Confesso que aquest estiu hem fet tot el que havíem dit que no faríem. Bé, tot no, però varies coses sí. Quina vergonya!! Que Sant BLW ens perdoni i tots els gurus de l’educació respectuosa ens emparin.
En alguns casos ha estat per supervivència, d’altres perquè ens feia il·lusió saltar-nos les normes i d’altres simplement perquè el peque es fa gran i les situacions canvien. Però si algú m’hagués dit que faríem tot això abans de començar l’estiu, no m’ho haria cregut. Ja us ho aniré explicant a poc a poc perquè no tot és dolent. Però he de reconèixer que la calor ha portat relax a les normes, canvi de rutines i cansament d’esperit. I molts cops, potser masses, m’he repetit a mi mateixa Tira endavant i no et jutgis, ja ho reconduirem quan comenci l’escola bressol.
Ara que ja portem uns dies de tornada a la vida real ens hem d’enfrontar a com reconduir la situació perquè no surti de mare. Si algú té propostes, estic encantada d’escoltar-les. Tota l’ajuda és bona. De moment, us explico els nostres dos grans temes i com intentarem millorar la situació:
Dibuixos animats a la tele o a la tablet
Fins a gairebé l’any podríem dir que l’Ot no havia vist la tele ni dibuixos animats. Mai li posàvem a casa i la família tampoc l’havia utilitzat per distreure’l. No volíem que el peque estigués enganxat a una pantalla, ni la de la tele i la de l’ordinador, mòbil o tablet. Només ho havíem utilitzat al cotxe per distreure’l i intentar evitar així els seus plors de desesperació. Així que durant el dia a dia simplement juguem amb ell. Així de senzill i així de cansat, perquè implica atenció constant. Tenim sort que el nostre peque es distreu solet uns 10-15 min màxim. Però això no et dóna per fer el dinar ni dutxar-te i vestir-te amb certa tranquil·litat. Només pots treure el taper de la nevera, escalfar-lo i parar taula abans que comenci a plorar demanant atenció, o pitjor encara, que en faci alguna de grossa per algun racó de la casa.
No sé quin dia vaig començar a posar-li la tele. Crec que va ser un d’aquells dies que estava tan queixós que no hi havia res que el relaxés, ni braços, ni teta, ni motxilla… Però la veritat és que del dia puntual, ho hem convertit en un hàbit 😦 La temptació de disposar d’uns minuts de tranquil·litat per fer el dinar, dutxar-me o simplement descansar és molt forta. I crec que ara l’hem cagada!
Com que els nens aprenen molt de pressa, ja només veure la tablet la demana. Primer a crits, després a plors. Així hem tingut les primeres rabietes amb només 14 mesos. I si està al sofà busca el comandament, ens el dóna i assenyala la televisió. Som conscients que era inevitable que la descobrís. Però volíem endarrerir el moment i ara que ha arribat, hem de posar-hi ordre.
BLW adaptat perquè mengi alguna cosa 😦
A casa hem fet BLW (o Alimentació Guiada pel Nen) des del primer dia que va començar amb l’alimentació complementària. N’estem molt orgullosos. El peque menja de tot (verdura, carn, pasta, fruita, llegums, peix…), saps escollir què li agrada més i què prefereix menjar segons el moment en el que es troba. Ja fa temps que vull escriure un post explicant amb més detall la nostra experiència. A veure si ho faig aviat.
Però aquests mesos ja sigui per la calor, perquè ha passat la crisi de l’any o perquè està aprenent a caminar, sembla que no té tant interès pel menjar. Bé, en realitat no té interès per estar assegut a la trona. El que vol és baixar, jugar i moure’s. Hi ha dies que, si té el menjar a mà, va fent. Però n’hi ha d’altres que li hem de peixar i ell simplement es limita a obrir la boca mentre juga. Que ens perdoni Sant BLW! Crec que ens hem saltat tota l’essència del mètode a excepció del menjar a trossos.
Potser no us sembla gaire problema, però no voldríem que s’acostumi a menjar d’aquesta manera. És a dir, donant-li nosaltres. No volem dintre d’uns anys haver-lo de perseguir pel parc perquè mengi l’entrepà del berenar o peixant-li el menjar amb 4 o 5 anys. Hem de fer alguna cosa, ja!!
Com reconduir la situació?
La veritat és que no tinc ni idea de si funcionarà Hahaha! He de reconèixer que simplement ens guiarem pel sentit comú i l’amor. I si una cosa no acaba de rutllar, paciència i a afrontar-ho d’una altra manera. De moment teníem previst seguir aquests 5 punts. Alguns ja els hem aplicat i la veritat és que està anat força bé 😉 :
- Aprofitar el nou canvi de rutines: Encara que les situacions noves sempre són molt complicades i difícils d’afrontar també són ideals per canviar hàbits que no ens agraden, com per exemple el tema de la televisió o la tablet. Ara que iniciem l’escola bressol haurem d’incorporar nous horaris i noves rutines. Ja no servirà fer el ronso al matí, posar els dibuixos mentre preparem l’esmorzar i ens el mengem, ni deixar al peque veure la Peppa Pig o el que sigui mentre em dutxo tranquil·lament. Ara tots anirem amb més presses. Així que serà l’excusa perfecta per evitar la televisió del matí que tant hem utilitzat. Per sort a la tarda i a vespre ja no li posàvem. 😉 No es tracta de què no la vegi mai, si no d’evitar l’abús que n’havíem fet.
