Vacances sense cotxe

Vacances sense cotxe: Llançà

A casa no tenim cotxe. A mi m’encanta conduir però el cotxe és una despesa que fa anys vàrem decidir que no feia falta. Només l’agafem per sortir de Barcelona i la veritat és que els últims anys amb el nen no l’hem notat a faltar massa. El nostre fill es mareja i molt. En només 10 minuts d’estar al cotxe ja comença a vomitar. Així que a casa hem decidit que no cal fer-li passar per aquest calvari, ni a ell ni a nosaltres.

Per això ens hem plantejat unes vacances sense cotxe, utilitzant només transports públics (preferiblement tren, perquè l’autobús el mareja i alguna cosa ens diu que el vaixell també ho faria) i sobretot sense renunciar a la màgia de fugir lluny de casa. Així que aquestes han estat les nostres vacances sense cotxe.

Pròxima estació, Llançà

Quan ens vàrem plantejar el viatge teníem clar dues coses. En primer lloc, volíem platja i no quedar-nos al costat de Barcelona. Així que vàrem estar inspeccionant on arribava el tren. Les platges de la Costa Brava sempre m’han agradat molt. Tinc records molt bonics de quan era petita, així que vàrem mirar l’Alt Empordà com la millor opció: Llançà, Colera i Portbou. A tots tres hi arriba el tren i els tres són pobles de platja. Així que perfecte.

Per altra banda, necessitàvem no haver de caminar massa, perquè en el seu moment el viatge ens el vàrem plantejar amb el Leto, un gos de 13 anys malalt. Però com sabeu, vàrem acomiadar al Leto uns dies abans d’aquest viatge. 😦 Naturalment l’he tingut molt present tot el temps, i he de dir que em vaig sentir satisfeta de comprovar que si hagués estat amb nosaltres també s’ho hagués passat molt bé. Encara que aquesta calor l’hauria destrossat, pobret. Així que aquest viatge també és apte fer amb gossos 🙂

Nosaltres vàrem decidir quedar-nos a Llançà per la disponibilitat d’apartament amb gos en les dates que ho miràvem (a Colera i Portbou era més complicat o ja no n’hi havia), les distàncies curtes (del tren a casa 10 minuts i de casa a la platja 10 minuts) i la varietat de platges i rutes de senderisme i camins de ronda. Una meravella.

Platges

En trobareu moltíssimes i totes tranquil·les, amb la mar en calma i l’aigua cristal·lina. Al nostre peque de dos anys no li agrada gens quan l’aigua fa onades. Li fa por. Però a la Platja del Port si estava molt tranquil perquè només es movia una mica quan sortia una barqueta del port i  a més el vàrem convencer del plaer de jugar amb la sorra o en aquest cas amb les pedres. Sort d’això!!

20180805_160058b
Llançà, Agost 2018 – © Cristina F. Victory

La Gola i La Farella són platges precioses. Si no tinguéssim al peque ens hi haguéssim estat tot el sant dia. Però l’Ot no opinava el mateix i no s’ho passava tan bé. Tot i que hi havia nens tan petits com ell per allà que estaven encantats. Cest la vie! El nostre fill no vol platges paradisíaques. Ja m’ho dirà quan tingui 18 anys i algú a impressionar 😛

20180801_101351b
Llançà, Agost 2018 – © Cristina F. Victory

Això sí, totes són platges de pedres. Així que us recomano unes bones sandàlies. L’Ot anava amb les Crocs encantat! 😉

Camins de ronda

Tota la Costa Brava està farcida de camins de ronda preciosos. Però el de Llançà ens quedava una mica lluny de l’apartament que havíem llogat i amb l’ona de calor que vàrem pillar, no podíem sortir masses hores a passejar. Així que el vàrem fer només un parell de tardes, però van ser fantàstiques. D’aquesta manera vàrem descobrir les millors platges de la zona i uns paisatges idíl·lics.

20180805_160317
Llançà, Agost 2018 – © Cristina F. Victory

El centre del poble

La plaça de l’església amb el seu arbre immens era el nostre refugi per quan sortíem molt aviat a la tarda. Zona de vianants, amb molta ombra i diverses terrasses on prendre un cafè amb gel o qualsevol beguda de supervivència. 😉

Anàvem amb la bici del peque i passejàvem a munt i avall pels carrerons. Si ho feu trobareu moltes places o zones de joc infantil a la fresca. Era ideal perquè a cada cantonada era diferent i donava peu a moltes maneres de jugar diferents. L’Ot s’ho va passar súper bé corrents amunt i avall.

