Abans de marxar de vacances vaig escriure un post parlant-vos d’un dels nostres malsons familiars: Viatjar en cotxe amb un bebè, quina por!! Ara passades les vacances m’agradaria explicar-vos la nostra experiència i com van funcionar el nostre pla d’acció.
Objectiu: Evitar que l’Ot pateixi al cotxe
Podríem dir que va anar força bé!! Encara no m’ho crec i dubto si es tornarà a repetir la situació. Però la veritat és que el peque ens va deixar anar 2h d’anada, 2h de tornada, més diferents viatges “interns” pel Pirineu de 1h o més (entre anar i tornar), tot sense plors esgarrifadors. Al principi teníem molta por. Els últims viatges havien sigut un horror, així que només demanàvem que ens deixés arribar a casa els avis i allà ja aniríem caminant a tota arreu. Fins a França si feia falta! 😛 Però l’Ot ens va sorprendre.
El viatge d’anada va anar molt bé i gairebé no va plorar (només els 10 últims minuts). Així que passats uns dies ens vàrem animar a fer excursions més lluny en les que necessitem el cotxe, i en totes elles ho va portar súper bé. He de reconèixer que va plorar una mica. Però amb un nen petit tenir el 100% del temps sense plors, encara que vulguem, és impossible. Els plors són la seva manera d’expressar el que li passa: té son i allà li costa, té calor, té gana, vol alçar-se, etc Però si el pare el distreia, es calmava. Jo m’ho mirava tot des de darrere el volant . He de reconèixer que segurament sembla més plàcid si no ets tu qui l’ha de calmar. Però si hem de ser justos amb el peque: es va portar com un campió!!
Què vàrem fer perquè tot anés bé?
Crec que la clau de l’èxit ha estat la combinació dels diferents factors nous. Sense tots ells no ens hauria anat tan bé. Per això m’alegro tant d’haver fet una planificació prèvia i no haver anat la babalà com altres vegades.
Us explico com hem adaptat nosaltres els clàssics “cansat, menjat i jugant” a la nostra realitat. No sempre és fàcil aplicar-los, perquè sorprenentment no tots els nens ni totes les famílies són iguals!!!! (Ho dic ben fort per si algú encara no s’ha adonat i juga a donar-vos sentències 😉 )
Les nostres 10 claus per agafar el cotxe!!
1. Fer coincidir viatge amb una migdiada del nen: Vàrem intentar aplicar aquesta tècnica en els dos viatges llargs. A l’anar cap allà va funcionar molt bé, perquè ho teníem tot súper preparat. El vàrem poder dur al parc mentre l’altre deixava el dinar llest i carregava el cotxe. Així que després de jugar i menjar, quan el peque estava llest per dormir… vinga a fer kilòmetres.
En canvi per tornar tot va ser més caòtic i al peque se li va passar l’estona de dormir. Així que el vàrem tenir tot el trajecte despert. Per sort gairebé no va plorar. El que demostra que les altres peces d’aquest puzle tenien la seva raó de ser 😉
2. Viatjar just acabat de despertar: Per desgràcia l’estratègia de dormir no ens funcionava pels viatges “interns” més curts i subjectes a altres horaris. Per això volíem evitar-los. Però després de 4 dies anant pels mateixos camins matí i tarda, tot es fa avorrit. Així que vàrem provar de posar-lo just acabat d’alçar. Com està de bon humor i poc actiu potser també ho acceptava. I efectivament. Alçar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar (ja menjarem quan arribem) i marxar. Poca estona. Li posàvem uns dibuixos i donàvem una joguina i ell anava fent mentre arribàvem on volíem. I a la tornada, una mica el mateix perquè el peque aprofitava que el portejàvem mentre fèiem l’excursió per dormir una mica. Així que quan tornava a entrar al cotxe estava també de bon humor.
