intentant (dies amb més facilitat i altres amb menys) no abusar dels dibuixos. I dic dibuixos, i no pantalles, perquè a casa hem aconseguit separar l’estona dels dibuixos de les pantalles. Els dibuixos només es veuen a la tele i no al mòbil, o a la tauleta, i per tant no ens els demana en qualsevol lloc i moment.

Semblarà una ximpleria però d’aquesta manera hem limitat molt les estones de dibuixos, tot i que al pare de la criatura i a mi encara ens semblen massa; i és que tenim a casa un devorador d’històries, ja sigui en modo dibuixos, conte, història explicada… Li encanten. Es queda al·lucinat escoltant i ho entén tot. Ja fa temps que vaig detectar que els dibuixos per més petits on tot es repeteix mil cops no li agradaven, així que la feina ha estat nostre per trobar dibuixos amb història que fossin aptes per ell. Tot un estudi a base de prova i error que avui vull compartir amb vosaltres i veure si així creix el nostre Top 5 de dibuixos infantils a partir de 3 anys. Perquè en la varietat està el gust!

Si el vostre fill/a és més petit, us recomano que us llegiu el post que vaig fer fa dos anys amb el nostre Top 3 en dibuixos infantils i encara que sigui gran també, perquè a casa el nostre peque havia oblidat El Mic, com si fos per nens petits i ell ja no ho era, però ara amb 3 anys el torna a demanar. Així que els d’ara només es sumen a l’oferta Hahaha!

1. El xai Shaun

En el post de fa uns anys us parlava de L’hora del Timmy on el protagonista és un xai que va a l’escola amb altres animalets. De manera gradual i després d’haver vist mil cops totes les temporades del Timmy, vàrem passar a El xai Shaun. En aquest cas el protagonista és un xai molt espavilat que viu a la mateixa granja que el Timmy i porta de bòlit al gos de la granja que els vigila. D’aquesta manera el nostre peque ho va enllaçar fàcilment. A vale! Uns dibuixos expliquen la història a casa del Timmy i l’altre a l’escola.

Els dibuixos són també de plastilina i fets per la mateixa productora que el Timmy (Aardman) . Encara que tampoc parlen, el fil argumental de El Xai Shaun és més complicat, ja que passen coses que no els hi són properes: concursos de pastura, aliens que arriben a la granja, un geni de la llàntia… Tot i això, el nostre peque s’ho passa súper bé, i sobretot riu molt!

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Animals i granja
  • Durada: Històries de 7 minuts
  • El podeu veure a Netflix –> Ara també a Club Super 3!!

2. DinoTren

El vostre fill/filla és un amant dels dinosaures? Els col·lecciona i es sap els noms i mai en tindria prou? Doncs a casa tenim un!! Té un munt de figures, llibres sobre dinosaures, fins i tot la motxilla toddler de porteig! Sempre vol descobrir una cosa nova sobre els dinosaures i aprendre noms de noves espècies. Només qui hagi tingut un fill/a amb aquesta afició, pot entendre aquell moment de desesperació en el que tot el que rodeja al teu fill té el mateix tema i tu necessites desinflar el globus per poder respirar. Encara que sembli contradictori, aquests dibuixos van arribar per fer aquest afecte: a ell li tornen boig, aprèn un munt i per fi ha passat a jugar amb altres temes.

Dinotren és la combinació perfecta entre el seu amor pels dinosaures i els trens. Està clar que els creadors ho fan amb tota la consciència i el nostre fill hi ha caigut de quatre grapes. Hahaha! Però si deixem de banda les “llicències històriques” que es permeten crec que són uns dibuixos ideals per tots els amants dels dinosaures. En Buddy és un T-Rex adoptat per una família de Pteranòdons. Cada dia ell i els seus tres germans viatgen en tren amb els pares per tot el món i pels diferents períodes de la prehistòria (sí, viatge en el temps inclòs!!), per descobrir noves espècies, aprendre quin és el seu hàbitat, com s’alimenten i com van anar evolucionant al llarg dels diferents períodes. La veritat és que ell i fins i tot nosaltres hem aprés un munt de coses.

