Està clar que aquest confinament ha portat moltes coses bones i altres de dolentes, però el que més ha portat a casa nostra i em sembla que a moltes altres cases és hores infinites de tele, pantalles, dibuixos, etc. Ara mateix no em posaré a valorar-ho. La situació actual és prou excepcional i cadascú fa…… Continua llegint El nostre Top 5 en pel·lícules a partir de 3 anys
No sabeu com m’ha costat escriure aquest post. No acabava de veure clar si tenia sentit. A casa els estats d’ànim van canviant cada dos per tres i sobretot no volia semblar frívola dient que tot plegat m’agrada. Al contrari. Fa molts dies que em queixo i només veig la part negativa d’aquest confinament, però…… Continua llegint 10 coses bones d’aquest confinament (Coronavirus)
Les pantalles no són la solució! Sonarà contradictori amb el post però en primer lloc vull aclarir que a casa hem intentat i seguim intentant (dies amb més facilitat i altres amb menys) no abusar dels dibuixos. I dic dibuixos, i no pantalles, perquè a casa hem aconseguit separar l’estona dels dibuixos de les pantalles.…… Continua llegint El nostre Top 5 de dibuixos infantils a partir de 3 anys
Avui és el Dia Mundial de la Salut Mental i vull aprofitar per fer-vos una confessió. Bé de confessió ja no té massa perquè fa un temps que ho explico lliurement i no me n’agafo. I és que un problema de salut no és res del que t’hagis d’avergonyir i deixar en la foscor del…… Continua llegint Una mare amb TOC, Trastorn Obsessiu Compulsiu
Fa un parell de mesos uns amics ens vàrem regalar un abonament familiar d’un any per anar tants cops com volguéssim al Zoo de Barcelona. I ara que ja l’hem provat unes quantes vegades us puc dir que ha estat un regal súper encertat, que a més a més ens donarà molt de joc tot…… Continua llegint Un dia al Zoo de Barcelona
Diuen que de mare només n’hi ha una. Però això no vol dir que te l’estimis o que sigui perfecte o que quan tu siguis mare vulguis ser com ella. La realitat ha canviat tant. Ara pots tenir moltes mares, o pares, o simplement no tenir-ne cap, però sigui com sigui la família, sempre hi…… Continua llegint Mare, de l’Ada Castells
Estem a una setmana i poc de què el peque faci tres anys i aquest cop en comptes d’estar pensant en regals, festa i logística vària, només faig que pensar en què estava fent jo i la meva panxa ara fa tres anys. Serà que la celebració d’un aniversari ja no em resulta tan aclaparadora…… Continua llegint Tres anys que tot ho remouen
En els últims (quasi) tres anys m’han preguntat això un munt de vegades, tantes que he perdut el compte; però a la meva parella MAI. Suposo que la situació us sona familiar: Vaig sola pel carrer, em trobo algú que em coneix i el primer que em deixar anar és On has deixat al nen?…… Continua llegint On has deixat al nen?
Ahir anava pel carrer a les nou i pico de la nit tan tranquil·la, sense presses, escoltant música i ballant quan em vaig adonar que feia tres anys que no ho feia. Si estava al carrer a aquelles hores segurament seria per feina o per alguna obligació i segur que aniria corrents cap a casa…… Continua llegint Recuperar temps per mi sense culpes
Fa més de sis mesos que no faig cap entrada al blog. I em sap molt greu! Però he hagut d’acceptar que no arribo a tot i que hi ha coses que tornen quan toca. En el post d’avui intentaré explicar què m’ha passat, on sóc i què m’agradaria que fos aquest blog a partir…… Continua llegint Hello, It’s me!
Una mare i la seva tribu 