3. Fer-lo anar còmode = Cadireta adequada: Pot semblar una ximpleria però creieu-me no ho és. Si esperem que una criatura que es passa el dia grapejant, caminant o corrents amunt i avall s’estigui quieta en un mateix lloc 30 minuts, un parell d’hores o més si cal, la comoditat és importantíssima. Nosaltres feia temps que parlàvem de comprar una cadireta i deixar d’utilitzar el maxicosi que ens havia deixat una mare-amiga de súper confiança. D’entrada perquè encara que agafem poc el cotxe, millor ser nosaltres els responsables d’un element tan important en la seguretat del nen. I a més perquè el maxicosi li quedava estrany. No era ben bé petit (seria una mica agosarat dir això amb el nostre fill de percentil 3); és que anava encaixonat com una sardina. Així que després de molt informar-nos i de visitar Noari Kids dues vegades, aquest estiu li hem comprat una súper cadireta: Klippan Kiss 2 Una de les millors ACM dels 0 als 18 kg. Ja sabeu que no m’agrada fer publicitat tonta de productes, però realment amb aquesta cadireta va mooolt millor. Està més alt i veu per la finestra. Ample no pot anar perquè si no no aniria segur, però se’l nota molt més còmode. Res el molesta als peus. I les dues posicions en les quals pot anar ara ens facilitaven que estigués més incorporat quan estava despert. Tot un encert! 🙂
4. Fer-lo anar còmode = fresquet: Hem descobert que li funciona molt bé baixar la finestra. L’aire condicionat de tota la vida! Hihihi Ara que la cadireta el deixa més alt, el vent li tocava la cara directament i li agradava. Tot i així, abans d’entrar al cotxe li seguíem traient capes. Penseu que a la muntanya feia fred així que anàvem traient i posant.
5. Alimentat = Teta abans de pujar al cotxe: El tema del menjar en el nostre fill no ha estat gaire determinant. Sí per la migdiada llarga, però en la resta de viatges, tampoc ho hem aplicat massa. El que sí que feia era donar-li el pit poca estona abans. Fins i tot davant del cotxe amb la porta oberta i el Mic a la tablet. Ell i la meva teta, fent tot un esforç de contorsionisme, miraven el Mic una estona abans d’entrar al cotxe i asseure’s a la cadira i marxar. Però clar, era l’última cosa que fèiem. Bosses al cotxe, gos al cotxe, pare al cotxe i jo amb el nen fora donant teta al costat de la cadireta. Un cop ell es desenganxava perquè alguna cosa el feia riure o el distreia, cap a dins amb el pare i jo corrent cap al volant. Quina imatge! Hehehe
6. Distreure’l amb audiovisual: Després de molt provar definitivament el millor per distreure al nostre fill al cotxe és el Mic. Li agrada, el posa de bon humor i si te son, l’adorm plàcidament. També ens vàrem equipar amb vídeos musicals del seu grup preferit, però li posàvem si estava molt despert i sabíem que no dormiria. Ja ens veus a tots cantant La Massovera a ple pulmó. Un espectacle molt familiar!! 🙂
7. Distreure’l amb joguines noves (es pot substituir per un objecte que no tingui molt vist el peque): M’ho havia proposat una mare-amiga i tenia sentit: joguines petites que no hagués vist abans amb la idea d’oferir-li per primera vegada al cotxe. I la veritat és que van ser èxit. Potser ens vàrem excedir a l’equipar-nos d’aquest tipus de joguines, però ja us avanço que van ser un gran descobriment. Com no sabíem què seria més adequat vam buscar dos o tres cotxes petits, un parell de figures d’animals i una figureta de plàstic humanitzada (Sr. Frankenstein). Les portàvem en una bossa opaca i quan el pare ho creia necessari treia un i començava a jugar amb ell. El peque s’hi va avenir bastant rapidament. Tant que només sortir de casa es va adormir amb la girafa a la mà mirant el Mic. Ara les figures ens acompanyen a la bossa amb que anem al carrer i quan volen prendre un cafè o estem fent cua per alguna cosa i ell s’avorreix, li oferim una d’aquestes joguines per distreure’s. 100% recomanables!!
8. Distreure’l amb menjar: En el nostre cas el menjar a la cadireta no va tenir gaire èxit. Tampoc teníem gaire confiança, la veritat. Li vàrem oferir aigua i algun bastonet però no va fer massa cas. Potser si els vostres es tornen bojos amb el menjar, us pot funcionar. Però aquí ens quedem amb el Mic i les joguines 😛
9. Explicar-li que vol dir anar en cotxe i el que implica: Després d’escriure el post pensant com ho faríem i demanant més idees, una mare em va escriure dient-me que ella li explicava a la seva filla que al cotxe tots anem asseguts i lligats, que hem d’estar tranquils perquè és per la nostra seguretat i que podríem aprofitar l’estona per jugar amb XXX. Quan m’ho va dir vaig flipar una mica, ho he de reconèixer. Però si no m’entendrà?, vaig pensar. La seva filla és més gran. Potser per això li funciona. Però la realitat és que els peques ens entenen més del que pensem. Hem de canviar el xip de bebé a nen petit. Com a nen petit ens pot entendre i en el dia a dia ens ho demostra vàries vegades: donant-nos el cotxe quan li demanem, oferint-nos la mà per rentar-la, etc. Així que després de l’impacte inicial ho vaig voler provar. No perdia res.