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Dinosaures (Llicències literàries: tren i viatges en el temps)
  • Durada: Històries d’uns 12 minuts
  • El podeu veure a Club Super 3 i Clan TVE
  • Curiositat: el productor de la sèrie, Jim Henson, és el mateix que el dels Fraggle Rock!!

3. Els germans Kratt

Buuuuufff! A casa som moooooolt fans d’aquesta colla!! Aquest estiu els hem vist en bucle un cop rere l’altre. Li encanta a un nivell que no us podeu imaginar, i a nosaltres també!!! Quan arranca la cançó inicial ja es posa a ballar i saltar i se’l mira amb molta atenció tota l’estona; fins al punt que des de fa unes setmanes quan juga sol, o amb nosaltres, ha introduït el concepte “el poder animal” i es va transformant en diferents animals segons el que vol fer. Un mico per enfilar-se al pare, l’ós mandrós per abraçar-se a la mamà o el lleó per pujar les escales ràpidament. Hehehe! Per això és important tenir present el que transmeten els dibuixos.

Però què tenen Els Germans Kratt que li agraden tant? Doncs són un parell de germans zoòlegs Chris i Martin* que acompanyats de dues amigues (una científica i una enginyera) i un amic dormilega (el pilot de la nau) viatgen per tot el món veient animals en el seu hàbitat, descobrint els seus secrets i protegint-los de perills si ho necessiten. El millor és que cada animal és important. No importa la mida que tingui. Tots tenen una funció dins la cadena alimentaria o a l’hàbitat on viuen i els germans Kratt intenten explicar quin és. Per fer-ho analitzen les característiques físiques de cascun i la científica fa un “disc de poder animal” que els transforma en aquell animal per poder-lo ajudar. I això és el que des de bon principi va enganxar a l’Ot. S’han vestit de cocodril, mamà!!!

Però sabeu què? El seu pare i jo estem encantats. Amb els germans Kratt recorda que és important tractar bé a TOTS els animals, aprèn a identificar noves espècies i últimament està aprenent a superar la por del “dolent” de la història. Fins i tot ha començat a “intentar entendre” el concepte de la mort. “Tots els animals i tots nosaltres morim, és llei de vida, com les papallones que tenen una vida molt curta“. No sé… Jo només hi veig avantatges, així que si quan toca estona de tele els demana, li posem sense dubtar. Molt, molt recomanable!!!

  • Edat: 5 a 8 anys (nosaltres el veiem amb 3 anys, però depen del nen)
  • Tema: Animals
  • Durada: Històries d’uns 20 minuts
  • *Els personatges principals estan inspirats en els creadors de la sèrie.
  • Els trobareu a Netflix i al Club Super 3

4. Patrulla Canina

No podia faltar en aquesta selecció un èxit infantil d’aquest nivell. Ja us heu fixat que a casa intentem fugir de les opcions més comercials, però realment la Patrulla Canina (Paw Patrol com li diem nosaltres) l’ha tingut fascinat durant molts mesos. En especial el Rocky! La combinació perfecta entre colors, gossos i vehicles estava clar que l’enganxaria i reconec que ens hem quedat prou satisfets amb els valors que transmeten: la importància d’ajudar als altres i el treball en equip.

Sempre hi ha alguns dibuixos, o sèrie, que fan l’efecte d’aglutinador social i crec que pel nostre fill aquests han estat els primers. Tots els companys de classe els veien i ja sigui per la samarreta d’un o per la joguina que portava l’altre, han compartit molts moments de jocs conjunts. Per mi l’anècdota més divertida va ser veure com associava els personatges als seus amics. Ho vaig trobar preciós, veure com assignava segons les preferències dels companys i com se li il·luminaven els ulls. Encara recordo com nosaltres també jugàvem als Fraggle Rock o a les Tortugues Ninja. I la veritat, qui no ho ha fet?