- Amagar la tecnologia que no volem que utilitzi: tablet, ordinador…(És a dir la temptació, així també és vàlid per altres coses que no volem que facin): Diuen que “Ojos que no ven, corazón que no siente“. Personalment sempre he dit que no és veritat, però en aquest cas crec que encara li funciona al peque. Si no veu la temptació (tablet, l’ordinador o el mòbil) no ho reclama, i s’interessa per una pinça d’estendre la roba, una caixa de cartó o una fulla seca que troba per terra. Així que no ho tenim tot perdut. 😛 Simplement es tracta de no posar-li la mel a la boca si després li he de dir que no.
- Posar música: La música és un recurs fantàstic per distreure als nens uns minuts i potser canviar-los l’humor. La veritat és que a l’hora de dinar va la mar de bé. Es diverteix i l’actitud amb el menjar és més positiva. I molts cops menja ell sol al ritme de la música. No es tracta de distreure’l sinó de fer més entretingut i agradable l’estona. Però compte! Més d’una vegada els peques acaben “mirant una pantalla” en comptes d’escoltar música, perquè posem la música a Youtube. A casa hem caigut en l’error. Ho reconec!! Vols arreglar una cosa i l’acabés cagant per l’altra banda. No ho hem fet amb la intenció directa de què miri un vídeo, sinó per descobrir-li alguna cançó, però ells no entenen que s’han de fixar només amb la música i acaben mirant més la pantalla que altra cosa. És un “mal hàbit” que tenim incorporat perquè nosaltres com adults ja fa temps que escoltem música a través de l’ordinador. Així que quan vàrem començar a fer-ho amb el peque, no érem molt conscients del que provocàvem. Per això, ara el que li dic és “Posem música”. I l’intento acostumar al fet que la pantalla no hi és. Naturalment assenyala on hi ha l’ordinador, tablet, etc però el tenim sempre amb la pantalla en negre o girada i després d’una setmana fent-ho sembla que ha entès que la gràcia és la música i ho gaudeix igual.
- Oferir-li alternatives i jugar amb ells: Està clar que si no l’ajudem a distreure’s, el recurs de la pantalla és molt fàcil. Tant per ell com per nosaltres. Però si juguem i s’ho passa bé, mai reclama la televisió, tablet, etc. El que vol és seguir jugant i rient amb nosaltres. Així que hem d’aprofitar la situació d’avantatge i ensenyar-li coses noves, fer-li jocs, fer parlar als ninots, etc. Si els dibuixos el distreuen el seu pare fent de Sr. Frankenstein també l’ha d’entretenir. Això també es pot aplicar al tema del menjar o a qualsevol hàbit que vulguem canviar. Si no vol asseure’s a la trona per menjar per què no ho intentem al terra? D’entrada no canviem res més que la ubicació. Ell ha de seguir menjant pel seu compte, encara que vulgui jugar. I a poc a poc tornarem a la taula. Nosaltres vàrem començar a menjar a terra amb el peque farà cosa d’un mes. Primer va ser per desesperació. Ja que llences el menjar a terra tota l’estona, vés a terra, pensant que ja no volia menjar més. Fins que vàrem descobrir que al terra seguia menjant. Primer agafava el que havia llençat, així que ara li posem el plat a sobre la cadira i ell va caminant al voltant de la cadira o empenyent-la mentre segueix menjant. Si li dónes uns minuts i una mica de confiança ell mateix agafa el menjar i últimament ja no l’hem de peixar a tots els àpats. Anem millorant. De mica en mica!!
- Fites petites i assumibles: Està clar que res canvia d’un dia per l’altre. Ni tan sols els “mals hàbits” s’agafen d’un dia per l’altre. Així que per reconduir la situació també necessitem un temps. No podem demanar-li a una criatura que no ens entén del tot que canviï de la nit al dia. Ni tan sols nosaltres ho fem. Així que paciència i de mica en mica ho anirem canviant. Per això és important que els objectius que ens plantegem siguin petits i assumibles. I tot avanç s’ha de valorar molt. Que el nostre peque menja jugant per terra i amb el plat a una cadira. Petita millora! Que ara amb aquest mètode el peque ara menja ell sol un àpat sí, un àpat no. Mini millora!!! El pròxim pas serà menjar tot sol i quan ho tinguem veurem com reprenem això de menjar a taula.
Penseu que això que us plantejo està centrat en els nostres “problemets” (tecnologia i l’hora de menjar) però fàcilment és aplicable a altres hàbits diguem-ne “relaxats” que l’estiu sempre porta amb ell: Alimentació menys equilibrada, hora d’anar a dormir desapareguda, etc. M’agradaria molt que m’expliqueu la vostra manera d’afrontar-ho. Potser podem incorporar alguna de les vostres propostes. 😉
Una mare i la seva tribu 