Fa molts dies que no escric. M’agradaria dir-vos que no ho he fet a consciència, per poder gaudir realment el dia a dia i no viure en un fals mirall a través de les fotos a les xarxes i els posts explicant-ho tot. Però la realitat és que no tinc energia!

Em sento apagada i amb la bateria super baixa. El nen reclama molta atenció (està en plena crisis de l’any 😦 ), els dies es fan molt llargs i la calor no ajuda. A ell li costa la tira adormir-se i quan ho aconsegueix després es desperta molt sovint i només vol teta com un boig. I a mi aquest estiu m’està aixafant molt. Sóc com un gelat desfent-se!! I això que m’encanta a la calor, però aquest any m’arrossego pel pis. Em fa mal tot. Em fa mal l’ànima.

A més el meu cervell també s’està desfent. Tenia moltes idees de post però han quedat parats. Me’ls replantejo, em replantejo el tema, el to, el punt de vista… Hi he de posar més humor i menys queixa, he de fer-los més curts, he d’escriure més sovint… Ratllades de mare amb pretensions d’escriptora que veu com el primer any de maternitat l’ha deixat seca i a la vegada plena de projectes i il·lusions.

Si us plau fill, vés a dormir a una hora més decent. No cal que cada dia caiguis a les 20h o 21h, però com a mínim dos o tres cops a la setmana seria fantàstic. Creu-me a les 23h el dia ja no porta res de bo.

Si us plau amor, emporta-te’l a passejar amb la motxilla a dos quarts de deu màxim. A veure si s’adorm i jo puc recarregar-me al sofà. Crec que el meu mòbil acaba amb més bateria que jo quan arriba la nit.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!