Però em vaig quedar a quadres quan un dia em van dir que l’edat recomanada per veure aquesta sèrie és a partir de 7 anys. Whaaat?!! Llavors vaig començar a pensar que realment tenen un ritme molt ràpid, sorolls molt estridents i la seva durada és bastant llarga. Així que els vàrem deixar per aquells moments en els quals està més actiu i al vespre ja no els posem. Quina ironia! Si mires totes les joguines que han sortit al voltant t’adones que estan pensades per criatures de 3 a 6 màxim. Alguna cosa no està ben feta.

  • Edat: +7 anys
  • Tema: Salvament + Gossos + Vehicles
  • Durada: Històries d’uns 20 minuts
  • Els trobareu a Netflix i Clan TV

5. Simon

Aquesta meravella la va trobar el pare de la criatura un dia fart de veure en bucle els dibuixos de torn. Perquè reconeguem-ho, veure qualsevol sèrie o dibuixos de forma compulsiva i repetitiva sense acabar boig, només ho poden fer els nens. Hehehe! Total que a casa busquem varietat. Així que un dia passejant per Netflix vàrem conèixer aquest conill i la seva família.

Ben aviat el Simon i el seu germà Gaspard van caure molt simpàtics al nostre peque (a mi personalment em desperten molta tendresa). En realitat no fan res especial, i aquí està la gràcia. Vida quotidiana en estat pur, que li va super bé per afrontar situacions reals. Per alguna cosa aquest tema tan ampli és un clàssic dels dibuixos infantils. A més a més tenen un ritme pausat, sense crits estridents i, molt important, un comportament no sexista. Mira que això costa de trobar. Però en aquest cas, no tenim cap queixa. El Simon juga amb la seva amiga a les mateixes coses que amb el seu amic i el pare del Simon els cuida a les tardes mentre la mare treballa o fa activitats (ni tan sols té importància).

També hi ha un altre punt que em té el cor robat. L’actitud dels pares, avis i adults en general (el seu pediatre per exemple) és molt respectuosa cap als nens. Quan tenen por d’anar al dentista, o de començar l’escola o d’anar sols a fer piscina, els pares comprenen els seus sentiments i simplement els acompanyen. Res de “no has de plorar” o “això no ho fan els nens grans”. Sembla una ximpleria, però és un exemple que m’agrada que tingui el nostre fill. Hi ha massa inputs no respectuosos en el món infantil.

Per altra banda, com que són curts en veiem més d’un seguit i li posem sempre en anglès perquè el llenguatge corporal és molt clar. Alguna cosa deu entendre perquè li encanta! 😉

  • Edat: +3 anys
  • Tema: Vida quotidiana
  • Durada: Històries d’una mica més de 5 minuts
  • Els trobareu a Netflix (producció pròpia)

Després de tota aquesta recopilació no us penseu que aconseguim viure aïllats de la resta de dibuixos més comercials o per més grans. Els inputs estan allà i de tant en tant hem de cedir i posar la Peppa Pig per exemple (mira que són sexistes aquests), però en general entén que no tots els dibuixos són per la seva edat.

Així que us animo a posar en pràctica la visualització conscient dels dibuixos i a escollir propostes adequades per la seva edat. En sortiran beneficiats ells, i si compartiu a comentaris els vostres descobriments, en sortirem guanyant tots. 😉

Si t’ha agradat aquest article, si us plau fes Like i comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter o Instagram) Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

Criança respectuosa

El nostre Top 3 en dibuixos

Sí, ja ho sé, els nens menors de 3 anys no haurien de veure la tele, ni la tablet, ni pantalles en general. Però la realitat és que qui més qui menys li ha posat alguna pantalla al seu fill/filla.

Nosaltres vàrem començar quan el peque tenia més o menys 10 mesos i volíem agafar el cotxe sense tenir una escena de crits extrems. Com us explicava al post Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! vàrem començar posant el Mic a la tablet just a l’agafar el cotxe i vàrem veure que allò era màgia. De cop es callava o no plorava com si el matéssim. Així que li vàrem anar pillant gust al recurs Mic. Vàrem aconseguir mantenir el Mic només al cotxe fins als 12-13 mesos més o menys, però llavors les pantalles varen anar ocupant més terreny: que si al matí per poder-me vestir, que si al despertar-se d’una migdiada amb plors extrems no sé ben bé perquè, que si una tarda que no es troba bé o els mocs no li deixen ànims per jugar, que si un despertar nocturn, etc, etc, etc…