L’Ot porta en una època molt boig pels cotxes de joguina. Així que amb calma uns dies abans de marxar vaig començar a ensenyar-li cotxes i a preparar-lo. Quan estava de bon humor li anava dient: Mira, és un cotxe com el teu però en gran. Veus? A que és xulo? I si el tenia en braços, l’acostava al cotxe i li deia: Mira aquí s’asseu la gent. Demà agafarem el cotxe, posarem la cadireta nova on vas tan còmode i anirem a fer una volta. Et sembla? I en algun altre moment li deia: Voldràs anar amb cotxe demà? El viatge serà una mica llarg, però quan acabi veuràs als avis i anirem a la muntanya. Què et sembla? Si vols, podràs veure el Mic. El mateix dia que marxàvem li vaig ensenyar a obrir i tancar el cotxe amb les claus; pitjant un botó, el cotxe feia llums i ell reia. La idea era que es familiaritzes amb el cotxe i el relacionés amb coses positives.
Més d’un dia en el moment d’entrar el cotxe vàrem provar això d’explicar-li que tots anem amb el cinturó. Jo el tenia en braços fora del cotxe i li anava explicant: Al cotxe per anar segurs, ens hem de posar el cinturó. Mira el pare com ho fa –llavors el pare se’l cordava- i també se’l posa el Leto –i llavors el pare cordava el del gos-. La mama ara quan entri també se’l posarà. Oi, que també te’l posaràs tu? Ens mirava escèptic, dubtant que allò fos necessari. Hehehehe Però almenys ho intentàvem! Mai sabrem si tantes explicacions van funcionar realment. Però jo tinc la sensació que tot allò va ajudar-lo a veure el cotxe com un lloc més proper.
10. Tranquil·litat i repetint rutines al ritme del nen: Rutines? També per agafar el cotxe? Doncs sí!! Nosaltres no tenim cotxe propi i sempre hem anat amb el cotxe dels avis o els iaios i ja us dic que quan anem amb més gent i no es repecten les rutines i tempos del nen les coses no surten bé. Ja no parlo simplement de quadrar-li la migdiada, parlo del ritual d’entrada al cotxe. Penseu-hi. Tots seguim rutines encara que no te n’adonis. Però els nens sí que ho pillen, i ràpid. Agafes les claus del cotxe, vas a buscar-lo a la mateixa plaça de pàrquing, obres i deixes primer les bosses, després al nen i finalment pugés tu. Nosaltres com que no tenim cotxe no teníem una rutina. Anàvem improvisant segons el moment i moltes vegades amb presses perquè el cotxe estava mal aparcat… Així que aquest estiu vàrem intentar seguir sempre el mateix patró i fer-lo amb molta tranquil·litat i bon rotllo. Si a l’escola bressol els hi funciona, a nosaltres també ens podria funcionar, no? El fet és que després de dos o tres dies repetint el ritual el nen ja sabia el que passaria. No diuen que això els hi dóna confiança i els relaxa? En algun moment es queixava, però al final de les vacances, ja no deia res sempre que respectéssim el seu tempo. Potser la sortida “s’allargava” cinc minuts més, però valia la pena. Busqueu la vostra que segur que us funcionarà. 🙂
El factor més important, que no es pot menystenir
Però per mi el que estat més decisiu perquè tot anés millor és que l’Ot es fa gran. Això implica que dorm més profundament; encaixa millor els cicles de son i per tant són migdiades més llargues; es distreu amb més facilitat amb joguines i dibuixos perquè hi pot interactuar millor; i a més ens entén molt més i pot col·laborar a fer que la situació vagi millor. Fill, ho estàs fent molt bé! Valorem molt l’esforç per adaptar-te al cotxe! Ole campió!
Així que si el vostre peque encara és dels que plora i crida com si el matessin quan s’asseu a la cadireta del cotxe penseu que, com sempre, la clau és:
- Recordar que els mals moments passen
- Adaptar-se com es pugui a la situació. Potser podeu viatjar a llocs on arribi el tren, si ho porta millor.
- Donar temps al peque perquè creixi i s’adapti al cotxe
- I sobretot molta paciència, calma i comprensió per tornar-ho a intentar més endavant.
Espero que aquests consells us ajudin en el delicat procés d’adaptar-se al cotxe. Nosaltres no trobàvem la millor manera d’afrontar-ho i hem hagut d’anar preguntant, fent provés i errors i sobretot prenent molta paciència. Ànims a tots!!! Si algú ha provat algun altre mètode respectuós per adaptar-se a la cadireta del cotxe, m’encantaria conèixe’l potser el podem aplicar un dia que la resta no funcioni.
Una mare i la seva tribu 