20180802_112727.jpg
Llançà, Agost 2018 – © Cristina F. Victory

Activitats turístiques

Com qualsevol poble d’estiueig hi ha mil activitats per turistes. Nosaltres les intentem evitar tant com podem, però si us interessen o creieu que en algun moment fan falta, trobareu: Bars i restaurants a discreció; geladeries o llocs on fer un berenar tranquil; excursions en barca, kayak, snorkel, submarinisme, etc. I per descomptat activitats pensades pels més petits: llits elàstics, kars, minigolf, nòria de cavallets, trenet, etc Ho confesso, vàrem pecar en això amb tota la il·lusió del món 😛 Moltes propostes eren massa grans per ell, però estava feliç i eufòric corrent de l’avió al tren un cop i un altre. I he de reconèixer que jo em vaig sentir una estona com una nena cridant d’eufòria.

Està clar que l’estiu vinent repetim. Espero que sense ona de calor i en una casa amb piscina. 😛 Però segur que hi tornem!

Si us animeu a anar-hi, no dubteu a explicar-me què tal us ha anat. I si coneixeu més destinacions per anar sense cotxe, vull saber-les!!! Ens ha pillat el cuquet d’escapar-nos un cop al mes. A veure si ho aconseguim!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Família - Tribu · Maternitat · Temps per tu (mare)

Tanquem per vacances

Aquest és un post de comiat, però només fins setembre 😉 Necessito parar per vacances. I agafar forces pels nous reptes del curs vinent. Està clar que a la nostra tribu s’està acabant un cicle per començar-ne un de nou. I el millor és començar-lo amb les piles carregades, que ara no tinc.

Fa dies que em sento a mig gas, que us dic que no m’acaben de sortir les paraules ni les ganes d’escriure i crec que és perquè estic esgotada. Com us he explicat les nits es fan molt llargues amb despertars molt habituals i els dies són molt intensos amb un nen que va gatejant a tota arreu i ja comença a posar-se dret, fer les primeres passes (laterals i cap endavant agafat als mobles) i dir les primeres paraules. Les altres mares ja m’han advertit que aquesta època és una de les més cansades. Ara si que t’aprimaràs seguint-lo a tot arreu quan comenci a caminar. No sé… el tema és que els pocs moments que el meu fill dorm a mi no em surten les forces per asseure’m a escriure. Necessito estirar-me al sofà i vegetà!!!

Així que després de molt pensar-hi (tot i que estava clar), he entès que tot això és un senyal claríssim que necessito vacances. Ja sé que no puc agafar-me unes vacances de mare, però si puc reduir la llista de coses a fer i prioritzar. Hahaha, com sempre! Entre jugar i sortir amb el nen, tenir la casa mínimament neta per sobreviure (penseu que tenim un gos i això embruta cosa fina!!) i anar a comprar quatre coses per menjar, se m’acaben les forces.

A més veig passar els dies i cada cop sóc més conscient que només ens queda un mes i mig abans que comenci l’escola bressol i jo torni a la feina. Per això la poca energia que em queda la vull dedicar a gaudir del meu peque. Ara cada dia anem al parc matí i tarda o ho combinem amb platja o piscina. Ell encantat i jo eufòrica de poder passar aquests dies amb ell.

Per cert, a vosaltres l’escola bressol també us ha posat una llista immensa de coses a portar? Imagino que és molt normal però com no ho tenim, aquests dies també hem de treure temps per comprar pitets i una bata fàcils de posar i treure, fer etiquetes amb el nom per la roba, comprar esponges, llençols… I el més complicat, preparar un àlbum de fotos familiars per l’escola bressol!! Mare meva, si encara tinc les fotos d’embarassada sense ni endreçar! I les del peque menys encara!!!

Per això aquest pròxim mes desapareixeré una estona i em dedicaré a gaudir al 100% del meu fill i de tant en tant aprofitar les migdiades per posar ordre a les fotos. Ojo, tinc 6.000 i pico fotos a revisar entre embaràs i primer any de l’Ot. No sé si acabaré al setembre o se’m farà gener mirant records, però almenys l’escola bressol em servirà per posar ordre a un tema que ja porta cua a casa.

Sé que no cal donar-vos masses explicacions. Moltes tampoc em llegiríeu gaire aquests dies perquè està tothom fora, però us volia avisar que no desaparec per sempre*. Tinc molts posts al borrador amb temes que vull tractar sí o sí. Aquest any ha estat molt intens i em vindrà bé fer repàs mental de tot el que hem viscut com a pares en el primer any i de tot el que he après com a dona en aquest any d’excedència.

Així que, fins setembre tribu!!! Descanseu i agafeu forces. A la tornada comencem el següent nivell en aquest joc de la maternitat (el nen caminant, l’escola bressol, jo treballant, noves crisis de lactància, de la son…, les primeres paraules, les relacions socials…) Serà un festival de temes!

*Els que em coneixeu ja sabeu que MAI puc assegurar un silenci sepulcral, tampoc al blog 😛

10401120_30497400052_850_n
(Foto: © Cristina F. Victory / Menorca 2008)

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!