Reconec que escric aquest post amb el convenciment que hem de reduir els moments de tele del nostre peque. Si no teniu clar si us heu passat de mare, com nosaltres, jo us diria que escarxofar-se al sofà qual Homer Simpson amb una cervesa i assenyalar la tele com fa el meu fill ara és un crit d’alarma claríssim. Per sort fa temps que tinc present, i intento que tothom que passa temps amb ell també ho entengui, que si ha de veure dibuixos com a mínim s’escollin amb continguts i tempos adequats. No tot és vàlid!!! La feina de reduir els temps de pantalles és un altre tema.

Per això avui vull compartir amb vosaltres el nostre Top 3 en dibuixos:

Timmy

1. Mic: No podria ser cap altre!! 😛 És un clàssic a casa, per la música i pels dibuixos. Suposo que no cal que us expliqui gaire qui és el Mic i de què va. Però sí us diré que al principi el Cinc segons no tenia gaire èxit. Plorava quan sortia. Pobre! Però ja fa temps que el té assimilat i per sort sempre li han encantat el caragol i la mosca.

Ja sabeu que el fan a TV3, i encara no entenc com no l’han comprat altres cadenes per la seva programació infantil. Potser és que segueix massa els costums populars catalanes, que si la castanyera, que si el Nadal amb el tió i el caganer… Però per mi això és un dels punts a favor. Veient el Mic els nens interioritzen rutines. A casa hem aconseguit que el peque s’animi a tastar fruites que no li feien gràcia d’entrada, que accepti disfressar-se quan no entenia per què ho fèiem, etc. A més practiquem un munt de vocabulari amb tot el que diuen, que si les sabates, que si els mitjons, que si la poma…

Tot i tenir cançons el ritme general és prou lent per als més petits de la casa. Els poseu posar al vespre mentre sopen perquè no exciten gaire. A més, són políticament correctes i no fomenten rols sexistes: el Mic es disfressa amb objectes de “nena” i de “nen”, el Cinc segons i el Mic cuinen, netegen i renten la roba… I a més sempre tracten tot això amb total normalitat. Ah! I indirectament també fomenten el reciclatge. 😉 Així que un 10 pel Mic!!

2. L’hora del Timmy: Últimament està causant furor a casa. La nostra teoria és que el peque és una mica Timmy, trapella, amb bon cor i amb facilitat per liar-la; així que en veure’l se sent identificat Hahaha! Fins fa poc el feien a TV3, suposo que ho tornaran a fer més endavant, però ara el mirem d’internet. El nostre fill estava enganxat a la música de l’entrada. Ja des del principi quan la sentia movia el cap a banda i banda i cridava d’emoció. Ara el reclama dient El Mimi, el mimi, el mimi

Els dibuixos són en plastilina (de la productora Aardman) i no parlen, tot ho diuen amb sons o onomatopeies. Però el que expliquen és molt bàsic i fàcilment identificable pels més peques, igual que ho són els personatges. El Timmy és un xai negre que va a l’escola amb els seus amics: l’ànec, la gateta, el porc, el gos, l’eriçó, la mofeta, el mussol, etc. Allà mengen, juguen i fan activitats amb els mestres. Jo crec que en cert aspecte el nostre peque entenc que fan una rutina d’escola com ell. El ritme és mitjà, potser no serien els dibuixos ideals per abans d’anar a dormir. Això sí, van fantàstic per dedicar-li uns minuts al matí i que tingui tot el dia per desconnectar i jugar.

3. La Caleta de la Lily: La vàrem descobrir fa molt poc un dia que ja havia acabat el Mic i no vaig tancar la tele a temps. La veritat és que he de reconèixer que si està a la llista és clarament perquè l’Ot l’ha reclamat. El primer cop que la vaig veure no em va cridar gens l’atenció, però un dia me’n vaig adonar que l’Ot tenia més interès en ella que en el Mic!! Comorrr??!?! Llavors vaig començar a mirar-me els dibuixos d’una altra manera.

Són capítols curts (d’uns 7 minuts) i sempre repeteixen el mateix patró: La Lily està amb el seu pare i demana a anar a jugar a la platja, allà es troba un objecte que la fa viure/imaginar una història amb els seus amics, fins que el pare la torna a cridar per anar a sopar, dinar, etc. Els amics de la Lily són imaginaris, fets amb pedres, pals o objectes de la platja. Els colors i el tons de veu són molt suaus, ideals a la tarda o l’hora de sopar. Jo un dia pensava que l’Ot cauria adormit sobre el plat de sopa veient la Lily. El calma! Així que a poc a poc els hi ha pillat carinyo.

lily

Si teniu alguna proposta, no dubteu en comentar-me-la. Ja sabem com són els nens, el que avui li agrada, demà potser li fa mandra.

La veritat és que volia escollir-ne cinc però realment els altres dibuixos que ha vist, Teletubbies, Pocoyó, Peppa Pig, Lulú Brum-brum, L’Olivia o Raa Raa, el lleó escandalós, el deixen indiferent. Al cap de 5 minuts o menys comença a dir altre altre per a que li canviem o directament baixa del sofà i es posa a jugar. Encara resultarà que no el tenim tan addicte com em pensava 😛

Nota final: Com sabeu no escric els post en un sol dia i aquest va sorgir la setmana passada. Per això volia puntualitzar que just demà farà una setmana que el peque no veu tele!!! Tot un record. El nostre secret? Simplement distreure’l i jugar amb ell encara que no tinguem temps per fer altres coses. En especial distreure’l durant el sopar. El resultat: Estic esgotada, però feliç de veure que ja no ens demana la tele com l’Homer Simpson. A veure quant dura. Esperem que tardi a posar-se malalt. Els refredats no ajuden gaire per mantenir el ritme de vida free TV.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Alimentació - BLW · Criança respectuosa · Maternitat

Aquest estiu hem fet tot el que havíem dit que no faríem :( Com ho reconduïm?

Confesso que aquest estiu hem fet tot el que havíem dit que no faríem. Bé, tot no, però varies coses sí. Quina vergonya!! Que Sant BLW ens perdoni i tots els gurus de l’educació respectuosa ens emparin.

En alguns casos ha estat per supervivència, d’altres perquè ens feia il·lusió saltar-nos les normes i d’altres simplement perquè el peque es fa gran i les situacions canvien. Però si algú m’hagués dit que faríem tot això abans de començar l’estiu, no m’ho haria cregut. Ja us ho aniré explicant a poc a poc perquè no tot és dolent. Però he de reconèixer que la calor ha portat relax a les normes, canvi de rutines i cansament d’esperit. I molts cops, potser masses, m’he repetit a mi mateixa Tira endavant i no et jutgis, ja ho reconduirem quan comenci l’escola bressol.

Ara que ja portem uns dies de tornada a la vida real ens hem d’enfrontar a com reconduir la situació perquè no surti de mare. Si algú té propostes, estic encantada d’escoltar-les. Tota l’ajuda és bona. De moment, us explico els nostres dos grans temes i com intentarem millorar la situació:

Dibuixos animats a la tele o a la tablet

Fins a gairebé l’any podríem dir que l’Ot no havia vist la tele ni dibuixos animats. Mai li posàvem a casa i la família tampoc l’havia utilitzat per distreure’l. No volíem que el peque estigués enganxat a una pantalla, ni la de la tele i la de l’ordinador, mòbil o tablet. Només ho havíem utilitzat al cotxe per distreure’l i intentar evitar així els seus plors de desesperació. Així que durant el dia a dia simplement juguem amb ell. Així de senzill i així de cansat, perquè implica atenció constant. Tenim sort que el nostre peque es distreu solet uns 10-15 min màxim. Però això no et dóna per fer el dinar ni dutxar-te i vestir-te amb certa tranquil·litat. Només pots treure el taper de la nevera, escalfar-lo i parar taula abans que comenci a plorar demanant atenció, o pitjor encara, que en faci alguna de grossa per algun racó de la casa.

No sé quin dia vaig començar a posar-li la tele. Crec que va ser un d’aquells dies que estava tan queixós que no hi havia res que el relaxés, ni braços, ni teta, ni motxilla… Però la veritat és que del dia puntual, ho hem convertit en un hàbit 😦 La temptació de disposar d’uns minuts de tranquil·litat per fer el dinar, dutxar-me o simplement descansar és molt forta. I crec que ara l’hem cagada!

Com que els nens aprenen molt de pressa, ja només veure la tablet la demana. Primer a crits, després a plors. Així hem tingut les primeres rabietes amb només 14 mesos. I si està al sofà busca el comandament, ens el dóna i assenyala la televisió. Som conscients que era inevitable que la descobrís. Però volíem endarrerir el moment i ara que ha arribat, hem de posar-hi ordre.

BLW adaptat perquè mengi alguna cosa 😦

A casa hem fet BLW (o Alimentació Guiada pel Nen) des del primer dia que va començar amb l’alimentació complementària. N’estem molt orgullosos. El peque menja de tot (verdura, carn, pasta, fruita, llegums, peix…), saps escollir què li agrada més i què prefereix menjar segons el moment en el que es troba. Ja fa temps que vull escriure un post explicant amb més detall la nostra experiència. A veure si ho faig aviat.

Però aquests mesos ja sigui per la calor, perquè ha passat la crisi de l’any o perquè està aprenent a caminar, sembla que no té tant interès pel menjar. Bé, en realitat no té interès per estar assegut a la trona. El que vol és baixar, jugar i moure’s. Hi ha dies que, si té el menjar a mà, va fent. Però n’hi ha d’altres que li hem de peixar i ell simplement es limita a obrir la boca mentre juga. Que ens perdoni Sant BLW! Crec que ens hem saltat tota l’essència del mètode a excepció del menjar a trossos.

Potser no us sembla gaire problema, però no voldríem que s’acostumi a menjar d’aquesta manera. És a dir, donant-li nosaltres. No volem dintre d’uns anys haver-lo de perseguir  pel parc perquè mengi l’entrepà del berenar o peixant-li el menjar amb 4 o 5 anys. Hem de fer alguna cosa, ja!!

Com reconduir la situació?

La veritat és que no tinc ni idea de si funcionarà Hahaha! He de reconèixer que simplement ens guiarem pel sentit comú i l’amor. I si una cosa no acaba de rutllar, paciència i a afrontar-ho d’una altra manera. De moment teníem previst seguir aquests 5 punts. Alguns ja els hem aplicat i la veritat és que està anat força bé 😉 :

  1. Aprofitar el nou canvi de rutines: Encara que les situacions noves sempre són molt complicades i difícils d’afrontar també són ideals per canviar hàbits que no ens agraden, com per exemple el tema de la televisió o la tablet. Ara que iniciem l’escola bressol haurem d’incorporar nous horaris i noves rutines. Ja no servirà fer el ronso al matí, posar els dibuixos mentre preparem l’esmorzar i ens el mengem, ni deixar al peque veure la Peppa Pig o el que sigui mentre em dutxo tranquil·lament. Ara tots anirem amb més presses. Així que serà l’excusa perfecta per evitar la televisió del matí que tant hem utilitzat. Per sort a la tarda i a vespre ja no li posàvem. 😉 No es tracta de què no la vegi mai, si no d’evitar l’abús que n’havíem fet.
  2. Amagar la tecnologia que no volem que utilitzi: tablet, ordinador…(És a dir la temptació, així també és vàlid per altres coses que no volem que facin): Diuen que “Ojos que no ven, corazón que no siente“. Personalment sempre he dit que no és veritat, però en aquest cas crec que encara li funciona al peque. Si no veu la temptació (tablet, l’ordinador o el mòbil) no ho reclama, i s’interessa per una pinça d’estendre la roba, una caixa de cartó o una fulla seca que troba per terra. Així que no ho tenim tot perdut. 😛 Simplement es tracta de no posar-li la mel a la boca si després li he de dir que no.
  3. Posar música: La música és un recurs fantàstic per distreure als nens uns minuts i potser canviar-los l’humor. La veritat és que a l’hora de dinar va la mar de bé. Es diverteix i l’actitud amb el menjar és més positiva. I molts cops menja ell sol al ritme de la música. No es tracta de distreure’l sinó de fer més entretingut i agradable l’estona. Però compte! Més d’una vegada els peques acaben “mirant una pantalla” en comptes d’escoltar música, perquè posem la música a Youtube. A casa hem caigut en l’error. Ho reconec!! Vols arreglar una cosa i l’acabés cagant per l’altra banda. No ho hem fet amb la intenció directa de què miri un vídeo, sinó per descobrir-li alguna cançó, però ells no entenen que s’han de fixar només amb la música i acaben mirant més la pantalla que altra cosa. És un “mal hàbit” que tenim incorporat perquè nosaltres com adults ja fa temps que escoltem música a través de l’ordinador. Així que quan vàrem començar a fer-ho amb el peque, no érem molt conscients del que provocàvem. Per això, ara el que li dic és “Posem música”. I l’intento acostumar al fet que la pantalla no hi és. Naturalment assenyala on hi ha l’ordinador, tablet, etc però el tenim sempre amb la pantalla en negre o girada i després d’una setmana fent-ho sembla que ha entès que la gràcia és la música i ho gaudeix igual.
  4. Oferir-li alternatives i jugar amb ells:  Està clar que si no l’ajudem a distreure’s, el recurs de la pantalla és molt fàcil. Tant per ell com per nosaltres. Però si juguem i s’ho passa bé, mai reclama la televisió, tablet, etc. El que vol és seguir jugant i rient amb nosaltres. Així que hem d’aprofitar la situació d’avantatge i ensenyar-li coses noves, fer-li jocs, fer parlar als ninots, etc. Si els dibuixos el distreuen el seu pare fent de Sr. Frankenstein també l’ha d’entretenir. Això també es pot aplicar al tema del menjar o a qualsevol hàbit que vulguem canviar. Si no vol asseure’s a la trona per menjar per què no ho intentem al terra? D’entrada no canviem res més que la ubicació. Ell ha de seguir menjant pel seu compte, encara que vulgui jugar. I a poc a poc tornarem a la taula. Nosaltres vàrem començar a menjar a terra amb el peque farà cosa d’un mes. Primer va ser per desesperació. Ja que llences el menjar a terra tota l’estona, vés a terra, pensant que ja no volia menjar més. Fins que vàrem descobrir que al terra seguia menjant. Primer agafava el que havia llençat, així que ara li posem el plat a sobre la cadira i ell va caminant al voltant de la cadira o empenyent-la mentre segueix menjant. Si li dónes uns minuts i una mica de confiança ell mateix agafa el menjar i últimament ja no l’hem de peixar a tots els àpats. Anem millorant. De mica en mica!!
  5. Fites petites i assumibles: Està clar que res canvia d’un dia per l’altre. Ni tan sols els “mals hàbits” s’agafen d’un dia per l’altre. Així que per reconduir la situació també necessitem un temps. No podem demanar-li a una criatura que no ens entén del tot que canviï de la nit al dia. Ni tan sols nosaltres ho fem. Així que paciència i de mica en mica ho anirem canviant. Per això és important que els objectius que ens plantegem siguin petits i assumibles. I tot avanç s’ha de valorar molt. Que el nostre peque menja jugant per terra i amb el plat a una cadira. Petita millora! Que ara amb aquest mètode el peque ara menja ell sol un àpat sí, un àpat no. Mini millora!!! El pròxim pas serà menjar tot sol i quan ho tinguem veurem com reprenem això de menjar a taula.

Penseu que això que us plantejo està centrat en els nostres “problemets” (tecnologia i l’hora de menjar) però fàcilment és aplicable a altres hàbits diguem-ne “relaxats” que l’estiu sempre porta amb ell: Alimentació menys equilibrada, hora d’anar a dormir desapareguda, etc. M’agradaria molt que m’expliqueu la vostra manera d’afrontar-ho. Potser podem incorporar alguna de les vostres propostes. 😉

estiu i normes


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!